España

“Como quiero tanto a Cataluña, no quiero que los catalanes tengan menos derechos que el resto de españoles”

La defensora del Pueblo recuerda a CiU que para “discriminación [lingüística], la de políticos que consideran que solo se ha de utilizar una [de las dos lenguas cooficiales de Cataluña]”.

Redacción
Viernes, 1 de octubre de 2010 | 11:06

El Defensor del Pueblo, una de las instituciones más importantes del Estado, recibió en 2009 22.287 quejas, unos números muy elevados, según informó ayer su titular desde junio María Luisa Cava de Llano. De estas quejas, 18.392 fueron presentadas por personas individuales (la cifra más alta de la historia) y 3.626 (menos que en 2008) por entidades u organizaciones.

Este jueves se llevó a cabo la Comisión Mixta de Relaciones con el Defensor del Pueblo en la que Cava de Llano presentó el informe anual correspondiente a la gestión realizada durante 2009. La defensora recordó a congresistas y senadores de la Comisión que de todas las quejas recibidas se abre un informe que concluye con “un estudio pormenorizado” que determina si se admite a trámite o no. Además, Cava de Llano indicó que se abrieron 269 expedientes de oficio por parte del Defensor del Pueblo, organismo que durante el año 2009 estuvo al frente el socialista Enrique Múgica.

Comunidad de Madrid y administración económica

Cava de Llano señaló que la Comunidad de Madrid es el lugar donde más quejas se producen, debido a su cercanía física con la institución, seguida de Cataluña, Andalucía, Comunidad Valenciana, Castilla y León y Galicia. En el informe de 2009 queda constancia que se produjeron 325 quejas del extranjero, menos que el año anterior, y sobre todo proceden de Reino Unido, Alemania y Francia.

La defensora del Pueblo, María Luisa Cava de Llano, durante su intervención en la Comisión Mixta presentando la memoria de 2009 del Defensor del Pueblo (foto: vídeo).

En cuanto a los sectores que más quejas reciben destaca el de la administración económica, seguidas de las relacionadas con la seguridad y la política social, la función y el empleo público, la justicia y la violencia doméstica. Cava de Llano indicó que el mayor crecimiento de quejas se registraron en las de los sectores de la justicia, urbanismo, vivienda y medio ambiente.

Las quejas efectuadas por la defensora en la Comisión se centraron, entre otras, en la cifra récord de reclusos en las cárceles de España, que según indicó Cava de Llano superó los 66.000 internos y advirtió que este crecimiento de la población reclusa “podría empeorar las condiciones de vida” de las personas encarceladas, y en la sanidad. Sector, este, que no pudo evaluar en Cataluña pues, según recordó la defensora, tenía “vedada su intervención” en aplicación del Estatuto de Autonomía de Cataluña de 2006, veto corregido por el Tribunal Constitucional.

Fijación lingüística, para CiU

Pese a todos los datos y valoraciones de la defensora del Pueblo, felicitada por los políticos de la Comisión, la congresista de CiU Montserrat Surroca centró parte de su intervención en cargar contra la institución por considerar que desde esta se tiene una “obstinada fijación” con “el modelo lingüístico catalán”.

Para Surroca, el ejemplo y modelo es el Síndic de Greuges, que citó en varias ocasiones, y que por ejemplo pese a negar su titular, Rafael Ribó, que exista un malestar entre los ciudadanos de Cataluña por motivos lingüísticos sí ha admitido que ha recibido 36 denuncias en este ámbito. La congresista nacionalista -que se autoproclamó voz de Cataluña al asegurar que en la Comunidad hay un “gran desprestigio” de la institución– tiró de Síndic para defender lo que considera “un modelo lingüístico ejemplar” y un “gran éxito de Cataluña”.

La congresista nacionalista Montserrat Surroca, durante su interpelación a la defensora del Pueblo, en la Comisión Mixta celebrada este jueves en el Congreso (foto: vídeo).

“Basta ya de esa fijación por todo lo referente a Cataluña”, llegó a espetarle Surroca a Cava de Llano que la acusó de actuar bajo un “posicionamiento político”. La congresista se refería, sin citarlo, al recurso presentado ante el Tribunal Constitucional por la Ley de Acogida aprobada en el Parlamento autonómico de Cataluña y, esta sí la citó, el posible recurso -lo está pensando, admitió Cava de Llano- por el Código de Consumo. Ambas normas autonómicas traspasan los límites constitucionales en materia lingüística, según han manifestado PP, Ciudadanos e Impulso Ciudadano.

“No existe lengua preferente”

La respuesta de Cava de Llano fue clara y contundente. “No es cierto”. La defensora, tras recordar que es catalana, que sus padres, abuelos y antepasados están enterrados en Cataluña, que es bilingüe, que tiene los mejores amigos viviendo en la Comunidad, indicó a Surroca que: “Como quiero tanto a Cataluña, no quiero que los catalanes tengan menos derechos que el resto de españoles. Si tienen la posibilidad de tener dos lenguas, quiero que puedan utilizar las dos, y eso no es ninguna discriminación. Discriminación, la de políticos que consideran que solo se ha de utilizar una [lengua]“. Y recordó que la posición del Tribunal Constitucional es diáfana en este aspecto: “No existe lengua preferente”.

