Xe collons!, veig que t’agreden certes frases, açi et deixe un diccionari que segurament et fara molta falta si vens per valencia:

GUIA RAPIDA PARA SOBREVIVIR EN VALENCIA:

Con esta sencilla guía de traducción, podrá usted sobrevivir a las tierras valencianas.

No se deje engañar ni por la entonación ni por los gestos, lo importante es entender qué narices le están diciendo. Con este sencillo diccionario -guía saldrá indemne de las más difíciles situaciones.

IEEEP!
hola

AU!
adiós

MONE / NEMON
vámonos

MECAGUENLAFIGATATIA
1.-Discrepo de su opinión, estoy bastante en desacuerdo.
2.-Saludo a un conocido que hace tiempo que no ve.

MECAGUENLAMAREQUELHAPARIT ALFILLDEPUTAIXE
Discrepo con su punto de vista y/o con la acción (muchas veces relacionada con la conducción) que acaba de realizar.

VES A FER LA MÀ
Aleje su sombrilla un poco de mi toalla que me hace sombra, gracias.

IEEEEEEP FILL DE PUTA, A ON VAS?
saludo a un conocido

‘NEM A FER-MO’N UNA
Vamos a tomarnos una cervecita.

SERÀ PER DINERS, COLLONS
Yo invito. Variante de ‘xe, això ho pague jo.’

A RAS DE FIGA
minifalda

RINXOPARRÚS
falda aún más pequeña que la minifalda

PER COLLONS
Necesariamente, por necesidad.

VES I GITA’T
No diga usted tonterías.

SI LA VISTA NO M’ANGANYA…
PORTE UNA BONA CASTANYA
referente al estado de embriaguez

NYÀS!
cuando le das algo a alguien (empléese la expresión mientras se le da)

MESINFOT
No me importa demasiado.

MENINFOTS
Habitantes de la ‘terreta’, nativos.

SANGONERETA
Tragón

AMOLLAR
Soltar donde se pueda, dejar caer.

FIGAMOLLA
Llorona

PANFÍGOL
Persona tranquila

SUMBA-LI
1.-Echar a correr.
2.-Pegarle a alguien.

LLUNY
lejos

MOLT LLUNY
muy lejos

A FER LA MÀ
muy muy lejos

AUSAES, ‘GONIA QUE DÓNES!
No acaba de caerme bien usted.

T’AGÜELA QUAN PIXA FA CLOTET?
Ya vale con el cachondeo, gracias.

PIXES ALT I FAS CLOTET
alto de miras

LA FIGA TA TIA ROSEGA KIKOS
La hermana de tu madre tiene mal humor

TINC EL PIU ENCÈS EN FLAMES
Cariño, esta noche vamos a tener relaciones.

TIRA MÉS UN PÈL DE FIGA…
Q’UNA MAROMA DE BARCO.
Lo que consigue una mujer no lo consigue nadie

FARDATXO / SARVATXO
bicho grande

AGARRA-LI EL MORRO A LA BURRA
¡tranquilízateeeeee!

ANAR COM CAGALLÓ PER SÈQUIA
Ir sin rumbo fijo

ALÇA EL RABO, PERDIGOT
Espabílate, vamos.

SI T’ARREE UNA NYESPLA, VORÀS
amenaza

AGARRA’T, QUE VE
La vamos a liar

AÇÒ ES MEL DE ROMER
Que es muy bueno/bonito

A CAGAR A L’HORT
¡Vete! ¡Fuera de aquí!

AMAGEU LES CARTERES
llegada de alguien inesperado

ME CAGUEN (DEU/ DÉNIA/ DEN / LA FIGUERETA / L’HÒSTIA)
expresión de múltiples aplicaciones según estado de ánimo

LA MARE QUE VA!
exclamación

CAP DE SURO
Cabezón, tonto, bobalicón.

LA FIGA EM FA PALMES
Guapo, me gustas.

HI HA MÉS DIES QUE LLONGANISSES
Aún queda tiempo.

VAS A LA MAR I NO TROBES AIGUA
despistado

VES I TOCA’T ELS COLLONS
Hágame el favor de no molestar.

