Cataluña

La Generalidad amplía la red de centros públicos bilingües en catalán y francés, pero mantiene la prohibición al español

A partir del próximo curso, once centros de secundaria de toda Cataluña (nueve de ellos públicos) ofrecerán a los alumnos que lo deseen cursar el doble bachillerato, español y francés, y contarán con ‘al menos, un tercio del horario lectivo en francés’. Sin embargo, la Generalidad sigue negándose a cumplir las sentencias del Tribunal Supremo que obligan a reintroducir el castellano como lengua vehicular de forma ‘proporcional y equitativa’ al catalán.

Redacción
Jueves, 14 de julio de 2011 | 16:50

La Generalidad amplía la red de centros públicos bilingües en catalán y francés pero mantiene la prohibición de introducir el castellano como lengua vehicular junto al catalán, a pesar de las reiteradas sentencias del Tribunal Supremo.

Así lo ha anunciado, este jueves, la Consejería de Enseñanza que, en una nota de prensa, ha indicado que el próximo curso pasará a haber once institutos en toda Cataluña donde los alumnos que lo deseen podrán cursar y obtener la doble titulación de bachillerato español y el baccalauréat francés.

Durante el curso 2010-2011 esta opción estaba disponible en cuatro centros de secundaria (el Instituto del Bajo Penedés, de Vendrell; el Vicenç Plantada, de Mollet del Vallés; el Gabriel Ferrater Soler, de Reus; y el Collège Bon Soleil, de Gavá), en cuyo programa bilingüe catalán-francés se inscribieron 32 alumnos, y a partir de septiembre se les unirán otros siete institutos (el Santiago Sobrequès, de Gerona; el de Llansá; el Samuel Gili Gaya, de Lérida; el Pons d’Icart, de Tarragona; el Moisès Broggi, de Barcelona; el Montserrat, de Barcelona; y el CIC, de Barcelona). Todos ellos son centros escolares públicos, excepto el Bon Soleil, de Gavá, y el CIC, de Barcelona.

‘Al menos, un tercio del horario lectivo en francés’

Originalmente, el programa se había puesto en marcha pensando en los institutos cercanos a la frontera con Francia, pero finalmente se aplicará por toda la geografía catalana.

Estos centros impartirán ‘al menos, un tercio del horario lectivo en francés en el conjunto del bachillerato’, además de ‘los contenidos esenciales para el conocimiento de la realidad histórica, social y política de Francia’. Algo realmente sorprendente, sobre todo cuando desde la Generalidad se ha rechazado repetidamente cumplir con la ley y con las sentencias que obligan a utilizar el castellano como lengua vehicular junto al catalán justificándolo con que ello sería “un ataque” contra la lengua catalana.

Temas: , , , ,

68 Comments en “La Generalidad amplía la red de centros públicos bilingües en catalán y francés, pero mantiene la prohibición al español”

NOTA: Sean respetuosos con sus comentarios. Se borrarán los comentarios cuyo contenido o enlaces puedan ser considerados difamatorios, vejatorios o insultantes. Recuerden siempre que las formas importan y que hay muchas formas de decir lo mismo. Gracias por participar.
  1. vito - Viernes, 15 de julio de 2011 a las 16:03

    “Nunca perderían el contacto con el catalán en caso de que no hubiera inmersión”

    Als espanyolistes us agradaria que els vostres fills parlessin català amb la mateixa “fluidesa” que parlen l’anglès: tampoc perden “contacte” amb l’anglès.

    Però els catalans no us permetrem viure entre nosaltres com si no existís la nostra llengua.
    El menyspreu no justifica la ignorància.

  2. vito - Viernes, 15 de julio de 2011 a las 16:07

    Bob, el francès no és una llengua de Flandes, per molts flamencs francòfons com tu que hi hagin.

    El castellà no és una llengua catalana, per molts catalans castellanoparlants que hi hagin.

    A Flandes, la llengua vehicular a les escoles és el flamenc. A Catalunya, oh sorpresa, és el català.

    Que no li agrada? I a mi qué?