Finalmente, Cava de Llano se mostró muy satisfecha, “de lo más orgullosa”, de que hayan incrementado las “actuaciones de oficio” por parte de la institución porque eso significa “que la administración está viva”. Para la defensora, el Defensor del Pueblo “no tiene que esperar que le llamen” y debe estar “ojo avizor” para ver si se están conculcando los derechos de las personas. Fue la congresista Surroca, también, la que se quejó del aumento del número de “actuaciones de oficio” de la institución. A diferencia del Síndic.

Temas: , ,

43 Comments en ““Como quiero tanto a Cataluña, no quiero que los catalanes tengan menos derechos que el resto de españoles””

NOTA: Sean respetuosos con sus comentarios. Se borrarán los comentarios cuyo contenido o enlaces puedan ser considerados difamatorios, vejatorios o insultantes. Recuerden siempre que las formas importan y que hay muchas formas de decir lo mismo. Gracias por participar.
  1. Pau - Viernes, 1 de octubre de 2010 a las 11:54

    En el matrix catalán denunciar con naturalidad las cosas mas elementales frente a la imposición es revolucionario.

  2. Angel - Viernes, 1 de octubre de 2010 a las 12:15

    La defensora del pueblo como institucion al servicio del pueblo,esta para defender los derechos constitucionales de los ciudadanos.

    En cataluña la clase politica nacionalista no respeta los derechos de enseñanza y linguisticos reconocidos por la constitucion que tenemos los catalanes y por este motivo las denuncias que ha recibido el defensor del pueblo.

    Estoy completamente de acuerdo con ella,”El defensor del pueblo no debe estar esperando a que le llamen”.Ni tampoco el gobierno debe mirar hacia otro lado cuando existen abusos de poder,como esta ocurriendo en cataluña,con la imposicion del catalan.No se puede cerrar los ojos a lo que esta pasando en cataluña y menos no darle importancia a una cosa tan fundamental como es la forma de comunicarnos.

    No pedimos que prohiban el catalan,lo que estamos pidiendo es que no se nos prohiba el derecho de utilizar el idioma del estado,el castellano,de forma libre como en el resto de españa.

  3. Maika - Viernes, 1 de octubre de 2010 a las 12:15

    Maria Luisa Cava de Llano gracias por su coherencia y sentido común. Aquí en Cataluña creo que se han vuelto todos locos y obsesivos.
    ¡¡ Ahora, parece entrar un poco de aire fresco.!! ¡¡Que no la intimiden!!.

  4. Enric A. - Viernes, 1 de octubre de 2010 a las 12:20

    Ayer estuve en la Ciutat de la Justícia y ni tan siquiera los avisos de seguridad, indicaciones de cómo desalojar en caso de incendio, etc…estaban escritos en castellano. Todo únicamente en catalán. Monserrat Tura, nacionalista del psC es consejera de justicia. ¿No pinta nada el Ministerio de Justicia para hacer respetar la Ley?

  5. fem pais. - Viernes, 1 de octubre de 2010 a las 12:22

    Hay amores que matan…

  6. BdS - Viernes, 1 de octubre de 2010 a las 12:45

    Queda demostrado que en España se respeta el estado de derecho.

  7. vito_ - Viernes, 1 de octubre de 2010 a las 12:48

    “no hay lengua preferente”

    bramen els mateixos que a la seva constitució només hi ha un deure lingüístic: el castellà.

    No tenen vergonya, i amb la mateixa desvergonya pretenen dir-nos que volen que els catalans tinguem els mateixos drets que la resta d’espanyols:

    Podrien començar per no imposar-nos la seva llengua:

    RD1011/81 Reglamentació sobre la comercialització de greixos comestibles. Obliga l’etiquetatge en espanyol.
    · RD 334/82, que regula l’ús del castellà a la xarxa viària, als transports públics i passos fronterers.
    · RD308/83, reglament sanitari dels olis vegetals que obliga el castellà.
    · RD 2872/83, sobre Reglament de Girs Postals i telegràfics, obliga els impresos en llengua castellana.
    · RD1521/84 sobre reglamentació tècnico-sanitària dels productes de pesca, les etiquetes obligatòriament en idioma espanyol.
    · Llei 30/1984, sobre Mesures de Reforma de la Funció Pública, obliga tàcitament el coneixement del castellà als opositors i concursants.
    · RD 1915/84 sobre reglamentació d’escorxadors de conills i enmagatzament i distribució de la carn. Obliga l’etiquetatge en llengua espanyola oficial de l’Estat.
    · RD 2223/1984 que aprova el Reglament General d’Ingrés del Personal al Servei de l’Administrtació de l’Estat, obliga tàcitament el castellà, i oblida absolutament el coneixement del català a les convocatòries.
    · Ordre Ministerial 29 de març de 1984 que aprova la norma de qualitat per a préssecs amb destinació al mercat interior.
    · RD 179/85 que reglamenta els escorxadors d’aviram i comercialització de la carn. Les etiquetes s’han de redactar obligatòriament en la llengua espanyola oficial de l’Estat.
    · Llei Orgànica 6/85 del Poder Judicial obliga la llengua castellana en tots els procediments judicials. Tolera amb condicions dins del territori català la llengua catalana.
    · RD 1348/85 sobre el reglament d’ordenament de les assegurances privades. Obliga el castellà per la presentació de la documentació administrativa.
    · O. M. de 29 de maig de 1985 aprova normes per a albercocs destinats als mercat interior.
    · OM 19 d’agost de 1985, sobre norma reguladora per al comerç exterior de cols xineses.
    · OM 23 de setembre de 1985 sobre etiquetatge dels productes de pelleteria.
    · OM de 15 d’octubre de 1985 sobre Norma de Qualitat per al musclo, cloïsses i escopinyes en conserva.
    · OM de 15 de novembre de 1985 sobre etiquetatge de peres, pomes i raïm. Obliga el castellà.
    · RD 2216/1985 sobre envasat i etiquetatge de substàncies considerades nocives i perilloses. Obliga el castellà.
    · RD 2374/1985 sobre especificacions tècniques de les centrals telefòniques privades. Obliga el castellà.
    · RD 2323/1985 sobre reglamentació per elaborar, emmagatzemar i transport dels succedanis de cafè.
    · RD 2379/1985 de 20 de novembre sobre els aparells receptors de televisió.
    · RD 2706/1985 sobre autòmats programables industrials, és obligatori que els subministradors i fabricants tinguin els catàlegs en castellà.
    · OM 14 de gener de 1986 sobre normes de qualitat de la carn picada de vaquí, oví i porcí. Recorda l’etiquetatge del decret 2058/82
    · Llei 11/86 de Patents obliga el castellà a la documentació presentada.
    . OM de 24 de març de 1986, sobre l’etiquetatge dels alls i apis, obliga “al menos” la llengua espanyola.
    · RD 1070/1986, sobre terminals telèfònics i mòdems, obliga el castellà en la documentació.
    · OM 29 d’octubre de 1986, sobre normes de qualitat de la patata, obliga l’ús del castellà a les etiquetes.
    · OM de 29 d’octubre de 1986, sobre les tripes naturals amb destinació al mercat interior, obliga l’etiquetatge en castellà.
    · OM de 29 d’octubre de 1986, sobre la cansalada i la cansalada viada, obliga el castellà a les etiquetes.
    · RD legislatiu 1257/1986 de 13 de juny, per adaptació de la llei 3/1980 a les normes de la CEE en matèria cinematogràfica.
    · RD 1495/1986 que aprova el Reglament de Seguretat a les Màquines. Obliga que les instruccions estiguin “almenys en castellà”.
    · RD 2003/86, aprova el Reglament Orgànic dels Cossos d’Oficials, Auxiliars i Agents de l’Administració de Justícia. Exigeix el castellà i només atorga 6 anys d’antiguitat al coneixement del català.
    · RD 2551/1986, sobre elaboració i comercialització de l’oli de pinyola refinat, obliga l’etiquetatge en castellà.
    · RD928/1987 relatiu a l’etiquetatge dels productes tèxtils. Obliga el castellà.
    · RD 1094/1987 de 26 de juny. Reglamentació sobre elaboració i comercialització de cereals.
    · RD 1261/1987 de 11 de setembre sobre reglamentació de la elaboració, fabricació i comercialització dels sucres destinats al cos humà.
    · RD 1174/87 regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració Local. Per resolució de 14 de desembre de 1987, superat el coneixement del castellà, podrà examinar-se de català però només com a mèrit.
    · OM 1 de juliol de 1987, que aprova la norma de qualitat del iogurt, obliga el castellà.
    · RD 1261/1987 que aprova la reglamentació tècnico-sanitària dels sucres destinats al consum humà. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
    · RD 1453/1987 que aprova el reglament de neteja, conservació i tenyida de tèxtils, cuiros i pells. Obliga que la informació sigui “almenys en castellà”.
    · Decret 1496/87 de l’obtenció, l’expedició i homologació de títols universitaris. Obliga la llengua castellana. Subsidiàriament permet la llengua catalana.
    · OM de 23 i 27 de novembre de 1987, que regulen els plàtans i nespres respectivament. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
    · RD 58/88 sobre protecció dels drets del consumidor als serveis de reparació d’aparells d’ús domèstic. Obliga que “al menos en castellano”.
    · RD 197/1988 de 22 de febrer sobre fabricació i tràfic d’objectes elaborats amb metalls preciosos.
    · RD 192/1988 de 4 de març, sobre la venda i ús del tabac per protegir la salut.
    · RD 429/88 que aprova el Reglament Orgànic del Cos de Secretaris Judicials. Obliga el coneixement del castellà, i només atorga 6 anys d’antiguitat pel coneixement del català.
    · OM de 6 de febrer de 1988 sobre certificacions dels reproductors bovins de raça pura.