ANIMAL DE SÈQUIA
bruto

COM SI CAGARES, PERÒ ‘PAC A’ DINS
Eso es una tontería. Imposible.

AIXÒ ES BUFAR EN CALDO GELAT
No tiene usted nada que hacer en el asunto.

TAPEROT
Tonto

ME CAGUE’N LA MARE QUE ’M VA PARIR
¡Caramba!

AH, REDÉU!
¡Madre mía!

¿De dónde sacas que Peret y su fantasma seamos la misma persona? ¿Has reconocido la caligrafía? ¿O es porque decimos las mismas cosas? Porque, por la misma regla de tres, mariachi loco y tú sois la misma persona, ya que decís las mismas cosas. ¡Ya lo tengo! Es por el “Peret” del nick. A ver si resultará que eres tú el sabio iluminado.

Claro que igual Peret tiene personalidad múltiple. O, en realidad, no es un ser humano sino un espíritu maligno que se dedica a poseer al personal. Cuélgate una ristra de ajos del cuello, no sea que te posea a ti.

Se necesita tener una musculatura facial de la misma consistencia del hormigón armado para ir acusando, precisamente tú, de menospreciar a los demás. Todas tus intervenciones son ejemplos pluscuamperfectos de compostura, respeto, consideración y autocrítica.

Es evidente que no has entendido nada de lo que he escrito. En realidad, creo que ni siquiera has leído más allá del segundo párrafo. Si lo hubieses hecho y tuvieses un mínimo de capacidad de análisis, te darías cuenta de que, con tu actitud, me estás dando la razón en todo.

En fin, señor Valencianet, que Vd. lo pase bien. O, usando una frase del más exquisito gusto, henchida de fraternidad, humildad y conmiseración para con los desamparados, aprendida de uno de los maestros de la elegancia del antiguo Reino de Valencia: “a cagar a l’hort”.

Estàs obsessionat amb mi, veus perets per totes bandes. Abans d’anar-te a dormir, mira baix del llit, que no hi hague un peret amagat.

Cal ser fantasma, per a canviar-se de Nick, amb el proposit d’autoelogiar-se, i menysprear els teus interlocutors, fa falta ser molt fantasma.

Mira’t aquest vídeo i riu-te un poc, que falta et fa.

http://www.youtube.com/watch?v=Inm7....re=related

Collons Peret!, al menys reconeixes ser un fantasma, cosa que jo ja savia, pero es bo que-ho reconeguis, es el primer pas per a començar una bona terapia.

Yo es que alucino pepinillos. Peret acaba dándoos la razón y aún queréis llevarle la contraria. Si llega a decir que quiere una Cataluña independiente, le acabáis saliendo con la sacrosanta unidad de la nación española. Es que hay para mear y no echar gota.

Creo que Peret ha cometido un error. Su razonamiento es demasiado abstracto y resulta evidente que no tenéis capacidad suficiente para seguirlo. Deberíais empezar por un buen diccionario, para entender el significado de las palabras.

Y el final ya es de traca. Mariachi loco, amigo mío, ¿te das cuenta de que has reconocido que lo que impide conversar con Peret eres tú? Él dice que quiere que entiendas su argumento y que respondas a su argumento y no al cacao mental que llevas en la cabeza y tú te niegas porque eso “te impide razonar con él”. ¿Me puedes decir en qué página del diccionario dice que “entender” es sinónimo de “asumir como dogma de fe que no admite discusión”? ¿Sabes qué significa “entender”? ¿Sabes qué significa “razonar”? ¿Sabes qué es un diccionario?

Da la impresión de que lo que queréis es que salga un “españolito” para lanzaros a su yugular sin contemplaciones. Y, si no hay posibilidad de un ataque frontal, entonces “es imposible razonar con él”.

Os habéis retratado todos. Está claro que no sabéis razonar, aunque quizá penséis que lo hacéis muy bien. Esta manera de darle vueltas a los detalles en vez de discutir el meollo del asunto indica una falta grave de capacidad de comprensión. Y este ir y volver sobre los mismos puntos denota una ausencia total de dominio de los recursos dialécticos. Y esa actitud de chulería demuestra una falta de respeto por las ideas ajenas.

