Opinión

Coleópteros

‘Desconozco qué desayuna habitualmente Quim Monzó aunque, con independencia de a quién se coma, le recomiendo que evite esa calórica guarnición si no quiere aumentar sus problemas de peso. Lo que sí sé, son dos cosas: que ni Ciudadanos es lazarillo de nadie ni nos van a callar personajes como él’.

Jordi Cañas
Viernes, 12 de noviembre de 2010 | 12:42

En uno de los últimos artículos de opinión que Quim Monzó publicó en La Vanguardia, este formidable cuentista tuvo la cortesía de citar a Ciutadans (Ciudadanos, para él). Sin embargo, y desgraciadamente, quién esperase encontrar en su lectura un mínimo ejercicio de análisis libre de prejuicios relacionado con nuestro partido, obviamente se equivocaba. Porque el hilo conductor del texto giraba en torno al elemento sagrado para los nacionalistas: la lengua.

En el artículo, titulado Siboney, en tu boca la miel puso su dulzor, hacía honor al que es su género literario preferido -el cuento-, anunciando que la Generalidad de Cataluña había sancionado a 94 empresas por no etiquetar en castellano y denunciba que en esta ocasión ni la caverna (es decir, todos aquellos medios de comunicación no nacionalistas) ni PP, ni Ciudadanos hubieran dicho ni mu.

Equiparaba, de este modo, una acción administrativa que tiene como objetivo salvaguardar los derechos de los consumidores con las multas que impone el Gobierno autonómico a los comercios por rotulan en uno de los idiomas oficiales de su comunidad, el castellano, y cuyo objetivo es imponer un modelo identitario nacionalista excluyente.

Uno de los empresarios multado, amenazado y boicoteado por utilizar el español en los rótulos y documentación de su negocio.

Monzó mostraba su sorpresa por la existencia de una legislación que obliga a etiquetar en español los productos que se comercialicen en nuestro país: ‘Hay cerca de 120 leyes estatales que obligan a etiquetar en español. Ojo al dato: ¡120 leyes estatales que obligan a etiquetar en español!’. Madre mía, qué barbaridad, que se obligue a las empresas a que cuando vendan un producto en nuestro país tenga sus instrucciones en su lengua oficial para que cuando los ciudadanos compremos, por ejemplo, un medicamento podamos leer sus contraindicaciones para no morirnos, o cuando adquiramos una televisión sepamos sintonizarla, o cuando compremos un mueble en Ikea sepamos cómo montarlo. Una terrible imposición de un Estado español opresor de la libertad de empresa y de los pobres e indefensos nacionalistas.

El argumento es tan estúpido, retorcido y falaz que solo puede entenderse desde la ceguera que produce el nacionalismo o desde la justificación de lo injustificable que refleja el relativismo moral de esta pseudoreligión. Las obligaciones y sanciones que establecen esas 120 leyes tienen como objetivo proteger al consumidor, evitar daños a la salud y garantizar sus derechos, no imponer la lengua española. Imponer es lo que sí hacen las leyes que obligan a rotular en uno de los idiomas oficiales de nuestra comunidad bajo la amenaza de sanciones que alcanzan hasta el millón de euros.

Porque etiquetar y rotular son términos diferentes, como diferente es lo que significa sancionar en función de uno u otro. En el primero se busca salvaguardar los derechos de los consumidores y en el segundo atacar los derechos de los ciudadanos a no ser perseguidos por utilizar unos de los idiomas oficiales de su comunidad.

Pero lo peor del artículo no es su evidente falacia argumental, sino el desprecio que Monzó demuestra por todos aquellos que no piensan como él, y sus conmilitones nacionalistas, acusando a los medios de comunicación que ‘una y otra vez ponen el grito en el cielo cuando en Cataluña se multa a las empresas que incumplen la ley de lenguas [sic]’ de generar ‘gigantescas bolas de mierda a base de deformar la realidad, voceando que aquí se prohíbe rotular en español y que a quien no habla en catalán nos lo comemos con patatas fritas para desayunar’.

En su diana dialéctica también colocaba a los sospechosos habituales de anticatalanes (antinacionalistas, se entiende) ‘A la cabeza de ese alud de patrañas, el Partido Popular y su lazarillo, Ciudadanos, que, en esta ocasión, han decidido mirar hacia otro lado y silbar Siboney, que es la mejor melodía para disimular’.

