Visca Espanya i Catalunya!!

Potser, encara que no tingui gaire importància, que jo en tingui mes arrels d’aquesta pesadilla que vivim, peró no crec que hi sigui l’ama de tota la gent menyspreada per viatjar per el seu País, sí Espanya aquesta Espanya que mai s’anomena per el seu nom per crear un sibilinisme de desafecció.

Suposo, i perdona si m’equivoco, que tan que es reivindicava la plural.litat de ‘Estat Espanyol , deu ser una mea de prohibició divina que Catalunya només hi pogui ser : Una, Gran i LLiure ¿No?.

Tan als temps de Franco com ara, aixó i tenía la mateixa resposta:; Anti-españoles o anti-catalans, segons a quin dictador óficial i als que han pujat sobte seudodemocràcia pertanyi els menys preu.

Per cert, d’amargada potser que sí, peró no pas per aquest tema, a lo pitjor potser per tindre a mitja familía gairebé ratllana a la pobresa. Encara que aixó no es important per contemplarme el melic. Es clar!!

“Cuando un pueblo con una identidad muy fuerte se encierra en sí mismo, se niega a recibir las interacciones de otras culturas y de otros países, se va asfixiando, cada vez fabrica menos neuronas y acaba muriéndose en las manos de otro”

No es deu referir al poble català. Nosaltres mai ens hem negat a rebre interaccions d’altres cultures constantment: de bon grat i a la força. Aquesta és terra d’acollida. Els meu avis eren de Granada i van viure tota la vida a aquí a Catalunya sense cap mena de problema. Arribo a la conclusió que sou uns autèntics manipuladors.

A part de ser uns complets inadaptats i amargats. És la meva modesta opinió.

no val la pena debatre, és perdre el temps,
el temps ja portarà el que hagi de portar,
jo seguiré empaitant els meus somnis
que tingueu sort, vosaltres, companys,
procureu ser feliços,
i mengeu anissos,

adéu

¿Te molesta tomar de tu propia medicina?. Solo aplico tu receta.

Quan vaig a comprar, i sóc el client, parlo en català i vull que m’entenguin i em parlin en la meva llengua, jo pago, qui paga mana, més d’un cop he deixat un producte embolicat al taulell quan la persona que m’atenia m’ha deixat anar un improperi antilingüístic, i m’he quedat ben tranquil, segur que dos carrers més enllà hi ha un altre forn o botiga om m’atenen amablement en la meva llengua. Canvio i no torno al lloc on vaig ser mal atès. I ells es queden el producte embolicadet, tenen feina a tornar-lo a posar al seu lloc

Me alegro de que haya gente que se exprese libremente en cualquier lengua de las oficiales que les apetezca y estimen oportuno en los comercios y no se sientan coaccionados ni intimidados ante seres antisociales como tú. Esto es lo que hay fomentar tanto como se pueda. Y me alegro doblemente de que te lancen todo tipo de improperios porque sin ninguna duda todo lo que te digan es poco y te los mereces.

Es más, si yo estuviera de dependiente, ante especimenes como tú, cogía la barra de pan todavía “embolicada” y te la ponía en el gaznate

Entiendo perfectamente, me cuesta levantar el brazo al pasear mis amos nacionalistas, lo siento.

“això si, n’hi ha de monolingües que s’ofusquen quan se’ls parla en català”

Y al contrario TAMBIÉN.

Pues no, no es un país ni una nación, y me quedo tan ancho. ¿Tienes otra opinión?, de acuerdo, la respeto. RESPETA TÚ la mía.

“la llengua pròpia només és el català”

Las dos son lenguas propias. Como os gusta manipular, como os gusta.

¿Cuando los catalanes iban a hacer negocios en Cuba que hablaban?. En aquella época bien que era lengua PROPIA.

El comerciante atenderá en la lengua que le salga de los cojones, y si no te gusta no vayas a comprar, que él ya sabrá lo que se hace. Yo no voy a comprar a tiendas de nacionalistas catalanes, y bien contento que estoy.

El problema de la enseñanza y de la lengua que tenemos en cataluña,se soluciona aplicando la Constitucion que para eso la tenemos.Es tan simple como que el gobierno haga cumplir la Constitucion.Tu puedes decir y pensar lo que quieras lo que es o no es de Cataluña pero yo como catalan español que soy, pido que se cumplan mis derechos en Cataluña y esto en estos momentos no se esta cumpliendo.Cuando se cumpla la Constitucion en Cataluña se terminaran todas estas polemicas.

