Al mateix lloc del referendum per imposar-nos un únic deure lingüístic: el castellà.

perdona pero donde esta el dato/encuesta/pregunta/referendum que dice que la poblacion PREFIERE la inmersion linguistica?

te lo adelanto: NO EXISTE.

lo que existe es una mayoria en el parlamento catalan que impone el apartheid linguistico en base a una inventada realidad moribunda de dicha lengua.

Por ejemplo: si alguien hubiera dicho que la sociedad española voto a favor de la guerra de irak en un 55%, seguramente la gente tildaria de lunatico enfermo mental al que lo afirmara.

Algunos, todavia confunden lo que defienden los partidos en un tema en concreto, con lo que votan los ciudadanos (los cuales, votan una opcion politica… NO un sistema educativo).

Donde esta el referendum para imponer la imposicion del catalan? No dice la gente como tu que sois mayoria? porque no lo haceis?

aaaahh, que se pilla antes a un mentiroso manipulador que a un cojo.

Saludos!

Sento discrepar una altra vegada, i no és per tocar el codonys. L’existència del català, i la del castellà també, com a idiomes més o menys individualitzats dins la romània, està datada al s. IX gràcies als documents conservats. Sol ser un error habitual (no dic que sigui el teu cas) pensar que el català neix amb les Homilies d’Organyà, en una clara confusió entre llengua i creació literària, i creació literària i documentació conservada.

Yo he indicado 500 años (porque he indicado “buena parte” no la mayoría) , no 1200. Raro “lapsus calami” . En todo caso hace 1200 años ni el catalán ni el castellano tenían problema alguno:no existían.

Saludos!

“ciutadaquefapena, los catalanes hablamos en español, el 100% lo habla y el 55% como lengua materna, el catalán es un idioma secundario que aporta una nota de color terruñero, lengua materna del 40% y que sabe hablar el 75%. Y pese a las inmersiones, etc… la tendencia no varia. Por más que os pese, el español es la lengua de los catalanes.”

Espero que ho tinguis ben present quan des d’aquestes pàgines, amb tanta vehemència, es nega que a Catalunya els únics monolingües que es troben són castellanoparlants. Ep, i visca la nota de color del terròs!.

Branchadell … “¿dar matemáticas en castellano puede ser letal y en inglés no?” … no ens inventem coses, això no ho diu ningú. Letal no seria, ni tan sols, fer tot l’ensenyament en anglès i ensenyar les llengües catalana i castellana. No seria ni letal ni il.legal, altra cosa és que la majoria de la societat aposti per aquest model d’ensenyament.

@Curioso. Aquest comentari és encara més exacte:

Si de sobte una malaltia fes oblidar als catalans tot coneixement del català, el primer i més permanent efecte seria que bona part dels documents emesos, almenys, en els darrers 1200 anys d’història de Catalunya resultarien del tot incomprensibles: els catalans no podrien comprendre la seva pròpia història.

D’altra banda, per més Trastamara i índex de llibres, els teus 500 anys és una xifra molt exagerada. Deixem-ho en 300 i sóc generosa.

Si de sobte una malaltia fes oblidar als catalans tot coneixement de castellà, el primer i més permanent efecte seria que bona part dels documents emesos, almenys, en els darrers 500 anys d’història de Catalunya resultarien del tot incomprensibles: els catalans no podrien comprendre la seva pròpia història. Suposo que per això alguns consideren que el castellà a Catalunya hauria de ser com l’urdú: convé falsificar la història.

Saludos!

És una llengua respectable com totes i l’aspecte on destaca força és a nivell literari. Jo penso que l’han de mantenir els catalans d’origen espanyol, però per motius sentimentals. No pràctics, perque no aporten practicament res a un catalanoparlant que sàpiga anglès o francès.

Els parlants d’una llengua són com els amics de facebook, les diferencies pràctiques entre tenir-ne 10 milions o 400 milions són inapreciables. El que és un drama és no tenir amics o tenir-ne molt pocs, però a partir de certa xifra, ja és igual.

Els que tan brameu per què els vostres fills siguin educats amb el castellà com a llengua vehicular (no sigui que es traumatitzin amb una llengua diversa, i precisament AQUESTA que tan fàstic us dòna, pobrets, que no els costi tant estudiar ….) no us adoneu que les classes dominants d’ARREU DEL MÓN paguen per portar als seus fills a escoles on s’han d’ESFORÇAR per què la llengua vehicular no és la seva: així s’asseguren una educació millor que la que els miserables monolingües pretenen perpetuar amb els seus fills.

No ens importa fins a quin punt menyspreeu la nostra llengua. No hi haurà marxa enrera front la colla de colons que estan convençuts de la superioritat de la seva llengua i cultura front la que trobaren a l’arribar a la societat d’acollida.

En quant a “Las lenguas que no tengan protagonismo en ese campo [ciencia y tecnología] están condenadas a la desaparición”, recordo l’anàlisi del instituto cervantes:

El 99,54% de la producció científica mundial NO ÉS en castellá. I són dades del INSTITUTO CERVANTES.
Qui necessita la terminologia en castellà? Per llegir aquest ridícul 0,46%??

Els catalans no hem d’obeir aquesta colla d’ignorants

http://cvc.cervantes.es/lengua/anua....abla09.htm

El llatí no es va abandonar, sinó que va transformar-se a les diferents nacions en les llengües que avui parlem. A Catalunya en català. a Castellà en castellà, etc.

El llatí clàssic es va conservar nomé en determinats àmbits com la ciència o la religio, però segurament no el parlava ni un 1% de la població.

