“son las leyes a nivel estatal las que exigen bilinguismo”
És fals: TOTES les lleis que he enumerat obliguen el castellà, no el “bilingüismo”

“un monolinguista en catalan, dando lecciones de lo mucho que es bilingue”
En els seus debats, té la tendència a exposar-nos les seves percepcions, no els fets

“tu nivel de castellano es penoso: cuando me refiero a “la unica lengua en la enseñanza” evidentemente me refiero a la VEHICULAR.”
Jo no contestava cap afirmació seva: si llegís més (i insultés menys) veuria que responia a una altra participant.

“los catalanoparlantes son tan inteligentes por naturaleza, que hablan y usan mejor el castellano”
És fals: si llegís una mica més del que s’escolta a si mateix, veuria que exposava un fet: el nivell de castellà dels nostres escolars no és pitjor que a altres comunitats monolingües, és igual d’espantòs.

Sobre els seus comentaris escatològics, no penso contestar.

a quien se le tiene que decir que complemente la realidad catalana? al estado?

EVIDENTEMENT NO, es el legislador catalan ¡¡ el autonomico ¡¡ no es ni zapatero ni rajoy ni aznar ni ningun otro. Los unicos responsables son los que redactan el estatuto catalan.
El TC, lo ha dicho y repetido en NUMEROSISIMAS ocasiones. Los estatutos, COMPLEMENTAN la realidad linguistica de cada comunidad, sin prejuico de lo que diga la constitucion.

Si la propia constitucion AVALA que se respeten otras lenguas españolas al mismo nivel, y que ese uso esta REGULADO en los respectivos estatutos. Es evidente que el “malo” no es ni el TC, ni la constitucion ( los cuales lo han dicho claro meridiano ), sino que son los inutiles que redactan un estatuto.

Inutiles, que por cierto, cuando lo redactan, lo hacen como si la unica lengua que pudiera usarse fuera EN EXCLUSIVA el catalan ( normal que luego se la tiren para atras).
Esto es muy gracioso, son las leyes a nivel estatal las que exigen bilinguismo… y en cambio son las que hacen los politicos autonomicos las que fomentan el monolinguismo a base de trikiñuelas semanticas.

Usted, expliquele a los catalanes, que le pareceria esa forma de actuar. y todos te mandaran a paseo.

Aqui, se han inventado que son los “españolistas” los que agreden al catalan. Cuando “por agresion” estos entienden que no se permita que el catalan sea la UNICA lengua que pueda usarse.

Menudos embaucadores, totalitarios y anticatalanes estan hechos.

No se porque, pero estoy seguro que yo utilizo mas el catalan, que tu el castellano. Evidentemente, un monolinguista en catalan, dando lecciones de lo mucho que es bilingue. JAJAJAJAJA. me parto, cada vez me encuentro mas gente como tu, y simplemente es espeluznante como es posible que no se os caiga la cara de verguenza ante las palabras que usais, y lo poco que se os pueden aplicar a vuestra manera de vivir. Os inventais la paja en el ojo ajeno, pero vosotros teneis una viga inmensa en el propio que no veis.

Por cierto, tu nivel de castellano es penoso: cuando me refiero a “la unica lengua en la enseñanza” evidentemente me refiero a la VEHICULAR.

cualquier otra connotacion seria absurda. Tanto como decir que en francia se estudia en español. Yo no estoy hablando de la ASIGNATURA de español.

A ver, si tu nivel de castellano va a ser peor del de los “monolingues” que tanto te quejas.

y evidentemente, los catalanoparlantes son tan inteligentes por naturaleza, que hablan y usan mejor el castellano, que aquellos que tienen todo el colegio y toda su vida ese idioma en la escuela. No se como podeis vivir con tanta altaneria. Siempre me ha dado asco la gente que piensa que su mierda huele mejor qu ela de los demas

Vagi vosté i digui’ls que “complementin” els centenars de lleis que ens imposen el castellà, amb la igualtat. No tenim competències sobre “el reglament dels aparells de pressió, referent a generadors d’aerosols”, per exemple.

