Cataluña
‘La leyenda del genocidio cultural, ese núcleo duro del resentimiento identitario que alimenta la llama del imaginario nacionalista, nunca será capaz de superar la prueba del algodón francés’
José García Domínguez, periodista, en un artículo publicado en Abc este domingo:
‘[...] Es sabido que desde que el doctor Robert maquinó el “tancament de caixes”, la cultura del catalanismo exige recrear la ficción de una España indolente de moscas, caspa y funcionarios parasitarios. De ahí su continuo volver sobre el relato del Madrid ocioso que devora bocadillos de calamares con cargo al déficit fiscal. Y de idéntico modo, necesita apuntalar la narración apocalíptica de la lengua perseguida.
[...] Por mucho que se procure distorsionar la realidad histórica, la leyenda del genocidio cultural, ese núcleo duro del resentimiento identitario que alimenta la llama del imaginario nacionalista, nunca será capaz de superar la prueba del algodón francés. Por algo, la efectiva extinción de la lengua vernácula al otro lado de los Pirineos, en el Rosellón y la Cerdaña, viene a ratificar cierta fatalidad, por lo demás, evidente. A saber, que cuando un estado se propone acabar con algún idioma dentro de su territorio, simplemente, lo consigue. Y con escasa dificultad. Sin ir más lejos, tal como la muy glorificada España de los Austrias extirpó de la memoria colectiva una lengua propia, el árabe, que aquí contó con más hablantes que el catalán. Y como a no dudar hubiera ocurrido si la ucronía lacrimógena de los nacional-sociolingüistas se compadeciese con la verdad’.
72 comentarios en “‘La leyenda del genocidio cultural, ese núcleo duro del resentimiento identitario que alimenta la llama del imaginario nacionalista, nunca será capaz de superar la prueba del algodón francés’”
RSS feed para los comentarios de esta entrada.
Deja un comentario
Lo último LVdB
226 sanciones a empresas y 176.100 euros recaudados en 2011 por no usar el catalán
Mas bate el récord de multas lingüísticas
Rigau niega que haya habido recortes
Denuncian 'situaciones de copago' familiar en 'la mayoría' de los institutos
La Junta Central de Directores de Enseñanza Secundaria de Cataluña asegura que estos ‘van funcionando gracias a las aportaciones de las familias’ y que la situación es ‘crítica’.
Objetivo: 80 millones para 2014
Publicidad
Publicidad
- Vuelos
- Hoteles
- Coches
HA HA HA HA HA HA HA! feia molt de temps que no reia tant com avui… es a dir, que el decret de Nova Planta no era mes que un pasatemps i que realment aquella gent s’estimava molt el català… HA HA HA HA HA HA HA HA HA!!!
La diferència entre el genocidi cultural francès i l,espanyol es el grau de eficiència,molt a França i menys a Espanya.
La voluntat i la intenció es la mateixa,però el resultat no,no es el mateix que “t,acusi” de parlar patuès l,estat mes avançat i eficient d,Europa que el mes enderrerit.
Tampoc no es el mateix ser la regió mes pobre de l,estat francès que ser la única,amb Euskadi,amb un desenvolupament propi d,Europa.
Es obsceno el uso de la palabra genocidio en este contexto.
Saludos tocayo.
Es lo que tiene la guillotina
Las cosas como son.
En Francia la imposición del francés sobre el resto de lenguas vernáculas se produce después de la Primera Guerra Mundial, cuando uno de los principales problemas con el que se encontraron los militares franceses formados en las academias en francés, fue que la mayoría de la tropa no los entendía. Por tanto, después de 1818 se aplicó la galisización como estrategia militar. Y evidentemente se consiguió.
En España nunca se ha producido esta necesidad y, por tanto, no se ha buscado nunca ningún genocidio. Ni evidentemente se ha conseguido.
Según el primer Pau, un auténtico genio, la pérfida España no sólo no ha conseguido acabar con la lengua y cultura catalanas, sino que no ha podido impedir que Cataluña sea una de las dos únicas “regiones” (palabra suya) “con un desarrollo propio de Europa”.
Y aun así hay quienes se pasan el día llorando y clamando genocidios y expolios inexistentes.
El primer Pau habla de regions -bravo Jim-. Si es que les traiciona el subconsciente.
Eliminar una llengua és més complicat del que pensen alguns bocamolls. Els espanyols han exterminats a centenars de pobles i llengües, però molts han sobreviscut. Però li calen segles. A Amèrica, encara hi ha milions de parlants de llengües prohibides durant segles.
Fins i tot a frança, a la zona de Bearn, la majoria parla bearnès i a moltes zones encara hi ha percentatges del 30% o del 40% que parlen llengües diferents del francès.
Els espanyols han sigut senzillament uns genocides incompetents. El fet que quedin milions de jueus o d’indis o d’armenis no vol dir que no hi hagi hagut una voluntat d’eliminar-los.
La imposició de l’espanyol s’ha fet sempre desde la força. El fet que espanya sigui més fluixa del que molts espanyols voldrien no vol dir que hagi tingut bones intencions.
Però cal recordar que el català ja ha desaparegut d’Alacant i s’ha minoritzat arreu. El basc era la llengua més parlada a Navarra abans de les guerres carlines i avui no arriba al 10%.
El que si que podem estar agraits és als nacionalismes del segle XIX que van fer que la vergonya hagi donat pas a l’orgull.
El que ha salvat al català i al basc ha sigut el nacionalisme. Allà on no hi ha hagut nacionalisme (Asturies, Aragó, Ceuta, Melilla) la única llengua oficial és l’espanyol fins que sigui la única.
¡El ABC ni leerlo! Es una pérdida de tiempo.
mariachi loco, que el castellano no fue obligado en América hasta que ésta se independizó. No hace falta que nos echemos la culpa los españoles en ese sentido.
El modelo soviético-catalán de prensa -.
El principal objetivo ciudadano en Cataluña es lograr un modelo de prensa libre, acabando con el monopolio de la prensa que detenta CIU, creado por Madí para que CIU ganara las elecciones autonómicas. Cuando en una sociedad no existe pluralismo mediático -esencialmente conexo con el político- no puede hablarse de libertad, ni de democracia, reales en esa sociedad.
Las democracias efectivas cuentan al menos con un gran diario de centroizquierda y otro de centroderecha: Le Monde y Le Figaro en Francia, la Repubblica y el Corriere en Italia, NY Times y Wall en EEUU.
CIU controla la propiedad y las redacciones de toda la prensa creadora de opinión que se edita en Cataluña. Excepto el digital ‘La Voz de Barcelona’, liberal progresista, próximo a Ciudadanos. ‘La Voz’ no crea el necesario equilibrio mediático, porque no tiene como referencia un gran partido. Es necesario que la alternativa política de centroizquierda a CIU, el PSC, disponga de un equivalente de lo que para CIU es La Vanguardia para que se produzca algo semejante a equilibrio.
En lugar de equilibrio, CIU practica con El Periódico el juego más sucio imaginable contra el PSC. El Periódico (controlado por CIU) simula ser pro PSC, para mejor ahorcarlo. Ha sido uno de los principales factores de la derrota electoral del PSC (‘debacle’ como dice por consigna la prensa de CIU, pero no lo dice del hundimiento electoral mucho mayor de ERC).
Cataluña es un híbrido de modelo político occidental y modelo mediático soviético. En equilibrio inestable. Si no se cambia el modelo de comunicación, ese modelo acabará cambiando el modelo político.
Es cierto que en Cataluña no hay ‘partido único’ (todavía), pero hay ‘periódico único’ (LaVanguardia-ElPeriódico-eNoticies-ElPuntAvui-Ara). La hidra tiene 5 cabezas.
filemón
Estás muy mal informado.
Te pongo una cita del 1781, pero hay otras del siglo XVII. El 99% de los indios eran agricultores analfabetos y por eso era bastante inútil los esfuerzos por castellanizarlos, pero eso no significa que no existiera.
“y para que estos Indios se despeguen del odio que han concebido contra los españoles y sigan los trajes que les señalan las leyes, se vistan de nuestras costumbres españolas y hablen la lengua castellana, se introducirá con más vigor que hasta aquí el uso de sus escuelas bajo penas más rigurosas y justas contra los que no las usen…””
http://lamula.pe/2011/05/06/sentenc....toriactual
Queda claro? Penas rigurosas para los que no hablen castellano. Que los espanyoles fueran aculturadores inéptos no significa que no tuvieran las malas intenciones.
“La voluntat i la intenció es la mateixa”
“Els espanyols han sigut senzillament uns genocides incompetents”
No puedo estar de acuerdo. La voluntad y la intención no ha sido la misma, ha habido una diferencia de grados. Han sido de más baja intensidad, más irregular y no tan sistemática como en Francia. Por tanto no se aplica lo de incompetentes.
En pleno franquismo, había represión contra el catalán, pero no puede decirse que hubiera una presecución con ánimo de exterminio. En las escuelas si los niños se ponían a hablar catalán entre ellos, había una reprensión, pero ni castigos ni escándalos, como si lo hubo en Rosellón y en otras partes. Estoy hablando de castigos físicos, humillación, etc… Esto en Cataluña no lo hubo.
El que hable de intento de exterminio creo que exagera un tanto. Estoy pensando en los maestros que había aquí en los años 50,60, 70, muchos de ellos de origen andaluz, castellano, etc…. Una cosa es que se impusiera una lengua además de una ideología, y otra que se intentara exterminar la otra.
También ha influido naturalmente el grado de resistencia de la población. En Cataluña “no se han dejado”, así que si ahora se habla castellano es más bien por sustitución de la población, porque en el 95% de las familias catalanohablantes, sus hijos son catalanohablantes. De hecho la población catalanohablante no ha disminuido, es la otra que ha aumentado.
En cambio si el catalán ha desaparecido de otras partes como Alicante no ha sido precisamente por represión, sino por baja resistencia de la población a una lengua con más poder. En algun momento se ha perdido la transmisión familiar, y eso fue antes del franquismo, no fue por la represión franquista.
¿como he tardado tanto en enterarme que existía vozbcn?
Creo que voy a ser asíduo
El primer Pau es un ignorante cegado por el odio.España no es,ni de lejos,el Estado más atrasado de Europa.Grecia y Portugal,por ejemplo,están peor.Y hablas de que no es lo mismo que te oprima un estado avanzado que uno atrasado.O sea,si te oprime un estado avanzado,no es tan grave.¡Pues vaya un patriota de chichinabo eres tú!
mariachi loco
¡Cuanta ignorancia, desprende su escrito! Y la ignorancia es atrevida.
¿Quién le contó tantos cuentos?
mariachi loco: quin gust dona llegir-te nano… res a veure amb tot l’espanyolam inculte que corre per aquí…
alguns escritors d aqui no es donen compte de que la majoria dels seus lectors desconeixen els termins.exmp,¨partido unico modelo sovietico,1p guerra mundial que jose orgulloso la coloca en 1818 ,inclusiu les guerres carlines o zona de bean com anomena el cmariachi ,inclusiu a un altre lloc ya qui diu que uypd es una escissio del pp i no del psoe com es de veritat,aixó ens porta a la pregunta de sempre i una unica resposte LA INCULTURA ESTA PRESENT i no te forma de puguerse adressar el mal ya esta fet , ,
«Al levantarnos con aquello no defendíais sólo un espíritu castellano nacional, sino que resolvíais un problema de civilización, demandado por un espíritu castellano, un espíritu español que iba faltando a España.»
