RevistaWeb

“Castilla educa en castellano y no es una imposición. Apliquemos el mismo razonamiento al resto si las lenguas son iguales. Lo que es una imposición es el castellano en Cataluña, como lo sería el catalán en Castilla. Ningún catalán pretende eso”

[&hellip

Redacción
Miércoles, 10 de junio de 2009 | 13:09

Juan Carlos Moreno Cabrera, catedrático de Lingüística General de la Universidad Autónoma de Madrid, en una entrevista publicada el 7 de junio de 2009 en Público:

“La normalización lingüística se rechaza porque cuestiona no el castellano sino su dominio absoluto. El nacionalismo español no lo admite y habla de persecución pero buscan reducir las otras al ámbito familiar.

[…] Castilla educa en castellano y no es una imposición. Apliquemos el mismo razonamiento al resto si las lenguas son iguales. Lo que es una imposición es el castellano en Cataluña, como lo sería el catalán en Castilla. Ningún catalán pretende eso”.

67 Comments en ““Castilla educa en castellano y no es una imposición. Apliquemos el mismo razonamiento al resto si las lenguas son iguales. Lo que es una imposición es el castellano en Cataluña, como lo sería el catalán en Castilla. Ningún catalán pretende eso””

NOTA: Sean respetuosos con sus comentarios. Se borrarán los comentarios cuyo contenido o enlaces puedan ser considerados difamatorios, vejatorios o insultantes. Recuerden siempre que las formas importan y que hay muchas formas de decir lo mismo. Gracias por participar.
  1. Ferran - Jueves, 11 de junio de 2009 a las 08:36

    Felicitats al senyor Cabrera. L’entrevista és bonísima i estaria bé que els nostres nacionalistes espanyols tinguin present el que diu un dels “seus”.

  2. Angel - Jueves, 11 de junio de 2009 a las 09:13

    Ferran,no entiendes a Cabrera,el es un nacionalista castellano y quiere que cataluña,galicia y pais vasco no pertenezcan a España,por eso dice lo que dice.

    Cabrera piensa igual que ERC que quieren los “paises catalanes” y gente como yo quiero la españa territorial que desde hace siglos tenemos y no sobra ningun territorio.

  3. Ferran - Jueves, 11 de junio de 2009 a las 09:43

    Angel, a on diu això? Jo només veig que parla d’una Espanya plurinacional que molts de vostès es neguen a acceptar.

  4. Angel - Jueves, 11 de junio de 2009 a las 09:57

    La España plurinacional no es posible,porque tal como la quiere el nacionalismo no se puede administrar.

    Los nacionalistas castellanos como Cabrera quieren los territorios de habla castellana una nacion y los demas que se apañen como quieran.Es una manera de pensar muy parecida a ERC.

    La mayoria de Españoles somos partidarios de la constitucion y esto es la realidad juridica de lo que es España,todo lo demas son expresiones personales de quien las hace,en un sentido o en otro,que no tiene ninguna validez.

  5. fanderubianes - Jueves, 11 de junio de 2009 a las 10:47

    No con mi dinero.

    Ets capaç de repensar els teus arguments sense fer referència al català i al castellà. Parlem de la comunitat X, la llnegua z y la llengua y? Suposo que no.

    És legítim exigir saber una llengua per ser funcionari o tenir una feina? Si o no.

    És legítim que una llei digui que existeix el deure de saber un idioma? Si o no.

    És legítim que l’administració decreti que els alumnes han d’arribar a cert nivell en certa llengua o en quina llengua es farán les classes? Si o no.

    És legítim que una llei obligui a un comerciant a etiquetar o retolar en determinada llengua? Si o no.

    L’emigrant que arriba ha de poder escollir un curs en la llengua que vulgui o s’acullirà als que l’administració li ofereix?

    Son els parlaments els que han de legislar sobre política lingüística?

    Un parlament està capacitat per determinar la condició nacional de la població que l’ha votat? Si o no.

    Per molta gent, la resposta és si o no segons quina sigui la llengua o el territori.

    El més ridícul és arribar a defensar una llei o dir que es totalitària pel fet de canviar “espanyol” per “català”.

    Per tú un decret es democrátic o totalitari segons si el que ho legisla és del teu bàndol o del contrari. Vol pertanyer a la nació E o la nació C. Però voler fer un discurs lògic d’aquest prejudici no pot resultar.

    Jo puc estar equivocat o no, pero tinc una posició universalista sobre la questió lingüística. Aplicaría una mateixa legislació vàlidad per tot el planeta i per qualsevol persona, llengua o territori.

  6. ara - Jueves, 11 de junio de 2009 a las 13:27

    Ja era hora que des de Castella sortissin veus coherents.