Veurà com ens veuen, a nosaltres, i a les nostres exigències d’igualtat.

“sabrías muy bien que la única lengua en la enseñanza es el catalán”

Segons aquesta mentida habitual entre els anticatalans, la societat catalana deu ser l´única al món on els seus escolars adquireixen una llengua que “no està en la enseñanza”.

És obvi que hi és, a l’ensenyament i arreu. Als medis, als carrers, a les nostres famílies.
Per desgràcia, el castellà que parlen els nostres escolars és tan dolent com el que parlen els espanyols a zones monolingües.

A tot aixó, els únics monolingües que queden ho són en castellà.

Com abans.

la legislacion obliga COMO MINIMO ha hacerlo en castellano.

En el “como minimo” queda implicito que ADEMAS se puede hacer en catalan, gallego, vasco o en chino si fuera menester. (es decir, que se deba hacer como MINIMO en castellano Y en catalan)

Cual es tu nivel de analfabetismo que no llegas a entender algo tan simple?
La constitucion, esta hecha DE LO GENERAL a lo particular.

y la misma constitucion, DICTA qe la lengua oficial es el castellano… porque es la unica que TODOS los españoles conocen. SIN prejuicio de cualquier otra lengua reconocida, a las cuales les otorga EL MISMO beneficio que sea redactado en sus respectivos estatutos:

dicho en cristiano–> la legislacion estatal es general y legisla sobre lo general, pero no solo reconoce que hay plurlinguismo, sino que dice que las autonomias son libres para darle el trato que consideren oportuno (evidentemente, ha de respetar e incluir lo que dice la constitucion). La legislacion autonomica COMPLEMENTA y completa la estatal.

La muestra la tenemos en la ultima sentencia del estatuto. En el cual, el TC dice que NO SE PUEDE escolarizar a niños SOLO en castellano… COMO TAMPOCO se puede escolarizar a niños solo en catalan.

Solo permite EL BILINGUISMO.

en el etiquetaje es lo mismo. Otra cosa, es que nuestros politicos sean unos mamarrachos y necesiten del agravio para poder subsistir

