En el campo de la lengua, es de pena como lo están haciendo. Pero, resulta anómalo escuchar a gentes como éste, que critiquen sus “engendros”.

Y creo que, al fín y a la postre, por mucho que estén “cobrando un sueldo extra” gracias a la generalitat, al final, no se pueden aguantar ni ellos mismos de lo malísimamente mal que funcionan estos politicuchos de pacotilla.

Tienen un problema de complejo.

Lo peor, es que este problema, lo hacen extensible a toda la sociedad catalana, que no tenemos culpa de sus miserias y complejos.

Los catalanes de bién, seríamos partidiarios pagarles a un buén especialista en psicoterapia, a que nos torturen día sí día también con su ineficacia en el campo de la política.

¡Menos mal que despiertan los medios afines!.

Som molts els catal@ns que hem cregut que es podia fer un estat espanyol on totes les nacions puguesim viure en igualtat de condicions.
Actualment ja no s’ho creu ningú, el divorci es només questió de temps..

asi son de solidos los argumentos.

Suposo que aquesta vegada és la última que et contesto. Ja he dit varies vegades, que no em sembla acceptable anar insultant a la persona amb la que es dialoga.

Una cosa és que em diguis que “el catalanisme és fanàtic” o que “imposar el català és fanatisme” i l’altre que m’insultis sense que jo t’hagi dit res per mereixer-ho.

Tampoc ve al cas, però la meva idea del que és un idioma em fa ser molt crític amb les “puristes”. La idea de que una acadèmia formada per unes poques persones ha de decidir que és català o no, sempre m’ha semblat ridícula. Jo, en aquest tema, soc partidari del model anglès. No tenen academia ni falta que els hi fa. I sobre tot, eviten haver d’aguantar que hi hagi gent que continuament intenti dir als altres que s’ha de dir i com s’ha de dir.

Per últim, jo penso que es pot ser demòcrata i estar en contra del que fa un parlament democràtic. Però només si acceptes canviar les lleis que no t’agraden de manera democràtica.

Jo vull uns Països Catalans independents i socialistes, però ni se m’acudiria intentar prohibir cap partit polític, ni obligar a cap territori a formar part d’aquest projecte si ho vota en contra. I si la majoria vol lliure merca, jo que no el vull, m’aguantaré.

Aquí hi ha dos posicions antagòniques sobre el futur de Catalunya, però els democrates només som els que diem que el futur l’hem de votar els catalans.

La vostra postura és equivalent a la d’un independentista que volgués fer un cop d’estat o ser conquerits per una potència extrangera o comprar polítics a madrit per aconseguir-ho.

A Anglaterra hi ha la política que guanya al parlament britànic. Però si votessin una llei com la catalana i els hi sortís un inmigrant pakistanès com el xurde, el posarien a lloc.

El Segadors diu “esmolem ben be les eines…”. Jo esmolo la llengua.

Jo dic que comparteixen la doctrina.

Estar contra les multes no és estar contra el català, en Barril n’és un exemple.

El que fa el xurde aquest em sembla despreciable. Em sembla un odi patològic contra el català. Si els seus pares haguesin anat a qualsevol democràcia amb qualsevol llengua, seria un ciutadà obedient.

Però amb el català tothom s’hi atreveix. Pensen que com que no tenim un estat propi, ens poden trepitjar.

Ja no és que despreci la nostra llengua, és que ni siquiera ens reconeix el dret a legislar democràticament les mesures que pensem que son necessaries perque no desaparegui.

És la impunitat de la falange, però amb les camises blaves amagades.

A mí en particular me da bastante igual la España en la que crea Joan Barril, sencillamente aplaudo que, pese a ser políticamente incorrecto, critique las multas lingüísticas.

Jo estic segur de que l’espanya en la que creu Joan Barril funcionaria de manera similar a la Unio Europea. Una unió basada en la cooperació i el consens. Aquesta espanya seria acceptada segurament per bona part del nacionalisme català i de fet durant la transició semblava la formula que s’imposaria poc a poc.

El que penso és que ara no hi ha de part espanyola cap veu representativa, tret potser de sectors d’Izquierda Unida o els verdes, que ho accepti.

És un fet que el creixement de l’independentisme es basa en els desencant dels federalistes. Les mateixes enquestes que parlen d’un 20% d’independentistes, parlen d’un altre 30% de catalans que volen que Catalunya sigui un estat federat a les altres autonimies espanyoles.

Que no hi hagi espanyols federalistes no vol dir que siguin salvatges ni maleducats. D’això n’hi ha a totes bandes.

I la majoria parla bé de Barril perque el veuen com un catalanista que els hi dona la raó, una esquerda per furga i fer forat.

Podría ser el inicio de la revolución interna desde el propio colectivo de profesionales de la información que se avergüenzan de que haya que imponer el catalán a base de multas y no a base de crear afecciones.

En fin un buen motivo para la esperanza

Aunque resulta algo curioso que hagas estas profundas e interesantísimas observaciones precisamente en un hilo en que todos los españolistas de mala fe le damos la razón al señor Barril.

El problema del Barril és que ha hi ha un anticatalanisme tan visceral, que pretén senzillament la substitució de la nostra cultura per la de la meseta sense fer soroll.

És el típic federalista català de bona fe que no troba espanyolistes de bona fe per dederar-se. Aquesta gent acaben tots a l’independentisme després de predicar en el desert durant tota la vida.

Más bien “que la lengua entre por leyes”.