RevistaWeb

‘El vascuence es una bella reliquia. Que debemos mimar como se mima a las Cuevas de Altamira. Empecinarse en hacer de su uso instrumento comercial cosmopolita es como armar un F18 con hachas de sílex’

[&hellip

Redacción
Jueves, 31 de diciembre de 2009 | 19:44

Gabriel Albiac, escritor, el 30 de diciembre de 2009 en Abc:

‘Muy pocas lenguas hoy tienen un horizonte laboral seguro: el inglés, por supuesto, y el chino casi en la misma media; el español, después; escasas otras. Y da casi pudor que un partido político, el PP, tenga que reivindicar la enseñanza del español en España. Y da algo que es muy corto llamar bochorno, constatar que eso le sea reprochado por el partido gobernante como una refinada variante de fascismo. Catalán y gallego son formas geográficamente restringidas de evolución del latín. Su área de uso e influencia es muy limitada. Su rentabilidad laboral, nula. El vascuence es una bella reliquia. Que debemos mimar como se mima a las Cuevas de Altamira. Empecinarse en hacer de su uso instrumento comercial cosmopolita es como armar un F18 con hachas de sílex. En una economía global, desterritorializada, todo aquel que renuncie a la posesión de una lengua vehicular universal está ya muerto antes de entrar en el duro combate del mercado. Una enseñanza monolingüe en catalán o en gallego o menorquín o valenciano -del vascuence, mejor ni hablo- es un deliberado suicidio’.

58 Comments en “‘El vascuence es una bella reliquia. Que debemos mimar como se mima a las Cuevas de Altamira. Empecinarse en hacer de su uso instrumento comercial cosmopolita es como armar un F18 con hachas de sílex’”

NOTA: Sean respetuosos con sus comentarios. Se borrarán los comentarios cuyo contenido o enlaces puedan ser considerados difamatorios, vejatorios o insultantes. Recuerden siempre que las formas importan y que hay muchas formas de decir lo mismo. Gracias por participar.
  1. fanderubianes - Viernes, 1 de enero de 2010 a las 23:04

    Sigfrid

    A mi també m’agrada debatre i si he utilitzat la paraula “rejudici” ho he fet amb el sentit d’opinió fet abans de tenir els elements necessaris per fer un judici. Això és el que fem tots al tractar temes que no han sigut prioritaris en la nostra formació.

    Ja t’he comentat que, segons tots els experts actuals, no hi ha llengües que siguin més “arcaiques” com tampoc hi ha pobles ni races més “arcaics”.

    La gramàtica basca és força diferent de la catalana, però tots i cadascuns dels seus trets caracteristics es troben a d’altres llengües modernes.

    Si costa d’aprendre és perque és diferent. Però no et costarà més d’aprendre que el japonès o el rus.

    Els problemes del llenyatarie em recorden força a un anglès que va explicar com després d’estudiar castellà durant anys va fer un primer viatge a Andalusia i no era capaç d’entendre res de res. També molt gent que estudi anglès i va a l’Anglaterra profonda tampoc entén massa.

    Si el basc es va perdre a Bilbao no és per ser difícil. L’occità ha patit a França un retrocés molt més gran que l’Alsacià, malgrat ser molt similar.

    Que el basc no tingui avantpassants coneguts ni grups germans, no vol dir que sigui molt antic ni arcaic. Només vol dir que no hi havia cap escriba per anotar-ho.

    Si el basc s’hagués establert com llengua oficial del regne de Castella, cosa perfectament possible als inicis, avui hi haurien 400 millones de bascoparlants i ningú pensaria que és gens arcaic.

    El castellà, si hagués sobreviscut, només el parlarien uns pocs pagesos o pastors i segurament estarien dividit en molts dialectes.

