Y la ruina sólo acaba de empezar. Los catalanes se fueron a la playa. Ahora obtienen el premio.

Hay que denunciarlo o hacerlo público todo esto a la primera que salta.

Yo paso esta noticia a conocidos.

Cap dels nacionalistes que havia signat, poc abans, el manifest de suport a HB arran de les eleccions europees va demanar disculpes. Ben al contrari, tots van continuar amb el cap ben alt denunciar l´ocupació espanyola.

Les víctimes catalanes d´eta van entrar llavors en l´oblit més absolut. Feien nosa. Ja que la “causa basca” també és la “causa catalana”, els catalans ferits per eta havien de ser arraconats, oblidats, compadits si cal, per la seva mala fortuna, però al mateix temps conscients de què en un conflicte de vegades hi ha víctimes col•laterals.

Aquestes víctimes no van evocades arran de l´homenatge joeljoanesc a en Xiri. Un homenatge en què el nacionalcatalanisme reinterpretava la lluita antifranquista en clau independentista: als anys 70 lluitant per l´autononia? I ara! S´estava lluitant per la indepedència! Apa vinga, que tot s´hi val per La Causa.

Ara les falanges nacionalistes, les mateixes que acusen Losantos de fomentar la catalanofòbia, celebren i reivindiquen un terrorista. I no passa res, perquè el nacionalisme és l´única causa que queda en nom de la qual es pot agredir impunement a qualsevol en aquest país. I sempre, sempre els agressors trobaran algú que, tot lamentant el fet en si, en “comprengui” els motius. Es la mateixa lògica que explica les violacions tot culpant les dones d´anar provocant els homes