Franco Discurs als seus generals. Burgos, 4 d’octubre de 1936
«En cuanto a la suerte futura de Cataluña, hemos de decir que ésta es precisamente una de las causas fundamentales de nuestro levantamiento. Si abandonásemos Cataluña a su propio destino, llegaría a ser un grave peligro para la integridad de la patria.»
Franco, declaració als corresponsals estrangers (febrer de 1937)
«España se organiza en un amplio concepto totalitario, por medio de instituciones nacionales que aseguren su totalidad, su unidad y su continuidad. El carácter de cada región será respetado, pero sin perjuicio para la unidad nacional, que la queremos absoluta, con una sola lengua, el castellano, y una sola personalidad, la española.»
Franco, 1938
1715
“Que en las escuelas no se permitan libros en lengua catalana, escribir ni hablar en ella dentro de las escuelas y que la doctrina cristiana sea y la aprendan en castellano…”
José Patiño. “Consulta del Consejo de Castillas sobre el Nuevo Gobierno que se debe establecer en Cataluña”.
1716
“Que se consiga el efecto sin que se note el cuidado” “..pero como a cada nación parece que señaló la Naturaleza su idioma particular, tiene en esto mucho que vencer al arte y se necesita de algún tiempo para lograrlo, y más cuando el genio de la Nación como el de los Catalanes es tenaz, altivo y amante de las cosas de su País, y por esto parece conveniente dar sobre el castellano instrucciones y providencias muy templadas y disimuladas, de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado…”
De la Instrucción Secreta” que el fiscal del Consejo de Castilla, don José Rodrigo Villalpando, tramità als Corregidores del Principado de Catalunya el 29 de Gener de 1716.
“Con la sola diferencia que como antes todo lo judicial se actuaba en Lengua Cathalana, se escriba en adelante en idioma Castellano o Latín.”
De la Instrucción Secreta” que el fiscal del Consejo de Castilla, don José Rodrigo Villalpando, tramità als corregidores del Principado de Catalunya el 29 de Gener de 1716 .
1755
“Nos complacemos mucho en que (conforme al Capítulo Provincial) todos nuestros religiosos entre sí hablen en castellano y a todos mandamos hablen entre sí y con los demás, o en latín o en castellano, so pena de pan y agua por cada vez que tuviesen con los nuestros conversación tirada en catalán”.
Article 10 del Decreto de Visita del provincial dels Escolapis, pare Jorge Caputi de Mataró.
1801
“En ningún teatro de España se podrán representar, cantar ni bailar piezas que no sean en idioma Castellano”.
Instrucciones para el arreglo de teatros y compañías cómicas fuera de la corte”, Madrid 11 de març de 1801.
mariachi loco lo que ha escrito vd tiene un nombre y se llama esquizofrenia paranoide.
I un be negre, no hi ha hagut intenció. A part, que el què ens està dient aquest home és: “no us queixeu gaire, que us podíem haver matat com els francesos.” Argument de proxeneta on els hi hagi. Us deixo aquí unes quantes dades perquè les llegiu, digueu que és tot mentida sense demostrar-ho i m’insulteu ja que el què toca és ignorar el que fa nosa.
Edat moderna
Vegeu també: Edat moderna a Catalunya
1482 Comença la repressió i crema de la Bíblia Valenciana fins al punt que durant anys es va dubtar de la seua existència.
1560 El Tribunal del Sant Ofici insta a que en los negocios de la fe todo se proceda en lengua castellana.[3]
1561 El Tribunal del Sant Ofici obliga a que no se escriban los procesos en lengua catalana.[3]
1661 Lluís XIV atorga al Collège de Jésuites, a perpetuïtat, les classes de gramàtica a la Universitat de Perpinyà, a través de les quals s’introdueix el francès entre la noblesa, el clergat i la burgesia.
1624 En el memorial del Comte Duc d’Olivares a Felip V de Castella hi diu que “treballi i pensi amb consell mundà i secret per a reduir aquests regnes dels que es compon Espanya per a l’estil i lleis de Castella sense cap diferència”.
1672 Ordenança per a promoure escoles per a l’ensenyament en francès.
1682 Ordre que exigeix la llengua francesa als rossellonesos per obtenir càrrecs públics i obtenir títols honorífics i dóna sis mesos per aprendre’l [4]
1683 Prohibició als rosellonesos d’estudiar al Principat.[4]
1700 Edicte pel qual Lluís XIV promulga que tots els procediments judicials, les deliberacions del magistrats municipals, les actes notarials i tota mena d’actes públics cal que siguin en francès sota pena de nul·litat.[4]
1700 Lluís XIV de França deixa escrit que l’”ús del català repugna i és contrari a l’honor de la nació francesa”.
1707 – 1719 Decrets de Nova Planta de València (1707), Mallorca (1715), Catalunya(1) (1716) i Sardenya (1719). On es prohibeix l’ús oficial del català.
1707, comença la castellanització, substitució o eliminació de topònims al País Valencià. El 6 de desembre, Macanaz fa un ban públic a València amb l’ordre de Felip V de construir en el lloc on estava Xàtiva, una nova població anomenada “Ciudad de San Felipe” (en castellà). Veure Extermini de Xàtiva.
1707, o voltants, desaparició del topònim Isla de Xàtiva dels mapes posteriors d’Amèrica.[5]
1712, 20 de febrer – Es dicten instruccions secretes al corregidors del territori català: Pondrá el mayor cuydado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará las providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto, sin que se note el cuydado.[6]
[modifica]Història Contemporània
Vegeu també: Història contemporània de Catalunya i Decrets de Nova Planta
1714 Felip V de Borbó deixa escrit que “es procuri traçudament anar introduint la llengua castellana en aquells pobles on no la parlen”.
1715 La Consulta del Consell de Castelles escriu que a l’aula no hi ha d’haver cap llibre en català, on tampoc es parlarà ni escriurà aquesta llengua i on la doctrina cristiana s’ensenyarà i serà apresa en castellà. Afegeix que “no s’han d’escollir mitjans febles i menys eficaços sinó els més robusts i segurs, esborrant de la memòria dels catalans tot allò que pugui conformar-se amb les seves abolides constitucions, ussàtics, furs i costums”.[7]
1716 Ordre que a Perpinyà es prediqui només en francès.
1755 En l’article 10 del Decret de Visita del Provincial dels Escolapis es mana a tots els religiosos de l’ordre a parlar només en castellà i llatí, tant entre sí com amb la resta de la població. La pena per parlar en català és viure a règim de pa i aigua.
1768 El comte d’Aranda promou una reial cèdula per la qual es prohibeix l’ensenyament del català a les escoles de primeres lletres, llatinitat i retòrica; es foragita el català de tots els jutjats, i es recomana que ho facin també les cúries diocesanes.[8]
23 de juny de 1768 – Real Cédula de S.M. a consulta de las del Consejo, reduciendo el arancel de los derechos procesales a reales de vellón en toda la Corona de Aragón, y para que en todo el Reino se actúe y enseñe en lengua castellana, con otras cosas que se expresan.
1772 Reial cèdula per la qual es mana que tots el mercaders i comerciants majoristes i a la menuda portin els llibres de comptabilitat en castellà.[9]
1776 El bisbe de Mallorca obliga a utilitzar el castellà a les parròquies i en l’ensenyament del catecisme.
1780 El comte de Floridablanca promulga una reial provisió per la qual obliga que totes les escoles han d’ensenyar la gramàtica de la Reial Acadèmia Espanyola.
1794 La Convenció Nacional Francesa decreta l’ensenyament generalitzat del francès per accelerar la desaparició dels “idiomes feudals”.
1799 Reial cèdula que prohibeix “representar, cantar y bailar piezas que no fuesen en idioma castellano”.
1801 Manuel de Godoy obliga que a cap teatre no es representi cap obra que no sigui en castellà.
1802 En caure Menorca sota la jurisdicció de l’Estat espanyol per l’abandó dels anglesos, el capità general de l’illa ordena tot seguit que a les escoles només s’ensenyi el castellà.
1816 El diputat Morera i Galícia defensa una proposició per garantir el lliure ús del català en tots els àmbits. Romanones respon que la cooficialitat és inacceptable i la proposta del diputat català és derrotada, al Congrés, per 120 vots contra 13.
1821 El Pla Quintana obliga a fer servir el castellà al sistema escolar.[10]
1825 El Pla Colomarde, intenta instituir l’ensenyament oficial uniforme en castellà: es prohibeix l’ús del català a les escoles.[10]
1828 El bisbe de Girona obliga que els llibres parroquials es facin en castellà.
1834 La Instrucció Moscoso de Altamira obliga a fer servir el castellà al sistema escolar.[10]
1837 Un edicte reial imposa càstigs infamants als infants que parlen català a l’escola. Al mateix temps la instrucció del Gobierno Superior Político de Baleares mana castigar als escolars que parlin català mitjançant la delació dels alumnes.
1838 El Reglament Vallgornera obliga a fer servir el castellà al sistema escolar.[10]
1838 Es prohibeix que els epitafis dels cementiris siguin en català.
1843 Reglament Orgànic de les Escoles Normals d’Instrucció Primària del Regne (d’Espanya) inclou entre el currículum obligatori la Gramàtica Castellana, així com història d’Espanya, nocions de literatura espanyola, etc.[11]
1857 Llei Moyano[12][13] d’instrucció pública, la qual només autoritza el castellà a les escoles.[10]
1862 Llei del notariat que prohibeix les escriptures públiques en català.
1867 Prohibició que les peces teatrals s’escriguin exclusivament “en los dialectos de las provincias de España”, per part del ministre de Governació espanyol González Bravo.
1870 Llei del Registre Civil que hi priva l’ús del català.
1881 Llei d’enjudiciament civil que prohibeix l’ús del català al jutjat.
1896 La Dirección general de Correos y Telégrafos prohibeix parlar en català per telèfon a tot l’estat espanyol.[14]
1900 Una pastoral del bisbe Josep Morgades sobre la necessitat del catecisme i de la predicació en llengua catalana fou controvertida en el senat i el parlament i per la premsa de Madrid i àdhuc pel secretari d’estat del papa, Mariano Rampolla.[15]
1902 Reial decret de Romanones que obliga a l’ensenyament del catecisme en castellà.
15 de desembre – Menéndez Pidal publica l’article “Cataluña bilingüe” a El Imparcial de Madrid, on defensa el decret Romanones, afirmant, per exemple, que les “Corts catalanes mai no varen tenir per llengua oficial el català”.
Prohibició dels Jocs Florals de Barcelona de Barcelona per ordre militar.[16]
Prohibició també a Palma.