    · OM de 28 de març de 1988 que aprova les normes de les caseïnes i els caseïnats alimentaris. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
    · RD 349/88 sobre la reglamentació tècnico-sanitària de productes cosmètics. Imposa l’ús de la llengua espanyola oficial de l’Estat.
    · RD 472/1988 sobre generació d’areosols. Obliga que almenys sigui en castellà l’etiquetat.
    · Llei 10/1988 de Televisió Privada. El 20% de les pel·lícules comercials emeses mensualment seran “d’expressió originària espanyola”.
    · Llei 11/88 sobre protecció de les topografies dels semiconductors. Obliga el castellà, i si es presenten amb una altra llengua cal que hi hagi la traducció al castellà.
    · RD 833/1988 que aprova el Reglament de residus tòxics i perillosos. Obliga almenys la llengua espanyola oficial de l’estat als recipients.
    · RD 1122/88 que aprova la norma general d’etiquetatge, presentació i publicitat dels productes alimentaris envasats. Obliga el castellà com a mínim.
    · Llei 32/88, de Marques. Obliga el castellà als documents presentats.
    · Llei 38/1988 de Demarcació i Planta judicial. El president del Tribunal Superior de Justícia el català només serà un mèrit.
    . RD 1231/1988 sobre el transport i comercialització del cafè. Obliga l’etiquetatge en castellà.
    · RD 1232/1988 sobre succedanis del cafè. Obliga també el castellà a l’etiquetatge.
    · RD 1338/1988 sobre elaboració i venda de l’orxata de xufla. Etiquetatge en castellà obligat.
    · RD 1425/1988 sobre productes plàstics destinats a envasar productes alimentaris. Cal que l’etiquetatge sigui en castellà.
    · RD 1426/1988 sobre circulació i comerç preparats alimentosos per a règims dietètics. Obligació d’etiquetar-ho en castellà.
    · RD 1468/88 que aprova el Reglament d’etiquetatge i presentació de la publicitat de productes industrials destinats a la venda directa als consumidors. Obliga “al menos la lengua española oficial del estado”
    · OM de 26 de maig de 1988 sobre models del Registre Civil (defunció i de criatures abortives). Obliga el castellà i tolera el català com acompanyant.
    · OM d’11 de juliol de 1988 sobre normativa del calçat. Obliga l’etiquetatge informatiu en castellà.
    · OM de 30 de juny de 1988 sobre el comerç del safrà. Etiquetatge obligat en castellà.
    · OM 28 de juny de 1988 sobre Aparells d’Elevació i Manutenció de grues-torre desmuntables per a obra. Tot serà almenys en castellà.
    · OM de 28 de juny de 1988 sobre aparells de pressió referent a l’aire comprimit. La redacció en castellà serà exigible en el moment final de posar-ho en disposició dels usuaris.
    · OM de 5 de desembre de 1988, sobre pinsos simples. Obligat el castellà.
    · Llei Orgànica 2/89 processal militar. Obliga el castellà en totes les actuacions judicials. El català caldrà traduir-lo.
    · OM de 30 de gener de 1989 sobre comercialització de pinsos compostos. Obliga el castellà als envasos.
    · RD 126/1989 sobre comercialització de patates fregides. Obliga el castellà als evasos i retolació dels productes.
    · RD 149/1989 sobre pintures, vernissos, tintes d’imprimir, i coles. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
    · OM 21 de març de 1989, sobre el porc salat i cansalada viada. Obliga el castellà a l’etiquetat.
    · RD 645/1989 sobre pesca i aqüicultura, obliga el castellà a les dades obligatòries de l’etiquetatge.
    · OM de 20 juliol de 1989 del Ministeri de Justícia sobre fe de vida, naixement, matrimoni i defunció, obligatòriament en castellà, amb text en català subordinat.
    · RD 1066/1989 que ordena les Telecomunicacions. Obliga el castellà a les memòries tècniques.
    · RD 1597/89 que aprova el Reglament del Registre Mercantil. Obliga que les inscripcions es facin exclusivament en castellà.
    · Llei 21/1990 de 19 de desembre, sobre les assegurances de la vida i assegurances privades.
    · Llei 25/1990 del Medicament. Obliga els texts almenys en llengua castellana.
    · OM 15 de febrer de 1990, sobre l’etiquetatge d’articles de marroquineria, i viatge.
    · OM de 15 de febrer de 1990, sobre la normativa de l’etiquetatge informatiu dels guants.
    · RD legislatiu 339/1990, que desenvolupa la llei sobre trànsit, circulació de vehicles i seguretat viària.
    · RD 472/1990 de 6 d’abril que regula els disolvents d’extracció utilitzats en l’elaboraciuó dels productes alimentaris.
    · RD 668/1990 de 25 de maig, sobre elaboració i comercialització de materials polimèrics en relació als productes alimentaris.
    · Llei 7/1991 que crea l’Instituto Cervantes., amb objectius només per l’”espanyol”.
    · Llei 30/1991 de 20 de desembre, sobre la redacció dels testaments, obliga el castellà en aquells territoris que no siguin forals.
    · OM 3 d’abril de 1991, que regula la distribució i exhibició del material audiovisual, autoritzant només la traducció al castellà.
    · RD 162/1991 fabricació i comercialització dels plaguicides. L’etiquetatge obligatori almenys en castellà.
    · OM de 14 de juny de 1991, sobre productes fertilitzants. L’etiqueta i l’envàs hauran d’estar redactats almenys en llengua castellana.
    · RD 475/1991 sobre productes cosmètics. Obliga el castellà.
    · OM del 8 d’abril de 1991, sobre Reglament de seguretat de les Màquines. Obliga almenys en castellà les plaques, instruccions i etiquetes.
    · RD 1082/1991 sobre la cura i manteniment de les lents de contacte. Obliga el castellà.
    · RD 1109/1991 sobre aliments ultracongelats. Obliga el castellà a les etiquetes.
    · RD 1111/1991 sobre els additius alimentaris, obliga el castellà.
    · RD 1164/1991 sobre comerç d’aigües de beguda envasades. Obligatori el castellà a les etiquetes.
    · RD 1534/1991 sobre circulació i comerç de pastes alimentàries. Obliga el castellà.
    · RD 1650/1991 sobre elaboració i venda de sucs de fruita. Obligació de l’etiquetatge en castellà.