RD1011/81 Reglamentació sobre la comercialització de greixos comestibles. Obliga l’etiquetatge en espanyol.
· RD 334/82, que regula l’ús del castellà a la xarxa viària, als transports públics i passos fronterers.
· RD308/83, reglament sanitari dels olis vegetals que obliga el castellà.
· RD 2872/83, sobre Reglament de Girs Postals i telegràfics, obliga els impresos en llengua castellana.
· RD1521/84 sobre reglamentació tècnico-sanitària dels productes de pesca, les etiquetes obligatòriament en idioma espanyol.
· Llei 30/1984, sobre Mesures de Reforma de la Funció Pública, obliga tàcitament el coneixement del castellà als opositors i concursants.
· RD 1915/84 sobre reglamentació d’escorxadors de conills i enmagatzament i distribució de la carn. Obliga l’etiquetatge en llengua espanyola oficial de l’Estat.
· RD 2223/1984 que aprova el Reglament General d’Ingrés del Personal al Servei de l’Administrtació de l’Estat, obliga tàcitament el castellà, i oblida absolutament el coneixement del català a les convocatòries.
· Ordre Ministerial 29 de març de 1984 que aprova la norma de qualitat per a préssecs amb destinació al mercat interior.
· RD 179/85 que reglamenta els escorxadors d’aviram i comercialització de la carn. Les etiquetes s’han de redactar obligatòriament en la llengua espanyola oficial de l’Estat.
· Llei Orgànica 6/85 del Poder Judicial obliga la llengua castellana en tots els procediments judicials. Tolera amb condicions dins del territori català la llengua catalana.
· RD 1348/85 sobre el reglament d’ordenament de les assegurances privades. Obliga el castellà per la presentació de la documentació administrativa.
· O. M. de 29 de maig de 1985 aprova normes per a albercocs destinats als mercat interior.
· OM 19 d’agost de 1985, sobre norma reguladora per al comerç exterior de cols xineses.
· OM 23 de setembre de 1985 sobre etiquetatge dels productes de pelleteria.
· OM de 15 d’octubre de 1985 sobre Norma de Qualitat per al musclo, cloïsses i escopinyes en conserva.
· OM de 15 de novembre de 1985 sobre etiquetatge de peres, pomes i raïm. Obliga el castellà.
· RD 2216/1985 sobre envasat i etiquetatge de substàncies considerades nocives i perilloses. Obliga el castellà.
· RD 2374/1985 sobre especificacions tècniques de les centrals telefòniques privades. Obliga el castellà.
· RD 2323/1985 sobre reglamentació per elaborar, emmagatzemar i transport dels succedanis de cafè.
· RD 2379/1985 de 20 de novembre sobre els aparells receptors de televisió.
· RD 2706/1985 sobre autòmats programables industrials, és obligatori que els subministradors i fabricants tinguin els catàlegs en castellà.
· OM 14 de gener de 1986 sobre normes de qualitat de la carn picada de vaquí, oví i porcí. Recorda l’etiquetatge del decret 2058/82
· Llei 11/86 de Patents obliga el castellà a la documentació presentada.
. OM de 24 de març de 1986, sobre l’etiquetatge dels alls i apis, obliga “al menos” la llengua espanyola.
· RD 1070/1986, sobre terminals telèfònics i mòdems, obliga el castellà en la documentació.
· OM 29 d’octubre de 1986, sobre normes de qualitat de la patata, obliga l’ús del castellà a les etiquetes.
· OM de 29 d’octubre de 1986, sobre les tripes naturals amb destinació al mercat interior, obliga l’etiquetatge en castellà.
· OM de 29 d’octubre de 1986, sobre la cansalada i la cansalada viada, obliga el castellà a les etiquetes.
· RD legislatiu 1257/1986 de 13 de juny, per adaptació de la llei 3/1980 a les normes de la CEE en matèria cinematogràfica.
· RD 1495/1986 que aprova el Reglament de Seguretat a les Màquines. Obliga que les instruccions estiguin “almenys en castellà”.
· RD 2003/86, aprova el Reglament Orgànic dels Cossos d’Oficials, Auxiliars i Agents de l’Administració de Justícia. Exigeix el castellà i només atorga 6 anys d’antiguitat al coneixement del català.
· RD 2551/1986, sobre elaboració i comercialització de l’oli de pinyola refinat, obliga l’etiquetatge en castellà.
· RD928/1987 relatiu a l’etiquetatge dels productes tèxtils. Obliga el castellà.
· RD 1094/1987 de 26 de juny. Reglamentació sobre elaboració i comercialització de cereals.
· RD 1261/1987 de 11 de setembre sobre reglamentació de la elaboració, fabricació i comercialització dels sucres destinats al cos humà.