Per el mateix que dius, jo tampoc vaig insultar. Tots contents, no?

Insulta qui és un maleducat i no té respecte pels demés. Sí, tens raó, jo no puc insultar.

Imagines molt bé, mai arribara. No insulta qui vol sinó qui pot i tu no pots.

I com diem a València,… a cagar a l’ hort.

No havies dit que s’havia acabat?

Està clar que és molt difícil ficar-te el dit a l’ull. Ara bé, qualsevol dia et caurà la lluna al cap.

Tens tota la raó. Jo ja estic tip de discutir sobre el dit i cap on assenyala el dit d’aquest savi.

Encara estic esperant una disculpa.

M’imagino que mai no arribarà, perquè amb la teva prepotència, la teva falta de respecte pels demés, la teva intolerància vers els que pensen diferent, la teva incapacitat de raonament lògic, no es pot esperar altra cosa.

I això, segons el teu estàndar, no són insults.

>> Sembla que vols que jo reconegui que “només em sento català”

Te pots sentir com te surtigue dels collons, se me’n fot. El que vull és que facis servir la única neurona que sembla que tens.

Te dono la raó i encara m’ho retreus. T’estic dient amb totes les lletres QUE MAI TE CRITICARÉ QUE VULGUIS UNA CATALUNYA INDEPENDENT O BAILANT LA CONGA O COM COLLONS VULGUIS QUE SIGUI i me surts que “si vull que reconegues” o “si vull imposar-te”. I a la pròxima encara me contestaràs què té que vore la conga amb tot això.

>>“PODER RESPONDRE AL QUE PENSO I NO AL QUE CREUS QUE PENSO”

>>Em quedo amb aquest exemple del que has escrit com a exemple de perque em sembla impossible raonar amb tu.

O sigui, és imposible raonar amb mi perquè vull que entengues el que dic i critiques el que dic. O sigui, tu vols raonar sobre el que CREUS que dic. O sigui, tu vols aportar les teves idees preconcebudes i oposar-les a les idees preconcebudes contràries.

Pues dibuixes un ninot, li fiques lo nom de Peret i continues fent-te palles mentals.

És impossible, això del Peret és d’il·luminats, al final acabes discutint del sexe dels Angels. Jo crec que és un il·luminat que esta per damunt del bé i del mal, que el seu regne no és d’aquest món i sospite que tinga algun contacte amb sectes del tipus Nueva Acropiolis, estos defenen un govern de savis d’il·luminats, es basen en l’antiga Grècia, en fi, resumin ni fan ni deixen fer, les coses no són blanques o negres hi ha altres colors però el que m’agrada no existeix.

La veritat és que no li veig cap interès en discutir sobre les meves suposades limitacions per entendre els teus suposats arguments. Tampoc tinc massa interès en que m’expliquin que vol dir llegir ni veure exemples d’argumentacions sobre llibres i enquadernacions.

Ni tan sols m’interessa que em donin o em treguin la raó, ni falta que em fà.

Sembla que vols que jo reconegui que “només em sento català” quan això no és veritat. Ni em sento només català (el meu pare no és català) ni la meva posició es centra en Catalunya.

Jo defenso que és positiu que les nacions culturas tinguin el màxim de poder polític possible per tal d’evitar ser colonitzades o dominades per altres. Així penso que qualsevol nació cultural amb milions de membres hauria d’arribar a ser un estat. Les que només tinguin uns pocs mil.lers ser comunitats autónomes o departaments o municipis.

“PODER RESPONDRE AL QUE PENSO I NO AL QUE CREUS QUE PENSO”

Em quedo amb aquest exemple del que has escrit com a exemple de perque em sembla impossible raonar amb tu. No se m’acudeix cap manera de fer-ho ni em sembla que sigui possible.

Que vagi bé!!

>> La veritat és que sempre que he tractat de dialogoar amb un de la teva corda, acaba perdent els nervis i dient coses com “no saps ni llegir”, “la lluna, no l’has vist ni de reüll.”, “s heu d’inventar mil xorrades”.