1917 Reglament de la Llei del Notariat que prohibix l’ús del català.[17]
1923 Circular que obliga a l’ensenyament del castellà.
1924 El general Lossada és nomenat president interí de la Mancomunitat de Catalunya i implantà l’ensenyament en castellà a les escoles de la Mancomunitat[18]
1924 Els Jocs Florals de Barcelona s’han de celebrar a Tolosa a causa de la dictadura de Primo de Rivera.[19]
1924 Antoni Gaudí, a l’edat de 72 anys és detingut i apallissat per negar-se a parlar en castellà davant la policia.
1924 Per Reial Ordre espanyola, se sancionaran els mestres que ensenyin en català.
1926 Reial ordre que afecta qui es negui a utilitzar el castellà. Reial decret pel qual se sanciona l’ensenyament del català amb el trasllat del mestre.
[modifica]Guerra Civil i franquisme
1936 Prohibició governativa a Mallorca d’usar el català a les escoles i als comerços, signada per Mateu Zaforteza Musoles.
1938 Juan Merida és multat pel Delegat de Seguretat Interior i Ordre públic de Sevilla i la seva Província, per “la seva falta de patriotisme i descortesia en parlar en el dialecte català en el menjador de l’Hotel Itálica”.
1938 En entrar a Lleida, les tropes franquistes tirotegen aquelles plaques del cementiri que estan escrites en català.
1939: Franco diu “La unitat nacional la volem absoluta, amb una sola llengua, el castellà i una sola personalitat, l’espanyola.”. En conseqüència a aquesta política s’emprenen moltes accions com la derogació de l’Estatut de Catalunya, la lluita contra rètols, anuncis i papers en català, circulars sobre el català a l’escola, iniciant-se de la més dura repressió de la història contra el català.
Ordre del Ministerio de Educación Nacional espanyol on se suprimeix qualsevol ensenyament relacionat amb la cultura catalana. És abolit l’ensenyament de filologia catalana, història moderna de Catalunya, geografia de Catalunya, Dret Civil Català, història de l’art medieval català…
A les fàbriques s’instal·len rètols on es prohibeix explícitament als obrers parlar en català.
L’Institut d’Estudis Catalans, ens normativitzador del català, es converteix en el Instituto de la Hispanidad de Barcelona.
La casa de Pompeu Fabra, normativitzador del català, del carrer de la Mercè de Barcelona és assaltada i la seva immensa biblioteca personal cremada enmig del carrer.
S’instal·là un gran rètol a la zona ocupada feia poc de la ciutat de Lleida: “Si ets patriota parla en espanyol”.
4 de febrer les planxes d’edició i els romanents editorials del Diccionari General de la Llengua Catalana són destruïts per l’exèrcit espanyol.
25 de febrer Ban de l’alcalde accidental d’Olot on prohibeix la presència del català en tots els àmbits.
4 de març Ban de l’alcalde de Mollet del Vallès on s’obliga a redactar en castellà tots els rètols escrits en català.
28 de març El Palau de la Música Catalana passa a dir-se Palacio de la Música.
31 de març L’ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat acorda treure tots els indicadors dels carrers en català.
18 d’abril El governador civil de Tarragona Mateo Torres prohibeix els rètols en català als establiments i a la via pública.
3 de maig Ordre del comandant militar espanyol de Bellver de Cerdanya per a què desapareguin tots els rètols o anuncis “en llengua regional”.
7 de maig El General en Cap de Catalunya multa a M. Casanovas Guillen amb 2.000 ptes per dirigir-li una instància en català.
20 de maig El comandant militar espanyol de Granollers dóna vuit dies de termini per substituir tots els rètols i anuncis del català al castellà.
27 de maig L’ajuntament de Lleida acorda que tots els seus serveis es facin en castellà.
7 de juny L’ajuntament de Breda obliga a canviar totes les plaques de retolació dels carrers del català al castellà.
16 de juny El comandament militar espanyol de Sant Hipòlit de Voltregà ordena que en 48 hores se substitueixin tots els rètols en català pel castellà.
24 de juny L’alcaldia d’Olot ordena tapar o esborrar tots els rètols públics en català.
9 d’agost Un ban de l’ajuntament de Sant Feliu de Llobregat prohibeix parlar en català als funcionaris tant a dins com a fora dels edificis oficials.
10 d’agost És detingut el professor de la UAB Bel·larmí Rodríguez i Arias per fer classes en català.
7 de setembre El Centre Excursionista de Catalunya és obligat a traduir el seu nom al castellà.
17 d’octubre El cinema Euterpe de Sabadell és multat i clausurat durant quinze per haver parlat el seu director, Tomàs Pasarisas, en català.
28 d’octubre Carta del ministre espanyol de Governació, Ramón Serrano Suñer, enviada a tots els bisbes catalans per comunicar-los la nova normativa d’usos lingüístics en la comunicació de l’Església amb els feligresos “hasta tanto que el idioma español sea entendido por todos (lo que se logrará con una tenaz labor escolar)”.[20]
25 de desembre La representació teatral d’Els Pastorets a la Garriga és obligada a fer-la en castellà.
1940 Circular sobre el “Uso del Idioma Nacional en todos los servicios públicos” per la qual es prohibeix el català. Ordre ministerial que prohibeix el català a les marques comercials. Prohibició del català al cinema.
1941 Els Jocs Florals de Barcelona queden prohibits i fins al 1970 se celebren en la clandestinitat.[19]
1944 Decret que aprova el nou Reglament notarial segons el qual necessàriament cal fer les escriptures en castellà.[17]
1945 Ordre ministerial que obliga a batejar els vaixells en castellà. Nueva ley de educación primaria que només deixa ensenyar en castellà.[17]
1947 Supeses les edicions de Marià Manent per estar en català.[17]
1948, 25 de desembre, la censura espanyola prohibix informar de la mort de Pompeu Fabra i no s’admeten les esqueles als periòdics.[17]
1952 Se segresta la revista Aplec. El governador de Barcelona, Felipe Acedo, els dius als editors: ¿Ústedes creen que hemos hecho la guerra para que el catalán vuelva a ser de uso público?[21]
1953 Es prohibix a València la revista Esclat per estar en català, tot i que acabà publicant-se clandestinament.[22][23]
Es prohibix l’edició d’una novel·la de Miquel Llor per estar en català.[23]
1955, 2 de setembre. Fase preliminar de la segregació del Bisbat de Lleida: el Decret de la Sagrada Congregació Consistorial Cesaraugustanae et aliarum agrega els municipis catalanoparlants de Mequinensa i Faió a l’arxidiòcesi de Saragossa. La segregació es completaria durant l’anomenada “transició democràtica”. La persistència de l’episcopat espanyol, acompanyada de la passivitat i indiferència del poble i autoritats catalanes, va aconseguir trencar 800 anys d’homogeneitat del Bisbat de Lleida, separant la Franja de Ponent del seu territori històric i cultural i obligant-la a incorporar-se a un nou bisbat situat fora de l’àmbit cultural català.
1956 Reglament de presons: els presos tan sols poden parlar en castellà.[17]
1957 Al Registre Civil els noms només seran en castellà.
1961:
Nou Reglament de Telègrafs pel qual es prohibeix el català.[24]
La junta directiva de la Federació Catalana de Muntanyisme és destituïda per la Delegación de Educación Física y Deportes espanyols en assabentar-se que les seves assemblees es feien en català.
1968 Prohibició a Joan Manuel Serrat de cantar en català a l’Eurovisió.[25]
[modifica]Finals del segle XX
1978. La Constitució Espanyola relega a un paper secundari el català en els territoris on és llengua pròpia, ja que el castellà es referma com a llengua oficial de tot l’Estat i l’única que els espanyols tenen l’obligació de conèixer (art. 3.1), si bé permet que els estatuts d’autonomia reconeguin d’altres llengües com a cooficials a les respectives comunitats autònomes (art. 3.2), però assolint un rang secundari de “dret” i no d’”obligació”.[26]
Malgrat aquests fets, el rei d’Espanya va declarar el 2001: «Mai no fou la nostra llengua d’imposició, sinó de trobada. Ningú no fou mai obligat a parlar en castellà. Foren els pobles més diversos qui féreu seu, per voluntat llibèrrima, l’idioma de Cervantes.».[27]
1976-2008. Es publiquen almenys 149 Reials Decrets i altres normatives per garantir l’obligatorietat de l’etiquetatge de productes alimentaris i d’altres en castellà front a l’única llei que hi ha, per exemple, a Catalunya.[28]
1986. Llei de patents que obliga el castellà en la documentació prestada.[29]
1989. Reial decret que aprova el Reglament del Registre Mercantil. Obliga que les inscripcions es facin exclusivament en castellà.
1995. La Llei 30/1995 d’ordenació i supervisió de les assegurances privades. Obliga que les pòlisses siguin en castellà.
1995, 17 de setembre. Fase final de la segregació del Bisbat de Lleida amb el decret Ilerdensis et Barbastrensis de finum mutatione, 84 parròquies cultural i tradicionalment catalanes del Bisbat de Lleida a la Ribagorça, la Llitera i el Baix Cinca havien de passar immediatament al Bisbat de Barbastre-Montsó.[30]
1998, 15 de juny. Segregació definitiva del Bisbat de Lleida. Les últimes 27 parròquies catalanoparlants de la Franja de Ponent passen al bisbat de Barbastro-Monzón.[30]
[modifica]Segle XXI
2001 El Tribunal Superior de Madrid, nega a un ciutadà català, el dret a disposar del document d’identitat en català i el passaport, per un defecte de forma.[31] Un temps després tots els DNI a Catalunya en faran en castellà i en català, figurant sempre primer el castellà.
2005, 20 d’abril, un jove de 16 anys de Xàtiva és retés per la Policia Nacional a la porta del seu institut i conduit a la Comissaria de Xàtiva, per parlar en català. Segons el menor, els agents el comminaren a «parlar en cristià».[32]
2006, 15 de juliol, segons informa el diari Levante un jove d’Ondara que es va negar a parlar en castellà en un control policial a El Verger rep dues multes per no comunicar un canvi de domicili i per tindre l’assegurança caducada (eren les 0:30 i li acabava de caducar).[33]
2007, 23 d’abril, entra en vigor el nou Estatut d’Autonomia d’Aragó que no reconeix l’oficialitat del Català a la Franja de Ponent.[34]
2007, 24 d’agost de 2007, Xavier Pons, regidor d’Ondara, denuncia assetjament de la policia per parlar català, durant un control de què va ser objecte.[35]
2008 Escola Valenciana denuncia que 70.000 alumnes al País Valencià han de deixar d’estudiar en català quan passen a secundària per la “mala planificació” de l’adminstració, que té un professorat bilingüe en només el 64%. 24,9% dels alumnes valencians estudien en català al curs d’enguany.[36]
2008 Manifiesto por una lengua común.[37] signat per intel·lectuals espanyols, que defensa la asimetria política entre el castellà i les altres llengües cooficials .
