Cataluña

Los servicios jurídicos del Parlamento autonómico reconocen que el español también ha de ser lengua vehicular

Al igual que reconoció la propia Generalidad en su recurso ante el TSJC, los abogados de la Cámara autonómica recuerdan en un informe que ‘la Constitución no permite excluir el castellano como lengua vehicular’.

Redacción
Martes, 20 de septiembre de 2011 | 17:02

Los servicios jurídicos del Parlamento autonómico de Cataluña han remitido este viernes un informe a la Cámara autonómica en el que proponen la ‘inadmisión’ de una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que instaba a tramitar un nuevo texto legislativo para establecer que el catalán sea ‘la única lengua vehicular’ de todas las ‘actividades académicas, escolares, extraescolares, complemtarias y administrativas’ en las escuelas de Cataluña.

En el informe, que se ha conocido este martes, los abogados del Parlamento autonómico argumentan, entre otras cosas, que ‘la legislación estatutaria, amparada en el artículo 3 de la Constitución, no permite desplazar total y absolutamente el castellano de la enseñanza en los términos tan extensos como pretende la proposición de ley presentada’. ‘Tanto el derecho a utilizar el castellano como su carácter oficial, no permiten proscribirlo de toda la actividad desarrollada en la escuela y en el entorno de la escuela, en todos los niveles, grados y ciclos, y por tanto, resultaría inconstitucional, además de antiestatutaria, la regulación propuesta de forma clara y evidente’, añade.

La Constitución ‘no permite excluir el castellano como lengua vehicular’

También señalan que ‘la jurisprudencia constitucional, por su parte, sostiene la interpretación de que el artículo 3 de la Constitución no permite excluir el castellano como lengua vehicular, sin perjuicio de que el catalán lo sea, con mayor presencia (“resulta legítimo que el catalán, en atención al objetivo de la normalización lingüística en Cataluña, sea el centro de gravedad de este modelo de bilingüismo“, STC 337/1994, FJ 10, criterio reiterado en la STC 37/2010, FJ 23)’.

De esta forma, ya son dos los departamentos jurídicos autonómicos que reconocen que el español no puede dejar de ser lengua vehicular escolar, a pesar de que, en la práctica, solo lo es el catalán. El propio Gobierno autonómico, en su recurso del pasado 7 de septiembre, como respuesta al auto del TSJC que insta a cumplir las sentencias del Tribunal Supremo para reintroducir el bilingüismo escolar, reconocía que el castellano ha de ser lengua vehicular.

Rechazo a la ILP, pero declaración de apoyo a la inmersión

En base a este informe, la mesa del Parlamento autonómico (compuesta por CiU, PSC y PP) ha decidido por unanimidad rechazar la ILP. Curiosamente, los servicios jurídicos de la Cámara autonómica comparten los argumentos con los más de 500 padres que han solicitado una educación bilingüe en escuelas públicas de Cataluña, tal y como han ordenado cinco sentencias del Tribunal Supremo y diversos dictámenes del Tribunal Constitucional.

De forma también sorprendente, poco después de rechazar la ILP, la junta de portavoces del Parlamento autonómico ha aprobado una declaración de apoyo al modelo de inmersión lingüistica escolar obligatoria que establece el catalán como única lengua vehicular en los colegios. El texto ha recibido el apoyo de los representantes de CiU, PSC, ICV-EUiA y ERC; la abstención de Solidaritat; y el rechazo de PP y Ciudadanos.

La Generalidad considera que ya aplica el bilingüismo escolar

El portavoz del Gobierno autonómico, Francesc Homs, durante la rueda de prensa posterior al Consejo Ejecutivo, ha negado que el castellano esté excluido como lengua vehicular del sistema escolar catalán, a pesar de que no se conoce ni un solo colegio público bilingüe (castellano-catalán) en toda Cataluña, y que el Tribunal Supremo ha conminado a ‘que el castellano sea reintroducido como lengua vehicular de forma proporcional y equitativa en relación al catalán en todos los cursos del ciclo de enseñanza obligatoria’.

“Si hay dos lenguas oficiales, las dos son vehiculares. La cuestión está en cómo se administra esto. Y esto, a quién el TC confiere autoridad para administrarlo es al departamento de Enseñanza, que lo hace en función de las consideraciones fundamentalmente pedagógicas con que cree que lo ha de administrar”, ha respondido Homs a una pregunta de LA VOZ DE BARCELONA.

