Cataluña

‘No entiendo que el independentismo catalán llore Lorca y no llore choques de trenes en Francia. ¿Cuál es tu país, independentista?’

[&hellip

Redacción
Lunes, 16 de mayo de 2011 | 15:06

Àstrid Bierge, periodista y escritora, este lunes en El Singular Digital:

‘Entiendo que España se haya emocionado con la desgracia de Lorca, entiendo que Zapatero y Rajoy y los Príncipes de Asturias hayan visitado la población para dar ánimos a sus habitantes, entiendo que los medios de comunicación españoles -así como los catalanes con una línea editorial no independentista- hayan hecho una extensa cobertura, entiendo el minuto de silencio en las plazas de los gobiernos autonómicos y de los ayuntamientos españoles, entiendo que también lo guardasen en la Plaza de San Jaime los políticos centralistas, federalistas e incluso los que se pasan la vida en misa y repicando, y entiendo que estos mismos políticos, en señal de duelo, anulasen sus actos de campaña duante todo un día. Todo eso lo entiendo. Lo que no entiendo es que ERC parase también su campaña, no entiendo que Jordi Portabella, Oriol Amorós y Toni Strubell se uniesen al minuto de silencio y no entiendo que el diario Ara haya tratado la noticia como si el terremoto hubiese pasado en Mollerusa, dedicándole páginas y páginas e incluso dos portadas con foto a toda página. No hay por donde cogerlo, no lo entiendo.

Como podéis entender a mí no me gusta que la gente lo pase mal, ni en España ni en ningún sitio. Ahora bien, las desgracias que pasan en mi país me saben peor, como a todo el mundo. La solidaridad también tiene fronteras, por eso España ha abrazado Lorca y Portugal no. A veces, cuando la tragedia es verdaderamente masiva, el duelo se internacionaliza. Ni es frecuente, ni es el caso. Si la solidaridad no tuviese fronteras tendríamos que estar siempre en las plazas guardando un minuto de silencio, allí, todo el día, fijos como estatuas. Ningún día habría campaña y las banderas siempre estarían a media asta. No es así, obviamente. Por eso no entiendo que el independentismo catalán llore Lorca y no llore choques de trenes en Francia. ¿Cuál es tu país, independentista?.

El hecho de formar parte del Estado español nos obliga a determinadas cosas, a muchas de hecho, pero también hay un cierto margen para que podamos ejercer nuestra libertad, y en este espacio hemos de ser coherentes con nuestras aspiraciones nacionales. No podemos viajar con nuestro falso DNI catalán, pero si en el extranjero nos preguntan de dónde somos no estamos obligados a decir que somos españoles. Tenemos que aceptar que el castellano es oficial en Cataluña, pero nadie puede impedirnos que hablemos siempre en catalán. Etcétera. Hay cosas que, hasta que no tengamos un estado, nos las tendremos que tragar. Ahora bien, cuando España no tenga el poder de hacernos suyos, cuando podamos elegir de dónde somos, cuando nuestra nacionalidad dependa exclusivamente de nuestra voluntad, lo que no podemos hacer, por el amor de Dios, es comportarnos como si fuésemos españoles‘.

Temas: , , ,

65 Comments en “‘No entiendo que el independentismo catalán llore Lorca y no llore choques de trenes en Francia. ¿Cuál es tu país, independentista?’”

NOTA: Sean respetuosos con sus comentarios. Se borrarán los comentarios cuyo contenido o enlaces puedan ser considerados difamatorios, vejatorios o insultantes. Recuerden siempre que las formas importan y que hay muchas formas de decir lo mismo. Gracias por participar.
  1. Watanabe - Martes, 17 de mayo de 2011 a las 19:36

    “L’IEC no els accepta, però d’aquí a afirmar que “no existeixen” hi va un pas que equival a desconèixer el que és una llengua.”