  3. Bob - Viernes, 15 de julio de 2011 a las 18:47

    @Miquel:
    Soy Belga. Es el unico que es oficial. Mas alla,soy Flamenco, Europeo,…
    Belgica separar de España? Que tiene esto que ver?era en el tiempo de Carlos Quinto.Belgica y Flandes no existian a esta epoca. Es como si preguntaras a un Ingles, su opinion sobre los suecos por las invasiones de los vikingos en Gran Britania!

    @vito: El frances era casi siempre presente en Flandes, que consiguieron con la imersion total en flamenco? Monolingues. Son los flamencos mas felices ahora? o menos felices. No exactamente lo mismo. solo que ahora la gran mayoria son monolingues. Especialmente los jovenes.
    Como producto de la immersion linguistica flamenca puedo decir que con 3 horas de frances a la semana, no hay manera de manejar el frances como alguien del sur de Belgica o como un frances.

  4. Miquel - Viernes, 15 de julio de 2011 a las 19:06

    #Bob 18:47 En què quedem, existia o no existia Flandes en aquella època ?
    http://sobrecuriosidades.com/2009/0....n-flandes/
    http://www.esacademic.com/dic.nsf/s....1709/poner

  5. Bob - Viernes, 15 de julio de 2011 a las 19:47

    @Miquel: ya sabes que quiero decir. Flandes que mencionas no tiene nada que ver con la actual.
    Flandes en esta epoca era o un plano/mezeta, o un tipo de condado que incluia parte de Francia, parte de Holanda, pero no por ejemplo mi ciudad Amberes (la principal ciudad flamenca actual)
    que era parte de Brabante que incluia tambien parte de Holanda. Esta parte incluye ahora solo Bruselas.

    Y no era realmente España vs Paises Bajos, pero el santo imperio vs Paises Bajos

    Como los Belgas que Julius Cesar menciona no tienen mucho que ver los belgas de hoy en dia.

  6. vito - Viernes, 15 de julio de 2011 a las 19:59

    “que consiguieron con la imersion total en flamenco? Monolingues”

    Normalment, a Flandes em contesten amb un anglès més que correcte. No són monolingües.
    I sap que s’aconsegueix amb la immersió total en neerlandés, a Holanda?
    i en alemany, a Alemània?
    i en suec, a Suècia?
    El mateix que a Flandes: el domini de la llengua del pais, no de la dels veïns.
    O potser els valons parlen millor flamenc ara que quan els flamencs eren OBLIGATS a estudiar en francès?
    Els catalans no som diferents a cap altra societat normal.

    “Son los flamencos mas felices ahora?”
    Pregunti’ls si volen que els valons tornin a manar-los.

  7. mariachi loco - Viernes, 15 de julio de 2011 a las 20:11

    bob

    Me parece que intentas juzgar la situación catalana a partir de una comparación con la tuya personal. Los catalanes seriamos como los flamencos y los castellanos de Catalunya serían como los castellanos en Catalunya.

    Me parece un error. La situación catalana tiene poco que ver. La relación valones/flamencos es mucho más equilibrada que la de espanyoles/catalanes. Ni la salud de las lenguas es la misma ni las dificultades para aprender una sabiendo la otra, etc.

    La situación catalana es fruto de una inmigración masiva que ha minorizado al catalán. Seria como si los flamencos emigraran en masa a los pueblos valones hasta minorizarlos.

    Y tampoco hay que confundir lo que una persona habla con lo que quiere hablar. Para hablar catalán, antes hay que haberlo aprendido.

    Yo soy un catalanoparlante que tengo la costumbre de dirigerme en primer término a todo el mundo en catalán. Y cambio al castellano si veo que la persona insiste en hablar castellano. Así que tengo bastante claro que hay mucha gente, y muchos niños, que no hablan catalán o lo hablan de manera fatal.

    No sé cual es el colegio de tus hijos, pero en Barcelona existen miles de escuelas y los censos no mienten.