· RD 1174/87 regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració Local. Per resolució de 14 de desembre de 1987, superat el coneixement del castellà, podrà examinar-se de català però només com a mèrit.
· OM 1 de juliol de 1987, que aprova la norma de qualitat del iogurt, obliga el castellà.
· RD 1261/1987 que aprova la reglamentació tècnico-sanitària dels sucres destinats al consum humà. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
· RD 1453/1987 que aprova el reglament de neteja, conservació i tenyida de tèxtils, cuiros i pells. Obliga que la informació sigui “almenys en castellà”.
· Decret 1496/87 de l’obtenció, l’expedició i homologació de títols universitaris. Obliga la llengua castellana. Subsidiàriament permet la llengua catalana.
· OM de 23 i 27 de novembre de 1987, que regulen els plàtans i nespres respectivament. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
· RD 58/88 sobre protecció dels drets del consumidor als serveis de reparació d’aparells d’ús domèstic. Obliga que “al menos en castellano”.
· RD 197/1988 de 22 de febrer sobre fabricació i tràfic d’objectes elaborats amb metalls preciosos.
· RD 192/1988 de 4 de març, sobre la venda i ús del tabac per protegir la salut.
· RD 429/88 que aprova el Reglament Orgànic del Cos de Secretaris Judicials. Obliga el coneixement del castellà, i només atorga 6 anys d’antiguitat pel coneixement del català.
· OM de 6 de febrer de 1988 sobre certificacions dels reproductors bovins de raça pura.
· OM de 28 de març de 1988 que aprova les normes de les caseïnes i els caseïnats alimentaris. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
· RD 349/88 sobre la reglamentació tècnico-sanitària de productes cosmètics. Imposa l’ús de la llengua espanyola oficial de l’Estat.
· RD 472/1988 sobre generació d’areosols. Obliga que almenys sigui en castellà l’etiquetat.
· Llei 10/1988 de Televisió Privada. El 20% de les pel·lícules comercials emeses mensualment seran “d’expressió originària espanyola”.
· Llei 11/88 sobre protecció de les topografies dels semiconductors. Obliga el castellà, i si es presenten amb una altra llengua cal que hi hagi la traducció al castellà.
· RD 833/1988 que aprova el Reglament de residus tòxics i perillosos. Obliga almenys la llengua espanyola oficial de l’estat als recipients.
· RD 1122/88 que aprova la norma general d’etiquetatge, presentació i publicitat dels productes alimentaris envasats. Obliga el castellà com a mínim.
· Llei 32/88, de Marques. Obliga el castellà als documents presentats.
· Llei 38/1988 de Demarcació i Planta judicial. El president del Tribunal Superior de Justícia el català només serà un mèrit.
. RD 1231/1988 sobre el transport i comercialització del cafè. Obliga l’etiquetatge en castellà.
· RD 1232/1988 sobre succedanis del cafè. Obliga també el castellà a l’etiquetatge.
· RD 1338/1988 sobre elaboració i venda de l’orxata de xufla. Etiquetatge en castellà obligat.
· RD 1425/1988 sobre productes plàstics destinats a envasar productes alimentaris. Cal que l’etiquetatge sigui en castellà.
· RD 1426/1988 sobre circulació i comerç preparats alimentosos per a règims dietètics. Obligació d’etiquetar-ho en castellà.
· RD 1468/88 que aprova el Reglament d’etiquetatge i presentació de la publicitat de productes industrials destinats a la venda directa als consumidors. Obliga “al menos la lengua española oficial del estado”
· OM de 26 de maig de 1988 sobre models del Registre Civil (defunció i de criatures abortives). Obliga el castellà i tolera el català com acompanyant.
· OM d’11 de juliol de 1988 sobre normativa del calçat. Obliga l’etiquetatge informatiu en castellà.
· OM de 30 de juny de 1988 sobre el comerç del safrà. Etiquetatge obligat en castellà.
· OM 28 de juny de 1988 sobre Aparells d’Elevació i Manutenció de grues-torre desmuntables per a obra. Tot serà almenys en castellà.
· OM de 28 de juny de 1988 sobre aparells de pressió referent a l’aire comprimit. La redacció en castellà serà exigible en el moment final de posar-ho en disposició dels usuaris.
· OM de 5 de desembre de 1988, sobre pinsos simples. Obligat el castellà.
· Llei Orgànica 2/89 processal militar. Obliga el castellà en totes les actuacions judicials. El català caldrà traduir-lo.
· OM de 30 de gener de 1989 sobre comercialització de pinsos compostos. Obliga el castellà als envasos.