Yo desconozco qué desayuna habitualmente Quim Monzó aunque, con independencia de a quién se coma, le recomiendo que evite esa calórica guarnición si no quiere aumentar sus problemas de peso. Lo que sí sé, son dos cosas: que ni Ciudadanos es lazarillo de nadie ni nos van a callar personajes como él, acostumbrados a decir lo que les viene en gana mientras el coro habitual le ríe las gracias. C’s va a seguir luchando para que en Cataluña no se sancione a nadie por rotular su negocio en ninguno de los idiomas oficiales de nuestra comunidad, para que los ciudadanos puedan educarse en nuestras dos lenguas y para que la administración respete el bilingüismo que nuestra Constitución garantiza.

Otra cosa queda clara a la luz de sus afirmaciones. Lo que ve en los demás es la forma en la que él mismo acostumbra a confeccionar sus artículos. Porque, cual escarabajo pelotero, recoge mierda como argumento para darle forma de perfección esférica. Pero, desgraciadamente para él, por mucho que pretenda modelar mierda con forma de arquetipo aristotélico, la mierda es solo mierda.

Jordi Cañas es portavoz de Ciudadanos

Temas: ,

66 Comments en “Coleópteros”

NOTA: Sean respetuosos con sus comentarios. Se borrarán los comentarios cuyo contenido o enlaces puedan ser considerados difamatorios, vejatorios o insultantes. Recuerden siempre que las formas importan y que hay muchas formas de decir lo mismo. Gracias por participar.
  1. RAMON - Domingo, 14 de noviembre de 2010 a las 09:59

    el tema de la llengua és fàcil de resoldre….

    Català i castellà en estricta igualtat. Català llengua vehicular al ensenyament públic però amb classes de castellà que GARANTITZIN el coneixment de la llengua castellana.

    Possibilitat de que escoles privades escolaritzin com a llengua vehicular en castellà…

    A ningú se’l pot obligar a parlar en català i viceversa… excepte a l’administració en que tothom té dret amb la llengua (sigui català ocastellà) en la que s’adreça a la mateixa. en l’ambit privat i de comerç que tothom faci el que vulgui. Jo continuaré utilitzant el català i en un lloc no m’entenen en català ( no exigiré mai que m’hi parlin) aniré a un altre lloc que m’entenguin.

    Jo treballo de cara al public i tinc molt clar que quan se m’adrecen en castellà jo parlo en castellà però no exigeixo reciprocitat quan sóc client tant sols que m’entenguin !!!

  2. RAMON - Domingo, 14 de noviembre de 2010 a las 10:03

    Per cert el comentari de Jordi Cañas sobre els problemes de pes de Quim Monzó se ‘l podia haver ben estalviat..
    Potse aquest comentari li ha vingut al cap mestre es feia la permanent.Qui estigui lliure de problemes amb el seu físic que tiri la primera pedra. Veritat Sr.Cañas ?

  3. Vito - Domingo, 14 de noviembre de 2010 a las 11:52

    “se multa por hacerlo exclusivamente en una lengua extranjera y no hacerlo en una de las lenguas oficiales.”

    és mentida. Es multa per no etiquetar en castellà. Per qué així ESTÀ IMPOSAT en CENTENARS de lleis espanyoles.

    Lleis que la colla de miserables mentirosos anticatalans de C’s MAI demanaran es canviin, per donar IGUALTAT AL CATALÀ:

    RD1011/81 Reglamentació sobre la comercialització de greixos comestibles. Obliga l’etiquetatge en espanyol.
    · RD 334/82, que regula l’ús del castellà a la xarxa viària, als transports públics i passos fronterers.
    · RD308/83, reglament sanitari dels olis vegetals que obliga el castellà.
    · RD 2872/83, sobre Reglament de Girs Postals i telegràfics, obliga els impresos en llengua castellana.
    · RD1521/84 sobre reglamentació tècnico-sanitària dels productes de pesca, les etiquetes obligatòriament en idioma espanyol.
    · Llei 30/1984, sobre Mesures de Reforma de la Funció Pública, obliga tàcitament el coneixement del castellà als opositors i concursants.
    · RD 1915/84 sobre reglamentació d’escorxadors de conills i enmagatzament i distribució de la carn. Obliga l’etiquetatge en llengua espanyola oficial de l’Estat.
    · RD 2223/1984 que aprova el Reglament General d’Ingrés del Personal al Servei de l’Administrtació de l’Estat, obliga tàcitament el castellà, i oblida absolutament el coneixement del català a les convocatòries.
    · Ordre Ministerial 29 de març de 1984 que aprova la norma de qualitat per a préssecs amb destinació al mercat interior.
    · RD 179/85 que reglamenta els escorxadors d’aviram i comercialització de la carn. Les etiquetes s’han de redactar obligatòriament en la llengua espanyola oficial de l’Estat.
    · Llei Orgànica 6/85 del Poder Judicial obliga la llengua castellana en tots els procediments judicials. Tolera amb condicions dins del territori català la llengua catalana.
    · RD 1348/85 sobre el reglament d’ordenament de les assegurances privades. Obliga el castellà per la presentació de la documentació administrativa.
    · O. M. de 29 de maig de 1985 aprova normes per a albercocs destinats als mercat interior.
    · OM 19 d’agost de 1985, sobre norma reguladora per al comerç exterior de cols xineses.
    · OM 23 de setembre de 1985 sobre etiquetatge dels productes de pelleteria.
    · OM de 15 d’octubre de 1985 sobre Norma de Qualitat per al musclo, cloïsses i escopinyes en conserva.
    · OM de 15 de novembre de 1985 sobre etiquetatge de peres, pomes i raïm. Obliga el castellà.
    · RD 2216/1985 sobre envasat i etiquetatge de substàncies considerades nocives i perilloses. Obliga el castellà.
    · RD 2374/1985 sobre especificacions tècniques de les centrals telefòniques privades. Obliga el castellà.
    · RD 2323/1985 sobre reglamentació per elaborar, emmagatzemar i transport dels succedanis de cafè.
    · RD 2379/1985 de 20 de novembre sobre els aparells receptors de televisió.
    · RD 2706/1985 sobre autòmats programables industrials, és obligatori que els subministradors i fabricants tinguin els catàlegs en castellà.
    · OM 14 de gener de 1986 sobre normes de qualitat de la carn picada de vaquí, oví i porcí. Recorda l’etiquetatge del decret 2058/82
    · Llei 11/86 de Patents obliga el castellà a la documentació presentada.
    . OM de 24 de març de 1986, sobre l’etiquetatge dels alls i apis, obliga “al menos” la llengua espanyola.
    · RD 1070/1986, sobre terminals telèfònics i mòdems, obliga el castellà en la documentació.
    · OM 29 d’octubre de 1986, sobre normes de qualitat de la patata, obliga l’ús del castellà a les etiquetes.
    · OM de 29 d’octubre de 1986, sobre les tripes naturals amb destinació al mercat interior, obliga l’etiquetatge en castellà.
    · OM de 29 d’octubre de 1986, sobre la cansalada i la cansalada viada, obliga el castellà a les etiquetes.
    · RD legislatiu 1257/1986 de 13 de juny, per adaptació de la llei 3/1980 a les normes de la CEE en matèria cinematogràfica.
    · RD 1495/1986 que aprova el Reglament de Seguretat a les Màquines. Obliga que les instruccions estiguin “almenys en castellà”.
    · RD 2003/86, aprova el Reglament Orgànic dels Cossos d’Oficials, Auxiliars i Agents de l’Administració de Justícia. Exigeix el castellà i només atorga 6 anys d’antiguitat al coneixement del català.
    · RD 2551/1986, sobre elaboració i comercialització de l’oli de pinyola refinat, obliga l’etiquetatge en castellà.
    · RD928/1987 relatiu a l’etiquetatge dels productes tèxtils. Obliga el castellà.
    · RD 1094/1987 de 26 de juny. Reglamentació sobre elaboració i comercialització de cereals.
    · RD 1261/1987 de 11 de setembre sobre reglamentació de la elaboració, fabricació i comercialització dels sucres destinats al cos humà.
