No és res de nou que els súbdits de les dictadures, per no estar en contradicció amb les mateixes, es deixin passar la mà pel llom, com tot borrego, i ens “sentim” d’una ètnia especial ( “sóc català”), ètnia que tindria la seva pròpia cultura especial ( “porto barretina, menjo botifarra, tinc seny ,…”) i que posseeix un territori concret (” Catalunya “), que seria el substrat material de tota riquesa (neofisiocràcia, de la qual hem parlat tantes vegades). Els sentiments nacionalistes són una cosa molt lletja, com va demostrar l’expansionisme alemany en el s XX.

El que proposen els provincians espanyols és la idea romàntica, estesa per l’idealisme alemany decimonònic, que hi ha una pulsió “nacional” (amb minúscules) en l’ésser humà, un sentiment que l’uneix a “la seva” terra i que explica “la seva “manera de ser. Per això és una dictadura, perquè predica l’homogeneïtat uniforme dels seus membres i la necessitat de la salvaguarda de l’estereotip, com a tasca metaindividual, “nacional”, el que pot arribar a legitimar les conductes més abjectes, a dotar-les de l’hipotètic atenuant moral de ser perpetrades per a major glòria de la “nació”, de la tribu, de l’ètnia, de la preservació de la cultura de “aquestes valls ” … el substrat territorial és essencial. Resumint, són tres elements: ètnia, cultura i territori.

Les administracions públiques regionals espanyoles i els seus súbdits, convençuts de tenir raó en les seves reivindicacions anticentralistes, el que han posat en joc és el concepte “nació” amb minúscules. Pretenen substituir la Nació espanyola per la seva “nació”, en una volta enrere de la història. Es tracta de desmuntar la revolució burgesa i reconstruir un estat de menor mida (que aspira a ser com Finlàndia, però que ara és poc més que Cisjordània), muntat sobre la base, no dels ideals burgesos, sinó de les ètnies culturals medievals. Si això succeís a França, suposaria la resurrecció dels gals, els francs, els víkings, els borgonyons i els bretons, que són els cinc components del gresol de la Nació.

El buit que va deixar Franco a l’esperit de les classes mitjanes va ser tan gran que, immediatament, va haver de ser omplert per les 17 impresentables dictadures de proximitat (impresentables des del punt de vista filosòfic, ja que es basen en la resurrecció del nacionalisme). Als borregos és molt fàcil ficar-los al cap que pertanyen a una nació-ramat i que els seus mals es deuen al fet que hi ha altres nacions-ramat que, tot i ser ètnico-culturalment inferiors, els exploten.

El que tenim a sobre només és una estafa a terminis o, millor, una estafa de tracte successiu: Tenim un sector públic regional “cutre”, llardós, brut i hipertrofiat. El seu expansionisme ha donat lloc a un règim opressiu gairebé irreversible de dictadures de proximitat, totes del mateix caire victimista, que, a sobre, us ho fan empassar com si fos “bocatto di cardenale “; que ha fixat fèrriament fronteres internes i creat el monstre de la xenofòbia interna, a més de sembrar el menyspreu cap a hispanoamérica (quin sentit que la primera empresa industrial del país, involucradísima a llatinoamèrica, estigui en mans d’aquesta fauna provinciana hereva del pitjor franquisme, el nacionalisme ètnico-cultural-territorial! Arquitectura financera desconcertant (Caixes d’Estalvis, ideologia anti-Sicav, etc.), incapaç d’atreure i fixar capitals. Un país sense nens i ple de magrebins, que són els únics immigrants que no s’en tornaran. Dependència del turisme de classe baixa centreeuropeu. Una socialdemocràcia que ja no te res a oferir, atès que té esgotada tota la munició de salari indirecte i que li creixen els nans orwellians, tipus Sintel, etc. Un liberalisme de pacotilla embrutat amb l’immobiliari i l’afecció a la banca pública regional. Una classe política agafada a les poltrones, plena de ínfules, impune en la seva arrogància i pedant, resolta a portar part d’un pastís inexistent. I el pitjor, com es posa de manifest en els mitjans: uns comunicadors sabedors de tot el que antecedeix que, tanmateix, estan convençuts que el que s’ha de fer és negar-ho tot i estar tot el dia proclamant que … VIVIM EN EL MILLOR DELS MONS POSSIBLES. La situació en matèria de política de comunicació s’endurirà perquè l’INE donarà una dada-PIB no negativa en el quart trimestre i els mistificadors assaltaran els micròfons per pregonar el “ja-ens-estem-recuperandisme”. Així ha passat sempre, i passa i passarà. I encara no haurem començat de veritat el crash conscient! Ens quedarà deixar blindat el sistema financer, posar en marxa el nou torniquet tributari, capitular les fantasies immobiliàries d’ahir i avui (31-12-2010), pagar l’operació de “neteja” immo-hipotecària en totes les comptabilitats, i, a alhora, la transició cap a un model productiu orientat a l’exportació durant tota una generació (15 anys). Quasi res. I els ximples aquests, falsos progressistes i falsos liberals, a la televisió, tot el dia dient que ja ens estem recuperant. És per a “suïcidar-se” o no?

De cara a exitos deportivos, tiene su lado bueno y su lado malo. En disciplinas de equipo, la mayoria, sera peor ya que habra menos donde escojer. La parte buena es que habras mas catalanes y españoles que tendran la oportunidad de representar a su pais.

En Psiquiatria a veces vienen hombres diciendo ” soy Napoleón “, y como son pacientes, se les consiente, pero que a un político que se llama Pérez Díez se le consienta que se llame ” periquet del pallets “, no lo entiendo.O son todos “bobos.”..o se lo hacen.

Y luego vienen a poner pegas, a los que escriben como les dé la gana?.”La ley del embudo”.

Para las “paralimpíadas regionales” también sobra dinero, ¡¡no hay problemas de crisis!!

Para mantener “chollos de embajaditas” y “harmanísimos ilustres” tampoco falta …

Pero, para Sanidad, Educación y Justicia, ¡¡que cada cual se las arregle como pueda!!

¡¡Ahí tenemos un problema real!! … ¡¡Y la solución por la vía de “matrix”!!

La sociedad, estaba muy ciega… bastante sorda… y casi muda.

Hoy, empiezan a REBELARSE … ¡¡bienvenida sea!! … ¿Cuándo se percatarán Vds. señores de la Bastilla Catalana, para darse cuenta de las necesidades reales de los catalanes?

¿Esperan a que la gente SE INDIGNE más aún? ¿Qué grado de INDIGNACIÓN es el que esperan que la gente “aguante”? Porque un día ú otro deberá de salir toda esta pantomima a relucir, y declarar que quien sin tener dinero para SANIDAD, se la gasta en el “Invento de Carod de “Yocs Paralímpics da Nasions Sensa Astat” ¡¡tiene cataplines!!

Y Vds. de eso, lo estándemostrando que no les faltan…

Pero, a la gente, los Jueguecillos esos, no les ayuda a vivir… Ni tan siquiera a mavivir…

Y sus necesidades pasan por otro orden de valores y prioridades… ¡¡mira tú!!

Así que, es lógico que haya TANTO INDIGNADO por CAT… y que la gente se REBELE

¡¡Hay que REBELARSE!!

¡¡REBÉLATE!!

Atentamente, espero su respuesta.

13 Rue del Percebe

¿Y cuánta pasta costará eso?

¿Tendrá más audiencia que los paralímpicos?