  8. CIUDADANO NO NACIONALISTA - Viernes, 15 de julio de 2011 a las 21:27

    El odio que sienten hacia España les ciega. Lo malo es que quieren perjudicar a nuestros hijos con esa inmersión absurda. Lo correcto es el bilingüismo. Dos lenguas vehiculares con iguales derechos para ambas catalán y español…Los catalanes que pueden, ej. Montilla, llevan a sus hijos a colegios donde la lengua vehicular no es precisamente el catalán.
    MARIACHI LOCO, te aclararé que una casa es conocer una lengua y otra querer usarla. El catalán es una lengua impuesta a la fuerza contra la ley, contra decisiones judiciales de altos tribunales y contra el mismo sentido común porque ninguna lengua debe ser impuesta. Entonces pasa que uno habla en catalán cuando le obligan:en el trabajo por ejemplo…cuando no hay obligación uno ejerce la libertad de hablar en el idioma que le apetece. ¿queda claro?

  9. John - Viernes, 15 de julio de 2011 a las 21:49

    Le futur de la Catalogne

  10. vito - Viernes, 15 de julio de 2011 a las 23:24

    “Lo malo es que quieren perjudicar a nuestros hijos con esa inmersión absurda. Lo correcto es el bilingüismo. ”

    El 100% dels catalans domina el castellà. Un de cada quatre no sap parlar el catalá. Per un correcte bilingüisme, la immersió en català no té res d’absurd. L’absurd és exigir disminuir la presència del català per posar més castellà.

    “Los catalanes que pueden, ej. Montilla, llevan a sus hijos a colegios donde la lengua vehicular no es precisamente el catalán.”

    Els catalans que poden, com els madrilenys que poden, porten als seus fills A QUE APRENGUIN IDIOMES. Per aixó la llengua vehicular NO ÉS CASTELLÀ (ni català pels catalans). Només els colonos us atreviu a demanar que els vostres fills siguin tan limitats com vosaltres.

    “contra el mismo sentido común porque ninguna lengua debe ser impuesta”

    Doncs la legiislació espanyola està lluny del sentit comú:

    RD1011/81 Reglamentació sobre la comercialització de greixos comestibles. Obliga l’etiquetatge en espanyol.
    · RD 334/82, que regula l’ús del castellà a la xarxa viària, als transports públics i passos fronterers.
    · RD308/83, reglament sanitari dels olis vegetals que obliga el castellà.
    · RD 2872/83, sobre Reglament de Girs Postals i telegràfics, obliga els impresos en llengua castellana.
    · RD1521/84 sobre reglamentació tècnico-sanitària dels productes de pesca, les etiquetes obligatòriament en idioma espanyol.
    · Llei 30/1984, sobre Mesures de Reforma de la Funció Pública, obliga tàcitament el coneixement del castellà als opositors i concursants.
    · RD 1915/84 sobre reglamentació d’escorxadors de conills i enmagatzament i distribució de la carn. Obliga l’etiquetatge en llengua espanyola oficial de l’Estat.
    · RD 2223/1984 que aprova el Reglament General d’Ingrés del Personal al Servei de l’Administrtació de l’Estat, obliga tàcitament el castellà, i oblida absolutament el coneixement del català a les convocatòries.
    · Ordre Ministerial 29 de març de 1984 que aprova la norma de qualitat per a préssecs amb destinació al mercat interior.
    · RD 179/85 que reglamenta els escorxadors d’aviram i comercialització de la carn. Les etiquetes s’han de redactar obligatòriament en la llengua espanyola oficial de l’Estat.
    · Llei Orgànica 6/85 del Poder Judicial obliga la llengua castellana en tots els procediments judicials. Tolera amb condicions dins del territori català la llengua catalana.
    · RD 1348/85 sobre el reglament d’ordenament de les assegurances privades. Obliga el castellà per la presentació de la documentació administrativa.
    · O. M. de 29 de maig de 1985 aprova normes per a albercocs destinats als mercat interior.
    · OM 19 d’agost de 1985, sobre norma reguladora per al comerç exterior de cols xineses.
    · OM 23 de setembre de 1985 sobre etiquetatge dels productes de pelleteria.
    · OM de 15 d’octubre de 1985 sobre Norma de Qualitat per al musclo, cloïsses i escopinyes en conserva.
    · OM de 15 de novembre de 1985 sobre etiquetatge de peres, pomes i raïm. Obliga el castellà.
    · RD 2216/1985 sobre envasat i etiquetatge de substàncies considerades nocives i perilloses. Obliga el castellà.
    · RD 2374/1985 sobre especificacions tècniques de les centrals telefòniques privades. Obliga el castellà.
    · RD 2323/1985 sobre reglamentació per elaborar, emmagatzemar i transport dels succedanis de cafè.
    · RD 2379/1985 de 20 de novembre sobre els aparells receptors de televisió.
    · RD 2706/1985 sobre autòmats programables industrials, és obligatori que els subministradors i fabricants tinguin els catàlegs en castellà.
    · OM 14 de gener de 1986 sobre normes de qualitat de la carn picada de vaquí, oví i porcí. Recorda l’etiquetatge del decret 2058/82
    · Llei 11/86 de Patents obliga el castellà a la documentació presentada.
    . OM de 24 de març de 1986, sobre l’etiquetatge dels alls i apis, obliga “al menos” la llengua espanyola.
    · RD 1070/1986, sobre terminals telèfònics i mòdems, obliga el castellà en la documentació.
    · OM 29 d’octubre de 1986, sobre normes de qualitat de la patata, obliga l’ús del castellà a les etiquetes.
    · OM de 29 d’octubre de 1986, sobre les tripes naturals amb destinació al mercat interior, obliga l’etiquetatge en castellà.
    · OM de 29 d’octubre de 1986, sobre la cansalada i la cansalada viada, obliga el castellà a les etiquetes.
    · RD legislatiu 1257/1986 de 13 de juny, per adaptació de la llei 3/1980 a les normes de la CEE en matèria cinematogràfica.
    · RD 1495/1986 que aprova el Reglament de Seguretat a les Màquines. Obliga que les instruccions estiguin “almenys en castellà”.
    · RD 2003/86, aprova el Reglament Orgànic dels Cossos d’Oficials, Auxiliars i Agents de l’Administració de Justícia. Exigeix el castellà i només atorga 6 anys d’antiguitat al coneixement del català.
    · RD 2551/1986, sobre elaboració i comercialització de l’oli de pinyola refinat, obliga l’etiquetatge en castellà.
    · RD928/1987 relatiu a l’etiquetatge dels productes tèxtils. Obliga el castellà.
    · RD 1094/1987 de 26 de juny. Reglamentació sobre elaboració i comercialització de cereals.
    · RD 1261/1987 de 11 de setembre sobre reglamentació de la elaboració, fabricació i comercialització dels sucres destinats al cos humà.