    · RD 1174/87 regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració Local. Per resolució de 14 de desembre de 1987, superat el coneixement del castellà, podrà examinar-se de català però només com a mèrit.
    · OM 1 de juliol de 1987, que aprova la norma de qualitat del iogurt, obliga el castellà.
    · RD 1261/1987 que aprova la reglamentació tècnico-sanitària dels sucres destinats al consum humà. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
    · RD 1453/1987 que aprova el reglament de neteja, conservació i tenyida de tèxtils, cuiros i pells. Obliga que la informació sigui “almenys en castellà”.
    · Decret 1496/87 de l’obtenció, l’expedició i homologació de títols universitaris. Obliga la llengua castellana. Subsidiàriament permet la llengua catalana.
    · OM de 23 i 27 de novembre de 1987, que regulen els plàtans i nespres respectivament. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
    · RD 58/88 sobre protecció dels drets del consumidor als serveis de reparació d’aparells d’ús domèstic. Obliga que “al menos en castellano”.
    · RD 197/1988 de 22 de febrer sobre fabricació i tràfic d’objectes elaborats amb metalls preciosos.
    · RD 192/1988 de 4 de març, sobre la venda i ús del tabac per protegir la salut.
    · RD 429/88 que aprova el Reglament Orgànic del Cos de Secretaris Judicials. Obliga el coneixement del castellà, i només atorga 6 anys d’antiguitat pel coneixement del català.
    · OM de 6 de febrer de 1988 sobre certificacions dels reproductors bovins de raça pura.
    · OM de 28 de març de 1988 que aprova les normes de les caseïnes i els caseïnats alimentaris. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
    · RD 349/88 sobre la reglamentació tècnico-sanitària de productes cosmètics. Imposa l’ús de la llengua espanyola oficial de l’Estat.
    · RD 472/1988 sobre generació d’areosols. Obliga que almenys sigui en castellà l’etiquetat.
    · Llei 10/1988 de Televisió Privada. El 20% de les pel·lícules comercials emeses mensualment seran “d’expressió originària espanyola”.
    · Llei 11/88 sobre protecció de les topografies dels semiconductors. Obliga el castellà, i si es presenten amb una altra llengua cal que hi hagi la traducció al castellà.
    · RD 833/1988 que aprova el Reglament de residus tòxics i perillosos. Obliga almenys la llengua espanyola oficial de l’estat als recipients.
    · RD 1122/88 que aprova la norma general d’etiquetatge, presentació i publicitat dels productes alimentaris envasats. Obliga el castellà com a mínim.
    · Llei 32/88, de Marques. Obliga el castellà als documents presentats.
    · Llei 38/1988 de Demarcació i Planta judicial. El president del Tribunal Superior de Justícia el català només serà un mèrit.
    . RD 1231/1988 sobre el transport i comercialització del cafè. Obliga l’etiquetatge en castellà.
    · RD 1232/1988 sobre succedanis del cafè. Obliga també el castellà a l’etiquetatge.
    · RD 1338/1988 sobre elaboració i venda de l’orxata de xufla. Etiquetatge en castellà obligat.
    · RD 1425/1988 sobre productes plàstics destinats a envasar productes alimentaris. Cal que l’etiquetatge sigui en castellà.
    · RD 1426/1988 sobre circulació i comerç preparats alimentosos per a règims dietètics. Obligació d’etiquetar-ho en castellà.
    · RD 1468/88 que aprova el Reglament d’etiquetatge i presentació de la publicitat de productes industrials destinats a la venda directa als consumidors. Obliga “al menos la lengua española oficial del estado”
    · OM de 26 de maig de 1988 sobre models del Registre Civil (defunció i de criatures abortives). Obliga el castellà i tolera el català com acompanyant.
    · OM d’11 de juliol de 1988 sobre normativa del calçat. Obliga l’etiquetatge informatiu en castellà.
    · OM de 30 de juny de 1988 sobre el comerç del safrà. Etiquetatge obligat en castellà.
    · OM 28 de juny de 1988 sobre Aparells d’Elevació i Manutenció de grues-torre desmuntables per a obra. Tot serà almenys en castellà.
    · OM de 28 de juny de 1988 sobre aparells de pressió referent a l’aire comprimit. La redacció en castellà serà exigible en el moment final de posar-ho en disposició dels usuaris.
    · OM de 5 de desembre de 1988, sobre pinsos simples. Obligat el castellà.
    · Llei Orgànica 2/89 processal militar. Obliga el castellà en totes les actuacions judicials. El català caldrà traduir-lo.
    · OM de 30 de gener de 1989 sobre comercialització de pinsos compostos. Obliga el castellà als envasos.