Temas: , , ,

130 Comments en “Los servicios jurídicos del Parlamento autonómico reconocen que el español también ha de ser lengua vehicular”

NOTA: Sean respetuosos con sus comentarios. Se borrarán los comentarios cuyo contenido o enlaces puedan ser considerados difamatorios, vejatorios o insultantes. Recuerden siempre que las formas importan y que hay muchas formas de decir lo mismo. Gracias por participar.
  1. m33 - Viernes, 23 de septiembre de 2011 a las 14:24

    Volem la independència i un cervell nou pels ejpanolots,

    Veig que estas informat, però la preguinta era si anto33 ho està…

    Salut, siau i //*//

  2. sergar - Viernes, 23 de septiembre de 2011 a las 14:29

    vito, dijo: “¡Que el mallorquín no ES catalán! Bramen els anticatalans…”.

    Voy a aclararte las ideas, informándote el significado de uno de los verbos más básicos que existen. El verbo ser. ¿Qué significado le das a este verbo? Porque creo que parece que desconoces el significado más importante del verbo ser.

    Mira. El significado más importante del verbo ser es: ser igual, ser lo mismo. En este sentido, por supuesto que el mallorquín ni el valenciano son catalan estándar, así como tampoco es igual al catalán de ninguno de los dialectos del catalán. A este significado, principal, es al que nos referimos nosotros. (SER, = ). EJ: 4 + 4 = 8 // 4 + 4 SON 8.

    PUES BIEN, Tú y los vuestros, en cambio, os empeñáis en utilizar otro significado, uno más impropio, menos pulido, menos preciso, más tosco. Además empeñáis en atribuirnos a nosotros ese significado que vosotros utilizáis porque no sabéis utilizar el verbo “ser” como Dios manda (es decir, debidamente). ¿Qué significado tiene para vosotros el verbo “SER”?
    La respuesta es que para vosotros utilizáis el verbo ser “SER” significando “FORMAR PARTE DE, CONFORMAR…”. En este sentido, por supuesto que el Mallorquín forma parte de la lengua catalana. Nadie lo niega.

    Pero… ¿cómo no vamos a discutir, cómo nos vamos a poner de acuerdo, si utilizamos las palabras con un sentido distinto?

    Por cierto, ¿te das cuenta de que se os tienen que explicar las cosas como a niños de 10 años? Este foro está consistiendo en esto. ¿Te das cuenta? ¿No será que sois un poco curtets?

    Yo creo que sí. Pero sin ofender.

  3. sergar - Viernes, 23 de septiembre de 2011 a las 14:34

    Escribí mal. Escribí: “En este sentido, por supuesto que el mallorquín ni el valenciano son catalan estándar, así como tampoco es igual al catalán de ninguno de los dialectos del catalán” .

    Quise haber escrito: “En este sentido, por supuesto que el mallorquín ni el valenciano son catalan estándar, así como tampoco es igual al catalán de ninguno de los dialectos catalanes (de Cataluña)”.

  4. vito - Viernes, 23 de septiembre de 2011 a las 14:37

    “Vito, no es la “nuestra” es la que mayoritariamente todos los españoles nos dimos al votar la constitución del 78”

    Voleu igualtat?
    Es vosté qui ens deia, amb majúscules i tot “no se da el mismo trato jurídico a alguna de las lenguas cooficiales, SE ESTÁ VULNERANDO EL ARTÍCULO 3.2 DE LA CONSTITUCIÓN PORQUE SE ESTÁ VULNERANDO, ENTRE OTRAS COSAS, EL CONCEPTO DE COOFICIALIDAD”

    El concepte de cooficialitat. Segons vosté mateix “(no sé si lo sabes) significa IGUAL DE OFICIALES”.

    Ara no. Ara no són iguals. Ara la igualtat no depen de si són “igual de cooficiales”, sino de que el van aprovar els espanyols de la generació anterior, amb el cos del dictador encara calent, amb un exèrcil franquista apuntant. Ara hem de conformar-nos amb aquella “igualtat”.
    La del miserable nacionalisme espanyol.
    Els nacionalistes espanyols ens prenen per idiotes.

  5. vito - Viernes, 23 de septiembre de 2011 a las 14:38

    “Evidentemente, las administraciones no tienen olligación de tener que dar educación en la lengua materna de todos los paises del mundo, sólo en aquellas que son oficiales”

    És mentida.

  6. vito - Viernes, 23 de septiembre de 2011 a las 14:41

    “El verbo ser. ¿Qué significado le das a este verbo? ”

    A mi no em pregunti. Pregunti-li a l’autor de la frase ¡Que el mallorquín no ES catalán! Ell li explicarà qué opina del que vosté (i al resta del món normal) diu: “por supuesto que el Mallorquín forma parte de la lengua catalana. Nadie lo niega”

  7. vito - Viernes, 23 de septiembre de 2011 a las 14:47

    He confós sergar amb siofender. Però aixó no canvia gens la meva argumentació.