    · RD 1688/1991 sobre preservatius de cautxú . Als envasos s’obliga almenys la llengua castellana.
    · RD 1809/1991 sobre circulació i comerç de preparats alimentaris en règim dietètic. Obligació de fer en castellà l’etiquetatge.
    · RD 1810/1991 sobre circulació i comercialització de caramels, xiclets, confits i llaminadures. És obligatori el castellà a l’etiquetatge.
    · RD 13/1992, sobre Circulació Urbana i Interurbana, obliga que els senyals siguin “almenys en l’idioma espanyol oficial en tot el territori de l’Estat”.
    · RD 15/1992 sobre elaboració i venda de begudes refrescants. Obligació d’envasar-les en castellà.
    · RD 212/1992 sobre etiquetatge dels productes alimentaris envasats, que anul·la el RD 1122/88. Obliga que necessàriament almenys estigui en llengua espanyola oficial de l’Estat.
    · RD 510/1992 que regula l’etiquetat dels productes del tabac. Obliga el castellà i tolera el català subsidiàriament.
    · RD 930/1992 sobre propietats nutritives dels productes alimentaris. Obligació d’etiquetatr-ho en castellà.
    · RD1408/1992 sobre preparats per a lactants. Obligació d’etiquetat en castellà.
    · RD1436/1992 sobre carns picades i carns en trossos. Obligació d’utilitzar almenys el castellà.
    · Llei 30/1992 sobre Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. La llengua dels procediments tramitats per l’Administració de l’Estat seran en castellà. Es pot utilitzar el català només als escrits que s’hi adrecin.
    · OM 12 de juny 1992, que regula les proves d’aptitud per a l’accés a les facultats i Col·legis universitaris. Les proves només en espanyol.
    · RD 19/1993 de mesures urgents per a la cinematografia, que imposa quotes pel cinema en versió doblada, i amb sancions pertinents.
    · RD 308/1993 sobre comercialització dels mol·luscs bivalves vius. Obliga el castellà a l’etiquetat.
    · RD 349/1993 sobre comercialització de lleixius. Etiquetatge, presentació i publicitat en castellà.
    · RD 479/1993 regula els radiofàrmacs d’ús humà. Els prospectes si res més no seran en castellà.
    · RD 731/1993 sobre provisió de llocs de treball pels funcionaris de l’Administració Local amb habilitació de caire nacional. Obliga el castellà, i atorga punts de mèrit pel català.
    · RD 1078/1993 que aprova el Reglament sobre envasat i etiquetat dels preparats perillosos. Obliga el castellà, així: “al menos en la lengua española oficial del Estado”.
    · RD 1904/1993 sobre producció i comercialització de productes carnis i d’altres determinats productes d’origen animal. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
    · RD 2070/1993 que aprova el reglament tècnico-sanitari dels vinagres. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
    · RD 2236/1993 que regula l’etiquetat i el prospecte dels medicaments d’ús humà. Obliga que almenys en la llengua espanyola oficial de l’Estat.
    · RD 124/1994 que regula l’equitatge i la informació referent al consum d’energia i altres recursos dels aparells d’ús domèstic. Imposa el castellà.
    · OM de 4 de juliol de 1994 sobre utilització i comercialització d’enzims, microorganismes i els seus preparats en l’alimentació animal. Obliga que en totes les indicacions almenys sigui utilitzada la llengua castellana.
    · RD 1185/1994 sobre l’etiquetatge dels productes del tabac distints de les cigarretes. Obliga el castellà i admet altres llengües.
    · RD 1679/1994 sobre condicions sanitàries a la producció i comercialització de llet crua, llet tractada tèrmicament i productes lactis. Obliga el castellà a l’etiquetatge i als certificats sanitaris.
    · OM 10 d’octubre de 1994 sobre control i certificació de llavors i plantes de viver. Obliga el castellà a les indicacions obligatòries.
    · RD 2163/1994 sobre comercialització i i autorització de productes fitosanitaris. Obliga el castellà a les etiquetes.
    · RD 2208/1994 que regula els medicaments homeopàtics d’ús humà de fabricació industrial. Obliga expressament la llengua castellana a les etiquetes.
    · RD 2549/1994 sobre el reglament dels aparells de pressió, referent a generadors d’aerosols. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
    · Resolució 9 de gener de 1995 del Ministeri de Cultura, que fa ajudes a la creació de guions cinematogràfics. Obliga a presentar-los en castellà, fins i tot en aquells que siguin redactats en una altra llengua espanyola.
    · Llei 30/1995 d’Ordenació i Supervisió de les Assegurances Privades. Obliga que les pòlisses han d’estar en castellà.
    · RD 53/1995 sobre circulació i comercialització de la cervesa i del malt líquid. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
    · RD 109/1995 sobre els medicaments veterinaris. Obliga el castellà als prospectes.
    · RD 110/1995 sobre medicaments homeopàtics veterinaris. Obliga el castellà igual que a la norma anterior.
    · RD 157/1995 sobre pinsos medicamentosos. Obliga l’etiquetatge almenys en la llengua espanyola oficial de l’Estat.
    · RD 733/1995 sobre expedició de títols acadèmics i professionals corresponents als ensenyaments establerts en la Llei Orgànica 1/1990. Obliga que siguin en castellà.
    · RD 929/1995 de 9 de juny sobre el reglament del control de les plantes de viver.
    · OM de 6 de setembre de 1995 sobre la Norma General de Qualitat per a la llet pasteuritzada destinada al mercat interior. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
    · Ordre de 6 de setembre de 1995 sobre la Norma General de Qualitat per a llet concentrada destinada al mercat interior. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
    · RD 1718/1995 de 27 d’octubre sobre l’etiquetatge dels materials dels components principals del calçat.
    · RD 1787/1996 de 19 de juliol, que aprova el reglament dels equips de telecomunicació.
    · RD 1784/1996 de 19 de juliol, que aprova el reglament del Registre Mercantil, obliga les inscripcions registrals en castellà.