Llegir no consisteix en ficar una lletra darrera una altra, sinò en compendre les idees contingudes en un text. Jo escric una cosa i tu interpretes una diferent. Corregeixo el malentès i, en comptes de reelaborar el teu argument per contestar el que he dit (és a dir, presentar les idees que ja tens d’una manera diferent per tal que s’adjustin al que he dit), continues com si tal cosa. Això no és argumentar, per molt que t’ho pensis: això es difondre propaganda i, a sobre, una propaganda que ni tan sols entens, perquè no la saps raonar.

Exemple d’argumentació amb error de comprensió:

- Aquest llibre no val res!
- Està molt ben enquadernat.
- No, vull dir que el seu contingut no val res.
- Ah! Al contrari. Crec que està molt ben escrit i l’autor presenta amb molta claretat les seves idees.

Exemple del que tu anomenes argumentació, amb error de comprensió:

- Aquest llibre no val res!
- Està molt ben enquadernat.
- No, vull dir que el seu contingut no val res.
- No saps el que dius! És una enquadernació perfecta. Creus que tothom ha d’enquadernar llibres com tu vols?

Si no “veus la lluna”, és una conseqüència de que no entens el que se’t diu i, per tant, no respons a les idees essencials (la lluna), sinò a aspectes formals o secundaris (el dit).

A mode d’il·lustració, és com si a l’exemple anterior responguesses: “Però si fa servir la tècnica Stevens d’enquadernació amb folre de tela, que és el més adient per a llibres de més de trenta plecs, com segurament serà un llibre acadèmic com el de l’exemple, és realment una enquadernació perfecta. Això no admet cap discusió.”

“Xorrades” és una conseqüència lògica de defensar idees sense entendre totes les seves implicacions. Són bestieses en el sentit de que no tenen coherència, no de que les seves conclusions siguin falses (és a dir, és un error formal, no material).

Exemple: es pot resoldre una equació de segon grau llançant els daus. El resultat pot ser correcte, però aquest mètode de resoldre equacions de segon grau és una “xorrada”.

>> Jo no he vist ni un argument en el que dius

No cal que ho juris. Jo, en canvi, he vist arguments incoherents en el teu raonament. Que són els que he provat de rebatre.

>> Et limites a dubtar de tot el que contradiu la teva “veritat” sense donar cap opció pròpia.

Et sona Sòcrates? Debia de ser un botifler!

>> potser no has caigut en que quan un savi explica una cosa i es fà entendre després de tan argumentar potser és que malgrat ser savi, no és bon mestre.

(Exemple de comprensió lectora: jo he entès que, quan dius “es fà entendre”, vols dir “NO es fà entendre”. Per tant no et respondré: segons tu, els mestres que es fan entendre no són bons mestres?)

A viam, geni de la comprensió lectora: quina part de la frase “No vull dir que jo sigue savi” et fa pensar que penso que sóc un savi i, per tant, provo d’ensenyar-te alguna cosa?

És possible que jo no sigui un bon mestre. Però si l’alumne no entén la lliçó, també pot ser perquè no està atent (o perquè és un tros de soca).

>> De fet, no hi ha cap raó perque ningú miri ni el teu dit ni el que tu assenyales.

Doncs aquest fil s’ha fet ben llarg.

>> I fis i tot la teva conclusió final (que vull una Catalunya independents perque només em sento català) és falsa completament en el meu cas. Jo soc partidari d’una Catalunya com a República dins d’una Confederació d’estats Europeus.

Primera: no era la conclusió. La conclusió era “els independentistes i afins us heu muntat les vostres històries i us les heu cregut i, a partir d’aquí, retorceu la lògica i els principis per a que us donen la raó”

Segona: ja que no era una afirmació absoluta (la vaguetat de què m’acuses), en el teu cas seria: “jo vull que Catalunya sigui una república dins d’una Confederació d’Estats Europeus perquè només em sento català”. O me’l motiu que sigui.

Tercera: t’estic donant la raó en el més fundamental de les teves idees político-socials i encara m’ho retreus.