· RD 126/1989 sobre comercialització de patates fregides. Obliga el castellà als evasos i retolació dels productes.
· RD 149/1989 sobre pintures, vernissos, tintes d’imprimir, i coles. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
· OM 21 de març de 1989, sobre el porc salat i cansalada viada. Obliga el castellà a l’etiquetat.
· RD 645/1989 sobre pesca i aqüicultura, obliga el castellà a les dades obligatòries de l’etiquetatge.
· OM de 20 juliol de 1989 del Ministeri de Justícia sobre fe de vida, naixement, matrimoni i defunció, obligatòriament en castellà, amb text en català subordinat.
· RD 1066/1989 que ordena les Telecomunicacions. Obliga el castellà a les memòries tècniques.
· RD 1597/89 que aprova el Reglament del Registre Mercantil. Obliga que les inscripcions es facin exclusivament en castellà.
· Llei 21/1990 de 19 de desembre, sobre les assegurances de la vida i assegurances privades.
· Llei 25/1990 del Medicament. Obliga els texts almenys en llengua castellana.
· OM 15 de febrer de 1990, sobre l’etiquetatge d’articles de marroquineria, i viatge.
· OM de 15 de febrer de 1990, sobre la normativa de l’etiquetatge informatiu dels guants.
· RD legislatiu 339/1990, que desenvolupa la llei sobre trànsit, circulació de vehicles i seguretat viària.
· RD 472/1990 de 6 d’abril que regula els disolvents d’extracció utilitzats en l’elaboraciuó dels productes alimentaris.
· RD 668/1990 de 25 de maig, sobre elaboració i comercialització de materials polimèrics en relació als productes alimentaris.
· Llei 7/1991 que crea l’Instituto Cervantes., amb objectius només per l’”espanyol”.
· Llei 30/1991 de 20 de desembre, sobre la redacció dels testaments, obliga el castellà en aquells territoris que no siguin forals.
· OM 3 d’abril de 1991, que regula la distribució i exhibició del material audiovisual, autoritzant només la traducció al castellà.
· RD 162/1991 fabricació i comercialització dels plaguicides. L’etiquetatge obligatori almenys en castellà.
· OM de 14 de juny de 1991, sobre productes fertilitzants. L’etiqueta i l’envàs hauran d’estar redactats almenys en llengua castellana.
· RD 475/1991 sobre productes cosmètics. Obliga el castellà.
· OM del 8 d’abril de 1991, sobre Reglament de seguretat de les Màquines. Obliga almenys en castellà les plaques, instruccions i etiquetes.
· RD 1082/1991 sobre la cura i manteniment de les lents de contacte. Obliga el castellà.
· RD 1109/1991 sobre aliments ultracongelats. Obliga el castellà a les etiquetes.
· RD 1111/1991 sobre els additius alimentaris, obliga el castellà.
· RD 1164/1991 sobre comerç d’aigües de beguda envasades. Obligatori el castellà a les etiquetes.
· RD 1534/1991 sobre circulació i comerç de pastes alimentàries. Obliga el castellà.
· RD 1650/1991 sobre elaboració i venda de sucs de fruita. Obligació de l’etiquetatge en castellà.
· RD 1688/1991 sobre preservatius de cautxú . Als envasos s’obliga almenys la llengua castellana.
· RD 1809/1991 sobre circulació i comerç de preparats alimentaris en règim dietètic. Obligació de fer en castellà l’etiquetatge.
· RD 1810/1991 sobre circulació i comercialització de caramels, xiclets, confits i llaminadures. És obligatori el castellà a l’etiquetatge.
· RD 13/1992, sobre Circulació Urbana i Interurbana, obliga que els senyals siguin “almenys en l’idioma espanyol oficial en tot el territori de l’Estat”.
· RD 15/1992 sobre elaboració i venda de begudes refrescants. Obligació d’envasar-les en castellà.
· RD 212/1992 sobre etiquetatge dels productes alimentaris envasats, que anul·la el RD 1122/88. Obliga que necessàriament almenys estigui en llengua espanyola oficial de l’Estat.
· RD 510/1992 que regula l’etiquetat dels productes del tabac. Obliga el castellà i tolera el català subsidiàriament.
· RD 930/1992 sobre propietats nutritives dels productes alimentaris. Obligació d’etiquetatr-ho en castellà.
· RD1408/1992 sobre preparats per a lactants. Obligació d’etiquetat en castellà.
· RD1436/1992 sobre carns picades i carns en trossos. Obligació d’utilitzar almenys el castellà.
· Llei 30/1992 sobre Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. La llengua dels procediments tramitats per l’Administració de l’Estat seran en castellà. Es pot utilitzar el català només als escrits que s’hi adrecin.