  7. Angel - Jueves, 11 de junio de 2009 a las 13:33

    Ara,esta voz es de un nacionalista castellano que al igual que la voz de nacionalistas catalanes si algo tienen es de ser poco coherentes y nada tienen con la realidad que es la españa de las autonomias.

  8. NO con mi dinero - Jueves, 11 de junio de 2009 a las 17:51

    Sr fanderubianes
    Vostè diu:

    Ets capaç de repensar els teus arguments sense fer referència al català i al castellà. Parlem de la comunitat X, la llnegua z y la llengua y? Suposo que no.
    Suposeu massa. Trobo poc respectuós aquest comentari, no cal posar-se nerviós. Em prenc la llibertat de respondre matisadament quan calgui.

    És legítim exigir saber una llengua per ser funcionari o tenir una feina? Si o no.
    Depèn de la feina. En general no. Per ser funcionari? En matèria de llengües es exigible el que hem après a l’escola, no? (per suposat depèn del càrrec i la feina a fer)

    És legítim que una llei digui que existeix el deure de saber un idioma? Si o no.
    Per a mi és innecessari, i no, no és massa legítim.

    És legítim que l’administració decreti que els alumnes han d’arribar a cert nivell en certa llengua o en quina llengua es farán les classes? Si o no.
    Evidentment les llengues s’han d’estudiar com a assignatures avaluables, i sí, l’administració té alguna cosa a dir, per suposat. També té alguna cosa a dir sobre en quines llengües s’han de fer les classes. El problema és si ho fa mirant pel bé dels nens o pel bé de la nació. Un es cansa de repetir-ho.

    És legítim que una llei obligui a un comerciant a etiquetar o retolar en determinada llengua? Si o no.
    Depèn de la intenció. La defensa dels consumidors juga a favor de que s’etiqueti en les llengües que aquests coneixen. Però també ha de comptar d’alguna manera la llibertat del comerciant. Però si l’objectiu és “defensar” una llengua X o construir una nació Y, aleshores no, no és legítim.

    L’emigrant que arriba ha de poder escollir un curs en la llengua que vulgui o s’acullirà als que l’administració li ofereix?
    L’emigrant marxa, l’immigrant arriba. Evidentment només es podrà acollir a l’oferta. El problema és si aquesta oferta té intencions espuries i no procura pels interessos de l’immigrant.

    Son els parlaments els que han de legislar sobre política lingüística?
    Els encarregats de legislar són els parlaments, no hi ha ningú més. Ho torno a dir: el problema és com ho fan i amb quines intencions.

    Un parlament està capacitat per determinar la condició nacional de la població que l’ha votat? Si o no.
    Depèn del que entengui per “condició nacional”. Si es refereix al sentiment de nacionalitat o de pertanyença, no, no pot legislar sobre això, de la mateixa manera que no no pot fer-ho sobre altres opcions personals, com la religió.

    Per molta gent, la resposta és si o no segons quina sigui la llengua o el territori. El més ridícul és arribar a defensar una llei o dir que es totalitària pel fet de canviar “espanyol” per “català”.
    És justament el que crec que fa el catalanisme.

    Per tú un decret es democrátic o totalitari segons si el que ho legisla és del teu bàndol o del contrari. Vol pertanyer a la nació E o la nació C. Però voler fer un discurs lògic d’aquest prejudici no pot resultar.
    Això és un prejudici seu.

    Jo puc estar equivocat o no, pero tinc una posició universalista sobre la questió lingüística. Aplicaría una mateixa legislació vàlidad per tot el planeta i per qualsevol persona, llengua o territori.
    Crec que la seva posició no és “universalista”. És més aviat restrictiva de les llibertats individuals. Mentre arriba el moment de tenir legislacions vàlides a tot arreu, un pot anar aplicant les recomanacions d’organismes internacionals sobre, per exemple, l’ensenyament en la llengua materna. O el que se sap científicament sobre les immersions lingüístiques obligatòries. O les experiències del que passa quan una nacionalitat cultural se sent propietària en exclusiva d’un territori i preten imposar-se a les altres que hi conviuen.

  9. fanderubianes - Jueves, 11 de junio de 2009 a las 18:57

    No con mi dinero

    Els meus dubtes no volen ofrendre. És una questió de lògica. Si una persona defensa que una norma lingüística es bona pel castella y dolenta pel català és evidente que no sabrà respondre si le preguntes que faria amb la lllengua x.

    És exactament el que has fet. Totes les situacions que t’he preguntat es donen tan en castellà com en català.

    Per això totes les respostes han sigut molt poc clares. En general han consistit en dir que depend de la intenció.

    En altres paraules, el català no pot estar equiparat legalment al castella, perque els catalans tenim “males intencions”.