    · RD 126/1989 sobre comercialització de patates fregides. Obliga el castellà als evasos i retolació dels productes.
    · RD 149/1989 sobre pintures, vernissos, tintes d’imprimir, i coles. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
    · OM 21 de març de 1989, sobre el porc salat i cansalada viada. Obliga el castellà a l’etiquetat.
    · RD 645/1989 sobre pesca i aqüicultura, obliga el castellà a les dades obligatòries de l’etiquetatge.
    · OM de 20 juliol de 1989 del Ministeri de Justícia sobre fe de vida, naixement, matrimoni i defunció, obligatòriament en castellà, amb text en català subordinat.
    · RD 1066/1989 que ordena les Telecomunicacions. Obliga el castellà a les memòries tècniques.
    · RD 1597/89 que aprova el Reglament del Registre Mercantil. Obliga que les inscripcions es facin exclusivament en castellà.
    · Llei 21/1990 de 19 de desembre, sobre les assegurances de la vida i assegurances privades.
    · Llei 25/1990 del Medicament. Obliga els texts almenys en llengua castellana.
    · OM 15 de febrer de 1990, sobre l’etiquetatge d’articles de marroquineria, i viatge.
    · OM de 15 de febrer de 1990, sobre la normativa de l’etiquetatge informatiu dels guants.
    · RD legislatiu 339/1990, que desenvolupa la llei sobre trànsit, circulació de vehicles i seguretat viària.
    · RD 472/1990 de 6 d’abril que regula els disolvents d’extracció utilitzats en l’elaboraciuó dels productes alimentaris.
    · RD 668/1990 de 25 de maig, sobre elaboració i comercialització de materials polimèrics en relació als productes alimentaris.
    · Llei 7/1991 que crea l’Instituto Cervantes., amb objectius només per l'”espanyol”.
    · Llei 30/1991 de 20 de desembre, sobre la redacció dels testaments, obliga el castellà en aquells territoris que no siguin forals.
    · OM 3 d’abril de 1991, que regula la distribució i exhibició del material audiovisual, autoritzant només la traducció al castellà.
    · RD 162/1991 fabricació i comercialització dels plaguicides. L’etiquetatge obligatori almenys en castellà.
    · OM de 14 de juny de 1991, sobre productes fertilitzants. L’etiqueta i l’envàs hauran d’estar redactats almenys en llengua castellana.
    · RD 475/1991 sobre productes cosmètics. Obliga el castellà.
    · OM del 8 d’abril de 1991, sobre Reglament de seguretat de les Màquines. Obliga almenys en castellà les plaques, instruccions i etiquetes.
    · RD 1082/1991 sobre la cura i manteniment de les lents de contacte. Obliga el castellà.
    · RD 1109/1991 sobre aliments ultracongelats. Obliga el castellà a les etiquetes.
    · RD 1111/1991 sobre els additius alimentaris, obliga el castellà.
    · RD 1164/1991 sobre comerç d’aigües de beguda envasades. Obligatori el castellà a les etiquetes.
    · RD 1534/1991 sobre circulació i comerç de pastes alimentàries. Obliga el castellà.
    · RD 1650/1991 sobre elaboració i venda de sucs de fruita. Obligació de l’etiquetatge en castellà.
    · RD 1688/1991 sobre preservatius de cautxú . Als envasos s’obliga almenys la llengua castellana.
    · RD 1809/1991 sobre circulació i comerç de preparats alimentaris en règim dietètic. Obligació de fer en castellà l’etiquetatge.
    · RD 1810/1991 sobre circulació i comercialització de caramels, xiclets, confits i llaminadures. És obligatori el castellà a l’etiquetatge.
    · RD 13/1992, sobre Circulació Urbana i Interurbana, obliga que els senyals siguin “almenys en l’idioma espanyol oficial en tot el territori de l’Estat”.
    · RD 15/1992 sobre elaboració i venda de begudes refrescants. Obligació d’envasar-les en castellà.
    · RD 212/1992 sobre etiquetatge dels productes alimentaris envasats, que anul·la el RD 1122/88. Obliga que necessàriament almenys estigui en llengua espanyola oficial de l’Estat.
    · RD 510/1992 que regula l’etiquetat dels productes del tabac. Obliga el castellà i tolera el català subsidiàriament.
    · RD 930/1992 sobre propietats nutritives dels productes alimentaris. Obligació d’etiquetatr-ho en castellà.
    · RD1408/1992 sobre preparats per a lactants. Obligació d’etiquetat en castellà.
    · RD1436/1992 sobre carns picades i carns en trossos. Obligació d’utilitzar almenys el castellà.
    · Llei 30/1992 sobre Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. La llengua dels procediments tramitats per l’Administració de l’Estat seran en castellà. Es pot utilitzar el català només als escrits que s’hi adrecin.