El fet de que l’anglès ocupi els nivells científics i tecnoògics no implica cap problema per les llengües nacionals que s’usen en un 99% de les ocasions. No només el domèstic sinó també el periodístic, televisió, cinema, literatura o escoles.

Entre l’anglès i el català es cobreix un 100% de les necessitats de la futura societat catalana. I a més les llengües de la inmigració sempre aporten una nota de color.

” Doncs és una anàlisi molt encertada, de fet, jo com a separatista convençut de la mala fe d’una part determinant electoralment d’Espanya davant del poble català com a entitat singular ”

__________________________________________

La paranoia es un término psiquiátrico que describe un estado de salud mental caracterizado por la presencia de delirios autorreferentes.

Diagnóstico y Manifestaciones :

Más específicamente, puede referirse a un tipo de sensaciones angustiantes, como la de estar siendo perseguido por fuerzas incontrolables (manía persecutoria), o ser el elegido para una alta misión, como la de salvar al mundo (delirio de grandeza o grandiosidad, atribuido por algunos estudiosos a determinadas personalidades dictatoriales y gobiernos).

La paranoia se manifiesta igualmente en los delirios por celos, en el delirio erotomaníaco, el delirio somático, etc. Es un trastorno de tipo crónico, con mayor o menor virulencia ocasional.

El significado del término ha cambiado con el tiempo, y por lo tanto diferentes psiquiatras pueden entender por él diferentes estados. El diagnóstico moderno más adecuado para la paranoia es el de trastorno delirante.

El psiquiatra español Enrique González Duro, en su libro La paranoia (1991), afirma que los factores desencadenantes de esta enfermedad se encuentran muy activos en individuos que presentan un acusado narcisismo y que se han visto expuestos a serias frustraciones, hallándose consecuentemente dotados de una baja autoestima. Esto provoca que se dispare en los mismos el mecanismo natural de Proyección, muy estudiado por la psicología, en virtud del cual tendemos a atribuir a otros aquellos impulsos, fantasías, frustraciones y tensiones que nos resultan inexplicables, inaceptables e insoportables en nosotros mismos. “El pensamiento paranoide —sigue González Duro— es rígido e incorregible: no tiene en cuenta las razones contrarias, sólo recoge datos o signos que le confirmen el prejuicio, para convertirlo en convicción.”

Muchas veces un paranoide enfatiza en evitar una acción, aunque la desea, con el pretexto de no causar conmoción: “Vi una rosa y quise olerla, pero tuve miedo de dejarla sin aroma”. Metafóricamente piensa que algo que le agrada en realidad le ocasionará daño.

No em considero d’esquerres, per tant no llegiré res de l’assassí Stalin, i de Marx com a molt per aprendre dels errors del passat. Sóc simpatitzant de Convergència però no els votaré fins que no engeguin a Unió a pastar fang.

Mala fe? Per mi la mala fe la té aquesta part d’Espanya que fa impossible una reforma digna de la Constitució que permeti que Espanya sigui minimament habitable per Catalunya. Simplement recolzo i recolzaré l’estratègia que ens permeti sortir d’una Espanya que no té bones intencions cap a nosaltres ara mateix, més que res per no desaparèixer com a poble ni enfonsar-nos en la decadència. No posaré l’altre galta, si això és tenir mala fe, doncs, si, en tinc.

Tan aquesta frase entrecomillada com l’article ignoren un fet fonamental. Que l’anglès no és llengua materna ni reivindicada com a pròpia per ningú a Catalunya, per això la comparació és ociosa.

El futur de les llengües passa pel que passi dins les cases. El fet que s’utilitzin o no enciència només afecta per una qüestió de prestigi. Durant l’edat mitjana, tot el coneixement es feia en llatí i no per això es va deixar de parlar la llengua popular.

El problema és quan algú intenta defensar que hi ha llengües de primera i llengües de segona. Llavors molta gent intenta parlar una llengua “millor”.”

Por ejemplo vosotros, cuentacuentos. Para vosotros el castellano es una lengua de segunda.

“La sol.lució està en el bilingüísme global. A Catalunya tots hauriem de parlar anglès i català com a mínim. Si a sobre els inmigrants mantenen la llengua familiar del seu país d’origen, castellà, urdu o xinès, tindrem una gran riquesa lingüística. Un tresor a mantenir.”

Y un huevo, nene, y un huevo. ¿Estamos en Reino Unido, Estados Unidos o Australia?, pues los cojones, aquí se tiene que aprender castellano y catalán como lenguas prioritarias, y el inglés como lengua extranjera por su preeminencia a nivel mundial. Pero no por delante de ninguna de las españolas.

“La inmersió serveix per practicar durant unes poques hores al dia una llengua que d’altre manera no es podria practicar mai. Per això, cada hora que es deixa de fer en català és una hora menys que alguns nanos castellanoparlants tindran per aprendre el català que no saben. Si això és per aprendre anglès, podem discutir si paga la pena. Si és per fer-se en castellà que ja saben, per raons polítiques dels politics madrilenyus, és segur que no cal fer-ho.”

¿Por razones políticas de políticos madrileños?, a cada momento me pregunto más que os fumáis porqué tiene que ser muy fuerte. La lengua propia, la que se habla en casa, también se tiene que aprender en la escuela de manera correcta, sino no se aprenderá bien, ¿o si no porqué se aprende catalán en la escuela si total ya lo habláis en casa?.

Pues está claro entonces, los niños castellanohablantes, lengua vehicular en catalán, y los niños catalanohablantes lengua vehicular en castellano, la suya materna ya la hablan en casa, no les hace falta en la escuela.

madrilenyus