Article 4

La llengua catalana, eix vertebrador del projecte educatiu.

Mentes calenturientas, locos todos. No se impone, “se sugiere”, “se adoctrina”, “no es la propia”.

La verdad es que a los niños del colego Betania no se les obliga a hablar en ninguna lengua. El cartelito de marras no obliga a nada ni a nadie.

El titular del mundo es una mentira pura y dura. Si tu hijo fuera alumno de ese colegio podría hablar castellano sin problema alguno.

Incluso al decir “hay alguna profesora que les recalca…” queda claro que no es la politica del colegio ni la del claustro.

Si en un colegio religioso cuelgan un cartel que diga “todos iremos a misa” y una profesora dice a los niños que vayan a misa, no se puede decir que el colegio IMPONE la asistencia a misa.

En la pobla hi ha un vell
en la pobla hi ha un vell
que li diuen tio Canya:
porta gorra i brusa negra,
porta gorra i brusa negra,
i una faixa morellana.
Tres voltes només va anar
el tio Canya a València:
primer quan va entrar en quintes
i en casar-se amb sa femella.
La tercera va jurar
de no tornar a xafar-la;
que a un home que ve del poble,
ningú fa abaixar la cara.
Set vegades va fer cua,
set vegades va fer cua,
en presentar uns papers,
per no saber expressar-se,
per no saber expressar-se,
en llengua de forasters.
Aguantà totes les burles,
les paraules agrejades,
i a la Pobla va tornar.
Tio Canya, tio Canya,
no tens les claus de ta casa:
posa-li un forrellat nou
o et farà fum la teulada.
Tio Canya tingué un fill
Tio Canya tingué un fill
que li diuen tio Canya:
porta gorra i brusa negra
porta gorra i brusa negra,
i una faixa morellana.
Bé recorda el tio Canya
quan varen portar-lo a escola
set anys, la cara ben neta,
ulls oberts, camisa nova.
Però molt més va obrir els ulls
el xiquet del tio Canya
quan va sentir aquell mestre
parlant de manera estranya.
Cada dia que passava,
Cada dia que passava
anava encollint els muscles
per por a que el senyor mestre
per por a que el senyor mestre
li fera alguna pregunta.
Aguantà càstigs i renyes
sens gosar d´obrir la boca
i la escola va odiar.
Tio Canya, tio Canya,
no tens les claus de ta casa:
posa-li un forrellat nou
o et farà fum la teulada.
Cròniques del carrer diuen
cròniques del carrer diuen
d´uns nets que té el tio Canya
que són metges a València
que són metges a València
professors i gent lletrada.
Quan a estiu vénen al poble,
visiten el tio Canya
i el pobre vell se´ls escolta
parlant llengua castellana.
Però cròniques més noves
expliquen que el tio Canya
ja compta amb besnéts molt joves
que alegren la seua cara.
Mai parlen en castellà
mai parlen en castellà
com han après dels seus pares,
sinó com la gent del poble,
sinó com la gent del poble
la llengua del tio Canya.
Reviscola, tio Canya,
amb gaiato si et fa falta
que a València has de tornar
Tio Canya Tio Canya
no tens les claus de ta casa:
posa-li un forrellat nou,
perquè avui tens temps encara

10.4 A l’educació primària l’esbarjo es considera una activitat educativa integrada en l’horari lectiu de l’alumnat i, per tant, s’hi han de respectar també els principis del projecte educatiu.

https://www.gencat.cat/diari/4915/07176074.htm

Ahora explícame quien miente….¿será Carlos Jesús en su planeta Reticulin?

Yo no permitiría que nadie obligase a un hijo mío a hablar en castellano en el patio. Si fuera cierto, lo cambiaría de escuela. Supongo que las bajas de alumnos de la escuela indicarán quien tiene razón y quienes mienten como un bellacos.

Tu universo paralelo solo es admitido por físicos teóricos como Montilla, Carod o Mas.

Esto hacer perder credibilidad a los espanyolistas. Hoy, cuando todos los niños del colegio lleguen a casa, sus padres les preguntarán si de verdad alguien les ha OBLIGADO a hablar de una maner u otra. La consecuencia es que miles de personas se darán cuenta de que el mundo ha mentido.