2008, 26 de setembre de 2008, grups vinculats al Grup d’Acció Valencianista i a España 2000 agredixen als assistents al Correllengua de Gandia amb insults i pedres. Com a conseqüència, Maite Peiró, regidora del Bloc Nacionalista Valencià d’Alqueria de la Comtessa es ferida al cap i ha de ser traslladada a l’Hospital Francesc de Borja.[38]
2008 Dos joves de Banyoles i Girona són jutjats a l’Audiència Nacional a Madrid, el jutge José María Vázquez Honrubia no va permetre que declaressin davant la voluntat de fer-ho en català. El judici finalment fou anul·lat per aquest fet que havia provocat la indefensió dels processats.[39]
2008 Declaració de l’Académie Française.[40]
2009, juliol, la Plataforma per la Llengua va denunciar que l’empresa Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) els havia vetat la seva darrera campanya publicitària, la que duia per lema El català suma i que llançava en motiu dels quinze anys del naixement de l’entitat.[41]
2009, juliol, el sindicat CCOO de Catalunya presenta un recurs de cassació davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) només en català. Aquest tribunal va presentar una diligència en la qual donava deu dies hàbils a CCOO per presentar el recurs també en castellà. Davant d’això, el sindicat va presentar un recurs de reposició basat en la infracció de diversos articles legals, així com de la Carta Europea de les llengües regionals o minoritàries. Finalment, el desembre, el Tribunal Suprem (TS) va reconèixer el dret del sindicat CCOO de Catalunya a presentar un recurs de cassació només en català.[42]
2009, setembre, es difon que, segons una denúncia presentada, un Guàrdia Civil agredeix un jove a l’Aeroport de Palma per no parlar en castellà.[43]
2009, setembre, una dona que feia el DNI al seu fill és detinguda per parlar pel mòbil. La dona ha denunciat que, en realitat, el motiu era que parlava en català [44]
2009, octubre, en un judici a Elx, la jutgessa i el fiscal menyspreen la utilització del català per part d’un veí d’Alacant i el comminen a usar el castellà, afirmant que tenia “el deber y la obligación de hablar la lengua oficial en todo el estado”, malgrat que la llei digui el contrari.[45]
2009, octubre, el Partit Aragonès Regionalista (PAR), que forma part del govern aragonès en coalició amb el PSOE, pretén denominar «aragonès» al català de la Franja i fer desaparèixer qualsevol referència al català. Va arribar a afirmar en una nota que els seus col·lectius locals “reclamen respecte i reconeixement per a l’aragonès que es parla en la zona oriental, i rebutjar frontalment i sense pal·liatius la imposició com a llengua pròpia i històrica d’Aragó”.[46]
2009, octubre, La Federació d’Associacions de la Tercera Edat de Catalunya (FATEC) va suspendre temporalment la seva participació dins la Confederación Española de Organizaciones de Mayores, en protestar per una declaració del president de CEOM relacionada amb la política lingüística del govern català. Després de un procés Jurídic intern, la Confederación Española de Organizaciones de Mayores va expulsar la federació catalana. Mitjans de comunicacions com ara, Avui han expressat que la FATEC va ser expulsada per defendre el català.[47]
2010, maig, França i el Poder Judicial espanyol demanen als tribunals de Catalunya que no remetin sentències en català. França només accepta, al marge d’el francès, l’anglès, l’italià, l’alemany i el castellà, i “no acceptarà cap altra llengua”.[48]
2010, 9 de juliol, es fa pública la sentència del TC respecte l’Estatut de Catalunya: entre altres imposicions estableix que el català no és la llengua preferent de l’administració a Catalunya ni tampoc la llengua vehicular del sistema educatiu.[49][50][51]
2010, 11 de novembre, Espanya es nega a complir els acords per les traduccions al català a la UE. El govern espanyol admet que és una decisió plenament conscient i avisa que no té cap intenció de complir-los. El secretari d’Estat espanyol per a la UE ho justifica per la crisi econòmica.[52]
2010, 22 de desembre, el Tribunal Suprem espanyol fa pública una sentència segons la qual el castellà seria també llengua vehicular en l’escola catalana. Fa perillar la immersió lingüística, avalada per la UE després de la votació de “Multilingualism: an asset for Europe and a shared commitment” [53] i escollida democràticament pel Parlament de Catalunya el 1983.
2011, gener, vint anys després dels compromisos adquirits el 28 de gener de 1991 per la Unió Europea que demanaven un tracte diferenciat per a la llengua catalana, coneguts com a resolució Reding, no s’han complert ni de lluny. Amb l’entrada dels nous països a la UE, ara són llengües oficials molts idiomes que tenen molts menys parlants que el català. Ni tan sols hi ha versió catalana del Tractat de Lisboa, que va entrar en vigor el 2009. Horitzó Europa va enviar l’any passat cartes escrites en català a les institucions europees i algunes van tornar escrites en castellà o francès. Altres, com la de la Comissió Europea, no van tornar.[54]
2011, 20 de gener, Alícia Sánchez-Camacho argumenta que està en contra de que es parli català al senat per raons econòmiques, la traducció comporta una despesa de 350.000 euros anuals, i que el castellà és la llengua comuna per a tothom pugui entendre’s.[55]
2011, 28 de gener, ADIF no atén una consulta d’un passatger discapacitat per ser en valencià i no parlar en cristiano.[56]
2011, 2 de febrer, es difon que, segons una denúncia presentada davant el Síndic de Greuges del País Valencià, un metge d’urgències d’Alcoi es va negar a atendre a un home de 80 anys perquè s’expressava en català i no en castellà. El síndic de greuges no ha pogut constatar la realitat dels fets denunciats.[57]
2011, 12 de febrer, Raül Agné, entrenador del Girona Futbol Club, abandona la roda de premsa del partit que ha guanyat al camp de l’Osca perquè no el deixen respondre en català després d’haver respost algunes preguntes dels periodistes locals en espanyol.[58] L’endemà, el CD Huesca es posà del costat dels periodistes que no van permetre que parlés en català i va carregar contra Agné per “negar-se a contestar en castellà”.[59]
2011, 16 de febrer, l’Associació de Pares d’Alumnes de l’escola pública de la Catalunya del Nord denuncien l’asfíxia del català a l’ensenyament i recorden que 1 de cada 4 famílies volen un ensenyament bilingüe però només l’assoleixen un 5% dels alumnes.[60]
2011, 16 de febrer, els presentadors del programa Zona Champions, de la televisió pública Telemadrid, van queixar-se que Guardiola contestava preguntes “en tots els idiomes menys en castellà” en la roda de premsa posterior al partit contra l’Arsenal a Londres. “Ha parlat en català, en anglès, en francès, fins i tot en italià, però res de castellà. No els el podem posar perquè no l’entendrien. És una pena”, anuncien. Instants després, el reporter que tenen a Londres els avisa que Guardiola, finalment, està parlant en castellà i hi connecten de seguida, però no hi arriben a temps. “És clar, si només respon en castellà una de cada vint preguntes, no hi ha manera”, es queixa el presentador. I promet que ho tornaran a intentar “quan Guardiola tingui un altre moment de lucidesa hispana”.[61]
2011, 23 de febrer, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va denunciar que la Generalitat valenciana incomplia sistemàticament la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) i l’Estatut del País Valencià ja que no garantia l’ensenyament en valencià en igualtat de condicions amb el castellà com garantia en teoria el marc legal.[62]
2011, 11 de març, l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia va denunciar que l’ús del català als jutjats i als tribunals de justícia catalans estava experimentant un retrocés i era “pràcticament inexistent”. El 2009 només el 16 % de les sentències es van dictar en llengua catalana.[63]
2011, 15 de març, el TSJC suspèn parts del reglament lingüístic de la Diputació de Girona on s’hi estableix que els rètols, impressos i actuacions internes de la institució han de ser en català.[64]
2011, 22 de març, el PP titlla «d’intolerable» que es parli en català al Congrés de Diputats. José Bono compara parlar castellà amb la llei del Tabac: “les lleis encara que no li agradin s’han de complir”.[65]
2011, maig, José María Aristóteles Magán, jutge de Lleida, va dir que considerava “una falta de respecte i de mínima educació” fer servir la llengua catalana als jutjats.[66]
Actualitat Actualment els ciutadans de Catalunya i de la resta dels països de llengua catalana poden disposar d’un passaport en 22 llengües, però no en català.
No ens interessa l’estat de lloguer espanyol. Volem un Estat propi
¿Qué se quiere la extinción del catalán? Jajajajajajaja, ¡pero si el catalán es con diferencia la lengua más sobreprotegida de España (y de Europa) gracias a, recordemos, las leyes españolas (¿es que acaso sois independientes?)!
Alwix – Lunes, 18 de julio de 2011 a las 08:53
Anda hijo, mírate otra vez tú pasaporte español y verás claramente que está escrito en catalán y en castellano, como tu DNI
Estos indepes no se aclaran. Afirman que su independentistmo no se debe a causas identitarias sino racionales y objetivas, como el déficit fiscal, etc. Pero a las primeras de cambio te salen con acusaciones grotescas como las de “genocidio” (un auténtico insulto, por cierto para los pueblos que sí que han sufrido genocidios auténticos).
Les sale el hooliganismo étnico y pierden toda credibilidad.
Els espanyols tenen una història, més que constatable, de criminalitat i obsessió catalanofòbica. L’era dels estat-nació s’està a punt d’acabar. Serà el llegat d’aquesta crisi. Els estats més jacobins i retardats com Grècia i Espanya estan a punt de ser quitançats. A mitjà termini li tocarà a l’ínclita França. L’Europa de les nacions està trucant a la porta de la reestructuració d’Europa de la mà d’Alemanya. Bye, bye Spain; Good Morning Catalonia!
Jajajajaja,
Mira, a dia d’hui, mon pare i ma mare encara tenen els noms en espanyol al DNI, tot i que mai de la vida no s’han dit així.
Ara, hi ha una sèrie de seguretat / estabilitat precària amb el català, però no ha estat gràcies a Espanya que ho hem aconseguit, sinó malgrat ella. Si no hagués estat per la tossudessa i determinació catalana, Espanya hagués fet el mateix que França. Ja t’he deixat la llista, la pots negar, perquè molesta als teus ulls veure que tenim raó, perquè és més còmode creure’t el que et convé, però als que ho hem viscut a casa, tot això, no ens podeu enganyar.
Només cal veure la proporció entre la Ciutadella i Barcelona al segle XVIII, per entendre la magnitud de la repressió dels espanyols contra els catalans. Imagineu-vos-ho a dia d’avui http://ves.cat/aNHz
Alwix – Lunes, 18 de julio de 2011 a las 11:18
Sabes perfectamente que tus padres se pueden cambiar el DNI cuando quieran, pero desde luego la administración no va a ir a buscarlos.
Por otro lado, la constitución reconoce la oficialidad de catalán, y esa es la única base jurídica en la que se puede sustentar la política lingüística. Como bien sabes, por ejemplo, la UE no va a mover un dedo por vosotros.
Respecto al listado, a mi lo que paso en 1500 y pico me importa más bien poco, y los últimos datos que das no demuestran nada. Son ejemplos tipo “a un tío le dicen que por favor se exprese en castellano”, ¿qué narices significa eso? ¡El imperio opresor! ¡El imperio opresor! ¡Así son todos los españoles! ¿No te parece un poco patético por tu parte?