  8. sergar - Viernes, 23 de septiembre de 2011 a las 14:49

    m33,

    ejpanolots. Éste es un término que te encanta usar. Pero te diré lo siguiente:
    1.- Sustituir la “s” por la “j” es algo minaritoria en los españoles. Los andaluces por ejemplo, muchos, ni siquiera tienen en su habla el sonido “j”.
    2.- Y sobre eliminar la “s” y sustituirla por otra letra, te diré lo siguiente:
    – Es algo que suele hacer la gente joven y de sexo masculino para parecer menos cursi, pues el sonido de la “s” es demasiado refinado.
    – Dicha sustitución no es algo exclusivo de los españoles castellanohablantes, Pues te Informo de que también es típico y antigo que de muchos jóvenes mallorquinohablantes de toda la vida, eliminar la “s” en algunas palabras, y sustituirlas, no ya por la letra “j”, sino por la “r”. Y la finalidad es la misma: parecer menos finos. El ejemplo más significativo:
    – Posar (poner): /porà/ (en mallorquín de muchos jóvenes).

    En cualquier caso, si tú eres feliz calificándonos como “ejpanyolots”, pues allà tú. Yo soy mallorquín y español y no me siento aludido ni, por tanto, ofendido. En lo más mínimo. Es que haces el ridículo utilizando tal término. Indica lo tonto que eres.

  9. Elemental querido watson - Viernes, 23 de septiembre de 2011 a las 14:58

    mariachi casposo

    la imposicion monolingue es INCONSTITUCIONAL desde el mismo momento que el TC dicto la inconsttitucionalidad. Esto es: DESDE SIEMPRE.

    otra cosa, es que los lerdos como tu, no entendais derecho. Porque, las argumentaciones son mas que logicas en todas sus sentencias. Tanto, que hasta cualquier persona no instruida en derecho las entenderia.

    Por cierto, una cosa es la oficialidad de una lengua.

    y otra, son los modelos educativos que SE PUEDEN ENCONTRAR en funcion de lo que los legisladores (LOS POLITICOS) hacen.

    Eres un burdo MENTIROSO Y MANIPULADOR. La constitucion paraguaya es DIFERENTE en forma a la española en cuanto a la denominacion de lenguas oficiales:

    Esto dice en el apartado de la lengua:
    “””El Paraguay es un país pluricultural y bilingüe.

    Son idiomas oficiales el castellano y el guaraní. La ley establecerá las modalidades de utilización de uno y otro.

    Las lenguas indígenas, así como las de otras minorías, forman parte del patrimonio cultural de la Nación. “”””

    Ergo, la parte que dice “la ley establecera las modalidades de UTILIZACION DE UNO Y DE OTRO”, claramente esta CONDICIONANDO el uso de los idiomas oficiales en si.

    La Constitucion española esta escrita DIFERENTE. No pone por ningun lado que se deba condicionar su uso haya donde es natural, ergo, si no especifica nada, es evidente que NO PUEDE PARTIRSE de una base que aplica triples raseros diferentes.

    Lo entiendes ahora monolingue?
    La diferencia basica es qeu si una ley NO ESPECIFICA desigualdad, AUTOMATICAMENTE implica igualdad, entre otras cosas, porque se puede usar EXACTAMENTE EL MISMO ARGUMENTO para ambas lenguas haya donde sean oficiales y nadie te podria decir que una arguemtnacion es correcta, y la otra no.

    Te recomiendo que antes de abrir la boca sobre un texto en castellano, te lo leas minimo 30 veces. Siempre te hago la misma recomendacion, y lo hago, precisamente porque esta harto evidente que tienes un serio problema en comprension lectora en castellano deficientemente resuelto.

    Haya tu, lo que hagas con tu ignorancia. Pero no nos trates al resto de lerdos, cuando precisamente el lerdo eres tu.

  10. sergar - Viernes, 23 de septiembre de 2011 a las 15:07

    Volem l’independència i rodes noves pel tractor

    No había entendido lo que me querías decir. Pensaba, y me extrañaba, que intentabas demostrarme que los mallorquines se referían al mallorquín como catalán, desde antaño. Creí eso porque en la portada de lo que me escribes se habla de llengua catalana. Y yo, te contesté bajo esa premisa.

    En cualquier caso, el catalán de esa portada tampoco parece mallorquín.

    Por si a alguien le interesa saber cómo era y es el Mallorquín:
    a) http://es.wikipedia.org/wiki/Canto_de_la_Sibila : Estrofa aparece una estrofa del Canto de la Sibila de la Mallorca, según se cantaba en el siglo XV.

    b) http://lletra.uoc.edu/anterior/obre....ndaies.mp3 : Audio de “sa llengo” mallorquina. Texto de 1896. Pronunciación del siglo XX. Este mallorquín “de ben de veres” es el que se quiere defender y que está desapareciendo por culpa del catalán (quiero decir “catalán estándar” o “catalán de Cataluña”).