· OM 12 de juny 1992, que regula les proves d’aptitud per a l’accés a les facultats i Col·legis universitaris. Les proves només en espanyol.
· RD 19/1993 de mesures urgents per a la cinematografia, que imposa quotes pel cinema en versió doblada, i amb sancions pertinents.
· RD 308/1993 sobre comercialització dels mol·luscs bivalves vius. Obliga el castellà a l’etiquetat.
· RD 349/1993 sobre comercialització de lleixius. Etiquetatge, presentació i publicitat en castellà.
· RD 479/1993 regula els radiofàrmacs d’ús humà. Els prospectes si res més no seran en castellà.
· RD 731/1993 sobre provisió de llocs de treball pels funcionaris de l’Administració Local amb habilitació de caire nacional. Obliga el castellà, i atorga punts de mèrit pel català.
· RD 1078/1993 que aprova el Reglament sobre envasat i etiquetat dels preparats perillosos. Obliga el castellà, així: “al menos en la lengua española oficial del Estado”.
· RD 1904/1993 sobre producció i comercialització de productes carnis i d’altres determinats productes d’origen animal. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
· RD 2070/1993 que aprova el reglament tècnico-sanitari dels vinagres. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
· RD 2236/1993 que regula l’etiquetat i el prospecte dels medicaments d’ús humà. Obliga que almenys en la llengua espanyola oficial de l’Estat.
· RD 124/1994 que regula l’equitatge i la informació referent al consum d’energia i altres recursos dels aparells d’ús domèstic. Imposa el castellà.
· OM de 4 de juliol de 1994 sobre utilització i comercialització d’enzims, microorganismes i els seus preparats en l’alimentació animal. Obliga que en totes les indicacions almenys sigui utilitzada la llengua castellana.
· RD 1185/1994 sobre l’etiquetatge dels productes del tabac distints de les cigarretes. Obliga el castellà i admet altres llengües.
· RD 1679/1994 sobre condicions sanitàries a la producció i comercialització de llet crua, llet tractada tèrmicament i productes lactis. Obliga el castellà a l’etiquetatge i als certificats sanitaris.
· OM 10 d’octubre de 1994 sobre control i certificació de llavors i plantes de viver. Obliga el castellà a les indicacions obligatòries.
· RD 2163/1994 sobre comercialització i i autorització de productes fitosanitaris. Obliga el castellà a les etiquetes.
· RD 2208/1994 que regula els medicaments homeopàtics d’ús humà de fabricació industrial. Obliga expressament la llengua castellana a les etiquetes.
· RD 2549/1994 sobre el reglament dels aparells de pressió, referent a generadors d’aerosols. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
· Resolució 9 de gener de 1995 del Ministeri de Cultura, que fa ajudes a la creació de guions cinematogràfics. Obliga a presentar-los en castellà, fins i tot en aquells que siguin redactats en una altra llengua espanyola.
· Llei 30/1995 d’Ordenació i Supervisió de les Assegurances Privades. Obliga que les pòlisses han d’estar en castellà.
· RD 53/1995 sobre circulació i comercialització de la cervesa i del malt líquid. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
· RD 109/1995 sobre els medicaments veterinaris. Obliga el castellà als prospectes.
· RD 110/1995 sobre medicaments homeopàtics veterinaris. Obliga el castellà igual que a la norma anterior.
· RD 157/1995 sobre pinsos medicamentosos. Obliga l’etiquetatge almenys en la llengua espanyola oficial de l’Estat.
· RD 733/1995 sobre expedició de títols acadèmics i professionals corresponents als ensenyaments establerts en la Llei Orgànica 1/1990. Obliga que siguin en castellà.
· RD 929/1995 de 9 de juny sobre el reglament del control de les plantes de viver.
· OM de 6 de setembre de 1995 sobre la Norma General de Qualitat per a la llet pasteuritzada destinada al mercat interior. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
· Ordre de 6 de setembre de 1995 sobre la Norma General de Qualitat per a llet concentrada destinada al mercat interior. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
· RD 1718/1995 de 27 d’octubre sobre l’etiquetatge dels materials dels components principals del calçat.
· RD 1787/1996 de 19 de juliol, que aprova el reglament dels equips de telecomunicació.
· RD 1784/1996 de 19 de juliol, que aprova el reglament del Registre Mercantil, obliga les inscripcions registrals en castellà.