    · OM 12 de juny 1992, que regula les proves d’aptitud per a l’accés a les facultats i Col·legis universitaris. Les proves només en espanyol.
    · RD 19/1993 de mesures urgents per a la cinematografia, que imposa quotes pel cinema en versió doblada, i amb sancions pertinents.
    · RD 308/1993 sobre comercialització dels mol·luscs bivalves vius. Obliga el castellà a l’etiquetat.
    · RD 349/1993 sobre comercialització de lleixius. Etiquetatge, presentació i publicitat en castellà.
    · RD 479/1993 regula els radiofàrmacs d’ús humà. Els prospectes si res més no seran en castellà.
    · RD 731/1993 sobre provisió de llocs de treball pels funcionaris de l’Administració Local amb habilitació de caire nacional. Obliga el castellà, i atorga punts de mèrit pel català.
    · RD 1078/1993 que aprova el Reglament sobre envasat i etiquetat dels preparats perillosos. Obliga el castellà, així: “al menos en la lengua española oficial del Estado”.
    · RD 1904/1993 sobre producció i comercialització de productes carnis i d’altres determinats productes d’origen animal. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
    · RD 2070/1993 que aprova el reglament tècnico-sanitari dels vinagres. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
    · RD 2236/1993 que regula l’etiquetat i el prospecte dels medicaments d’ús humà. Obliga que almenys en la llengua espanyola oficial de l’Estat.
    · RD 124/1994 que regula l’equitatge i la informació referent al consum d’energia i altres recursos dels aparells d’ús domèstic. Imposa el castellà.
    · OM de 4 de juliol de 1994 sobre utilització i comercialització d’enzims, microorganismes i els seus preparats en l’alimentació animal. Obliga que en totes les indicacions almenys sigui utilitzada la llengua castellana.
    · RD 1185/1994 sobre l’etiquetatge dels productes del tabac distints de les cigarretes. Obliga el castellà i admet altres llengües.
    · RD 1679/1994 sobre condicions sanitàries a la producció i comercialització de llet crua, llet tractada tèrmicament i productes lactis. Obliga el castellà a l’etiquetatge i als certificats sanitaris.
    · OM 10 d’octubre de 1994 sobre control i certificació de llavors i plantes de viver. Obliga el castellà a les indicacions obligatòries.
    · RD 2163/1994 sobre comercialització i i autorització de productes fitosanitaris. Obliga el castellà a les etiquetes.
    · RD 2208/1994 que regula els medicaments homeopàtics d’ús humà de fabricació industrial. Obliga expressament la llengua castellana a les etiquetes.
    · RD 2549/1994 sobre el reglament dels aparells de pressió, referent a generadors d’aerosols. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
    · Resolució 9 de gener de 1995 del Ministeri de Cultura, que fa ajudes a la creació de guions cinematogràfics. Obliga a presentar-los en castellà, fins i tot en aquells que siguin redactats en una altra llengua espanyola.
    · Llei 30/1995 d’Ordenació i Supervisió de les Assegurances Privades. Obliga que les pòlisses han d’estar en castellà.
    · RD 53/1995 sobre circulació i comercialització de la cervesa i del malt líquid. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
    · RD 109/1995 sobre els medicaments veterinaris. Obliga el castellà als prospectes.
    · RD 110/1995 sobre medicaments homeopàtics veterinaris. Obliga el castellà igual que a la norma anterior.
    · RD 157/1995 sobre pinsos medicamentosos. Obliga l’etiquetatge almenys en la llengua espanyola oficial de l’Estat.
    · RD 733/1995 sobre expedició de títols acadèmics i professionals corresponents als ensenyaments establerts en la Llei Orgànica 1/1990. Obliga que siguin en castellà.
    · RD 929/1995 de 9 de juny sobre el reglament del control de les plantes de viver.
    · OM de 6 de setembre de 1995 sobre la Norma General de Qualitat per a la llet pasteuritzada destinada al mercat interior. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
    · Ordre de 6 de setembre de 1995 sobre la Norma General de Qualitat per a llet concentrada destinada al mercat interior. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
    · RD 1718/1995 de 27 d’octubre sobre l’etiquetatge dels materials dels components principals del calçat.
    · RD 1787/1996 de 19 de juliol, que aprova el reglament dels equips de telecomunicació.
    · RD 1784/1996 de 19 de juliol, que aprova el reglament del Registre Mercantil, obliga les inscripcions registrals en castellà.