  11. sergar - Viernes, 23 de septiembre de 2011 a las 15:08

    vito

    Lo anterior también va por tí.

  12. vito - Viernes, 23 de septiembre de 2011 a las 15:43

    “La diferencia basica es qeu si una ley NO ESPECIFICA desigualdad, AUTOMATICAMENTE implica igualdad”

    Així doncs, per vosté, si la constitució NO ESPECIFICA que el català NO ÉS obligatori, “AUTOMATICAMENTE implica igualdad”: els dos són iguals d’obligatoris.

    Vagi i expliqui-ho als del TC, vagi, vagi…..

    :-D

  13. vito - Viernes, 23 de septiembre de 2011 a las 15:49

    “Este mallorquín “de ben de veres” es el que se quiere defender y que está desapareciendo por culpa del catalán ”

    Als nacionalistes espanyols pretenen fer-nos creure que els sap greu que les formes no estándar del català es perdin, i per aixó les “defenen” (aixó sí, sempre en castellà :-D )

    En canvi, els importa un rave les formes no estàndar del castellà, les que NO s’estudien de CAP manera a les escoles espanyoles, a diferència de les formes balears o valencianes, que SÍ són presents a qualsevol ensenyament del català.
    A ningú d’aquesta colla de nacionalistes espanyols l’interessa el riojano, ni el murciano, ni l’andalús.

    I l’únic que els passa és que no toleren que una llengua diferent del castellà sigui també una llengua normal, amb unes formes dialectals i unes formes estandar.

  14. m33 - Viernes, 23 de septiembre de 2011 a las 16:59

    En un concurs de tots jo sempre seria segon… Darrera teu…

  15. sergar - Viernes, 23 de septiembre de 2011 a las 20:38

    vito,

    1.- Yo no soy nacionalista español porque no quiero que de España desaparezca el catalán, ni el mallorquín. Vosotros sí sois nacionalistas catalanes porque queréis que de Cataluña, Baleares desaparezca el castellano desplazado por el catalán. Además de no importaros variedades del catalán distintas de las vuestras.

    2.- Escribo en castellano y no en mallorquín porque: 1.- mi primera lengua es el castellano y 2.- el mallorquín desgraciadamente no tiene una escritura consensuada porque está secuestrado por el catalán de Cataluña.

    3.- PESADOS: Finalmente os voy a explicar una cosa que repetís machacona y absurdamente y que demuestra que no entendéis ni de derecho ni de nada: Es sobre el art. 3.1 CE, que establece que el castellano debe ser conocido por todos los españoles. Está relacionado sobre los derecho y deberes.

    – a) El deber de conocer el castellano es un deber que apenas da lugar a verdaderas obligaciones, como por ejemplo el deber de pagar un impuesto, de pagar algo que compras, el deber de no matar… Pues bien, ¿en qué consiste esa supuesta obligación de conocer el castellano? ¿Me lo puedes decir? ¿Me puedes decir en que consiste ese forzar a alguien a conocer el castellano? ¿Cómo se hace, dónde se hace? ¿Cuál es el procedimiento? La respuesta es que por mucho que la Constitución diga eso, ese deber, apenas es un deber. Es un deber débil. Es algo parecido al derecho a la vivienda digna, que tiene que ser interpretado como un principio rector de la actividad pública, no como un auténtico derecho.

    – b) En la REALIDAD DE LA VIDA, ES MUCHO MÁS FUERTE EL DEBER DE CONOCER EL CATALÁN, que el deber de conocer el castellano. ¿Acaso los niños no se ven obligados a la inmersión de toda su educación en catalán? Te recuerdo que la escolarización es obligatoria y que en Cataluña y Baleares además de obligatoria, es obligatoria en Catalán si no puedes llevar a tus hijos a un colegio monolingüe, bilingüe y políglota. ¿Acaso no se imponen multas por no escribir en catalán? Fíjatetu, que eso va todavía mucho más allá: Porque no sólo implica el deber de conocer el catalán, sino el deber de usarlo. ¿Y acaso la Consitución obliga al uso del catalán? No.

    En fin, que dejéis ese argumento de que el castellano es obligatorio por culpa de la Constitución. Con esa afirmación demostráis que no tenéis idea de nada. ¿No te das cuenta de que sois una panda de mamarrachos? ¿No te das cuenta de que os han comido el coco? ¿No te das cuenta de que manipulan vuestras emociones? ¿No te das cuenta de que como consecuencia de la manipulación a la que os someten estáis acabando medio tontos y medio enfermos y anormales perdíos? ¿NO TE DA QUÉN?