Ells són així ….

És claríssim…. :-D

També està claríssim, segons l’habitual ignorància anticatalana, que “L’espanyol es parlava a tota espanya fins que l’imperi Carolingi va formar la Marca Hispànica”

Quin gran exemple del monstruós nacionalisme que patim….

per cert: “El modelo es, en efecto, asimétrico”

és a dir, els espanyolistes mai ens veuran com iguals, ens volen sotmesos.

I nosaltres no ho volem.
No tenen cap dret.

Y lo peorde todo es que todavía hay mucha gente, demasiada, que no se da cuenta de la inepta, codiciosa, expoliadora y repugnante casta política que pastrorea este rebaño, convenientemente adocenado, embrutecido y aborregado por los mass media de manipulación masiva. Solo se entrarán cuando estemos todos, cuando la casta politica nos haya colocado a todos, a no tardar, al nivel sociopolítico y económico de cualquier república centroafricana.

http://blogs.foxinver.com/zorro/

és molt senzill, la llei és igual per tothom, immigrants i gent autòctona. Quins nassos, moros amb 8 fills malvivint i tenint bonos i descomtes(no em diguis que no existeixen perque els he vist amb els meus ulls, ja que un familiar treballa a correos), menjador gratis i demés drets que nosaltres no tenim. No vull fotre fora a ningú, sinó que es cumpleixi la llei com s’ha de fer.

A més la situació és diferent, veig que no gestiones dret constitucional, no saps què significa Estat de dret i llibertat, ja sigui l’espanyol o el català, seguint el teu argument banal d’exemples, la teva llibertat individual et pot permetre deixar de pagar impostos… fes-ho… però no tan sols amb l’IRPF, fes-ho amb de la brossa que la competència és del teu ajuntament. El castellà es oficial a tot l’estat que formem part, que passaria si ara s’obligués a fer tot en castellà a Catalunya? No creus que sería una imposició? En fi Gelo71 ho ha explicat bastant bé.

doncs no argumentis tant que et dirant l’argumentador noiet, ho he mostrat amb un clar exemple de Jaume I tot i que obviament ja no era l’occità inicial del segle IX.

jajaja em reconeixes amb això que prové el català d’un dels dialectes del llatí, no? enhorabona doncs!

Este es el articulo 3, COMPLETO (pero que asco de demagogo manipulador y embaucador):

Artículo 3.

1. El castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla.

2. Las demás lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas Comunidades Autónomas de acuerdo con sus Estatutos.

3. La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección.

—————

A su vez el TC, ya dijo en numerosas ocasiones que la constitucion esta redactada en materia linguistica para que sea COMPLETADA por los respectivos estatutos.

El castellano es el idioma oficial a nivel del estado, porque es la que TODOS los españoles conocen. Ya dijo, que los estatutos tienen el deber de COMPLETAR la realidad en materia de lenguas alla donde se deba completar.

el mismo ejemplo aplica a cataluña. Donde el aranes es oficial, pero SOLO se usa en aran, no en tarragona.

Muchos estados tienen lenguas oficiales y reconocidas pringado. Lo que es inaudito, es que a pesar de que sean oficiales y normales dentro de una poblacion, se legisle para imponer una de ellas.

CATALUÑA es el unico lugar en el mundo donde a pesar de tener una sociedad bilingue, su escuela NO LO ES.

LEEME DESPACIO: la unica en el mundo.

evidentemente, el mundo entero es anticatalan no? esa seria tu conclusion.

no solo ves la paja ajena en el ojo ajeno cuando tu tienes una viga en el propio… sino que TE INVENTAS la paja ajena, mientras tienes 2 vigas en los 2 ojos.

a mentir a la orilla del rio ¡¡¡

1. El castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla.

El articulo 3 es una imposición del Estado!!
La lengua no se debería politizar y la constitución del 78 lo hace!!!

Un artículo Nacionalista en la Carta Magna!!! El artículo impone(DEBE) la lengua comun!!!