  2. Sigfrid - Sábado, 2 de enero de 2010 a las 00:06

    Fanderubianes : entenc tota la teva argumentació però insisteixo que l’euskera-batua, o sigui el basc unificat ha de conviure ,encara ara, amb 7 formes dialectals basques, les quals es poden agrupar en almenys 5. Són 7 territoris , de fet : Àlaba, Biscaia, Guipúscoa, Navarra, Lapurdi, Zuberoa i la Baixa Navarra, encara que en alguns d’ells l’euskera es parla solament en una part del territori. De fet, en el segle XIX,l’euskera ja va desaparèixer d’una part important d’Alaba i Navarra.
    Aquestes varietats dialectals són força diferents i la unificació en el batua no va ser com la del català amb la d’en Pompeu Fabra , és força més complicada , a més de ser un idioma força més difícil, ja que no és una llengua romànica.

  3. fanderubianes - Sábado, 2 de enero de 2010 a las 00:46

    Sigfrid

    Totes les dades que aportes son verdaderes, però voldria fer alguna matització. Per exemple, 3 d’aquests dialectes agrupen a un 80% dels parlants.

    Tampoc s’ha de pensar que el batua és una fusió artifical dels 7 dialectes. Cal saber que ja hi havia una modesta literatura durant els segles anteriors que van fer que a la pràctica hi hagués 3 dialectes literaris (guipuscoà,labortà i biscaí). Els bascos del segle XIX i XX ja estaven acostumats a llegir revistes, textos religiosos o altres llibres en eskera.

    El batua es va limitar a adoptar les formes escrites més extesess dels dos primers dialectes (molt pròxims) i ignorar el biscaí més distant.

    Però el resultat no pot xocar a cap bascoparlant alfabetitzat abans del batua. Per posar un exemple. Al 1933, a Pamplona és va editar un catecisme que escribia el començament del parenostre així:

    “Gure Aita, zeruetan zerana. Santu izan bedi zure izena, etor bedi zure izena. Etor bedi zure erreinua, egin bedi zure naia, zeruan bezela lurrean ere”.

    En batua només canvien dues lletres (i una és muda). Mentre que en biscaí, el dialecte més diferent la versió que he trobat és:

    “Gure Aita, zeruetan zarana:
    santu izan bedi zure izena,
    etor bedi zure erreiñua,
    egin bedi zure naia,”

    Tu mateix pots veure com no n’hi ha per tant. El problema està més en la manca de costum de sentir dialectes diferents al propi.

  4. fanderubianes - Sábado, 2 de enero de 2010 a las 01:34

    tomeu

    Ja m’ho miraré. Però només has de deixar d’escriure si et dona la gana. El que neteja letrines, sempre s’esquitxa. És qüestió de fotre’s guants i mascareta.

  5. LluisC - Sábado, 2 de enero de 2010 a las 03:57

    Mario: “España es un país por el que han pasado muchas culturas: celtas, íberos, fenicios, griegos, romanos, visigodos, árabes, judíos, cristianos… Curiosamente, sois los nacionalistas vascos y catalanes los que más renegáis de tan maravilloso patrimonio”.
    A España pot ser si, però a la meva zona geogràfica, solsament hi van estar-hi 12 anys els àrabs. Així que de patrimoni comú, res de res.

  6. yo - Sábado, 2 de enero de 2010 a las 04:57

    la mitad de cataluña, estuvo mas tiempo que 12 años lluisC.

    asi que tampoco tienes patrimonio comun con esa parte catalana entonces?

  7. RIODERRADEIRO - Sábado, 2 de enero de 2010 a las 12:31

    De ser cierta y veraz la premisa mayor, el argumentario en contra de la (supuesta) imposición del gallego sería merecedor de un respeto. Pero es falaz, falso, torticero y tramposo. No se compadece con ningún hecho probado. Aunque a estos (aniquiladores) lingüicidas poco o nada les importa.

    Tú calumnia, que algo queda…

  8. SuperMan - Sábado, 2 de enero de 2010 a las 20:49

    Y si eres Nacional – Socialista ¿a quién voto?
    Aclarame este punto por favor, de todas formas, que quede claro, que el catalán desaparezca es un favor a la humanidad.

    Feliz año

Suscripción RSS a los comentarios de esta entrada.