    Que alguns parlants, per desconeixement del seu idioma o per desídia, facin servir aquestes “formes”, que dius tu, no significa que aquestes expressions formin part de la llengua. Només un ignorant profund en lingüística pot afirmar el contrari.

    “Veig que tu també utilitzés algunes d’aquestes formes, però NI SIQUIERA te n’adones”

    Ja, per això en poses tants exemples. És possible que m’equivoqui de tant en tant, però en primer lloc, escric un català clarament més correcte que tu, i en segon, no sóc jo qui va de supercatalanista megaguai.

    “Els espanyolistes considereu espanyol…”

    Sí, i els pederastes considereu… Argumenta, home, argumenta. No posis etiquetes que surten del teu cap i no tenen res a veure amb la realitat. Jo no considero els habitants de la plana de Vic espanyols, ni molt menys. Però, evidentment, tampoc no els considero barcelonins.

    “De fet, el comentari citat no anava dirigit a l’article sinó als comentaris d’aqust romualdo que afirma que considerar extranger a un espanyol “no es precisamente porque le consideremos superior.”

    S’escriu “estranger”, home, “estranger”. Que el que diu Romualdo no t’agradi no vol dir que no sigui cert. Totes les teves intervencions, tots els teus comentaris, començant pel teu fabulós nick, demostren que et creus superior a tot allò que faci olor a espanyol. Ara no vagis de super-universalista, perquè no cola. No cola gens.

  2. Watanabe - Martes, 17 de mayo de 2011 a las 19:40

    Per altra banda, encara que jo no consideri espanyols als vigatans ni us consideri espanyols als monolingüistes hispanòfobs, teniu la immensa sort de que l’estat espanyol sí que us en consideri. Gràcies això podeu votar pels vostres partits independentistes, presentar-vos a càrrecs públics o de funcionariat, tenir preferència sobre els immigrants per anar a escoles públiques, gaudir dels beneficis de la seguretat social, atur, etcètera.

  3. ciudadanosfamoltapena - Martes, 17 de mayo de 2011 a las 21:49

    “ignorant profund”, “pederastes”, “et creus superior”

    Ho deixem aquí perque ja t’ha sortit l’intolerant que tots els espanyolistes porteu a dins. De fet, l’espanyolisme no és més una forma de xenofòbia.

  4. ex catala - Miércoles, 18 de mayo de 2011 a las 00:06

    VITO els catalans si que van ser uns invassors i així els hi va als napolitans que no els volen ni a italia.
    el regne d’aragó va absorbir catalunya per que el sino el vostre rei no ho hagués pogut ser, no hauria pasat de conte.
    Napols no va volguer ser mai catalana i vosaltres us vau imposar varies vegades per cert amb les armes. els mallorquins tampoc ho volien i vau passar a ganivet a tota la ciutadella despres de rendir-se i voleu que us tinguin apreci? o voler que els valencians que vau conquerir amb les armes formin part dels paisos catalans que et penses que alla no vivia ningu quant va arribar Jaume I? i la part sud de catalunya que era catalana abans que arribessin els carolingis a tocar la pera? a no vosaltres vau arribar als llocs i la gent us esperaba amb floretes i no vau haver de treure l’espasa del cinto ho feieu tot a petonets.
    Aquesta part es la que vols ignorar? Nomes t’interesa la part en que una part de catalunya apostava per una casa com a rei d’espanya i l’altre part dels catalnas als borbons, i ames la contes malament. es aquesta la que vols ingnorar tú?
    nomes tú pots odiar als espanyols quant tódien a tu veig que saltes de seguida eh company?

    agur¡¡¡¡

  5. dogo - Miércoles, 18 de mayo de 2011 a las 13:06

    Como esta señora no entiende, le explico: buena parte de los catalanes independentistas más radicales son charnegos o hijos de estos, y en el fondo -aunque no van a querer reconocerlo ni siquiera a sí mismos- consideran a los murcianos paisanos suyos, al menos más que a franceses, portugueses o andorranos.
    Por otro lado, llevo varios días leyendo “Llorca” en lugar de “Lorca”, empezando por el autobús del Barça y terminando en varios de estos comentarios. He decidido no volver a escribir “Girona” o “Lleida” cuando lo haga en castellano. Lo juro por el Niño Jesús.