    · RD 1174/87 regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració Local. Per resolució de 14 de desembre de 1987, superat el coneixement del castellà, podrà examinar-se de català però només com a mèrit.
    · OM 1 de juliol de 1987, que aprova la norma de qualitat del iogurt, obliga el castellà.
    · RD 1261/1987 que aprova la reglamentació tècnico-sanitària dels sucres destinats al consum humà. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
    · RD 1453/1987 que aprova el reglament de neteja, conservació i tenyida de tèxtils, cuiros i pells. Obliga que la informació sigui “almenys en castellà”.
    · Decret 1496/87 de l’obtenció, l’expedició i homologació de títols universitaris. Obliga la llengua castellana. Subsidiàriament permet la llengua catalana.
    · OM de 23 i 27 de novembre de 1987, que regulen els plàtans i nespres respectivament. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
    · RD 58/88 sobre protecció dels drets del consumidor als serveis de reparació d’aparells d’ús domèstic. Obliga que “al menos en castellano”.
    · RD 197/1988 de 22 de febrer sobre fabricació i tràfic d’objectes elaborats amb metalls preciosos.
    · RD 192/1988 de 4 de març, sobre la venda i ús del tabac per protegir la salut.
    · RD 429/88 que aprova el Reglament Orgànic del Cos de Secretaris Judicials. Obliga el coneixement del castellà, i només atorga 6 anys d’antiguitat pel coneixement del català.
    · OM de 6 de febrer de 1988 sobre certificacions dels reproductors bovins de raça pura.
    · OM de 28 de març de 1988 que aprova les normes de les caseïnes i els caseïnats alimentaris. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
    · RD 349/88 sobre la reglamentació tècnico-sanitària de productes cosmètics. Imposa l’ús de la llengua espanyola oficial de l’Estat.
    · RD 472/1988 sobre generació d’areosols. Obliga que almenys sigui en castellà l’etiquetat.
    · Llei 10/1988 de Televisió Privada. El 20% de les pel·lícules comercials emeses mensualment seran “d’expressió originària espanyola”.
    · Llei 11/88 sobre protecció de les topografies dels semiconductors. Obliga el castellà, i si es presenten amb una altra llengua cal que hi hagi la traducció al castellà.
    · RD 833/1988 que aprova el Reglament de residus tòxics i perillosos. Obliga almenys la llengua espanyola oficial de l’estat als recipients.
    · RD 1122/88 que aprova la norma general d’etiquetatge, presentació i publicitat dels productes alimentaris envasats. Obliga el castellà com a mínim.
    · Llei 32/88, de Marques. Obliga el castellà als documents presentats.
    · Llei 38/1988 de Demarcació i Planta judicial. El president del Tribunal Superior de Justícia el català només serà un mèrit.
    . RD 1231/1988 sobre el transport i comercialització del cafè. Obliga l’etiquetatge en castellà.
    · RD 1232/1988 sobre succedanis del cafè. Obliga també el castellà a l’etiquetatge.
    · RD 1338/1988 sobre elaboració i venda de l’orxata de xufla. Etiquetatge en castellà obligat.
    · RD 1425/1988 sobre productes plàstics destinats a envasar productes alimentaris. Cal que l’etiquetatge sigui en castellà.
    · RD 1426/1988 sobre circulació i comerç preparats alimentosos per a règims dietètics. Obligació d’etiquetar-ho en castellà.
    · RD 1468/88 que aprova el Reglament d’etiquetatge i presentació de la publicitat de productes industrials destinats a la venda directa als consumidors. Obliga “al menos la lengua española oficial del estado”
    · OM de 26 de maig de 1988 sobre models del Registre Civil (defunció i de criatures abortives). Obliga el castellà i tolera el català com acompanyant.
    · OM d’11 de juliol de 1988 sobre normativa del calçat. Obliga l’etiquetatge informatiu en castellà.
    · OM de 30 de juny de 1988 sobre el comerç del safrà. Etiquetatge obligat en castellà.
    · OM 28 de juny de 1988 sobre Aparells d’Elevació i Manutenció de grues-torre desmuntables per a obra. Tot serà almenys en castellà.
    · OM de 28 de juny de 1988 sobre aparells de pressió referent a l’aire comprimit. La redacció en castellà serà exigible en el moment final de posar-ho en disposició dels usuaris.
    · OM de 5 de desembre de 1988, sobre pinsos simples. Obligat el castellà.
    · Llei Orgànica 2/89 processal militar. Obliga el castellà en totes les actuacions judicials. El català caldrà traduir-lo.
    · OM de 30 de gener de 1989 sobre comercialització de pinsos compostos. Obliga el castellà als envasos.