    El problema és que una restricció de drets només ho és, si és en català, pero la inmersió en castellà no et molesta en absolut.

    “És justament el que crec que fa el catalanisme.”

    Això no es veritat. No n’hi ha prou amb dir-ho.

    La constitució diu que espanya es una nació i que cal saber espanyol. L’estatut diu que Catalunya és una nació i que cal saber català.

    Dir que l’estatut és dirigiste i la constitució no, no s’aguanta.

    No pots dir que obligar a etiquetar en castellà és necessari i obligar a retolar en català una imposició.

    La idea de que s’ha de fer la teva voluntad perque la meva es per males intencons només et pot convencer a tu.

  10. NO con mi dinero - Jueves, 11 de junio de 2009 a las 19:14

    Es difícil argumentar amb qui s’inventa coses que no s’han dit. Teniu molta imaginació, senyor fanderubianes.

    Bé, com que ja no pregunteu més i ja només feu afirmacions, i el to que preneu és bastant despectiu, m’acomiado. En tot cas els arguments ja han estat presentats i cadascú els pot repassar.

  11. Jaime - Jueves, 11 de junio de 2009 a las 19:28

    eing? esto como seguia, toloooooooon toloooooonnnn!! jajajaja

  12. Paelletadeconill - Jueves, 11 de junio de 2009 a las 20:10

    Los votos de los padres indignados de que sus hijos aprendan catalán, estan en el fondo del mar, mejor dicho en la tumba del asesino franco, ahi estan los votos de esos padres.

    Cuatro miserables gatitos, mejor dicho dos. Señor, ten piedad de esta cuadrilla de indigentes intelectuales, hijos de la epaña profunda y misera.

  13. Jaime - Jueves, 11 de junio de 2009 a las 20:19

    Y entro en la tierra el que se hacia llamar dios y señalando al individuo, viendose la justicia irrefutable dijo: “daaaaaale a tu cuerpo alegria macarrona….” jajajaja

  14. fanderubianes - Jueves, 11 de junio de 2009 a las 22:27

    No no con mi dinero

    En realitat no has contestat a quasi res. Jo només veig respostes evasives:

    Depèn, En general,no és massa ,El problema és si ho fa mirant pel bé dels nens o pel bé de la nació, ha de comptar d’alguna manera la llibertat del comerciant. Però si l’objectiu és…,el problema és com ho fan i amb quines intencions…,Depèn del que entengui per “condició nacional”

    Criticar la inmersio obligatorio en català és tan absurd com fer-ho de la violació de murcianes, l’assassinat de pallaresos o el robatoria als andorrans.

    Ni un delicte ni una violació de drets humans pot dependre de la nacionalitat o la llengua de la suposada víctima.

    Els problema de la majoria d’espanyolistes (retiro la paraula si la consideras ofensiva) és que critiqueu allò que fem els catalans quan resulta que ho fan a tot arreu.

    Més del 90% dels nens de l’estat espanyol i del 99% dels europeus estudien en règim d’inmersió obligatòria.

    Criticar als catalans per fer el mateix que fa tothom no és just.

    Si cada vegada que vas a criticar una determinada llei o decret, miressis abans si n’hi ha algun de similar en altres llocs que consideris democràtics, segons el teu parer (frança, alemanya, suissa, israel, estats units) veuràs que no podries criticar res de res. Cadascuna de les normes de normalització lingüística es basen en normes democràtiques d’estats democrátics.

    Només és converteixen en “malignes” si els fem els catalans.

  15. Wictor-Bcn - Jueves, 11 de junio de 2009 a las 22:38

    Pobre victima el fande ¿no os da pena?

    ¿Cuando aprendereis que criticamos la enseñanza SOLO en catalan? ¿Cuando dejaremos de llamarlo inmersión cuando es imposición?

  16. fanderubianes - Viernes, 12 de junio de 2009 a las 00:05

    No con mi dinero.

    Nadie juega. Rebuscar las contradicciones de los argumentos de quienes se meten con Catalunya y los catalanes me divierte más que hacer sudokus.

    El espanyolismo siempre ve la paja catalana e ignora la viga espanyola.

  17. fanderubianes - Viernes, 12 de junio de 2009 a las 12:23

    Algunos confunden la censura de ideas con la censura de formas.

    En un tribunal de justicia se puede acusar a una persona de los delitos más espantosos, pero no se toleraría el lenguaje del 90% de los comentarios que se producen.

    Borrar los ataques “difamatoriaos, vejatorios o insultaltes” forma parte de las normas del blog. Si quienes manejan esto no cumplen sus propias normas es una simple muestra de falta de ética.

Suscripción RSS a los comentarios de esta entrada.