  6. David - Miércoles, 18 de mayo de 2011 a las 14:22

    Una pregunta… Quién es ÀSTRID BIERGE? Una indigente intelectual como esta debería merecer la misma relevancia periodísitca que Willy Toledo: ninguna…

  7. vito - Miércoles, 18 de mayo de 2011 a las 16:58

    “He decidido no volver a escribir “Girona” o “Lleida” cuando lo haga en castellano. Lo juro por el Niño Jesús.”

    No cal jurar. Només saber qué és un exònim. Jo escric Gerona si escric en castellà. I Llorca si escric en catala, Però Southampton, Valverde del camino o Sant Boi escrigui en català, castellà o xinès.

  8. prudencia prudencia - Miércoles, 18 de mayo de 2011 a las 17:14

    Para vito, alwix y demás independentistas, os recomiendo consultar en la wikipedia el origen italiano de la leyenda negra , y tambien en wikipedia la venganza catalana y lo que la palabra catalan significa en el folklore de los paises balcanicos y Grecia.Y que cada uno saque sus consecuencias, sobre todo a la hora de atacar a los demás.

  9. jaume - Miércoles, 18 de mayo de 2011 a las 17:39

    faràs bé dogo, d’escriure GERONA i LÉRIDA quan ho facis en castellà, ja que aquestes dues ciutats tenen el seu nom tradicional en llengua espanyola, igual que en català diem SARAGOSSA o MILÀ, per tant, cap problema, de fet el que és ridícul és estar escrivint en castellà i dir Girona o Catalunya, en lloc de Gerona i Cataluña. Això no manlleva cap dret a l’oficialitat del nom dins del territori, que és com ho estableixen les lleis.
    Per tant, Llorca, és la forma correcta en català escrit per referir-se a la ciutat murciana de LORCA segons la denominació pròpia i oficial, ja que en català, la denominació Llorca és tradicional des de fa segles, igual que Osca, Lleó o Còrdova.

    Tan ridícul seria dir “a Zaragoza hi ha hagut un desbordament del riu Ebro”, com “en Lleida ha caído una tormenta del copón bendito”.

  10. vito - Jueves, 19 de mayo de 2011 a las 00:23

    “el regne d’aragó va absorbir catalunya per que el sino el vostre rei no ho hagués pogut ser, no hauria pasat de conte.”
    El regne d’Aragó no va absorbir Catalunya. A l’espanyolisme li costa molt entendre el concepte d’unió entre iguals, però les lleis del regne d’Aragó no eren aplicables a Catalunya, ni les de Catalunya a Aragó. Compartiem el mateix sobirà, rei d’Aragó i comte de Barcelona, com a herència del casament entre un comte de Barcelona i una reina d’Aragó. Uns sobirans que havien de pactar amb les cortes aragoneses i les corts catalanes. I després s’afegirien el regne de València, el de Nàpols, etc….

    “Napols no va volguer ser mai catalana i vosaltres us vau imposar varies vegades per cert amb les armes. els mallorquins tampoc ho volien i vau passar a ganivet a tota la ciutadella despres de rendir-se i voleu que us tinguin apreci?”

    Nàpols no va ser mai catalana, ni els catalans de l’època ho pretengueren. El regne de Nàpols va ser unit a la corona d’Aragó per la força militar, com desprès es va unir a la corona espanyola, austriaca, regnat del borbons, i així fins el segle XIX, quan es va unir a altres regnes italians per formar l’estat italià.
    La conquesta de Mallorca no va ser gaire diferent de la de Sevilla. Però només des del innoble nacionalisme espanyol profundament anticatalà pot algú gosar atiar un suposat odi vers els catalans, que els sevillans no senten vers els castellans.