    · RD 126/1989 sobre comercialització de patates fregides. Obliga el castellà als evasos i retolació dels productes.
    · RD 149/1989 sobre pintures, vernissos, tintes d’imprimir, i coles. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
    · OM 21 de març de 1989, sobre el porc salat i cansalada viada. Obliga el castellà a l’etiquetat.
    · RD 645/1989 sobre pesca i aqüicultura, obliga el castellà a les dades obligatòries de l’etiquetatge.
    · OM de 20 juliol de 1989 del Ministeri de Justícia sobre fe de vida, naixement, matrimoni i defunció, obligatòriament en castellà, amb text en català subordinat.
    · RD 1066/1989 que ordena les Telecomunicacions. Obliga el castellà a les memòries tècniques.
    · RD 1597/89 que aprova el Reglament del Registre Mercantil. Obliga que les inscripcions es facin exclusivament en castellà.
    · Llei 21/1990 de 19 de desembre, sobre les assegurances de la vida i assegurances privades.
    · Llei 25/1990 del Medicament. Obliga els texts almenys en llengua castellana.
    · OM 15 de febrer de 1990, sobre l’etiquetatge d’articles de marroquineria, i viatge.
    · OM de 15 de febrer de 1990, sobre la normativa de l’etiquetatge informatiu dels guants.
    · RD legislatiu 339/1990, que desenvolupa la llei sobre trànsit, circulació de vehicles i seguretat viària.
    · RD 472/1990 de 6 d’abril que regula els disolvents d’extracció utilitzats en l’elaboraciuó dels productes alimentaris.
    · RD 668/1990 de 25 de maig, sobre elaboració i comercialització de materials polimèrics en relació als productes alimentaris.
    · Llei 7/1991 que crea l’Instituto Cervantes., amb objectius només per l’”espanyol”.
    · Llei 30/1991 de 20 de desembre, sobre la redacció dels testaments, obliga el castellà en aquells territoris que no siguin forals.
    · OM 3 d’abril de 1991, que regula la distribució i exhibició del material audiovisual, autoritzant només la traducció al castellà.
    · RD 162/1991 fabricació i comercialització dels plaguicides. L’etiquetatge obligatori almenys en castellà.
    · OM de 14 de juny de 1991, sobre productes fertilitzants. L’etiqueta i l’envàs hauran d’estar redactats almenys en llengua castellana.
    · RD 475/1991 sobre productes cosmètics. Obliga el castellà.
    · OM del 8 d’abril de 1991, sobre Reglament de seguretat de les Màquines. Obliga almenys en castellà les plaques, instruccions i etiquetes.
    · RD 1082/1991 sobre la cura i manteniment de les lents de contacte. Obliga el castellà.
    · RD 1109/1991 sobre aliments ultracongelats. Obliga el castellà a les etiquetes.
    · RD 1111/1991 sobre els additius alimentaris, obliga el castellà.
    · RD 1164/1991 sobre comerç d’aigües de beguda envasades. Obligatori el castellà a les etiquetes.
    · RD 1534/1991 sobre circulació i comerç de pastes alimentàries. Obliga el castellà.
    · RD 1650/1991 sobre elaboració i venda de sucs de fruita. Obligació de l’etiquetatge en castellà.
    · RD 1688/1991 sobre preservatius de cautxú . Als envasos s’obliga almenys la llengua castellana.
    · RD 1809/1991 sobre circulació i comerç de preparats alimentaris en règim dietètic. Obligació de fer en castellà l’etiquetatge.
    · RD 1810/1991 sobre circulació i comercialització de caramels, xiclets, confits i llaminadures. És obligatori el castellà a l’etiquetatge.
    · RD 13/1992, sobre Circulació Urbana i Interurbana, obliga que els senyals siguin “almenys en l’idioma espanyol oficial en tot el territori de l’Estat”.
    · RD 15/1992 sobre elaboració i venda de begudes refrescants. Obligació d’envasar-les en castellà.
    · RD 212/1992 sobre etiquetatge dels productes alimentaris envasats, que anul·la el RD 1122/88. Obliga que necessàriament almenys estigui en llengua espanyola oficial de l’Estat.
    · RD 510/1992 que regula l’etiquetat dels productes del tabac. Obliga el castellà i tolera el català subsidiàriament.
    · RD 930/1992 sobre propietats nutritives dels productes alimentaris. Obligació d’etiquetatr-ho en castellà.
    · RD1408/1992 sobre preparats per a lactants. Obligació d’etiquetat en castellà.
    · RD1436/1992 sobre carns picades i carns en trossos. Obligació d’utilitzar almenys el castellà.
    · Llei 30/1992 sobre Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. La llengua dels procediments tramitats per l’Administració de l’Estat seran en castellà. Es pot utilitzar el català només als escrits que s’hi adrecin.