Quarta: dius que ets partidari d’una Catalunya dins d’una confederació europea (per tant, INDEPENDENT d’Espanya, que és del que es tracta l’independentisme català), però aixó nega completament la frase “jo vull que Catalunya sigui independent perquè només me sento català”. Me sembla que em vaig perdre aquesta classe de lògica.

>> A mi em fà gracia rebatre (amb millor o pitjor fortuna) arguments, però discutir sobre perque no confeso el que els espanyolistes pensen que és una veritat, em sembla ridícul.

El que he estat intentant és que ENTEGUIS EL MEU ARGUMENT PER A PODER RESPONDRE AL QUE PENSO I NO AL QUE CREUS QUE PENSO. És a dir, que acceptis intel·lectualment el meu argument com a hipòtesi per tal de poder oposar dades contra les parts amb les que no estiguis d’acord. Si, com impliques, t’has negat expressament a entrendre, a veure amb els ulls de la teva ment, el meu argument perquè no hi estàs d’acord, el que has fet és precissament EL CONTRARI D’ARGUMENTAR. La teva postura no és racional, és una qüestió de fe cega en una idea.

Jo diria que practicament caus en tot allò que dius que faig. Jo no he vist ni un argument en el que dius (ni bò ni dolent). Et limites a dubtar de tot el que contradiu la teva “veritat” sense donar cap opció pròpia.

Parles de tirar la culpa a l’altre i potser no has caigut en que quan un savi explica una cosa i es fà entendre després de tan argumentar potser és que malgrat ser savi, no és bon mestre. Els teus arguments, si n’hi ha algún, estan tan amagat davant de dubtes, dits, exemples que no porten enlloc i retrets, que no convencen a ningú.

Jo penso que per tu no és legitim res que fan aquells que pensen diferent del que assenayales amb el dit. De fet, no hi ha cap raó perque ningú miri ni el teu dit ni el que tu assenyales.

I fis i tot la teva conclusió final (que vull una Catalunya independents perque només em sento català) és falsa completament en el meu cas. Jo soc partidari d’una Catalunya com a República dins d’una Confederació d’estats Europeus.

A mi em fà gracia rebatre (amb millor o pitjor fortuna) arguments, però discutir sobre perque no confeso el que els espanyolistes pensen que és una veritat, em sembla ridícul.

No he dit que FINGEIXES no entendre-ho, sinò que NO TE DÓNES COMPTE QUE HO HAS ENTÈS. Cosa que, evidentment, no és així, perquè no has entès res de res. No saps ni llegir, estàs continuament responent a coses que no he escrit.

Per si no t’has assabentat, la discusió anava sobre la DIFERÈNCIA ENTRE LEGAL I LEGÍTIM. No es tractava de trobar solucions d’alta política sobre casos hipotètics ni sobre anàlisis estadístiques (exemples que, com he dit, il·lustren però no demostren).

“Quan el savi assenyala la lluna, el ximple mira el dit”. No vull dir que jo sigue savi ni que tu sigues ximple, però és evident que coneixes molt bé el meu dit; la lluna, no l’has vist ni de reüll.

No pots agafar la dada que més t’agradi perquè et dóna la raó i aferrar-t’hi amb ungles i dents. ELS PRINCIPIS ES DEFENSEN SEMPRE, quan ens donen la raó i quan no. I, si no ho fas així, no estàs respectant-los, sinò aprofitant-t’hi. I això és no tindre principis.

I, si vols que parle clar, ho faré: els independentistes i afins us heu muntat les vostres històries i us les heu cregut i, a partir d’aquí, retorceu la lògica i els principis per a que us donen la raó. Teniu un ideal i tot allò que no hi encaixa és, necessàriament, culpa d’algú que us odia molt i us vol perjudicar. I això pots pensar que desafia als “colons invasors” i als “espanyols imperialistes” i als “botiflers” que us volen anihilar com a poble, però sens dubte està desafiant a la realitat. I hi us acabareu fotent una hòstia i no sabreu ni per què. I el que és trist és que ho acabarà pagant qui no té cap culpa.