  16. sergar - Viernes, 23 de septiembre de 2011 a las 20:41

    Quise decir: ¿Y acaso la Consitución obliga al uso del CASTELLANO? No.

  17. Volem l'independència i rodes noves pel tractor - Sábado, 24 de septiembre de 2011 a las 04:42

    Joder, Sergar, me cago en la leche, veo que sigues igual. Voy a explicar lo de la dichosa portada de las narices:

    – El mallorquín Ramon Llull escribió el libro “Felix, o maravillas del mundo” en su lengua, en mallorquín. ¿Hasta ahí se entendió?

    – Lo que yo he colgado es la portada de una edición de dicho libro, impresa en Barcelona, en 1904, ¿de acuerdo?

    – Y en la portada se lee claramente que ésa es la primera edición que se hace de esa obra de Llull ¡EN CATALÁN! ¡EN CATALÁN, coño! ¡EN CATALÁN!

    ¿Se entiende ahora? Vamos a ver, si mallorquín y catalán son la misma lengua, ¿por qué fue necesario traducir el libro al catalán? ¿eh, eh? ¿Por qué los catalanes no habían podido leerlo directamente en su versión original?

    Me parece que no era tan difícil de comprender, sólo había que fijarse un poco en lo que pone y ya está.

  18. vito - Sábado, 24 de septiembre de 2011 a las 08:42

    1.- L’únic que volem és que desaparegui LA IMPOSICIÓ del castellà. Començant per la seva consideració d’ÚNIC DEURE lingüistic dels catalans i balears

    2.- No ens prengui per idiotes. Vosté no escriu en mallorquí i punt. Hi ha molts mallorquins que escriuen en mallorquí, i són un referent cultural per tots els que compartim la nostra llengua.
    “Cau es sol de s’horabaixa
    dins s’horitzó
    damunt sa mar arrissada es avions.
    Cau es sol de s’horabaixa
    vermell i calent,
    me sala i m’arengada sa pell.
    Es penyassegat
    i una pluja suau
    de pols estelar.
    Cau es sol de s’horabaixa
    i plàcidament,
    sa gent de dutxa i omple es carrers.
    Cau es sol de s’horabaixa
    dins es meu cor,
    tothom s’estima i jo estim tothom.
    Falla sa corrent
    ses fireres no
    vendran cacauets.
    I a – le – gria,
    ses velles se xapen de riure,
    es dies s’acaben
    i es fars il·luminen
    ses góndoles entre ses cases.
    I a – le – gria,
    ses òrbites en sincronia,
    i es ovnis se pinyen
    i deixen un crater
    per sempre dins sa meva vida.”
    Quins són els seus referents? La Pantoja? Vosté es tanca en el seu nacinoalisme espanyol s’ha limitat dins del món dels que xerren foraster

    3.- “La respuesta es que por mucho que la Constitución diga eso, ese deber, apenas es un deber. Es un deber débil.”
    Torna a prendre’ns per idiotes. Fixi’s si és “dèbil” que les institucions espanyoles BRAMEN I TREUEN ESCUMA PER LA BOCA quan s’ha pretés IGUALAR l’obligació pel català.

    “Pues bien, ¿en qué consiste esa supuesta obligación de conocer el castellano? ¿Me lo puedes decir? ¿Me puedes decir en que consiste ese forzar a alguien a conocer el castellano? ¿Cómo se hace, dónde se hace? ¿Cuál es el procedimiento? ”
    Aquest:

    RD1011/81 Reglamentació sobre la comercialització de greixos comestibles. Obliga l’etiquetatge en espanyol.
    · RD 334/82, que regula l’ús del castellà a la xarxa viària, als transports públics i passos fronterers.
    · RD308/83, reglament sanitari dels olis vegetals que obliga el castellà.
    · RD 2872/83, sobre Reglament de Girs Postals i telegràfics, obliga els impresos en llengua castellana.
    · RD1521/84 sobre reglamentació tècnico-sanitària dels productes de pesca, les etiquetes obligatòriament en idioma espanyol.
    · Llei 30/1984, sobre Mesures de Reforma de la Funció Pública, obliga tàcitament el coneixement del castellà als opositors i concursants.
    · RD 1915/84 sobre reglamentació d’escorxadors de conills i enmagatzament i distribució de la carn. Obliga l’etiquetatge en llengua espanyola oficial de l’Estat.
    · RD 2223/1984 que aprova el Reglament General d’Ingrés del Personal al Servei de l’Administrtació de l’Estat, obliga tàcitament el castellà, i oblida absolutament el coneixement del català a les convocatòries.
    · Ordre Ministerial 29 de març de 1984 que aprova la norma de qualitat per a préssecs amb destinació al mercat interior.
    · RD 179/85 que reglamenta els escorxadors d’aviram i comercialització de la carn. Les etiquetes s’han de redactar obligatòriament en la llengua espanyola oficial de l’Estat.
    · Llei Orgànica 6/85 del Poder Judicial obliga la llengua castellana en tots els procediments judicials. Tolera amb condicions dins del territori català la llengua catalana.
    · RD 1348/85 sobre el reglament d’ordenament de les assegurances privades. Obliga el castellà per la presentació de la documentació administrativa.
    · O. M. de 29 de maig de 1985 aprova normes per a albercocs destinats als mercat interior.
    · OM 19 d’agost de 1985, sobre norma reguladora per al comerç exterior de cols xineses.
    · OM 23 de setembre de 1985 sobre etiquetatge dels productes de pelleteria.
    · OM de 15 d’octubre de 1985 sobre Norma de Qualitat per al musclo, cloïsses i escopinyes en conserva.
    · OM de 15 de novembre de 1985 sobre etiquetatge de peres, pomes i raïm. Obliga el castellà.
    · RD 2216/1985 sobre envasat i etiquetatge de substàncies considerades nocives i perilloses. Obliga el castellà.
    · RD 2374/1985 sobre especificacions tècniques de les centrals telefòniques privades. Obliga el castellà.
    · RD 2323/1985 sobre reglamentació per elaborar, emmagatzemar i transport dels succedanis de cafè.
    · RD 2379/1985 de 20 de novembre sobre els aparells receptors de televisió.
    · RD 2706/1985 sobre autòmats programables industrials, és obligatori que els subministradors i fabricants tinguin els catàlegs en castellà.
    · OM 14 de gener de 1986 sobre normes de qualitat de la carn picada de vaquí, oví i porcí. Recorda l’etiquetatge del decret 2058/82
    · Llei 11/86 de Patents obliga el castellà a la documentació presentada.
    . OM de 24 de març de 1986, sobre l’etiquetatge dels alls i apis, obliga “al menos” la llengua espanyola.
    · RD 1070/1986, sobre terminals telèfònics i mòdems, obliga el castellà en la documentació.
    · OM 29 d’octubre de 1986, sobre normes de qualitat de la patata, obliga l’ús del castellà a les etiquetes.
    · OM de 29 d’octubre de 1986, sobre les tripes naturals amb destinació al mercat interior, obliga l’etiquetatge en castellà.
    · OM de 29 d’octubre de 1986, sobre la cansalada i la cansalada viada, obliga el castellà a les etiquetes.
    · RD legislatiu 1257/1986 de 13 de juny, per adaptació de la llei 3/1980 a les normes de la CEE en matèria cinematogràfica.
    · RD 1495/1986 que aprova el Reglament de Seguretat a les Màquines. Obliga que les instruccions estiguin “almenys en castellà”.
    · RD 2003/86, aprova el Reglament Orgànic dels Cossos d’Oficials, Auxiliars i Agents de l’Administració de Justícia. Exigeix el castellà i només atorga 6 anys d’antiguitat al coneixement del català.
    · RD 2551/1986, sobre elaboració i comercialització de l’oli de pinyola refinat, obliga l’etiquetatge en castellà.
    · RD928/1987 relatiu a l’etiquetatge dels productes tèxtils. Obliga el castellà.
    · RD 1094/1987 de 26 de juny. Reglamentació sobre elaboració i comercialització de cereals.
    · RD 1261/1987 de 11 de setembre sobre reglamentació de la elaboració, fabricació i comercialització dels sucres destinats al cos humà.
    · RD 1174/87 regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració Local. Per resolució de 14 de desembre de 1987, superat el coneixement del castellà, podrà examinar-se de català però només com a mèrit.
    · OM 1 de juliol de 1987, que aprova la norma de qualitat del iogurt, obliga el castellà.
    · RD 1261/1987 que aprova la reglamentació tècnico-sanitària dels sucres destinats al consum humà. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