    · OM 12 de juny 1992, que regula les proves d’aptitud per a l’accés a les facultats i Col·legis universitaris. Les proves només en espanyol.
    · RD 19/1993 de mesures urgents per a la cinematografia, que imposa quotes pel cinema en versió doblada, i amb sancions pertinents.
    · RD 308/1993 sobre comercialització dels mol·luscs bivalves vius. Obliga el castellà a l’etiquetat.
    · RD 349/1993 sobre comercialització de lleixius. Etiquetatge, presentació i publicitat en castellà.
    · RD 479/1993 regula els radiofàrmacs d’ús humà. Els prospectes si res més no seran en castellà.
    · RD 731/1993 sobre provisió de llocs de treball pels funcionaris de l’Administració Local amb habilitació de caire nacional. Obliga el castellà, i atorga punts de mèrit pel català.
    · RD 1078/1993 que aprova el Reglament sobre envasat i etiquetat dels preparats perillosos. Obliga el castellà, així: “al menos en la lengua española oficial del Estado”.
    · RD 1904/1993 sobre producció i comercialització de productes carnis i d’altres determinats productes d’origen animal. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
    · RD 2070/1993 que aprova el reglament tècnico-sanitari dels vinagres. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
    · RD 2236/1993 que regula l’etiquetat i el prospecte dels medicaments d’ús humà. Obliga que almenys en la llengua espanyola oficial de l’Estat.
    · RD 124/1994 que regula l’equitatge i la informació referent al consum d’energia i altres recursos dels aparells d’ús domèstic. Imposa el castellà.
    · OM de 4 de juliol de 1994 sobre utilització i comercialització d’enzims, microorganismes i els seus preparats en l’alimentació animal. Obliga que en totes les indicacions almenys sigui utilitzada la llengua castellana.
    · RD 1185/1994 sobre l’etiquetatge dels productes del tabac distints de les cigarretes. Obliga el castellà i admet altres llengües.
    · RD 1679/1994 sobre condicions sanitàries a la producció i comercialització de llet crua, llet tractada tèrmicament i productes lactis. Obliga el castellà a l’etiquetatge i als certificats sanitaris.
    · OM 10 d’octubre de 1994 sobre control i certificació de llavors i plantes de viver. Obliga el castellà a les indicacions obligatòries.
    · RD 2163/1994 sobre comercialització i i autorització de productes fitosanitaris. Obliga el castellà a les etiquetes.
    · RD 2208/1994 que regula els medicaments homeopàtics d’ús humà de fabricació industrial. Obliga expressament la llengua castellana a les etiquetes.
    · RD 2549/1994 sobre el reglament dels aparells de pressió, referent a generadors d’aerosols. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
    · Resolució 9 de gener de 1995 del Ministeri de Cultura, que fa ajudes a la creació de guions cinematogràfics. Obliga a presentar-los en castellà, fins i tot en aquells que siguin redactats en una altra llengua espanyola.
    · Llei 30/1995 d’Ordenació i Supervisió de les Assegurances Privades. Obliga que les pòlisses han d’estar en castellà.
    · RD 53/1995 sobre circulació i comercialització de la cervesa i del malt líquid. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
    · RD 109/1995 sobre els medicaments veterinaris. Obliga el castellà als prospectes.
    · RD 110/1995 sobre medicaments homeopàtics veterinaris. Obliga el castellà igual que a la norma anterior.
    · RD 157/1995 sobre pinsos medicamentosos. Obliga l’etiquetatge almenys en la llengua espanyola oficial de l’Estat.
    · RD 733/1995 sobre expedició de títols acadèmics i professionals corresponents als ensenyaments establerts en la Llei Orgànica 1/1990. Obliga que siguin en castellà.
    · RD 929/1995 de 9 de juny sobre el reglament del control de les plantes de viver.
    · OM de 6 de setembre de 1995 sobre la Norma General de Qualitat per a la llet pasteuritzada destinada al mercat interior. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
    · Ordre de 6 de setembre de 1995 sobre la Norma General de Qualitat per a llet concentrada destinada al mercat interior. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
    · RD 1718/1995 de 27 d’octubre sobre l’etiquetatge dels materials dels components principals del calçat.
    · RD 1787/1996 de 19 de juliol, que aprova el reglament dels equips de telecomunicació.
    · RD 1784/1996 de 19 de juliol, que aprova el reglament del Registre Mercantil, obliga les inscripcions registrals en castellà.