Cataluña puede que algun dia llegue a ser independiente de España,eso lo tenemos que decir todos los Españoles,mientras tanto se tiene que cumplir la Constitucion.Ni tu ni yo cambiaremos nuestra forma de ver Cataluña por este motivo tenemos la Constitucion que refleja como queremos sea nuestra convoivencia porque asi lo queremos la mayoria de Españoles.

Por aqui estamos repitiendo siempre lo mismo y cada cual segun nuestros intereses defendemos nuestra postura y esta postura no es la que digamos unos cuantos,porque ya esta dicha y confirmada por la Constitucion y no se aplica porque los gobiernos hasta ahora hacen ver que en Cataluña no pasa nada,pero tiene que llegar un momento que se termine con la imposicion del regimen nacionalista.

Este debate de la enseñanza y la lengua,esta mas que repetido.Es hora que se empiece hacer cumplir la Constiticion y sino se esta de acuerdo,existen mecanismos para cambiarla.Lo que no puede hacerse que una minoria hecha mayoria en un parlamento regional,nos imponga la enseñanza de acuerdo a su ideologia.

Tu habla como te de la gana,yo soy mayor de edad para hablar como yo quiera.Tu eres propietario de Cataluña como lo soy yo,pero no mas.

Cataluña es solo una region de España.Una Autnomia de las 17 y nada mas.Los sentimientos no tienen ningun valor juridico,porque no se pueden valorar y en las personas los sentimientos son cambiantes,la prueba la tenemos en los millones de matrimonios que se separan despues de haberse amado con locura.

Tu puedes dar todas las cibras que quieras,pero lo que vale es lo que hemos votado todos los españoles en la Constitucion.Todo lo demas son fantasias.

Au, avui hi soc masa per aquesta llar, plena de molta cultura manipul.lada.

Pot servir de topònim, no ho sé eh, Peseta, capicua, sorra, etc….? Es que no se que fan aquestes paraules dins de l’espanyol “no-propi”.

evidentment no entens res del que dic, perquè no t’interessa entendre-ho, però ja t’apanyaràs…
ara bé, el que no som un país ho diràs tu, però no és el que pensa la immensa majoria de la població,
i si no, remetem-nos a les resolucions que el parlament de Catalunya ha fet en els darrers 30 o 35 anys, on la immensa majoria de grups parlamentaris (tret del PP i C’s) han votat reiteradament la consideració de Catalunya com a nació, representant aproximadament un 85% dels electors.
Quin és el concepte de Nació? doncs el que els ciutadans li vulguin donar, no hi ha una llei divina que ho defineixi. Pels catalans, Catalunya és una nació, i per tant un país; i com que és una nació, els seus habitants poden decidir el seu futur, hi tenen tot el dret, a autodeterminar-se, en un sentit o en un altre.
I no val allò de que així el meu barri o el meu poble es pot independitzar: NO, el teu barri o el teu poble no són una nació, per tant no els empara aquest dret.

I per molt que tu t’entestis a dir que Catalunya no és un país, ho sento, però ho segueix essent. I seguirà així mentre la majoria de catalans volguem, i fins ara així ho hem determinat una i una altra vegada elegint els nostres representants que de forma abrumadorament majoritària han considerat necessari proclamar-ho al parlament, i pel que es veu, en les següents eleccions, l’electorat no els ha castigat globalment ni penalitzat.

C’s i PP junts, fan un 18% (o menys, segons la consulta), per tant això vol dir que el 82% restant de catalans estan a favor de considerar que Catalunya és una Nació???

Quant a la teva consideració sobre el català i l’ús que en faig a la feina, em sembla que no m’has llegit bé. No sóc imbècil, i a més, per la meva professió hi ha consideracions humanes que estan per sobre de qualsevol condició personal, raça, llengua, sexe, orientació sexual, religió, color polític… i per tant el primer és el primer: el dolor humà és universal i la nostra obligació és alleugerir-lo i solucionar-lo si és possible; com comprendràs no m’estaré de bajanades davant de les circumstàncies; jo tan sols he fet una observació al respecte de com actuo inicialment amb respecte a la llengua que faig servir d’entrada, queda clar?