    · RD 1453/1987 que aprova el reglament de neteja, conservació i tenyida de tèxtils, cuiros i pells. Obliga que la informació sigui “almenys en castellà”.
    · Decret 1496/87 de l’obtenció, l’expedició i homologació de títols universitaris. Obliga la llengua castellana. Subsidiàriament permet la llengua catalana.
    · OM de 23 i 27 de novembre de 1987, que regulen els plàtans i nespres respectivament. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
    · RD 58/88 sobre protecció dels drets del consumidor als serveis de reparació d’aparells d’ús domèstic. Obliga que “al menos en castellano”.
    · RD 197/1988 de 22 de febrer sobre fabricació i tràfic d’objectes elaborats amb metalls preciosos.
    · RD 192/1988 de 4 de març, sobre la venda i ús del tabac per protegir la salut.
    · RD 429/88 que aprova el Reglament Orgànic del Cos de Secretaris Judicials. Obliga el coneixement del castellà, i només atorga 6 anys d’antiguitat pel coneixement del català.
    · OM de 6 de febrer de 1988 sobre certificacions dels reproductors bovins de raça pura.
    · OM de 28 de març de 1988 que aprova les normes de les caseïnes i els caseïnats alimentaris. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
    · RD 349/88 sobre la reglamentació tècnico-sanitària de productes cosmètics. Imposa l’ús de la llengua espanyola oficial de l’Estat.
    · RD 472/1988 sobre generació d’areosols. Obliga que almenys sigui en castellà l’etiquetat.
    · Llei 10/1988 de Televisió Privada. El 20% de les pel·lícules comercials emeses mensualment seran “d’expressió originària espanyola”.
    · Llei 11/88 sobre protecció de les topografies dels semiconductors. Obliga el castellà, i si es presenten amb una altra llengua cal que hi hagi la traducció al castellà.
    · RD 833/1988 que aprova el Reglament de residus tòxics i perillosos. Obliga almenys la llengua espanyola oficial de l’estat als recipients.
    · RD 1122/88 que aprova la norma general d’etiquetatge, presentació i publicitat dels productes alimentaris envasats. Obliga el castellà com a mínim.
    · Llei 32/88, de Marques. Obliga el castellà als documents presentats.
    · Llei 38/1988 de Demarcació i Planta judicial. El president del Tribunal Superior de Justícia el català només serà un mèrit.
    . RD 1231/1988 sobre el transport i comercialització del cafè. Obliga l’etiquetatge en castellà.
    · RD 1232/1988 sobre succedanis del cafè. Obliga també el castellà a l’etiquetatge.
    · RD 1338/1988 sobre elaboració i venda de l’orxata de xufla. Etiquetatge en castellà obligat.
    · RD 1425/1988 sobre productes plàstics destinats a envasar productes alimentaris. Cal que l’etiquetatge sigui en castellà.
    · RD 1426/1988 sobre circulació i comerç preparats alimentosos per a règims dietètics. Obligació d’etiquetar-ho en castellà.
    · RD 1468/88 que aprova el Reglament d’etiquetatge i presentació de la publicitat de productes industrials destinats a la venda directa als consumidors. Obliga “al menos la lengua española oficial del estado”
    · OM de 26 de maig de 1988 sobre models del Registre Civil (defunció i de criatures abortives). Obliga el castellà i tolera el català com acompanyant.
    · OM d’11 de juliol de 1988 sobre normativa del calçat. Obliga l’etiquetatge informatiu en castellà.
    · OM de 30 de juny de 1988 sobre el comerç del safrà. Etiquetatge obligat en castellà.
    · OM 28 de juny de 1988 sobre Aparells d’Elevació i Manutenció de grues-torre desmuntables per a obra. Tot serà almenys en castellà.
    · OM de 28 de juny de 1988 sobre aparells de pressió referent a l’aire comprimit. La redacció en castellà serà exigible en el moment final de posar-ho en disposició dels usuaris.
    · OM de 5 de desembre de 1988, sobre pinsos simples. Obligat el castellà.
    · Llei Orgànica 2/89 processal militar. Obliga el castellà en totes les actuacions judicials. El català caldrà traduir-lo.
    · OM de 30 de gener de 1989 sobre comercialització de pinsos compostos. Obliga el castellà als envasos.
    · RD 126/1989 sobre comercialització de patates fregides. Obliga el castellà als evasos i retolació dels productes.
    · RD 149/1989 sobre pintures, vernissos, tintes d’imprimir, i coles. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
    · OM 21 de març de 1989, sobre el porc salat i cansalada viada. Obliga el castellà a l’etiquetat.
    · RD 645/1989 sobre pesca i aqüicultura, obliga el castellà a les dades obligatòries de l’etiquetatge.
    · OM de 20 juliol de 1989 del Ministeri de Justícia sobre fe de vida, naixement, matrimoni i defunció, obligatòriament en castellà, amb text en català subordinat.
    · RD 1066/1989 que ordena les Telecomunicacions. Obliga el castellà a les memòries tècniques.