Por cierto, ¿los castellanohablantes tenemos derechos o no? ¿Todo en Cataluña debe ser exclusivamente en catalán?
francesc – Lunes, 18 de julio de 2011 a las 11:18
Y con la independencia de CAT la cosa irá a más.
El resto de tú comentario es absurdo. Si se suprimiera la Generalitat, por poner un ejemplo, Angela Merkel bailaría una sevillana en el Parlamento Europeo para mostrar su conformidad.
No seáis tan listos, porque los españoles podremos ser lo que tu quieras, pero los catalanistas habéis sido perdedores natos durante toda la historia. Habláis mucho, y a la hora de la verdad todo el mundo os pica la cresta.
Que se publiquen las balanzas comerciales y se verá quien es el que más sale ganando de la relación Cataluña-España.
Cataluña realiza casi el 80% de su PIB con el resto de España y a dispuesto de un mercado de millones de personas protegido por los “centralistas” de Madrid durante años, de los productos del resto de Europa.
Por cierto que gracias al Tratado de Nueva Planta Cataluña pudo empezar a comerciar con Cuba y el resto de colonias españolas, porque ese tratado finiquitaba la separación entre reinos y le daba una estructura de estado moderno a España.
otro mito es el de la Catalunya desarrolada respecto al resto de Espanya.. yo ayer me fui a la estaciò de Sants para coger un tren y me parecio mas una jungla que un pais de Europa..
miquel, alwix y resto de indepes porque no os concentrais un poco sobre los problemas reales de los ciudadanos de Catalunya? no os dais cuenta que aqui hay un atraso muy bestia respecto al resto de Europa en cuanto a seguridad, transporte publico, trenes, infraestructuras, servicios etc. ?
Catalunya no es solo Barcelona, daros una vuelta por las provincias, por los pueblos, donde esta Europa??
Mientras tanto seguireis sonyando con vuestro proyecto nacional pero pasaran decadas antes que os parezcais a Europa.
un empleado de la sede espanyola en Barcelona de una multinacional
E.Gimeno
“En pleno franquismo, había represión contra el catalán, pero no puede decirse que hubiera una presecución con ánimo de exterminio. En las escuelas si los niños se ponían a hablar catalán entre ellos, había una reprensión, pero ni castigos ni escándalos, como si lo hubo en Rosellón y en otras partes. Estoy hablando de castigos físicos, humillación, etc… Esto en Cataluña no lo hubo.”
Els seus comentaris evidencien que vostè no va viure l’època de la que parla, qualsevol de la meva edat que va passar pel “Colegio Nacional” li contradirà sempre aquest argument. Els nens no podíem fer servir el català entre nosaltres i de fer-ho sí hi havia càstig físic i humiliació.
“Mientras tanto seguiréis soñando con vuestro proyecto nacional pero pasaran décadas antes que os parezcáis a Europa”.
Si no ens desfem immediatament del llast que representa formar part d’espanya sí que passaran dècades, formant part de l’estat espanyol sempre ens aproparà més a Àfrica que al món civilitzat.
#anti trogloditas 13:05 Per això volem un Estat propi, perquè l’estat de lloguer espanyol ens espolia. Parlant de trens… http://annanoticies.com/wp-content/7-vies22.jpg
Llanto por un pasado de afrentas y esperanza por un futuro esplendoroso.
Las dos patas del pensamiento nacionalista.
Y punto. ¿A qué dedicar más palabras a este tema?
Que el nacionalisme és eminentment racista queda palès per la seva insistència en fer servir Àfrica com un element negatiu de comparació. Ho fan molt sovint. El que sembla que no saben és que, per la immensa majoria de racistes europeus, Àfrica comença als Pirineus (no a l’Ebre).
No hi ha res pitjor que un objecte de racisme que vol ser racista.
E.Gimeno
No estoy de acuerdo con tu comentario. Excepto alguna excepción (el Salvador en los años 30′s) no hay prácticamente casos de lenguas que hayan dejado de hablarse por el miedo de los hablantes a la represión de los gobiernos.
La represión sólo sirve para que las lenguas queden relegadas al ámbito doméstico.
Los poblaciones abandonan su lengua propia cuando perciben que hablarla supone muchos más problemas que pasarse a la lengua impuesta. Las lenguas se hablan por razones “del corazón” o “de la cabeza”.
En Francia desde los años 50′s es posible la educación en lenguas “regionales” y su uso es permitido en todo tipo de publicaciones sin ningúna restricción. La “represión” se produjo solamente a los niños bilingües por parte de los maestros.
Francia es una democracia y eso significa que había elecciones cada poco con partidos de todas las opciones, incluidos los nacionalistas o el comunista. La única razón de que todos los partidos, de la derecha a los comunistas, alentaran al francés como la única lengua de uso público era ideológica.
Los franceses han sido capaces de convencer al conjunto de la poblción de la República que el francés era una lengua superior y que empecinarse en usar “patois” era un disparate.
Y esta patrañaa se ha instalado en las mentes de todo el mundo, incluso de los nacionalistas occitanos o bretones que en sus reuniones y boletines acostumbran a usar el francés como lengua normal. Además han convencido a todos de que el francés es la lengua de Francia y que usarla era una cuestión de patriotismo.
En el caso espanyol, nadie ha sido capaz de convencer a los catalanes de que su lengua era “inferior” o más “Inútil” que el castellano. Y si los argumentos prácticos no han calado, mucho menos los llamados al patriotismo lingüístico espanyo.
En Alicante, y en menor medida en València, si que se han tragado las dos cosas. La mayoría piensa que el valenciano es menos vàlido que el castellano para la vida moderna y al mismo piensan que “tan valenciano es el valenciano como el castellano”. Por eso el catalán se està perdiendo allá.
La ineptitud espanyola en el genocidio lingüístico, entendiendolo como voluntat de que el cambio que ha tenido lugar en Alicante se extienda a todas las zonas no castellanizadas, se manifiesta en la imposibilidad de vender el espanyol como los franceses han logrado vender el francés.
Jim, ningú no jutja a les persones que viuen a l’Àfrica per la seva raça, les comparacions van en funció del desenvolupament del país, no ens vulguis fer passar per racistes per això que no cola.
Miquel – Lunes, 18 de julio de 2011 a las 13:18
O sea Miquel, ¿quieres la independencia porque en CAT tenemos todas las capitales de provincia comunicadas con AVE?
¿Tan importante es ir de Tarragona a Vandellós en AVE?
Faig servir el terme “racisme” en el seu sentit més ample, el de discriminació de pobles sencers i sentiment de superioritat, o sigui que no fugim d’estudi.
La diferència entre el nivell de desenvolupament d’Àfrica respecte el de Catalunya és més o menys el mateix que el de Catalunya respecte de Noruega. Això no vol dir que els noruecs siguin superiors als catalans, oi?
¡Ojo!
Yo estoy totalmente de acuerdo con la metáfora esa del matrimonio entre CAT y España que se quiere divorciar, ya que tenemos separación de bienes y como los españoles hemos aportado el territorio donde viven los independentistas y ellos han aportado… ejem, ejem, (seguimos esperando)… y ellos viven ahí de colonos, si quieren el divorcio sólo tienen que coger sus bártulos (los que les hayamos subvencionado nosotros, me refiero) y salir por la puerta que cae a la altura de Port Bou. ¡No hay problema, incluso les rotularemos los carteles de las carreteras en catalán, no sea que se pierdan!
“La diferència entre el nivell de desenvolupament d’Àfrica respecte el de Catalunya és més o menys el mateix que el de Catalunya respecte de Noruega. Això no vol dir que els noruecs siguin superiors als catalans, oi?”
Efectivament Jim, per això no tractaré de racistes els noruecs que em diguin que el seu país està més desenvolupat que Catalunya per la senzilla raó de que constaten una realitat, que no implica que els seus habitants, a nivell personal, se sentin superiors als catalans.
No cola, Josep. Tu no has parlat del món desenvolupat sinó del “món civiltzat”. Que no passa res, home, que ets racista i ja està, admet-ho. No estàs sol, tens companys de lluita com la filla del LePen, el Vlaams Belang, l’Anglada, l’Heribert Barrera, la Ferrusola…
“De fora vingueren i amb els catalans no pogueren”
No feu aquesta cara tant trista…que no serà pas la primera vagada que perdeu una colònia espoliada i maltractada. Recordeu: Perú, Flandes, Cuba,… països on ja fa temps que se us han tret de sobre. O encara us dol ?
No se Jim, però jo no m’he presentat mai a unes eleccions amb Libertas ni amb la Ligi Polskich Rodzin.
Todo esto no es más que una discusión bizantina: dentro de veinte años, Al Andalus.
Me n’alegro per tu, Josep.
Jo tampoc.
1624
Memorial del comte duc d’Olivares al rei Felip IV de Castella
“… trabaje y piense con consejo mudado y secreto para reducir estos
reinos de que se compone España al estilo y leyes de Castilla, sin
ninguna diferencia.”
1700
Edicte de Lluís XIV de Borbó
“… toutes les procedures qui se feron dans les sieges et
jurisdictions des dits pays de Roussillon, Conflans et Cerdaigne,
comme aussy les deliberations des magistrats des villes et communautés
les actes des nottaires et generallement tous autres actes publics qui
passerons en dit pays seront mis et couchès en langue françoise a
peine de nullité.”
1707
Reial decret de Felip V, anomenat de Nova Planta de València i Aragó
“… he juzgado por conveniente así por esto como por mi deseo de
reducir todos mis Reynos de España a la uniformidad de unas mismas
leyes, usos, costumbres y Tribunales, gobernándose todo igualmente por
las leyes de Castilla, tan loables y plausibles en todo el universo…”
1715
Proposta del Consejo de Castilla a Felip V sobre el contingut que ha
de tenir el Decret de Nova Planta de Catalunya.
“… y que sea practicada desde luego las leyes de Castilla, así en lo
Civil, como en lo Criminal, actuando en Lengua Castellana.”
1716 a)
El Decret de Nova Planta, de 16 de gener, prohibeix l’ús de la llengua
catalana a l’Administració de justícia de Catalunya.
“Las causas en la Real Audiencia se substanciaran en lengua
castellana”.
Actualment només aproximadament un 4% de les actuacions judicials a
Catalunya es fan en català.
b)
Instrucció secreta redactada per Abad de Vivanco, secretari del
Consejo de Castilla, adreçada als corregidors de Catalunya.
“Pondrá el mayor cuidado en introducir la lengua Castellana, a cuyo
fin dará las providencias mas templadas, y disimuladas para que se
consiga el efecto sin que se note el cuidado”.
1768
Reial Cèdula d’Aranjuez: s’uniformitzen els aranzels judicials,
s’obliga a l’ús exclusiu del castellà en la vida pública i es
prohibeix el català a les escoles.
1857
La Llei Moyano d’instrucció pública: el català continua prohibit a les
escoles.
Conseqüència: La població alfabetitzada només sabrà escriure en
castellà.
1862
La Llei del notariat, de 28 de maig, prohibeix l’ús de la llengua
catalana en les escriptures notarials. Article 25:
“Los instrumentos públicos se redactarán en lengua castellana y se
escribirán con letra clara, sin abreviaturas, y sin blancos”.