L’altra consideració quant al tema comerç, botiga, clientela, etc, cadascú que faci el que vulgui; un comerciant intel·ligent mira d’adaptar-se a la llengua del seu client (com faig jo amb els meus) i si li compra un producte l’atén en la seva llengua sigui català o espanyol, i si en sap una altra també (mira els guiris com els atenen) o sigui que no s’ofusca quan algú li demana un servei en espanyol.(això si, n’hi ha de monolingües que s’ofusquen quan se’ls parla en català). Llegeix bé el que he escrit, jo no tatxo d’anticatalà el que parla espanyol (cadascú que parli el que vulgui), però quan jo sóc el comprador vull que m’atenguin en la meva llengua, així de fàcil.

N soy creyente, ni de lo celestial ni de los Dioses terrenales. Solo veo que tu sueño de manejar a la gente como cobayas de laboratorio puede que mate antes a unos u a otros, pero te aseguro que tu muerte y la mía no será distinta, pero sí el respeto a la vida ajena.

Eso no es verdad, yo pido bilingüísmo real y libertad. Y aunque mi lengua principal es el castellano, no me cuesta hablarlo. En mi clase hablo en catalán, con todo el mundo, excepto con un alumno de Madrid y algunos extranjeros.

“A mi, em semblaria raonablement bé, si això fos de debò, si realment tots els catalans fóssim bilingües, però quan dic tots vull dir TOTS, que no haguéssim els catalans de canviar de llengua cada vegada que hi ha un hispanoparlant, o almenys, si ho féssim, fóssim correspostos equitativament a l’inrevés, cosa que no passa habitualment. (Jo bilingüe-tu bilingüe, i NO Jo bilingüe-tu monolingüe)”

A veces hablando con gente cambiamos de lengua a menudo, empezamos en castellano, seguimos en catalán, volvemos al castellano, los mezclamos, etc…

“Per tant, res de complexe d’inferioritat, ni res que s’hi assembli, autoestima alta i idees clares. Respecte als altres però exigència absoluta a ser respectats, igualtat de veritat i suport a la nostra llengua que ÉS LA PRÒPIA DEL PAÍS (l’espanyol i les altres llengües han estat importades i/o imposades, acceptem-les perquè són aquí, però que cada cosa quedi al seu lloc sense demagògies), i que per tant mereix ser discriminada positivament, sense mancar els drets dels no parlants.”

Ya estamos con el país, pues no, no es un país. Y tiene dos lenguas igual de propias, te guste o no, así es.

“Jo exigeixo que se’m respecti tant com jo respecto els demés. A la meva feina (sóc metge) m’adreço en català d’entrada a tothom, i si convé, canvio de llengua sense cap problema, i si puc parlar en francès o en italià o en anglès, ho faig. T’asseguro que la majoria de gent em fa el retorn en català sense cap problema, però també n’hi ha que no; aleshores jo em passo a l’espanyol immediatament, no perdo el somriure i atenc la persona com es mereix.”

Si tienes una consulta privada puedes hablar lo que quieras, desde luego. Pero si es un servicio público no estás haciendo ningún favor. Porque los castellanohablantes también pagamos la seguridad social. Por ese camino NO.

“Si contracto una persona per a la meva empresa, vull que parli en català, jo sóc l’empresari i poso les meves condicions. Si busco feina, m’adapto a les condicions que em posen.”

Completamente de acuerdo, si eres empresario buscas a quien te de la gana y que hable los idiomas que quieras.

“Quan vaig a comprar, i sóc el client, parlo en català i vull que m’entenguin i em parlin en la meva llengua, jo pago, qui paga mana, més d’un cop he deixat un producte embolicat al taulell quan la persona que m’atenia m’ha deixat anar un improperi antilingüístic, i m’he quedat ben tranquil, segur que dos carrers més enllà hi ha un altre forn o botiga om m’atenen amablement en la meva llengua. Canvio i no torno al lloc on vaig ser mal atès. I ells es queden el producte embolicadet, tenen feina a tornar-lo a posar al seu lloc.”

Me parece perfecto, como bien dices tú pagas. Ahora bien, si un castellanohablante hace lo mismo lo tacháis de anticatalá, ¿eh?, doble vara de medir.