    “Nomes t’interesa la part en que una part de catalunya apostava per una casa com a rei d’espanya i l’altre part dels catalnas als borbons,”

    No és cert. A mi m’interessa la part d’unes institucions catalanes que van ser suprmides per la força de les armes, amb la mort de milers de catalans, fa 3 segles. I mai hem renunciat a la nostra llengua i identitat, tot i els esforços del nacionalisme espanyol. Encara som aquí. I ara les armes han callat per sempre, només parlen els nostres vots, amb els que expresem la nostra voluntat democràtica.

    “nomes tú pots odiar als espanyols ”

    NO es confongui. No sentir la identitat espanyola no és equivalent a odiar als que la senten.
    Ningú (normal) odia als alemanys, però va costar milions de morts aconseguir derrotar una infame ideologia supremacista. No tan distant de l’horrible identitat espanyola de domini i submisió.
    Si irlandesos i britànics, polonesos i alemanys, poden conviure en pau dins la UE, també ho farem nosaltres.

  11. ex catala - Jueves, 19 de mayo de 2011 a las 09:48

    Si pero rei el nombraven a Saragossa no? per que deu ser?
    Ah¡¡¡ ara va ser Arágó qui va sotmetre amb la força de les armes a Napols. au noi¡¡¡ ja no surt Catalunya ostres tu quina casualitat que quan es tracte d’ armes desapareix catalunya del texte.
    Els mallorquins volen ser catalans i els valencians tambe au molt be¡ així aixó de blaveros que el hi dieu es per l’amor que us teniu. unaltre.
    “No és cert. A mi m’interessa la part d’unes institucions catalanes que van ser suprmides per la força de les armes, amb la mort de milers de catalans, fa 3 segles”
    Si van morir els catalans que volien al Archiduc carles com a rei D’ÊSPANYA els altres no van patir gens, van ajudar a derrotar-los.Per aixó es diu guerra de succesió ho entens? Saps que el vostre archiduc va conquerir també Madrid matan a milers de madrilenyos, tambe debien ser nacionalistas com tu que tambe demanaven la independencia de Catalunya. Sobretot el gruix del seu exercit que era angles¡¡¡¡
    Napols no va voler se catalana i encara ara no us poden veure i aqui no te res a veure espanya us ho vau guanyar valtros a pols amb els vostres abusos. Vull dir que jo no he atiat res company ho vau fer valtros.
    No comparis als alemays amb els espanyols pots comparar els seus liders pero no el seu poble perque aquí va haver una guerra per a que els fascistes arribessin al poder i allà se`l van guanyar amb les urnes o sigui amb el vist i plau dels alemanys Demagog. No tant distant del que voleu fer els nacionalistes a catalunya amb la rentada de cervell com feia Gobbles¡¡¡
    Si irlandessos…. Perdona a on vius tu noi¡¡¡¡ IRA, SEAN FEEN, Galesos, escocessos, alemanys. A irlanda miles de morts, Galesos i escocesos no poden veure als anglesos, alemanys de primera i de segona (tot aixó dit per esta gent). o sigui minories nacionalistes de esquerres i dretes que sempre busquen brega contra gent que nomes vol viure en pau.

    En pau viurem pero no gracies a vosaltres. perque com dieuen els castellano parlants, siembra vientos i recogeras tempestades.

  12. vito - Jueves, 19 de mayo de 2011 a las 10:48

    “Ah¡¡¡ ara va ser Arágó qui va sotmetre amb la força de les armes a Napols. au noi¡¡¡ ja no surt Catalunya ostres tu quina casualitat que quan es tracte d’ armes desapareix catalunya del texte.”

    Catalunya no desapareix: és cofundadora de la corona d’Aragó, l’entitat on s’integra el regne de Nàpols. Nàpols no s’integra a Catalunya.