    Ens prenen per idiotes???

  8. vito_ - Viernes, 1 de octubre de 2010 a las 12:57

    “No existe lengua preferente”.

    Tenen la barra de dir els mateixos que bramen:

    “El castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles
    tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla.”

    El castellà és el “deber”. Però no és preferent.

    No tenen vergonya….

    Com no la té qui amb aquesta desvergonya ens insulta dient que preten que tinguem els mateixos drets que la resta d’espanyols

    Podria començar per no imposar-nos la seva llengua “no preferent”.

  9. vito_ - Viernes, 1 de octubre de 2010 a las 13:21

    Que voleu que tinguem els mateixos drets??

    Quanta cara!!! No teniu vergonya!!!!

    També podrieu començar per què no us queiès la cara de vergonya al veure que els que parlen maltès tenen dret a que les institucions europees es dirigeixen en maltès, però als catalans ENS NEGUEU aquest dret:

    http://europa.eu/index_mt.htm

    Ens preneu per idiotes???

  10. Desde Europa, que lo tienen claro - Viernes, 1 de octubre de 2010 a las 13:21

    Unas vitaminas para seguir adelante (antes que ZP y su sequitos periféricos les haga cambiar de opinión)

    http://www.youtube.com/watch?v=nd_f....s&

    son unas vitaminas para aguantar ‘a tanto intelecto lingüístico’

  11. Pau - Viernes, 1 de octubre de 2010 a las 14:40
  12. Angel - Viernes, 1 de octubre de 2010 a las 14:53

    Vito,francia tiene mas lenguas regionales que españa y la unica lengua vehicular es el frances.

    En españa la constitucion reconoce las lenguas regionales y el nacionalismo catalan ha intentado en hacer vehicular solo el catalan.Reconocido el catalan,resulta que para el nacionalismo el catalan es vehicular y el español,no.

    El TC ha dejado claro que en cataluña el castellano y el catalan son lenguas con los mismos derechos.Todo lo demas es hablar por hablar.

    Como catalan pido mi derecho constitucional de poder utilizar el español en cataluña con la misma libertad que en el resto del estado.

    No es entendible que el nacionalismo catalan que se llena la boca de hablar de libertad,intente imponernos como unica lengua vehicular el catalan.

  13. Ciudadanos fa molta pena desde que demana caritat - Viernes, 1 de octubre de 2010 a las 15:27

    Aqueta bona dona no s-ha enterat del que suposa la divisi’o de poders. El que ella pensi o vulgui contra el catal’a no hauria d-afectar el seu treball. La seva feina es resoldre queixes administratives no combatre la voluntat del Parlament.

    Si vol defensar la pol’itica del pp que es presenti a les elecciones.

  14. Crema Catalana - Viernes, 1 de octubre de 2010 a las 15:46

    Vito,

    El castellano también es tu lengua, nadie re la impone, ya que tu eres español aunque no te guste.

    Mientras Cataluña siga siendo España, no is queda mas remedio que respetar las reglas por muy independentistas que seáis algunos.

    Tus argumentos y los de tus semejantes carecen de validez en un debate con sentido de estado ya que tu no lo tienes, aunque escribas 20 páginas del BOE, o lo que sea…

    Adeu!

  15. Crema Catalana - Viernes, 1 de octubre de 2010 a las 15:58

    @Ciudadanos fa molta pena

    Precisamente muchas de las quejas administrativas van en la línea de que la oligarquía independentista a la que Montilla le lame el culo para poder seguir mandando, esta haciendo que las vidas de los españoles en Cataluña y de los catalanes que se sienten españoles cada vez sean mas difíciles. No hay tolerancia, existe discriminación laboral, se oyen términos como “colonos”, “palurdos mesetarios”, “gentuza española”, etc. Ni siquiera se puede ver un partido de la selección o llevar una camiseta de la selección por la calle sin que te miren mal o te insulten. Sin ir mas lejos a una niña hace unos meses, sus compañeros de clase le pegaron y le rompienron las cosas por llevar una camiseta de la selección en un colegio publico catalán. Cuando los padres fueron a quejarse, los profesores justificaron la agresión diciendo que eso era provocar…

    No sigo con mas historias pq estaría hasta mañana.