    COM PODEU TENIR TAN POCA VERGONYA????!!!!!!

  4. GanxetSpain - Domingo, 14 de noviembre de 2010 a las 14:03

    Es curioso, si somos tan anti-catalanes los de C´s por que pretendemos entonces fomentar el catalán en el resto de España? si som tan anti-catalans per que volem la bicapitalitat? es tan dificil entender que se puede querer lo mejor para Catalunya sin partir peras con los demá? en fí, sembla que alguns no son molt experts en comprensió lectora.

  5. GanxetSpain - Domingo, 14 de noviembre de 2010 a las 14:11

    Vito, me parece que te estas meando de tiesto, esto que pones no hace mas que confirmar vuestra obsesión por arremeter contra los que o piesan como vosotros, lee bien lo que pone en esos artículos y veras como todo eso va destinado a la protección del consumidor.

    esta por ejemplo:

    RD 1185/1994 sobre l’etiquetatge dels productes del tabac distints de les cigarretes. Obliga el castellà i admet altres llengües.

    Como ves, este real decreto obliga a etiquetar en castellano aceptando otras lenguas…si pretendes que nos avergoncemos por esto lo llevas clarinete. Por cierto, te agradecería que dejaras de insultarnos y llamarnos anti-catalanes, pues nosotros podemos decir que sois una pandilla de sectarios enfermos y no lo hacemos.

  6. anto32 - Domingo, 14 de noviembre de 2010 a las 17:41

    Las leyes que “obligan” a usar el castellano están pensadas para que los productos se puedan vender o publicitar en toda España,cosa que también benefia a los empresarios catalanes.¿O acaso el cava que se vende en,por ejemplo,Andalucía lo etiquetan en catalán?Pero las leyes catalanas están hechas desde un punto de vista nacionalista,porque se sanciona a comercios regidos por catalanes que usan el castellano,pero a los bazares chinos y restaurantes árabes,así como a los bares o pubs ingleses e irlandeses la mayoría de las veces sólo se les avisa.Y lo de la capitalidad que dice Rivera,es ya así de hecho,aunque no figure en ningún papel.

  7. aec - Domingo, 14 de noviembre de 2010 a las 17:53

    Vito, tú si que tienes poca vergüenza.

    La sanción que la Agencia Catalana de Consumo impuso al IKEA y que puede consultarse en el DOGC número 5568, muestra que no se sanciona por etiquetar sólo en catalán y no en castellano, IKEA no etiquetaba algunos productos ni en castellano ni en catalán.

    ¿Alguien puede creerse que si hubieran estado etiquetados en catalán y no en castellano la Agencia Catalana de consumo de la Generalitat la hubiera sancionado? Noooooo. Jamás.

    Distintas son las multas que la misma Agencia Catalana de Consumo impone por rotular sólo en castellano y no impone por rotular sólo en catalán.

    En el primer caso se sanciona para garantizar que la información de los productos esté en una lengua oficial y comprensible y no esté en una lengua extranjera.

    En el segundo caso se sanciona la utilización de una lengua propia y oficial. Con clara discriminación entre lenguas oficiales y propias de los catalanes.

    Una discriminación y una desigualdad que C’s combatirá hasta acabar con ella.

  8. Fujur - Domingo, 14 de noviembre de 2010 a las 19:41

    “-El Sol sale por Oriente.
    – Bueno, en verdad esa es su opinión”.
    La verdad, a veces, es clara e indubitada, la mierda, efectivamente, siempre mierda (siempre que entendamos como mierda a la mentira interesada, pues es un término vago).
    Buen artículo Jordi, pena dan muchos comentarios aquí escritos…

  9. Fujur - Domingo, 14 de noviembre de 2010 a las 19:43

    A modo de comentario-reflexión. Sabe la gente que yo NO HE ESTUDIADO JAMÁS A QUEVEDO EN LA ESCUELA, Y DOS VECES A QUIM MONZÓ!?!?!?!?!

  10. Vito - Domingo, 14 de noviembre de 2010 a las 23:49

    “Como ves, este real decreto obliga a etiquetar en castellano aceptando otras lenguas…si pretendes que nos avergoncemos por esto lo llevas clarinete. ”

    Aixó és només una mostra de com el nacionalisme ultraespanyol d’aquesta colla de C’s els va caure en el més profund ridícul:

    “Como ves, este real decreto obliga a etiquetar en “A” aceptando otras lenguas”
    Per ells, aixó és correcte. S’obliga. Es posen multes si no es fa . En “A”.

