Tontorrón.

En la imagen del enlace podréis ver cómo aparece nuestro ‘queridísimo’ amigo Bernat Joan.

http://www.microsoft.com/spain/pren....o/n23.aspx

Parece que a pesar de que sólo un 28% nació en un hogar formado por catalanes (y seguramente muchos podrían ser castellanoparlantes), hay alrededor de un 40% que la usa habitualmente.

El espanyol es la lengua de los forasteros, a medida que los hijos de los no catalanes conviven con catalanes van integrándose.

Llegán aquí sin saber que existe Catalunya ni el catalán y sus nietos son independentistas que sólo quieren hablar catalán.

Sólo espero que el ascensor social siga funcionando con la nueva emigración como funcionó con la vieja.

Em sembla que amb els problemes que hi ha el món, no val la pena que ens barallem per qüestions si més no familiars i de veïnatge. La crisi actual canviarà radicalment, de fet ja ho està fent, la societat en què vivim i segurament els conceptes de Catalunya i Espanya, i la manera d´enforcar-los també.

No crec que sigui bo que ens guiem per la rancúnia i l´odi envers al veí; millor que canalitzem les nostres mancades i sofertes energies en altres temes i intentem fer d´aquest món un lloc més humà i amb un futur millor, que sinó la humanitat se n´anirà en orris, si no és el que cas que ja ho estigui fent.

Disculpeu-me pels comentaris poc afortunats i/o insults roïns que hagi pogut dir.

Benvinguts a la postmodernitat, que la modernitat ja s´està quedant anacrònica i obsoleta.

Un plaer haver-vos llegit, atentament, Arnau Boix i
“*”.

Viva España.Ser español es ser más .

Grande Arcadi.

“cadascú ha de ser lliure en quina/es llengüa/es utilitza”

Per ser lliure i tenir llibertat d’utilitzar una llengua o dos o tres, primer cal que s’aprenguin.

Si un nen només aprèn castellà a l’escola no és lliure per triar res.

Les administracions han d’usar la llengua que decideixen els administrats. Jo no crec que els alemanys de Mallorca tinguin dret a rebre les cartes de l’ajuntament en alemany.

Molta gent pensa que l’administració de Catalunya ha de fer servir exclusivament la llengua pròpia de Catalunya, de la mateixa manera que Madrid ho fa amb el castellà.

Si tu tens dret a opinar sobre quines llengües han de ser usades per l’administració. Jo també. I la esta de ciutadans. Al final, com sempre, el parlament decideix.

Jo veig un problema de que certa gent diu “això ha de ser així i això aixà” oblidant-se que molts pensem el contrari i que s’ha de votar per decidir.

El bilingüisme de les persones no és un objectiu en sí, cadascú ha de ser lliure en quina/es llengüa/es utilitza, com si no vol parlar amb ningú. El que cal és un bilingüisme de les INSTITUCIONS, que són de TOTS.

És que jo crec que el fet de permetre que un percentatge de pares decideixi que el seu fill no aprengui gallec és negatiu pel bilingüisme.

Hi ha gent que volem la immersió, l’autodeterminació i l’estelada als ajuntaments. Altres voleu les caselles, l’obediència a espanya i l’estanquera.

Suposo que tots pensem que el nostre és el millor per tots, però els vots son els que son.

Amb la llengua guanyen els meus i amb la bandera i el dret a decidir els teus. Cal paciència.

No creu el que diu. A Galícia ha guanyat el PP, però no deixarà d’haver llibertat per triar el gallec a l’escola. Al País Basc, pot ser sortirà el PNB del govern, però el nou govern no farà fora l’eusquera de les escoles.

En canvi, quan els nacionalistes governen, només treballen per eliminar el castellà de l’espai públic.

Aquest és el problema: “el dia que guanyin els teus”.

Vol dir “ara hi ha els meus i et fots”.

Els polítics faràn el que a tu t’interessa el dia que guanyin els teus. Es tenir paciència.

Si jo fos basc o gallec m’hauria de fotre, pero si a Catalunya guanyem els que defensem el català, no farem la política que voleu vosaltres.

“hermanos si, primos no”.

Doncs miri, a la meva ciutat, que no és gran, però tampoc petita, això de tornar els diners al client quan no estava satisfet era completament desconegut en les botigues de barri fins que no van arribar l’Hipercor i altre hipers. O sigui, que això de protegir la petita botiga, d’acord, però tampoc no ens passem. En la seva justa mesura.

Vol dir: “Si tu vols una cosa diferent, VOTES el que et doni la gana, que després els polítics ja faran el que a mi m’interessa, i tu et fotràs”

No seria millor: “Si tu vols una cosa diferent, els polítics també procuraran per tu.”?

¡Filólogos del mundo, reciclaos!

Vinga, Josep Lluis, a posar totxos…

Doncs no, no senyor. Els polítics, quan GOVERNEN, ho han de fer per tothom. Interpretar que la democràcia es LIMITA a IMPOSAR la visió del guanyador d’unes eleccionsi a les minories és empobridor. La política lingüística dels governs de la Generalitat, que serveix només a part de la població i discrimina la resta, a la llarga serà dolenta per tothom, pels catalanoparlants, pels castellanoparlants,i per la resta, també.

Pot ser l’estudi sí, però coneixement, coneixement, … encara falta. De les dues.

I no, l’encertaríeu més si diguéssiu: “L’administració educativa vol garantir que el castellà desaparegui de l’ús públic, i que el català sigui l´única llengua de relació AL TERRITORI PROPI”

Pedro, gràcies per contestar en català. Referent al tema fiscal: I els impostos que paguem i van cap a Andalusia o a Extremadura?

Adiós a todos, hasta otraaaaa.

L’administració educativa garanteix l’estudi y coneixement del castellà i el catalàa l’escola.

En democràcia tots podem incidir a les despeses dels pressupostos del govern.

Si tu no vols que es gastin diners en determinades polítiques, només has de votar a partits que defensin les teves posicions.

Jo vull que s’ajudi a les botigues de barri i que es protegeixi el català. Per això voto tripartit. El dia que guanyi ciutadans m’hauré de fotre, però mentre els tinguem a ratlla seguirem com ara.