Tant costa limitar-se a dir “jo vull que Catalunya sigui independent perquè només me sento català”? Però és que no cal dir res més! És una manifestació completa i suficient d’una voluntat lliure. S’hi pot estar d’acord o no, però ningú té dret a negar-t’ho ni criticar-t’ho. Però no, us heu d’inventar mil xorrades que no tenen cap base o que estan agafades pels pèls i que ni tan sols enteneu, perquè quan s’hi oposen raonaments (més o menys encertats, però raonaments), us fiqueu a donar voltes i voltes per acabar al mateix puesto. Perquè esteu tan segurs de tindre la raó que penseu que la raó se justifica per sí mateixa i no cal ni argumentar-la.

A mi no me disgusta discuti, però suposo és bàsic intentar respondre alguna de les coses del que diu l’altre. Jo per exemple he aportat una enquesta, t’he contestat amb com resoldria el tema del partit xoriço o he defensat una manera clara de gestionar el vot dels abstencionistes i la raó de fe-ho.

Davant d’això, he rebut unes respostes molt vagues: que potser l’enquesta no sigui correcte, que potser es pot intentar esbrinar el que pensen els abstencionistes per tenir-ho en compte d’una manera millor, que el partit xoriço no guanyaria mai o que fingeixo no entendre el que proposes. O algunes respostes elementals (que el contrari de negre no és blanc).

Potser seria interessant que en lloc de negar la legitimitat del que s’està fent ara, diguessis clarament que penses que s’hauria de fer, donats els resultats electorals actuals (suposo que si ciudadanos o el pp tinguessin majoria absoluta tot seria més senzill).

Jo en aquests temes defenso la mentalitat científica. Consideraré l’enquesta com la més vàlida fins que algú me’n presenti una per contrastar, consideraré que el que es fà a la Generalitat és el més legitim fins que algú m’ofereixi un alternativa millor.

>> De fet, el problema de l’abstenció és que no respon a cap motiu únic.

Exacte.

>> Jo la única alternativa que veig a imaginar que els abstencionistes pensen com la resta de ciutadania és pensar que ho fan de manera diferent.

El contrari de blanc no és negre. El contrari de blanc és no blanc. Pot ser gris. O roig, o verd o groc. O pot ser negre.

I d’aquí ve el malentés. Jo estic dient que de les dades no es pot treure aquesta conclusió i tu interpretes que estic dient que de les dades es treu la conclusió contrària. I no és el que he dit.

>> La xifra de 93% és la de ciutadans nascuts a Catalunya que segons l’enquesta que he indicat no volen parlar majoritaria o únicament en castellà.

El que volia destacar no és per què un 93 i no un 94. La paraula clau és “enquesta”. Hi han mitjans per a saber què pensa la gent, amb aproximació.

Com ja he comentat, les dades han de ser contrastables (una sola enquesta pot estar mal feta i no ser fiable) i s’han de saber interpretar (hi han molts motius per abstenir-se o per voler parlar en català).

Perquè, com he dit, el que pensa l’abstenció no se sap ni es pot suposar. Però es pot provar d’esbrinar.

>> Jo senzillament presuposo a partir d’aquest diàleg que ets un simpatitzant de ciudadanos.

Com ja he dit abans, és com afirmar que el PNB és ETA perquè els dos defensen l’autodeterminació del País Basc. Pot ser que hi hagi punts de coincidència entre els meus arguments i el programa polític de Cuitadans, però això no vol dir que en sigui simpatitzant.

I quant a l’exemple del “partit xoriço”, t’estàs fixant en el detall i no en l’essencial. És evident que un partit amb aquest programa polític no guanyarà unes eleccions (la gent no és tan estúpida), llevat que ofereixi alguna cosa a canvi que ho compensi.

Però, pel que comentes, veus clarament que aquest partit és il·legítim, encara que sigui legal. Que és el que porto una setmana dient.

Suposo que hi ha un problema semàntic. Més enllà de les paraules, suposo que no acabo d’entendre el concepte que vols dir amb elles.

Jo segueixo que vol dir que s’ha de fer cas a algú que no diu res i del que no es pot ni suposar el que pensa.

De fet, el problema de l’abstenció és que no respon a cap motiu únic. Tu potser ho facis perque no estàs d’acord amb el partit majoritari i un altre perque pensa que el partit majoriatari guanyarà i que no val la pena anar a fer-ho. O potser perque tingui un refredat.

