Aquests tres punts son els que s-apliquen a Asturias.

Alla ningu pensa que el castella sigui alie, ni s-ensenya a les escoles ni es patrimoni de cap partit.

Aquests tres punts resumeixen la teva ideologia, pero portarien al cami de l-extincio del catala, com la de totes les llengues que han seguit aquest programa com el breto, l-occita o el lleones.

Al costast contrari tenim les llengues que tenen un territori exclusiu, s-ensenyen obligatoriament al 99% de les escoles i son defensades per tots els partits. Son les llengues normals com el grec, el suec, el txec, el frances o l-italia.

El miracle catala no es tal, sino que es el natural si tenim en compte que estem al mig de les dues posiciones.

No tenim territori exclusiu, pero el catala es reconeix com a propi, el catala s-ensenya a tothom i el 80% de ciutadans vota partits defensen el catala i nomes un 20% vota partits anticatalans.

Si volem que el catala estigui com l-occita cal aplicar la politica linguistica d-occitania.

Si volem que el catala estigui com el grec cal aplicar la politica de Grecia.

No hi ha misteris. Es molt senzill.

“Pero si no queremos estar toda la vida repitiendo campañas idénticas sin lograr ninguno de sus objetivos, valdría la pena que reflexionáramos sobre lo que hacemos mal, con el fin de que la dosis de rectificación necesaria ponga coto a la frustración colectiva.”

En efecte: què estem fent malament? Proposo algunes respostes:

• Pretendre que el castellà és una llengua aliena a Catalunya.
• Posar la causa del català per sobre de qualsevol dret, per exemple, el drets de les famílies a triar el castellà com a llengua d’aprenentatge en els cicles inicials.
• Unir la causa del català a la causa del nacionalisme.

Se puede esperar sentado.

Es lo que tiene la democracia, genera aburrimiento.