1870
La Llei del registre civil prohibeix també l’ús del català. Art. 28:
“Cuando los documentos presentados se hallen extendidos en idioma
extranjero o en dialecto del país, se acompañará a los mismos su
traducción al castellano, debiendo certificar de la exactitud de ella
al Tribunal o funcionario que los haya legalizado, o en Secretaria de
la Interpretación de Lenguas del Ministerio de Estado, o cualquier
otro funcionario que para ello está completamente autorizado”.
1874
El 9 de novembre s’aprova el reglament de la Llei del notariat. Art.
62:
“Cuando se hubiese de insertar documento, frase o palabra de otro
idioma, o dialecto, se extenderá inmediatamente su traducción, o se
explicará lo que el otorgante entiende por la frase, palabra, o nombre
exótico. […] En el caso del párrafo 3.º del artículo 25 de la Ley, los
Notarios explicarán a los otorgantes y testigos en su dialecto
particular la escritura en castellano, si hubiera alguno que no
entendiera este idioma”.
1880
Valentí Almirall impulsa el Primer Congrés Catalanista, en què es crea
una comissió de defensa del dret civil català.
1881
L’article 601 de la Llei d’enjudiciament civil de 3 de febrer de 1881
estableix:
“A todo documento redactado en cualquier idioma que no sea el
castellano, se acompañarán la traducción del mismo y copias de aquél y
de ésta”.
1915
Reglament de la Llei hipotecària
“Los documentos no redactados en idioma español podrán ser traducidos
por los efectos del Registro, por la Oficina de Interpretación de
Lenguas ó por funcionarios competentemente autorizados en virtud de
leyes o convenios internacionales, y, en su caso, por un notario
civil, quien corresponderá de la fidelidad de la traducción.
Los extendidos en latín y dialectos de España, ó en letra antigua, ó
que sean ininteligibles para el Registrador, se presentarán
acompañados de su traducción ó copia suficiente hecha por un Titular
del Cuerpo de Archiveros y Bibliotecarios ó por funcionarios
competentes.”
1917
Nou Reglament del notariat. Es reitera la prohibició de fer les
escriptures públiques en català.
1924
El governador civil de la província de Barcelona prohibeix, el 15
d’abril de 1924, al Col·legi d’Advocats de Barcelona que publiqui la
seva Guia judicial en llengua catalana.
1925
La Reial ordre del 13 d’octubre de 1925 prohibeix que a les escoles hi
hagi llibres que no siguin “escritos en español”.
1938
a) Ordre ministerial que prohibeix l’ús del català al registre civil.
b) Ordre ministerial que prohibeix l’ús del català al registre de les
persones jurídiques.
1939
Decret segons el qual “queda prohibido el uso del catalán en calidad
de segundo idioma”.
1940
Circular del governador civil de Barcelona
“…Primero. A partir del 1º de Agosto próximo, todos los funcionarios
(…), dentro o fuera de los edificios oficiales, se expresen en otro
idioma que no sea el oficial del Estado, quedarán ipso facto
destituídos, sin ulterior recurso. (…) Cuarto. Ningún expediente de
información -cuando proceda instruirlo con arreglo a lo anteriormente
dispuesto -será sobreseído por falta de pruebas; pudiendo bastar la de
indicios y, en todo momento, la espontánea conciencia que del caso se
forme el instructor…”
1944
Reglament del notariat (art. 148):
“Los instrumentos públicos deberán redactarse necesariamente en
idioma español.”
1955
El censor Juan Beneyto explica per què creu que pot publicar-se un
volum de les Converses filològiques de Pompeu Fabra:
“Y a pesar del matiz catalanista de la obra, como, gracias al
Movimiento se ha castellanizado (…) la vida catalana y cada día son
menos los interesados por estos temas, se considera que no hay
inconveniente que esta obra pueda publicarse”.
Em fa l’efecte que els nacionalistes s’han llegit tantes vegades els decrets de Felip V i de Franco per imposar el castellà que al final han acabat per inspirar-se en ells per redactar algunes de les seves lleis.
Nomès un cec o un fanàtic pot negar la voluntat de l,estat espanyol d,erradicar les llengües no castellanes,amb mitjans moderats i suaus o radicals i brutals,segons les circumstàncies del moment i del lloc.
Muy bien Jim. Eso es exactamente lo que ocurre con el nacionalismo.
Normal. Toda sucesión de patrañas como el nacionalismo catalán necesita a su vez de toda otra sucesión de mitos y patrañas en las que sustentarse. Sinó el invento no funciona
Excelente el artículo de García Domínguez
1942. Aparece el libro “Rosa mística” de Mossén Camil Geis, editado en Sabadell e impreso por Joan Sallent en catalán.
1944. Josep Vergés fundador de “Destino” en 1939 junto con Ignacio Agustí y el poeta Joan Teixidor, establecen el 6 de enero de 1944 el premio “Eugenio Nadal” que daba a conocer a la joven Carmen Laforet y a su novela “Nada”. El galardón descubrió a narradores tan importantes como Miguel Delibes, Ana María Matute, Rafael Sánchez Ferlosio o Carmen Martín Gaite.
1945. Con apoyo y subvención del Gobierno se celebra el centenario de Mossén Cinto Verdaguer.
1947. Se otorga el premio “Joan Martorell” para novela en catalán. Son premiados Celia Suñol por su novela “Primera Part”; y “El cel no és transparent”, de María Aurelia de Campmany.
1947. Se crea el premio “Ciudad de Barcelona”.
1949. Para narraciones cortas se crea en la Casa del Libro el premio “Víctor Català”, así como los premios “Aedos” para biografías, “Josep Ysart” para ensayos y el “Ossa Menor” que ideó el gallego-catalán José Pedreira, cambiándose luego el nombre por el de “Carles Riba” a la muerte de éste, en su honor.
1951. Se otorga un premio a la poesía en catalán con la misma cuantía económica que a la española. Posteriormente el premio se amplia a otras actividades culturales como “Teatro” y “Bellas Artes”.
1951. José Mª Cruzet funda Ediciones “Selecta” para obras escritas en catalán. En colaboración con Aymà concede el “Joanot Martorell” al insigne veterano de la pluma Josep Plà por su creación “El carrer estret”, una de las más bellas narraciones en catalán de nuestro tiempo.
1952. En la visita del Generalísimo Franco a Cataluña, en el mes de junio, se inaugura la cátedra “Milà i Fontanals” para el estudio científico de la lengua catalana.
1955. El poeta y escritor José Mª de Sagarra recibe la orden de Alfonso X el Sabio con ocasión de la publicación de su obra en catalán titulada “Memories”.
1956. Nace “Lletra d’Or”, sin recompensa económica y tiene como galardón una “F” de oro, distinguiéndose con él al mejor libro del año anterior escrito en catalán. El primero en recibir este galardón fue Salvador Espriu por “Final de Laberint”. 1959. Los premios barceloneses “Crítica” se incorporan a la producción en catalán.
1960. El Centro de Lecturas de Valls, inicia un curso de lengua y literatura catalana de carácter público.
1960. En Barcelona se crea el premio “Sant Jordi” para novela, dotado con 150.000 pesetas, cantidad análoga, intencionadamente, a la del “Nadal”.
1960. Con subvención del Gobierno se celebra el centenario del poeta Joan Maragall.
1965. El gran poeta y canónigo de la catedral tarraconense, don Miguel Melendres, edita su obra “L’esposa de l’anyell”, un poema en catalán de doce mil versos. Encuadernado en rica piel blanca, lo lleva el Arzobispo de Tarragona, doctor Arriba y Castro, al Papa Pablo VI, que recibe complacido esta singular muestra de la hermosa lengua catalana que le llega de España. 1965. El Ateneo Barcelonés monta un curso de Filología Catalana.
1965. A los Premios Nacionales de Literatura, se le añade el “Verdaguer” para producción en catalán.
1966. Barcelona rinde homenaje a su ilustre hijo Maragall, en el que intervienen Gregorio Marañón, Pere Roig, José Mª Pemán y Ruiz Jiménez. En los jardines que llevan el nombre del poeta, en Montjuic, se le eleva un busto.
1966. Radio Tarragona organiza a través de sus antenas unos cursos de catalán con profesores especializados.
1967. La Diputación de Lérida dota una cátedra de “Lengua catalana”.
1967. La Diputación de Barcelona acuerda dar cursos de catalán en todos los centros culturales dependientes de la corporación y acuerda fundar la cátedra de Lengua Catalana en la Facultad de Teología de Sant Cugat (Barcelona).
1968. Editorial Destino completa el “Nadal” con el nuevo “Josep Plà”, concedido a “Onades sobre una roca deserta” de Terenci Moix. En la selecta lista de los que lograron este galardón figuran lo más florido de la narrativa catalana: Baltasar Porcel, Teresa Pàmies, Cirici Pellicer, Marià Manén, Enric Jardí, Llorenç Villalonga, Jaume Miravilles y Jordi Sarsaneda
1968. En Gerona se otorga por primera vez el “Prudenci Bertrana”
1969. Nace el “Premi d’Honor a les Lletres Catalanes” con destino a la consagración de escritores noveles.
1970. Comienza a publicarse la espléndida Enciclopedia catalana.
En 1.941 se vuelven a editar obras en catalán. En 1943 se publican cuarenta y tres; entre ellas, las Obras completas de Verdaguer. y El somni encetat, de Miquel Dolç.
Funciona el lnstitut d’estudis catalans, del que es presidente Puig i Cadafalch. Y en la institución Amics de la poesía se dan clases particulares de lengua catalana.
En 1944 estrena Joan Brossa su pieza teatral El cop desert; en 1946, Pío Daví y Maria Vila realizan campañas de teatro vernáculo, estrenando L’hostal de la gloria, de Josep Maria de Sagarra, que desarrolla en los años inmediatos una constante labor dramática. Auspiciada por Tristán La Rosa, aparece en 1945 la revista Leonardo; en 1948, Dau al set, dirigida por Brossa, donde son habituales las firmas de Ponç i Cuixart, Tapies y Tharrats. Editorial Aymá convoca en 1947 el Premio Joanot Martorell, que seguirá impartiéndose sucesivamente. También la revista Antología patrocina un concurso mensual de cuentos en catalán. Escriben poesía en su lengua Salvador Espriu, Pérez Amat, Pedroto, J. V. Foix, Maurici Serrahima, con dificultades, pero cumpliendo una espléndida tarea, pese a ellas. En 1948, los libros publicados en vernáculo son ya sesenta.
La senyera de Cataluña y la bandera de Barcelona ondean libremente en los edificios públicos a partir de 1940. Se bailan otra vez sardanas en las Fiestas Mayores y no se limita la tradición dominical de hacerlo frente a la catedral. Un libro sobre Joan Miró, de J. E. Cirlot (Editorial Cobalto) gana uno de los premios del INLE a las mejores ediciones, en 1949. La Orquesta Municipal se ha presentado, con inenarrable éxito, en 1944, en el Palau de la Música, bajo la dirección del maestro Toldrá. Vuelve a actuar, en triunfo, el Orfeó Catala. Tiene una gran acogida el Teatre selecte de Frederic Soler (Serafí Pitarra). En los años 60 se doblan al catalán varias películas (Verd madur, La filla del mar, etc.); no tienen éxito. (Es interesante destacar que, durante la Segunda República, no se realizó ni una sola película larga en catalán. En Valencia, en cambio, Luis Martí produjo y dirigió El faba Ramonet, en 1933). Tampoco lo tendrá el semanario Tele/estel, lanzado en esta década. Ni la posterior reaparición de En Patufet. (Ni lo tiene actualmente el diario Avui u otros similares. Es un hecho verdaderamente significativo.)