    Así pues, si las quejas van en esta línea y es ZP quien permite esto, es el trabajo de esta señora sacarlo a la luz.

    Adeu!

  16. vito_ - Viernes, 1 de octubre de 2010 a las 16:04

    Aquesta dona mostra clarament a quin “pueblo” defensa….

    El mateix al que suposadament pertanyen aquells catalans que parlen amb normalitat la llengua pròpia del territori, amb cognoms com Ramírez, o Montilla, i que tan escandalitzen als miserables nacionalistes ètnics que corren per aquí. Per aixó els titllen de “renegados”.

    Els seus drets. Els seus deures lingüístics.

    Ja no ens podeu sotmetre.

  17. andriu - Viernes, 1 de octubre de 2010 a las 16:35

    Denunciemos todos los casos que conozcamos e inundaremos el oasis con agua fresca… Hasta las narices de los nacionalcatalanistas. Vivan los catalanes que pasan del nacionalcatalanismo !!

  18. vito_ - Viernes, 1 de octubre de 2010 a las 16:57

    Pels espanyolistes, quan se’ns imposa el castellá, “son las reglas”
    quan es defensa el català, som monstres que ataquem la “igualdad”.

    Feu molta vergonya ….

  19. INDEPENDENCIA - Viernes, 1 de octubre de 2010 a las 17:34

    sempre dic el mateix, però sembla que no s’enteren… son quatre gats, no foteu ni cas

  20. Mariacruz - Viernes, 1 de octubre de 2010 a las 17:54

    NO hay que PERDER TIEMPO, en tratar de DEMOSTRAR LO QUE ES EVIDENTE.

  21. Romualdo - Viernes, 1 de octubre de 2010 a las 18:00

    Precisamente porque cada institución debe apechugar con lo suyo, esta señora tiene la obligación de actuar en defensa de los derechos de los ciudadanos. Y en eso está. Muy bien por ella.

  22. reset - Viernes, 1 de octubre de 2010 a las 20:07

    Vito, gracias por tu docta lista de legislación. Se ve que tienes tiempo o que tienes amigos que tienen tiempo. Sólo puntualizar dos cosas: 1- Esa legislación estatal tiene casi 20 años la más reciente. ¿No tienes nada más nuevo? 2- La legislación estatal obliga al etiquetado en español, pero no prohíbe el etiquetado en catalán. Justo lo mismo que hace la legislación catalana con el catalán. Las dos sumadas supondrían que hay que etiquetar en los dos idiomas, y eso sería perfecto. Lo malo es que la administración catalana y vosotros los catalibanes no lo entendéis precisamente así.

  23. La vida de un Cat-indi es un esperpento - Viernes, 1 de octubre de 2010 a las 20:37

    “sempre dic el mateix, però sembla que no s’enteren… son quatre gats, no foteu ni cas…sempre dic el mateix, però sembla que no s’enteren… son quatre gats, no foteu ni cas…sempre dic el mateix, però sembla que no s’enteren… son quatre gats, no foteu ni cas….sempre dic el mateix, però sembla que no s’enteren… son quatre gats, no foteu ni cas…”y así hasta el infinito.

    En Catalunya no caben más listos por metro cuadrado.

  24. Crema Catalana - Viernes, 1 de octubre de 2010 a las 20:37

    @Independencia

    Como tienes los huevos de recomendar que no se haga ni caso cuando tu estas entrando todos los dias varias veces a comentar noticias.

    Si quieres que la gente no haga caso, predica con el ejemplo y pasa de polemizar.

    Adeu!

  25. Crema Catalana - Viernes, 1 de octubre de 2010 a las 20:41

    @Vito

    A ver si te enteras, no somos españolistas si no españoles, es algo muy diferente. Extremista eres mas bien tu y los de tu calaña.

    Y no imponemos nada, en España ademas del catalan, tambien se ha de hablar español, y Cataluña es España.

    Adeu!

  26. Mariacruz - Viernes, 1 de octubre de 2010 a las 20:57

    ,,muy bien por ella,, doña Maria Luisa Cava,digo yo también.

  27. Jose - Viernes, 1 de octubre de 2010 a las 21:16

    Gracias doña Maria Luisa. Muchos catalanes estamos desamparados ante la vorágine que tenemos en Catalunya…. lástima de políticos (los de Barcelona y los de Madrid), espero que dure muchos años en la Defensoria del Pueblo. Saludos desde Barcelona

  28. La vida de un Cat-indi es un esperpento - Viernes, 1 de octubre de 2010 a las 21:59

    Gracias Sra María Luisa, por hacer simplemente muy bien su trabajo. Mis respetos.

  29. AliBay - Viernes, 1 de octubre de 2010 a las 22:33

    I a mi què m’importa el que digui una senyora provisional d’un estat provisional?

  30. Pau - Viernes, 1 de octubre de 2010 a las 22:40

    La sra. aquesta fa la seva feina,per alguna cosa es la “Defensora del Pueblo”,espanyol,naturalmet.Els catalans no entrem en la categoria de “defensables”,al contrari,nosaltres som “atacables”.

  31. La vida de un Cat-indi es un esperpento - Viernes, 1 de octubre de 2010 a las 23:29

    I a mi què m’importa el que digui un Pau y un Alibayl?