    “Si van morir els catalans que volien al Archiduc carles com a rei D’ÊSPANYA els altres no van patir gens, van ajudar a derrotar-los.Per aixó es diu guerra de succesió ho entens?”
    També entenem que van morir milions d’espanyols a ambdos bàndols de la guerra civil espanyola. Però el bàndol vencedor no tenia dret a assessinar la democràcia. Tampoc el borbó en tenia per suprimir les nostres institucions. La força de les armes sotmet, però no atorga cap dret.

    “Napols no va voler se catalana i encara ara no us poden veure ”
    Ningú va intentar que Nàpols fos catalana. En quant a la seva suposada animadversió, és la seva opinió. La majoria dels napolitans pensa una altra cosa del periodo aragonès, especialment en contraposició del periode dels virreis espanyols:

    El periode aragonès es considera un periode d’esplendor pel regne de Nàpols.

    Vegem ara que en pensen els napolitans del “periodo spagnolo” que va seguir.

    La Napoli spagnola abbraccia un arco di tempo che va dal 1503 al 1713. In questo complesso periodo storico i reali di Spagna esarcitarono grande influenza su Napoli e il mezzogiorno: da Gonzalo Fernández de Córdoba in poi Napoli vide dei viceré interessati a risolvere i suoi problemi e ad arricchirla culturalmente. Allo stesso modo molti viceré attuarono pesanti politiche denigratorie (quali il tentativo di introduzione dell’Inquisizione), angherie e furti di opere d’arte, oltre che pesanti gabelle.

    Veiem ara qué feien els napolitans, mentres els catalans manteniem la guerra del segadors contra el domini de Castella:

    La rivoluzione di Masaniello (1647).

    La rivolta fu scatenata dall’esasperazione delle classi più umili verso le gabelle imposte sugli alimenti di necessario consumo. Il grido con cui Masaniello sollevò il popolo il 7 luglio fu: «Viva il re di Spagna, mora il malgoverno»

    Vaja, vaja …. “furti”, “pesante gabelle”, “mora il malgoverno”….

    Als catalans ens sona molt aquesta tarantella…. El nacionalisme espanyol porta segles empastifant la història de bona part d’Europa.

    Encara ara, una colla de cretins es dedica a insultar als catalans, i la seva història.

    “No comparis als alemays amb els espanyols pots comparar els seus liders pero no el seu poble perque aquí va haver una guerra per a que els fascistes arribessin al poder i allà se`l van guanyar amb les urnes o sigui amb el vist i plau dels alemanys Demagog”

    Segons voste, el feixisme espanyol es va fer amb el poder sense el vist i plau dels espanyols. Com si els feixistes que van exercir la seva barbàriae durant dècades no fossin espanyols. Com si el seu exèrcit no fos el “nacional”. De la mateixa “nació” que ens mostra el seu menyspreu miserable per la nostra llengua, cultura i identitat.
    Per què un dels pilars d’aquella ideologia infame era l’odi vers les identitats que s’atrevien a desafiar la ridícula concepció d’un estat sotmés a les lleis, cultura i llengua de Castella. “antes roja que rota”.

    “En pau viurem pero no gracies a vosaltres. perque com dieuen els castellano parlants, siembra vientos i recogeras tempestades.”

    No. En pau viurem per què les armes d’aquell exèrcit “nacional” ja no les podeu usar contra nosaltres. Els catalans només sembrem vots. Els vots amb els que expresem la nostra voluntat democràtica. El que volem ser. Us diem ben clarament que no sou superiors. Que no us hem d’obeir. És ara que ho podem fer en pau.