A partir de 1945, pues, se hace patente la liberalización en materia cultural. De tal manera que, no hay obstáculos serios para aquellas manifestaciones catalanistas no politizadas; o, para concretar mejor, no tendentes a fomentar de nuevo los afanes separatistas y antiespañoles. Por eso ha podido escribir Guillermo Díaz-Plaja celebrando la restauración de la Generalitat (tras resaltar su emoción al volver a oír gritar al presidente Tarradellas un visca Espanya! en catalán, lo que le hace recordar un articulo memorable de Maragall) que lo que Cataluña ha recuperado, en verdad, nunca se había perdido.
Claro que no es ésta la versión que ahora suele ofrecerse. Otro libro plenamente tendencioso, Els anys del franquisme llega a presentar a El Facerías y a Quico Sabater, tristemente famosos en su época por su dilatado historial de delincuentes comunes, como héroes de la lucha antifranquista. Se quiere asimismo desvirtuar la creciente pujanza de la cultura catalana, que alcanza singular auge a finales de los años 50, para consolidarse irresistiblemente en la siguiente década. La revista Serra d’Or (1959); Ediciones 62, fundada ese año y dedicada tan sólo a publicar libros en vernáculo; el Omnium Cultural (1961), que tiene por misión fomentar la cultura y la lengua catalanas; la Escala d’art drama tic Adrià Gual; la Agrupació dramática de Barcelona, son muestras irrebatibles de ello. Y los nombres (pese a todos los obstáculos) de Carles Riba, Vicens Vives, Santiago Sobraqués, Gabriel Ferraté, Xavier Benguerel, Ferran Soldevila, Maria Aurèlia Capmany, Joan Reglá, Pere Quart, Jordi Sarsanedas (que gana en 1953 el premio Victor Catala, con su libro de narraciones Mites), Folch y Camarasa, Josep Pla (premio Joanot Martorell, en 1951, con El carrer estret). A mediados de los 60 nace la nova cançó, en las voces. de Joan Manuel Serrat, Lluís Llach, La Trinca: esta llena de Implicaciones políticas. En 1966 ha aparecido la Historia de la premsa catalana. Comienza a publicarse en 1970 la espléndida Enciclopedia catalana. Los libros en vernáculo ya se editan entonces por centenares.
Si descendemos a la esfera deportiva, bueno será recordar que la Selección de Barcelona, como tal, jugó varios encuentros internacionales de fútbol en los años 40, en el viejo campo de Las Corts (bien es verdad que su capitán era el medio azulgrana Franco). Y que la más esplendorosa época deportiva del Barcelona C. de F. se sitúa en los años 50, con el famoso equipo de las cinco copas. Por lo visto, entonces no existía la animadversión de los órganos deportivos centralistas al club azulgrana, de la que, paradójicamente, tanto se queja en plena democracia, don José Luis Núñez.
Parece innecesario exaltar el tremendo desarrollo económico de Cataluña bajo el franquismo, que le llevó a situarse en cabeza de todas las regiones españolas en renta per cápita. Tras una primera fase, que propició las fortunas individuales (los estraperlistas de Rigat), llegó la prosperidad colectiva. A la vista están las realizaciones materiales logradas, los puestos de trabajo creados, la desbordante industrialización conseguida, la masiva inmigración que se produjo. Quizá por ello, Josep Maria de Sagarra escribía, en ocasión del XXXV Congreso Eucarístico Internacional de 1952 (que otra vez más en su historia colocó a Barcelona a los más altos niveles europeos): el primer milagro ha sido la transformación material y moral de Barcelona.
Ocurría, sin embargo, que ahora Madrid se lo disputaba con mayor igualdad que antes de 1936; pero ése era otro problema. Del cual, obviamente, sólo podían derivarse beneficios para la cultura española. Hoy, en cambio (al decir de Jaime Guillamet, Informaciones, l-XII-79), una grave amenaza de extinción pesa sobre la lengua catalana. Tan sorprendente afirmación la basa en el estudio hecho por los siete lingüistas que forman el equipo de redacción de las revistas Els marges. Para ellos (Joaquín Molas, Joan A. Argente, Enric Sulla, Jordi Castellanos, Manuel Jorba, Josep Murgades y Josep M. Nadal), el catalán está ahora mucho peor que en los años 40 y 50, por la castellanización que sufre, derivada de las inmigraciones. Los políticos catalanes (dicen) adoptan ante el problema de la lengua actitudes híbridas y contemporizadoras. Bien; se trata de una opinión respetable, interesante. Pero, alarmista en exceso.
Lo que no puede negarse es que existen otra vez (como en tiempos del franquismo) autores catalanes malditos, que son objeto de sañuda marginación; Josep Pla puede ser su más característica muestra. También Joan Maragall, evidentemente a causa de su famosa Oda a Espanya, que le valió la malquerencia de los separatistas. En esta línea de politización (que incurre en el mismo vicio anterior, tan justamente criticado) puede tomarse como prueba el rechazo de dos catalanes eminentes, pero a la vez claramente españolistas: Eugeni d’Ors, en literatura, y Salvador Dalí, en pintura.
Momium:
Gracias. Sigue dando a conocer estos hechos. Porque la verdad siempre termina por triunfar.
La parte de verdad que citan siempre los catalanistas está superada por los historiadores ya que éstos partiendo de la realidad, juntan los datos y elaboran la teoría.
Los catalanistas toman “la parte por el todo” y que me perdone el forero de ese nombre, y con ella justifican su teoría que para ellos es indiscutible. Exactamente igual que haría un franquista tomando los datos que tú has presentado para justificar sus teorías respecto a la política de Franco con la lengua catalana.
Nadie puede engañarse toda la vida a sí mismo. Los catalanistas tampoco.
Sobre la pretesa “liberalització” del franquisme respecte al català només unes dades,no es publica cap diari en català fins el 1976,fins el 1977 no hi ha una emissora de ràdio en català i hem d,esperar el 1984 per tenir un canal de televisió en aquesta llengua.
Tampoc estava permès el seu us a l,ensenyament,a l,administració pública,etc.etc.
L,estatus legal del català a Catalunya era el mateix que el del xinès,com si no existís.
Es que debatre aquests temes amb els negacionistes,es com debatre la teoria de l,evolució amb els creacionistes,es inutil.
Podeu intentar enganyar els que no ho van viure,però els que si que hi èrem sabem com va anar i com es va perpetrar l,intent de genocidi cultural i lingüistic,que encara continua amb mitjans mes o menys subtils,segons els llocs i les circumstàncies.
L’abandonament de la idea burgesa de nació espanyola, que practica el provincianisme mal portat, és una via morta. Cap administració pública regional espanyola es transformarà mai en un estat independent ni accedirà pel seu compte a cap ONU. Els nacionalismes estan en regressió a tot el món. La lluita mesquina i pessetera per “transformar” Espanya en un “Estat multinacional” és una lluita impresentable i estèril.
No és res de nou que els súbdits de les dictadures, per no estar en contradicció amb les mateixes, es deixin passar la mà pel llom, com tot borrego, i ens “sentim” d’una ètnia especial ( “sóc català”), ètnia que tindria la seva pròpia cultura especial ( “porto barretina, menjo botifarra, tinc seny ,…”) i que posseeix un territori concret (” Catalunya “), que seria el substrat material de tota riquesa (neofisiocràcia, de la qual hem parlat tantes vegades). Els sentiments nacionalistes són una cosa molt lletja, com va demostrar l’expansionisme alemany en el s XX.
El que proposen els provincians espanyols és la idea romàntica, estesa per l’idealisme alemany decimonònic, que hi ha una pulsió “nacional” (amb minúscules) en l’ésser humà, un sentiment que l’uneix a “la seva” terra i que explica “la seva “manera de ser. Per això és una dictadura, perquè predica l’homogeneïtat uniforme dels seus membres i la necessitat de la salvaguarda de l’estereotip, com a tasca metaindividual, “nacional”, el que pot arribar a legitimar les conductes més abjectes, a dotar-les de l’hipotètic atenuant moral de ser perpetrades per a major glòria de la “nació”, de la tribu, de l’ètnia, de la preservació de la cultura de “aquestes valls ” … el substrat territorial és essencial. Resumint, són tres elements: ètnia, cultura i territori.
Les administracions públiques regionals espanyoles i els seus súbdits, convençuts de tenir raó en les seves reivindicacions anticentralistes, el que han posat en joc és el concepte “nació” amb minúscules. Pretenen substituir la Nació espanyola per la seva “nació”, en una volta enrere de la història. Es tracta de desmuntar la revolució burgesa i reconstruir un estat de menor mida (que aspira a ser com Finlàndia, però que ara és poc més que Cisjordània), muntat sobre la base, no dels ideals burgesos, sinó de les ètnies culturals medievals. Si això succeís a França, suposaria la resurrecció dels gals, els francs, els víkings, els borgonyons i els bretons, que són els cinc components del gresol de la Nació.
El buit que va deixar Franco a l’esperit de les classes mitjanes va ser tan gran que, immediatament, va haver de ser omplert per les 17 impresentables dictadures de proximitat (impresentables des del punt de vista filosòfic, ja que es basen en la resurrecció del nacionalisme). Als borregos és molt fàcil ficar-los al cap que pertanyen a una nació-ramat i que els seus mals es deuen al fet que hi ha altres nacions-ramat que, tot i ser ètnico-culturalment inferiors, els exploten.