  32. LluisC - Viernes, 1 de octubre de 2010 a las 23:59

    Doncs, jo si li donaría les gracies a aquesta senyora !!. Fa que l’independentiseme creixi.

  33. La parte y el todo - Sábado, 2 de octubre de 2010 a las 00:20

    PESADOS. Los nacionalistas sois unos pesados.

  34. Quatre i el Gat - Sábado, 2 de octubre de 2010 a las 05:35

    “…no quiero que los catalanes tengan menos derechos que el resto de españoles. Si tienen la posibilidad de tener dos lenguas, quiero que puedan utilizar las dos, y eso no es ninguna discriminación. Discriminación, la de políticos que consideran que solo se ha de utilizar una [lengua]“. Y recordó que la posición del Tribunal Constitucional es diáfana en este aspecto: “No existe lengua preferente”…”

    Sobran las palabras.

    Esta señora, haría bién en comenzar a dibujar unas líneas en que sea bienvenido el bilingüismo real. ¡Basta de Matrix.cat! ¡Basta de Idiocracia.cat!

    Todos queremos lo mejor para nuestras familias. El monolingüismo catalán, es nefasto para la cultura personal y colectiva. Y a la vista está que no por obligar a “tragar catalán” las personas vamos a “tragar”…

    ¡Están equivocados!

    A ver si por fín, la sombra de Ribó desaparece en aras a beneficiar a los catalanes, ¡a todos!

    ¡Ánimo a todos!

  35. Fran - Sábado, 2 de octubre de 2010 a las 09:43

    Muy bien, ahora solo queda trabajar para normalizar el uso de las dos lenguas en el ámbito administrativo/político y mediático en Cataluña. Yo he empezado a contar los dias que pasarán hasta que en el programa de Cuní en que veremos colaboradores que se expresen en castellano.

  36. reset - Sábado, 2 de octubre de 2010 a las 09:49

    Parece que en estos foros casi intervienen más los nacionalistas que los no nacionalistas. Buena señal: la verdades ofenden.

  37. Romualdo - Sábado, 2 de octubre de 2010 a las 12:14

    A Pau:

    La Defensora del Pueblo lo es de todos los españoles. Y entran los catalanes naturalmente. Y todos somos defendibles, a Dios gracias, pues de lo contrario pobres de nosotros. Y todos, catalanes o no somos atacables. Esto mas bien por desgracia.

  38. Raul - Sábado, 2 de octubre de 2010 a las 14:53

    ¡Magnífico Sra. Cava de Llano!

    ¿Sabe? Hay unos españoles, allá por el norte, que tienen un sistema económico distinto mas beneficioso del que tenemos los catalanes. ¿Solucionará esta discriminación palmaria también? Para evitar que los catalanes tengan menos derechos, ¿les quitará el concierto económico? ¿Lo dará a todas las comunidades autonomas?

    ¡Cuánto cinismo!

  39. neighbours - Sábado, 2 de octubre de 2010 a las 15:07

    Doncs au, a presentar recurs d’inconstitucionalitat contra la constitució

  40. Romualdo - Domingo, 3 de octubre de 2010 a las 13:16

    A Raúl:

    Según creo no es misión de la Defensora del Pueblo corregir lo que está mal en las leyes. Ella puede hacer propuestas pero para eso está el Parlamento. La obligación del Defensor/a del Pueblo es defender al ciudadano cuando las leyes no se le están aplicando o cuando la Administración ha funcionado mal respecto de la legalidad. Ese es su marco estricto.

    El concierto económico no le compete. Aunque es una antigualla propia del Antigu Régimen, si se aplicase correctamente no tendría porqué suponer discriminación pues supone que el gobierno vasco recauda y gasta en sus competencias y paga al Estado lo que éste se gasta en las suyas. El problema viene porque consigue pagar menos al Estado y porque tiene competencias para legislar discriminatoriamente respecto de otras Comunidades Autónomas, por ejemplo con el impuesto de sociedades.

  41. Raul - Lunes, 4 de octubre de 2010 a las 22:02

    Romualdo,

    Es evidente que en temas de financiación un catalán o un murciano estan discriminados respecto a un vasco o un navarro. Y la Sra. Cava calla…

  42. Romualdo - Martes, 5 de octubre de 2010 a las 15:29

    A Raúl:

    Cierto. Lo que ocurre es que no tiene por qué pronunciarse sobre eso ya que seguramente los recursos sobre ese tema no le llegan a ella sino a los tribunales. Por el contrario sobre lo que sí que se está pronunciando es sobre quejas que le llegan a ella y sobre las que sí que es competente.

  43. vito_ - Martes, 5 de octubre de 2010 a las 17:09

    “no tiene por qué pronunciarse sobre eso ”

    És curiós, per què en canvi us sembla evident que s`ha de pronunciar sobre els usos lingüístics que hem decidit. Legislat per un parlament democràtic.

    Per què ella diu que “no quiero que los catalanes tengan menos derechos que el resto de españoles”. El seu “pueblo”´ és el de la (única) llengua obligada a la constitució, i encara té la barra d’ afirmar que no hi ha llengües preferents.
    La vostra fixació contra la normalització de la nostra llengua és malaltisa.

    Però no hi haurà volta enrera.

Suscripción RSS a los comentarios de esta entrada.