  13. ex catala - Domingo, 22 de mayo de 2011 a las 17:56

    Agustín Galbis .- En el libro “Bodas reales entre Francia y la Corona de Aragón …” de Rafael Olivar Bertrand, consta el contenido de la carta que G. de Albalato, enviado aragonés en la corte pontificia, escribe a Jaime II, en el año 1301 en la que se reproduce el dialectales entre el Papa Bonifacio VIII y el rey Carlos de Sicilia: “Dixit autem Papa: Immo este magnum miraculum quod Aliques catalanus facia bonum, te ego non invención numquam quien faceret, nisi modo (?) … “es decir, que el Papa dijo que nunca había encontrado un catalán que fuera hombre de bien y que era un gran milagro encontrar alguno. De este papa, que, además de esto, hemos visto, que adjetivaba los catalanes como “bárbaros” se curioso leer: “Benedetto Gaetani, era Miembro de una noble familia de origen catalán”.

    Cristoforo Landino (1425-1498), en su comentario sobre la Divina Comedia explica que se “proprio ex naturaleza allí Catelan essere avería e cupido …”. Es decir que es propio y natural de los catalanes ser avariciosos y gomiosos.

    Alessandro Vellutello, explicaba en 1534 “por ser el Avaritia … peculiar de ‘Catalani, non solamente povertà, mi somma miseria”. Es decir, por ser peculiar de los catalanes no sólo la pobreza sino la suma miseria.

    Prueba de dicha fama son las expresiones repetidas en la literatura italiana. “Giovan Battista Basile (1575-1632), napolitano, en” Le Muse napolitane “hace mala a un personaje diciendo:” Te sea fecha lanzata catalana! “Como frase hecha, la repite en” Lo cunta de le cunta “:” che te sea fecha lanzata catalana o che te sea fecha stoccata co na funa “. Y en “Posilecheata” de Pompeo Sarnelli (1692-1724) leemos “Chest non fu parola, mi stoccata catalana a lo core de Jannuzzo …”.

    Tampoco entre los valencianos era demasiado buena la opinión sobre los catalanes. Recordemos el resumen del contenido de las tres cartas que escribieron el Jurados de la ciudad de Valencia en 1421, (“Valencianos y catalanes (IV)”, Valencia hoy 24-08-2007), en las que decían que los catalanes, no piensan sólo que en ellos. (“Ne crean que otra condición de gentes su deja haber sino ellos …”). Intentan que ni se hable de los valencianos (“… su de aquellos hecha mención alcuna …”) No quieren que los valencianos conseguimos prestigio (“… que nuestros valencianos no sean reputados …”). Intentan robar nos lo nuestro (“… procurarnos mermas e desonors e Lancia-nos de todos officios e benefficis …”). Como siempre, se moviendo muy bien en el poder (“E sobre esto empleando las velas e insistexen para lur poder”).

  14. Daniel - Jueves, 26 de mayo de 2011 a las 09:48

    Encara que Llorca no sigui a Catalunya, el fet que fa aquesta tragèdia diferent és que a Catalunya hi ha molta gent amb família a Llorca, molt més que amb família a França o a Portugal.

    Que no siguem espanyols no vol dir que no tinguem cap mena de relació.

  15. Cierzo - Lunes, 27 de junio de 2011 a las 03:37

    Cierzo:

    La estafa del catalanismo está en que es una doctrina paranoide…Te aproximas a sus seguidores por sus razonamientos que parecen ser correctos, no patológicos, y al cabo de cierto tiempo ves que son circulares, repiten siempre lo mismo (manía). Acaban cansando y desertando los que le miraban con simpatía… A pesar de casi treinta años dándole a su manía (que hurta derechos constitucionales de los demás), políticamente no prosperan pese al control de mamandurria que controlan (subvenciones)…Pese al lavado de cerebro a que someten a nuestros hijos (en lengua y cultural) su fracaso en el pueblo es estrepitoso (el dominio del español en la calle es aplastante y en el pensamiento)….Si hubiese una reacción de fuerza que se impusiera a fin de que no sigan el separatismo hurtando derechos constitucionales….El cuento de oprimidos ya no les serviría…No tendrían fuerza moral para defender lo que ahora imponen con barniz democrático…Son unos farsantes de tomo y lomo…

Suscripción RSS a los comentarios de esta entrada.