Jo la única alternativa que veig a imaginar que els abstencionistes pensen com la resta de ciutadania és pensar que ho fan de manera diferent. Però en quina direcció?

De fet és el que s’acostuma a fer a les enquestes. Es pregunta a 1200 persones per telèfon que pensen de determinat tema, i després es suposa que l’altre 99,999% pensa el mateix. Per què no fer-ho si la base mostral és de varis milions?

La xifra de 93% és la de ciutadans nascuts a Catalunya que segons l’enquesta que he indicat no volen parlar majoritaria o únicament en castellà.

Jo senzillament presuposo a partir d’aquest diàleg que ets un simpatitzant de ciudadanos i que voldries, com fà la majoria dels que repetiu aquests arguments, que se sumi l’abstenció a les seves posicions per poder dir que el 40% i escaig no recolza el que fà el Parlament. Donc a mi no em sembla legítim.

Em sembla interessant l’exemple que poses del partit que porta al programa duplicar i impostos i quedar-se’ls i guanyi amb el 22%. Que es pot fer? La resposta és res de res.

Com ja s’ha dit. La democràcia és el pitjor sistema, si excloem els altres. La democràcia permet corregir-se a través de l’alternança.

La única manera d’evitar el que has dit és que hi hagi un 23% de ciutadans que a les següents elecciones omplin les urnes de vots en contra del partit xoriço i els torni a l’oposició.

De fet això és el que passaria. Si demà Convergència dupliqués els impostos, tots sabem que a les properes quedarien extraparlamentaris.

Per això, els espanyols diuen allò de “el que calla, otorga”. Una persona que s’abté potser no està a favor del partit que guanya, però no està prou en contra com per aixecar-se del sofà i votar a algú que defensi el contrari.

L’alternativa a la meva sol.lució suposo que seria un cop d’estat o alguna cosa similar, que seria molt pitjor.

Tu com ho faries? Perque insistir en que fer-ho és il.legitim dubto que serveixi per a res.

El 3% del què formem part? El nostre model? De què parles?

Revisa les meves aportacions en aquest fil. En quin moment he dit que no hi hagi una majoria a favor de la immersió lingüística? En quin moment he dit que el partit que guanya les eleccions no pugui dur a terme el seu programa? En quin moment he dit que defenso un partit determinat? En quin moment he dit que s’ha de fer el que vulgui la minoria?

Però tu saps raonar o els teus prejudicis no et deixen veure més enllà dels teus nassos? Perquè és que ho sembla.

El que estic dient una i altra vegada és que NO SE SAP I, PER TANT, NO ES POT FER CAP SUPOSICIÓ. A viam si parlant una mica més alt m’entens d’una vegada.

I ara m’estàs dient que, com no se sap, no cal fer-los cap cas. O, com diu ciudadanos fa molta pena, l’abstenció se reparteix proporcionalment entre les opcions que han rebut vots. És a dir, si jo m’abstenc perquè no estic d’acord amb cap partit, resulta que estic votant al partit més votat. I això no et “sembla massa suposar”?

La conclusió lògica del que esteu defensant és que només es pot votar al partit que guanya, que és el que pot fer el que vulgui perquè té majoria parlamentària. És inútil votar a qualsevol altra opció o abstenir-se, perquè si votes a la minoria surtiu amb això de “guanyeu les eleccions i fareu el que voldreu”; i, si no votes, resulta que l’abstenció no val una p**a me**a.

Dis-me (amb raonaments, no repetint una i altra vegada la mateixa idea) de quina manera el teu argument NO permet que un partit dugui al seu programa duplicar els impostos i ficar-se els diners directament a la seva butxaca, guanyi les eleccions amb el vot del 22,5% del ciutadans (el cas de CiU a les darreres autonòmiques) i ho faci. “Em sembla més clar i legitim que cada partit es presenti amb un programa i s’apliqui el que genera més vots a favor”, acabes de dir.

