Els enginyers socials del catalanisme parteixen de la base de què els immigrants “espanyols” ja estan integrats (és a dir que els poden fer callar quan vulguin), per tant ara toca el torn als nouvinguts de fora d´Espanya (per a ells un andalús a Catalunya no és un compatriota, sinó un immigrant). En particular Dña. Najat, Premi Ramon Llull, vés per on, esdevé el model a seguir pels nouvinguts i els incorregibles que encara no s´acaben de creure que el nacionalisme català és una cosa molt simpàtica i amable.

Estan jugant amb foc. Es perillós utilitzar els immigrants contra la gent que porta aquí molts anys i que gràcies al seu esforç (i no precisament a l’esforç del podrits de l´Ateneu) han fet de Catalunya un lloc amb un nivell de vida raonable.

La gent que conec de Terrassa no necessita que una senyora d’origen magrebí o un senegalès o un equatorià tots ells teledirigits des de la Generalitat els diguin quina llengua han de parlar al seu país que es diu, per cert, Espanya.