    Però és clar, pels anticatalans, imposar el castellà és “normal”, normalitzar el català és “totalitari”

  11. Ramera - Viernes, 15 de julio de 2011 a las 23:41

    A ver… El catalán es una lengua que ortográficamente y gramaticalmente es mucho más complicada que el castellano. Quien sabe escribir bien en catalán también lo hará en castellano, si los estudian paralelamente claro. Al revés es más complicado, y eso es así, guste o no. Siendo bilingüe catalán/castellano ayuda aprender otras lenguas, sobre todo las románicas. Yo aprendí italiano con mucha facilidad y el francés no es que me vaya mal tampoco.

    Yo con tres horas de castellano a la semana en clase, ver televisión en castellano, oírlo y hablarlo con la gente he tenido más que suficiente; y soy catalanohablante. Y sí, influencias del catalán en mi castellano las hay, es normal, no existe el bilingüismo perfecto.

    Todas las lenguas tienen sus cosas buenas y malas. Soy independentista, catalanohablante, pero orgulloso de conocer el castellano, como podría ser otra lengua.

  12. elemental querido watson - Viernes, 15 de julio de 2011 a las 23:52

    mariachi zumbado:

    Yo soy un catalanoparlante que tengo la costumbre de dirigerme en primer término a todo el mundo en catalán. Y cambio al castellano si veo que la persona insiste en hablar castellano. Así que tengo bastante claro que hay mucha gente, y muchos niños, que no hablan catalán o lo hablan de manera fatal.

    ———————

    bien ahora sabemos cual es el problema. El que alguien te hable en castellano, y tu concluyas que como no cambia al catalan “lo sabe mal”, lo unico que demuestra es lo absurdo que eres al sacar conclusiones.

    por la misma razon de 3, cuando yo hablo en castellano, a mi me hablan en catalan, y cambio yo de idioma es segun tu logica torticera: “porque hay mucha gente y muchos niños que no hablan catalan o lo hablan fatal”

    Eres un poco lerdo de miras para concluir semejante parida no crees?

  13. el mossen emprenyat - Sábado, 16 de julio de 2011 a las 00:51

    Jhon tens raor gracies aquesta colla de intransigentes totas generacions del 40 al 78 feem lo que pudem i vegades tenim que recorre als nostres fills o nets par fer les correcions mes que llinguisticas ,gramaticals i sort en tinc del Francés que m ajuda de cuan en cuan, pero les formas de expresions son o be afrancesades o be castellanizades et demano disculpes salutacions

  14. elemental querido watson - Sábado, 16 de julio de 2011 a las 06:29

    ramera

    coño, explicale eso a los chavales que van al colegio aleman o al frances. Niños, que independientemente hablen castellano como lengua materna o catalan, dan 2 horas a la semana, y cumplen incluso MEJOR que la media del resto de escuelas con los minimos para escribir catalan.

    el escribir bien una lengua no esta relacionado con lo dificil que sea, que es muy relativo, sino con el tiempo que le dediques a practicarla… tanto oral como escrita. Si el castellano necesita 2 horas, el catalan las mismas.

  15. elemental querido watson - Sábado, 16 de julio de 2011 a las 06:33

    vito

    veras vito monolingue, el tema era “los niños no saben hablar casi catalan” segun mariachi. y tu, eres de los que les da la razon (tendria que haber separado mejor que parte iba a quien).

    No deja de ser palpable que los menores de 19 años saben hablar el catalan en igual proporcion que el castellano. Para que luego os inventeis basura de que “apenas hay niños que nos entiendan”.

    lo entiedes ahora sucio monolingue mentiroso?

    y perdona, pero en cuanto a quien es mas impresentable, me ganas por goleada monolingue anticatalan.

  16. Jose - Sábado, 16 de julio de 2011 a las 22:25

    LO QUE SE MERECEN ES TERMINAR SIENDO UN DEPARTAMENTO DE FRANCIA COMO EL LANGUEDOC, Y ASÍ SE VAN A ENTERAR COMO TRATA FRANCIA A LAS LENGUAS MINORITARIAS,,,,

  17. Rauric - Lunes, 18 de julio de 2011 a las 14:13

    S’ha de valorar quina llengua estrangera hem de estudiar i han d’aprendre els escolars, si l’anglès o el castellà com a segona llengua.

  18. Educación Bilingüe Para Cataluña - Domingo, 24 de julio de 2011 a las 14:30

    ¡SOLICITA HOY EDUCACIÓN BILINGÜE PARA TUS HIJOS!

    http://www.facebook.com/edubilinguecat

Suscripción RSS a los comentarios de esta entrada.