I això ja és surrealista: d’on surt la xifra del 93% de la població que “vol usar el català”? Tots han votat al mateix partit? No és evident, per pura aritmètica, que com a mínim el 33% S’HA ABSTINGUT? Com esperes que un govern democràtic ho tingue en compte si l’abstenció no compta per a res?

Sembla que penses que sóc un “botifler” o un “colon invasor imperialista” o que “vull destruir la pàtria catalana” o una cosa per l’estil (per cert, aquí l’únic que ha dit que, donades les circumstàncies adients, deixaria morir la llengua i la cultura catalanes, ha sigut cuidadanos fa molta pena). L’únic que estic dient és que el vostre argument és absurd, incoherent i incomplet, i que retorceu els principis per a que us donen la raó sempre.

Segueixo sense veure una respota. Em sembla entendre que defenses que si un partit guanya les eleccions amb unes propostes i programa, hauria de renunciar a aplicar-lo degut a que hi ha uns abstencionistes que “potser” estan en contra. És així?

I qui et diu que els abstencionistes estan a favor? O que encara volen una posició més radical?

Em sembla masa suposar. Em sembla més clar i legitim que cada partit es presenti amb un programa i s’apliqui el que genera més vots a favor. Aplicar el que rep un 3% de vots perque potser n’hi ha un 40% que ho vol també només ho defensa els que formeu part del 3%.

I quan un 93% de la població “vol usar el català” més del que ho fà, el millor que pot fer un govern democràtic és afavorir que ho aconsegueixin amb més català.

No n’hi ha prou amb interpretar el que vol la gent, per imposar el vostre model necessiteu guanyar unes eleccions. No hi ha altre camí. Intentar convencer als guanyadors de que si no fan el que voleu són dictadors no servirà per massa.

Parlar de “la meva ignorància” és dir-me ignorant. Comentar sobre els meus arguments que “són de conya” és faltar al respecte. Puc acceptar que diguis que no he tingut en compte alguna dada o que el meu argument no és prou elaborat. Però el que has dit són, objectivament, insults. I, si no ets capaç de veure-ho, tens un problema molt greu.

En canvi, dir que el teu argument és absurd perquè, seguint-lo, s’arriba a una conclusió absurda, no és cap insult. Llevat que per a tu sigui una qüestió ideològica o emocional i no lògica. No cal ser tan susceptible, la meva crítica no presuposa mala fe per part teva: pot ser tan senzill com que no hi havies caigut.

Del Diccionari de la Llengua catalana:

Dictadura: Concentració de tot el poder en les mans d’un sol individu o d’un únic grup polític i eliminació per la força de tota expressió de discrepància i oposició.

(Sense entrar a valorar la intensitat d’aquesta força: pot haver un rang de dictadures més o menys violentes).

De l’Enciclopèdia catalana:

Dictadura:
Forma política de què es revesteix l’estat com a instrument de poder posat en mans de la classe dominant per esclafar la resistència dels seus enemics.

Es caracteritza per la concentració legal o il·legal de tots els poders polítics i llur exercici sobirà i absolut sota la forma d’un govern personal o col·legiat.

(El mateix matís repecte “esclafar” i “enemics”)

Recordem (a mode d’il·lustració), que el partit nacionalsocialista alemany també va guanyar unes eleccions.

El teu argument és que només compta la representació parlamentària majoritària i que ni l’abstenció ni el vot minoritari (no necessàriament extraparlamentari) no té cap relevància. Em pots dir de quina manera aquesta postura no s’ajusta a les definicions anteriors?

I amb això no estic dubtant que, arribat el cas, t’oposaries a un règim dictatorial. No estic fent judicis personals, només discutint idees.

Si m’ho pots raonar (d’alguna manera que no sigui repetint exactament el mateix), et demanaré disculpes. Encara estic esperant les teves.

I torno a posar en evidència l’absurd del teu argument: si en un futur hipotètic, PP, PSOE i C’s obtinguessin majoria parlamentària i decidissin eliminar la immersió lingüística, no tindries cap dret a protestar. La majoria dels catalans voldríem allò, per tant, qualsevol discrepància és irrelevant. No cal saber què volen aquells que no han votat o ho han fet a altres partits. Potser llavors sí que esperaràs que et vinguin a preguntar.