El que tenim a sobre només és una estafa a terminis o, millor, una estafa de tracte successiu: Tenim un sector públic regional “cutre”, llardós, brut i hipertrofiat. El seu expansionisme ha donat lloc a un règim opressiu gairebé irreversible de dictadures de proximitat, totes del mateix caire victimista, que, a sobre, us ho fan empassar com si fos “bocatto di cardenale “; que ha fixat fèrriament fronteres internes i creat el monstre de la xenofòbia interna, a més de sembrar el menyspreu cap a hispanoamérica (quin sentit que la primera empresa industrial del país, involucradísima a llatinoamèrica, estigui en mans d’aquesta fauna provinciana hereva del pitjor franquisme, el nacionalisme ètnico-cultural-territorial! Arquitectura financera desconcertant (Caixes d’Estalvis, ideologia anti-Sicav, etc.), incapaç d’atreure i fixar capitals. Un país sense nens i ple de magrebins, que són els únics immigrants que no s’en tornaran. Dependència del turisme de classe baixa centreeuropeu. Una socialdemocràcia que ja no te res a oferir, atès que té esgotada tota la munició de salari indirecte i que li creixen els nans orwellians, tipus Sintel, etc. Un liberalisme de pacotilla embrutat amb l’immobiliari i l’afecció a la banca pública regional. Una classe política agafada a les poltrones, plena de ínfules, impune en la seva arrogància i pedant, resolta a portar part d’un pastís inexistent. I el pitjor, com es posa de manifest en els mitjans: uns comunicadors sabedors de tot el que antecedeix que, tanmateix, estan convençuts que el que s’ha de fer és negar-ho tot i estar tot el dia proclamant que … VIVIM EN EL MILLOR DELS MONS POSSIBLES. La situació en matèria de política de comunicació s’endurirà perquè l’INE donarà una dada-PIB no negativa en el quart trimestre i els mistificadors assaltaran els micròfons per pregonar el “ja-ens-estem-recuperandisme”. Així ha passat sempre, i passa i passarà. I encara no haurem començat de veritat el crash conscient! Ens quedarà deixar blindat el sistema financer, posar en marxa el nou torniquet tributari, capitular les fantasies immobiliàries d’ahir i avui (31-12-2010), pagar l’operació de “neteja” immo-hipotecària en totes les comptabilitats, i, a alhora, la transició cap a un model productiu orientat a l’exportació durant tota una generació (15 anys). Quasi res. I els ximples aquests, falsos progressistes i falsos liberals, a la televisió, tot el dia dient que ja ens estem recuperant. És per a “suïcidar-se” o no?
En USA el govern central controla el 75% del pressupost total i cada Estat un 25%. 1º La producció en l’Autonomia de Madrid ha superat a la catalana, ara per ara és la motora del país. 2º Catalunya té la Balança comercial Exterior més deficitària del país, amb l’empresa més exportadora, la SEAT amb pèrdues constants i subvencions any rere any i per a evitar el tancament s’ha hagut de pagar el 51% de la inversió en la fabricació d’un nou vehicle que ha sortit del govern central. 3º És l’Autonomies amb major dèficit fiscal de tot l’Estat. 4º Catalunya és l’Autonomia amb major nombre d’empreses públiques i l’on més creixen. 5º La Generalitat catalana és la que suporta una major despesa en alta adreça de Govern, 114 milions d’euros, i en Administració General, 1.813 milions. Una comunitat més extensa i poblada com Andalusia utilitza per a ambdós capítols 245 milions. I no segueixo per no cansar. Catalunya ho té molt mal, un dels motius pels quals el pais s’està endeutant és per a evitar l’estancament català que a causa del intervencionisme i proteccionisme estan enfonsant a aquesta autonomia i Navarra. P.Basc i Madrid són les úniques que estan sortint de la crisi amb negre panorama per a tu autonomia benvolguda
Pau:
Nadie ha dicho que la lengua catalana en tiempo de Franco no estuviese reducida al ámbito privado.
Lo que ha demostrado Momiun es que todos podemos seleccionar los documentos que queramos para justificar lo que nos interesa. Es lo que hace el catalanismo con los Decretos de Felipe V, callándose las ventajas que supuso para Cataluña por ejemplo la apertura al mercado americano y otras ventajas para toda España, Cataluña incluída.
Con los documentos seleccionados por Momium un franquista puede decir respecto de Franco y la lengua catalana lo mismo que un catalanista respecto del rey de España y la lengua catalana. En sentido inverso naturalmente.
Ninguno de los dos analizarían la realidad. Buscarían justificaciones para su teoría, que evidentemente no hay que justificar porque se trata de un acto de fe política. Sólo se justifica ante el adversario mediante documentos previamente seleccionados. Lo estamos viendo todos los días.
Romualdo:El mercat americà es va obrir a mitjans del segle XVIII,en temps de Carles III,i es sorprenent que si l,anexió a Castella només portava avantatges als catalans s,hagués de fer la força de les armes.
Econòmicament va ser nefasta per la societat catalana per l,increment desmesurat de la pressió fiscal i la substitució de l,autogovern per la submissió a un rei i a un regne que odiaven i menspreaven als catalans.
En dates tan tardanes com el 1760 encara els catalans i els altres membres de la corona d,Aragó demanaven el retorn de l,antiga forma de govern,no en devien tenir tant mal record quan gairabé 50 anys després en volien el restabliment,que no va ser acceptat de cap manera.
L,economia catalana a finals del segle XVII estava prou desenvolupada i molt oberta a l,exterior,la base era la exportació de productes agraris,en especial aiguardent pel mercat europeu,i així va continuar fins a l,apertura dels mercats americans i espanyols molts anys mes tard.
No es pot parlar de l,economia catalana i obviar els 20.000 milions d,euros que s,en van cada any a Espanya a fer coses tan estrafolàries com una via del TGV d,Albacete a Conca per portat 10 persones al dia,mes valdria que la Renfe els hi pagués un taxi,sortiria millor.
Toco Toc:
Muy bueno el análisis.
De la crisis se saldrá cuando las circunstancias sean favorables globalmente pero unos saldrán antes que otros.
Aquellos que no hayan puesto “pegas” al talento exigiéndo integraciones identitarias a los integrados en su sociedad desde el primer día que llegaron a ella lo tendrán más fácil.
N’hi ha prou per posar a google el texte d’aquest momium per veure que tot el que diu ho ha copiat d’una pàgina d’exaltació franquista anomena GENERALISIMOFRANCO.COM
http://www.generalisimofranco.com/mitosH.htm
No m’extranya gens. Tampoc els comentaris elogiosos dels de sempre.
Encara resulta més trista l’actuació del que signa com a toc-toc que s’ha atrevit a penjar un “rollo papatero” que va escriure fà 5 anys per un altre web.
Tan limitats són aquests anticatalans que no són capaços d’escriure quatre paraules seguides, pero originals per comentar la notícia?
Ciudadanos:
Una fuente puede ser perversa y lo que dice ser verdad. No porque la verdad la digan Stalin, Hitler o Franco o ETA deja de ser verdad. Porque no mienten en todo. En la página de exaltación franquista, y no he entrado en ella, se ha dicho parte de la verdad sobe el franquismo y la lengua catalana.
Yo también puedo descalificar los Decretos de Nueva Planta porque los he encontrado en una página de una organización separatista. Como te dije tanto el historial del franquismo y la lengua catalana como los Decretos de Felipe V son aspectos que los historiadores recogen e interpretan. Con ellos elaboran la teoría. El catalanismo no. El catalanismo toma un fragmento de la historia, selecciona un documento, y con él ya tiene toda la historia de Cataluña. La que le conviene naturalmente.
Y respecto de Toc Toc, será una web de hace 5 años pero me ha encantado conocerla y se lo agradezco. Porque es meridianamente clara y certera.
Y no se puede descalificar a nadie porque haga suyo el discurso de otro. A fin de cuentas en este medio se lo veo hacer a muchos. En muchos casos dan el acceso pero aunque no lo hagan es bueno citar la fuente. Yo veo que en los documentos que seleccionan los catalanistas muchas veces tampoco aparece la fuente o donde encontrarlo.
No obstante bueno es citar la fuente. Y hombre que Momium, a Toc Toc no le conozco, ha dado pruebas sobradas de saber escribir y argumentar. Que cuando selecciona un documento todos vemos que lo ha sacado de algún sitio. No busques cualquier excusa para descalificar.
#Jim 21:16 No cal anar tant lluny. La Constitució espanyola, redactada sota pressió del règim franquista i l’exèrcit espanyol, també imposa el castellà allà on no és llengua pròpia.
http://www.vozbcn.com/figura/2010/0....tucion.jpg
Si ho veieu massa petit, cliqueu aquí http://ves.cat/aNZd
Presión Régimen franquista, ejército… ¡Cuánto cuento! Con esa presión consiguieron lo impensable y una fuerza para dominar la política española como partidos bisagra que se ha mostrado nefasta para todos los españoles. Si van a terminar pidiendo la independencia ellos.
El Estado de las Autonomías fue una demanda de los nacionalistas y una oportunidad de poder para los partidos políticos de ámbito estatal que vieron en las taifas una cuota de poder político y económico, una tribuna desde la que crear opinión favorable y una agencia de colocación.
Y así han actuado todos. Nacionalistas y no nacionalistas.
Estado centralista ya. Como en Francia.
Que se vote a ver si queremos el estado centralista, las autonomías o la independencia.¿Lo aceptan los nacionalistas? ¿Tienen agallas para arriesgarse a que se les termine el chollo con un estado centralista?
Y los partidos estatales que defiendan el estado centralista. Ya sé que es difícil por el poder y la bicoca que también les supone a ellos. Pero al punto que han llegado las cosas hay que ser coherente y establecer la primera prioridad de todas. La supervivencia del Estado.
UN CATALAN EN MADRID
Por motivos que no vienen al caso, me he trasladado de Barcelona a Madrid.
Ante la necesidad de realizar unas gestiones administrativas, llame el 010.
Tenía que realizar tres gestiones distintas, todas en el Ayuntamiento.
Desde el mismo teléfono y durante la misma llamada, me dieron tres números consecutivos para realizar las gestiones un día concreto. Les expliqué que no me daría tiempo a acudir a tres mesas si los números eran consecutivos… “No se preocupe, le atenderá la misma persona para las tres gestiones, por eso los tres números consecutivos para tres departamentos distintos….”
Y todavía más increible para un catalán: fuí a un centro de salud, me atendieron como desplazado sin ningún problema y, en la misma cita, visita al médico de cabecera, analítica, vuelta al médico de cabecera y de ahí, al especialista. Todo en tres horas.
A ver si empieza a tener claro los políticos catalanes que lo importante son las personas y los servicios que a éstas deben de proporcionar. No la lengua en la que se hable la gente.
ciudadanos fa molta pena 02:18
Dices,
—Encara resulta més trista l’actuació del que signa com a toc-toc que s’ha atrevit a penjar un “rollo papatero” que va escriure fà 5 anys per un altre web.
Tan limitats són aquests anticatalans que no són capaços d’escriure quatre paraules seguides, pero originals per comentar la notícia?—
Me encanta que te hayas leído lo que tu llamas “rollo papatero”. Y que te haya escocido…más. Porque es evidente. La verdad no es amarga, lo que no tiene es remedio (¿Serrat?). Mira, tu intento de descalificación a la persona muestra que no tienes ningún argumento de contrario a la chicha de su parlamento, sea de la fecha que sea. De tenerlo lo habrías dado. O quizás no. Quien sabe…Algunos “catalanistas” (con perdón de los catalanistas…) sois de un rarito que espanta, cuando abandonais el clon, que hasta terminais dando pena, de la buena. Y…por cierto…hablando de pena…quizás el uso de “rollo papatero”, que utilizas y que no existe, salvo para los que han oído campanas y no saben donde, en lugar de “rollo patatero”, que sí que se utiliza, y que sería lo correcto, linguísticamente hablando, pues sería una buena pista hasta para elucubrar sobre tu nivel intelectual o limitaciones “foriles”. Cosa que yo no haré. Los “retratos” no hay que retocarlos. Y tú te has retratado en 3D.
PD: percátate que he dicho que “tú te has retratado”, no que los catalanes lo hayan hecho. Uno sabe distinguir…