Jo soc català, espanyol, medeixo 174 cm, tinc els cabells negres i els ulls marrons. Peró no estic orgullòs de cap d´aquestes determinacions accidentals.

Estic, però, orgullòs del que he fet (i del que no he volgut fer), de les persones a les quals he ajudat, dels llibres que he llegit, dels llocs que he visitat. En definitiva, de tot alló que jo lliurement, he decidit fer.

Catalana (orgullosa) don Benet no parla en el seu nom: parla en nom del Govern de Catalunya, el qual se suposa que ens representa a tots. Els seus mots no són inofensius, sinó que sancionen la xenofòbia, l´etnocentrisme i el menyspreu als catalans que s´expressen en castellà simplement perquè el castellà és la seva llengua habitual, la que prefereixen usar. Una de les dues llengües pròpies de Catalunya.

El Sr. Joan, ex membre de l´MDT (braç polític de Terra Lliure) és ara un polític respectable que sostè públicament les mateixes idees que sostenia quan defensava “totes les formes de lluita” i que, a més, cobra dels diners de tots els contribuents catalans als quals es permet el luxe d´insultar.

Es un desnortado, radical y mediocre impresentable, íntimo (en el buen sentido supongo) de Carod.

Esperemos que se hunda con Carod, pero es un buen trepa garrapatoso.

Lo que dice Benet Joan es lo que piensa él, no generalizes.

Ocurre a menudo que a los disidentes nos llaman exagerados, alarmistas, franquistas, anticatalanes etc…Bien, pues aquí tenéis al Sr. Joan expresando el punto de vista convencional del nacionalcatalanismo: los castellanohablantes somos extranjeros en Cataluña porque no usamos la lengua propia del país; no tenemos legitimidad ni social ni política para reivindicar el castellano; el castellano es una lengua extranjera en Cataluña…y además no tenemos derecho a protestar.

Esto es lo que hay. Lo que desde hace 20 años el nacionalismo ha ido sembrando con la aquiescencia de la izquierda catalana, la más inicua e inocua de toda Europa. Que cada uno saque sus conclusiones y obre en consecuencia.