    Però xisclen enbogits pel seu odi sectari quan la llei obliga a retolar en “B” acceptant altres llengues.

    Aquesta és la seva “igualtat”.
    I tenen la desvergonya de parlar-nos de “la igualdad, pero sin imposiciones, sin sanciones, sin multas, desde la libertad”

    Mentres, a elements com el Cañas el conviden a que deixi anar per la seva boca en aquest bloc coses com “cual escarabajo pelotero, recoge mierda como argumento para darle forma de perfección esférica.”

    PERÒ COM PODEU TENIR TAN POCA VERGONYA???!!!

  11. Vito - Domingo, 14 de noviembre de 2010 a las 23:55

    “muestra que no se sanciona por etiquetar sólo en catalán y no en castellano, IKEA no etiquetaba algunos productos ni en castellano ni en catalán.”

    La sanció no és per no etiquetar en català. La Generalitat va aplicar la llei vigent, LA QUE OBLIGA EL CASTELLÀ. “[…] no estan, almenys, en la llengua espanyola oficial de l’Estat.”

    http://www.gencat.cat/diari/5568/10022065.htm

    aec, no tenim per què permetre que ens prenguin el pèl. Sou una colla de mentiders.

  12. aec - Lunes, 15 de noviembre de 2010 a las 00:57

    A ver si te enteras vito,

    Yo no he dicho que la sanción a IKEA sea por no etiquetar en catalan.

    He dicho y me reitero que es por no etiquetar en una lengua oficial sea ésta castellano o en catalán.

    Vuelvo a decirte que si hubiera estado ETIQUETADO en catalán la agencia catalana de consumo de la generalitat no hubiera sancionado a IKEA.

    ¿PERO A QUIEN QUIERES ENGAÑAR?

  13. aec - Lunes, 15 de noviembre de 2010 a las 01:06

    Vito, en su programa electoral punto 24 página 7, C’s establece claramente la igualdad de lenguas sin discriminación de ninguna, ni de los ciudadanos que las hablan. “DEROGAREMOS las normas que imponen el uso obligatorio de una de las lenguas oficiales en la regulación de determinados sectores. Los datos que figuren en el etiquetaje, embalaje e instrucciones de productos DISTRIBUIDOS EN CATALUÑA se regirán por el principio de lengua comprensible y, en tal sentido, PODRÁN FIGURAR EN CUALQUIERA DE LOS IDIOMAS OFICIALES.”

    Vito ¿ACASO NO ES ESTO IGUALDAD DE CIUDADANOS Y DE LENGUAS o es que no sabes leer en castellano?

  14. jose - Lunes, 15 de noviembre de 2010 a las 08:45

    Que nerviosos estáis todos los nacionalistas, veis que C’S tendrá grupo parlamentario propio y que os pondrán la cara colorada mas de una vez, me alegro que esteis tan nerviosos porque eso es bueno, quiere decir que veis igual que los que votaremos a C’S que el sentido común aumentará en el parlament.
    ENDAVANT CIUTADANS, EL 28-N GRUP PROPI AL PARLAMENT!!

  15. vito - Lunes, 15 de noviembre de 2010 a las 09:42

    “He dicho y me reitero que es por no etiquetar en una lengua oficial sea ésta castellano o en catalán.”

    Doncs tornes a MENTIR. Les multes es van fer en funció d’unes lleis, que OBLIGUEN el castellà, NO OBLIGUEN el català.

    No es pot multar IKEA per no etiquetar en català. Seria contra la llei.

    “[…] no estan, almenys, en la llengua espanyola oficial de l’Estat.”

    http://www.gencat.cat/diari/5568/10022065.htm

  16. el mossen emprenyat - Jueves, 18 de noviembre de 2010 a las 12:55

    prou si tan es dona , digue lo que digue fotrem lo que ens vengui en gana per aixo estem al nostre pais i la guerra la teniu perduda el paco ya va intentar borrar del mapa el catala fen vindre mig andalusia i tota extemadura i que ? nois potser no tindrem independencia ara pero la mosca collonera la tindreu apa a fer pipi i a dormir nens de cs per cert NO E VIST ELS NENS DE LA ROJA AVUI PER EL CARRER QUE NO I SON ?

Suscripción RSS a los comentarios de esta entrada.