LENGUA CASTELLANA=POLÍTICA

La GRAN MADRE ESPAÑOLA IMPONE EL ESPAÑOL (A NO PERDON QUE LA CONSTITUCIÓN CLARAMENTE DICE CASTELLANO)

PD: I en el caso que no sean españoles como es el caso de la Noticía? Entonces que!?!?!?

Artículo 3.

1. El castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla.

ESTO ES IMPOSICIÓN DE LENGUAS!!

LENGUA-POLÍTICA!!!

APLICAROS EL CUENTO!!!

“Agradi o no, en una societat progresista on vivim, primen les llibertats individuals, i cadascú se suposa que pot parlar com volgui i aprendre l’idioma que vulgui, això sí, no imposat. Estic d’acord amb tu que millor és ser bilingüe, però no ets ningú ni tu ni jo per obligar algú altre a ser-ho, si no ho vol ser és la seva voluntat”

Molt bé, primer gràcies per estar en aquest foro defensant els drets lingüístics del inmigrants que tu i els teu fotrieu una patada al cul!! Incongruències varies!!

Si no s’ha d’ imposar una llengua perquè LA CONSTITUCIÓN vol imposar la del Castellà?? No estaría bé les llibertats individuals per tothom?? Així doncs com és que la Constitució indica la primacía d’ una llengua?

Els inmigrants amb el teu dret de llibertat individual podrien demanar que les escoles s’ aprengues el xinès, àrab o suec?? Que o veus!?!? O t’ ho explico?? per vosaltres tot són drets!!! però ni un deure!!
Doncs mira el parlament creu que es un deure entendre el Català!!?? Així com o veu la Constitució amb el Castellà!!

Punto, pelota!!!

Salutacions!!!

Em pregunto si val la pena intentar raonar amb gent que diu bestieses com aquesta.

” L’us ha de ser natural i no forcos. En la mesura que no sigui aixi, s’anira extingint perque la gent hi renunciara, deixara d’utilitzar-la”

Sabem quin ús voleu.
Ho veiem allà on la vostra ideologia és majoritària.
Només cal fer un vol per llocs com Alacant. O València.

No aconseguireu extinguir-la. No ho volem, i és la nostra voluntat democràtica.

Mare de Déu, el que s’ha de sentir!

Hola David, volia puntualitzar unes coses del teu comentari.
La gent que escriu en aquest diari no li té fàstic ni por ni res semblant al català, tan sols fan servir l’español com a llengua vehicular, tot i que segur que n’hi que ho eren de catalans, però veient el to que ha pres el català en aquests últims anys més d’un l’hagi deixat de fer servir. Jo personalment mo he plantejat, pero espero que PxC arribi al Parlament mostri que no, que es pot parlar català i ser espanyol, no és exclusiu dels separatistes el català com pretenen vendre.

Una altra cosa, s’en diu español i no castellà. L’espanyol es parlava a tota espanya fins que l’imperi Carolingi va formar la Marca Hispànica, i designà comtes francesos a alguns territoris. Els comtes autòctons començaren a aprender francès (era occità) per mostrar més bona relació i sintonia amb ells, a més de comtes les altes esferes ho varen fer i ja tenim doncs, dues catalunyes diferents, la noblesa i el poble.
El poble parlava espanyol i la noblesa parlava occità, aquest és el motiu de l’existència del Llibre dels feits en occità i no en espanyol per Jaume I anys desprès.

Ja en el que pertoca,no és anticatalanisme, que seria prohibició d’estudiar en català i demés, tan sols és garantització de les llibertats individuals.
Agradi o no, en una societat progresista on vivim, primen les llibertats individuals, i cadascú se suposa que pot parlar com volgui i aprendre l’idioma que vulgui, això sí, no imposat. Estic d’acord amb tu que millor és ser bilingüe, però no ets ningú ni tu ni jo per obligar algú altre a ser-ho, si no ho vol ser és la seva voluntat. És obvi que EEUU fes allò del drets humans amb el tema del català, suposo que no ho veuràs així siguent nacionalista català, però s’ha de saber analitzar tot sempre amb la màxima imparcialitat possible.

Salutacions