    · RD 1597/89 que aprova el Reglament del Registre Mercantil. Obliga que les inscripcions es facin exclusivament en castellà.
    · Llei 21/1990 de 19 de desembre, sobre les assegurances de la vida i assegurances privades.
    · Llei 25/1990 del Medicament. Obliga els texts almenys en llengua castellana.
    · OM 15 de febrer de 1990, sobre l’etiquetatge d’articles de marroquineria, i viatge.
    · OM de 15 de febrer de 1990, sobre la normativa de l’etiquetatge informatiu dels guants.
    · RD legislatiu 339/1990, que desenvolupa la llei sobre trànsit, circulació de vehicles i seguretat viària.
    · RD 472/1990 de 6 d’abril que regula els disolvents d’extracció utilitzats en l’elaboraciuó dels productes alimentaris.
    · RD 668/1990 de 25 de maig, sobre elaboració i comercialització de materials polimèrics en relació als productes alimentaris.
    · Llei 7/1991 que crea l’Instituto Cervantes., amb objectius només per l’”espanyol”.
    · Llei 30/1991 de 20 de desembre, sobre la redacció dels testaments, obliga el castellà en aquells territoris que no siguin forals.
    · OM 3 d’abril de 1991, que regula la distribució i exhibició del material audiovisual, autoritzant només la traducció al castellà.
    · RD 162/1991 fabricació i comercialització dels plaguicides. L’etiquetatge obligatori almenys en castellà.
    · OM de 14 de juny de 1991, sobre productes fertilitzants. L’etiqueta i l’envàs hauran d’estar redactats almenys en llengua castellana.
    · RD 475/1991 sobre productes cosmètics. Obliga el castellà.
    · OM del 8 d’abril de 1991, sobre Reglament de seguretat de les Màquines. Obliga almenys en castellà les plaques, instruccions i etiquetes.
    · RD 1082/1991 sobre la cura i manteniment de les lents de contacte. Obliga el castellà.
    · RD 1109/1991 sobre aliments ultracongelats. Obliga el castellà a les etiquetes.
    · RD 1111/1991 sobre els additius alimentaris, obliga el castellà.
    · RD 1164/1991 sobre comerç d’aigües de beguda envasades. Obligatori el castellà a les etiquetes.
    · RD 1534/1991 sobre circulació i comerç de pastes alimentàries. Obliga el castellà.
    · RD 1650/1991 sobre elaboració i venda de sucs de fruita. Obligació de l’etiquetatge en castellà.
    · RD 1688/1991 sobre preservatius de cautxú . Als envasos s’obliga almenys la llengua castellana.
    · RD 1809/1991 sobre circulació i comerç de preparats alimentaris en règim dietètic. Obligació de fer en castellà l’etiquetatge.
    · RD 1810/1991 sobre circulació i comercialització de caramels, xiclets, confits i llaminadures. És obligatori el castellà a l’etiquetatge.
    · RD 13/1992, sobre Circulació Urbana i Interurbana, obliga que els senyals siguin “almenys en l’idioma espanyol oficial en tot el territori de l’Estat”.
    · RD 15/1992 sobre elaboració i venda de begudes refrescants. Obligació d’envasar-les en castellà.
    · RD 212/1992 sobre etiquetatge dels productes alimentaris envasats, que anul·la el RD 1122/88. Obliga que necessàriament almenys estigui en llengua espanyola oficial de l’Estat.
    · RD 510/1992 que regula l’etiquetat dels productes del tabac. Obliga el castellà i tolera el català subsidiàriament.
    · RD 930/1992 sobre propietats nutritives dels productes alimentaris. Obligació d’etiquetatr-ho en castellà.
    · RD1408/1992 sobre preparats per a lactants. Obligació d’etiquetat en castellà.
    · RD1436/1992 sobre carns picades i carns en trossos. Obligació d’utilitzar almenys el castellà.
    · Llei 30/1992 sobre Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. La llengua dels procediments tramitats per l’Administració de l’Estat seran en castellà. Es pot utilitzar el català només als escrits que s’hi adrecin.
    · OM 12 de juny 1992, que regula les proves d’aptitud per a l’accés a les facultats i Col·legis universitaris. Les proves només en espanyol.
    · RD 19/1993 de mesures urgents per a la cinematografia, que imposa quotes pel cinema en versió doblada, i amb sancions pertinents.
    · RD 308/1993 sobre comercialització dels mol·luscs bivalves vius. Obliga el castellà a l’etiquetat.
    · RD 349/1993 sobre comercialització de lleixius. Etiquetatge, presentació i publicitat en castellà.
    · RD 479/1993 regula els radiofàrmacs d’ús humà. Els prospectes si res més no seran en castellà.
    · RD 731/1993 sobre provisió de llocs de treball pels funcionaris de l’Administració Local amb habilitació de caire nacional. Obliga el castellà, i atorga punts de mèrit pel català.
    · RD 1078/1993 que aprova el Reglament sobre envasat i etiquetat dels preparats perillosos. Obliga el castellà, així: “al menos en la lengua española oficial del Estado”.
    · RD 1904/1993 sobre producció i comercialització de productes carnis i d’altres determinats productes d’origen animal. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
    · RD 2070/1993 que aprova el reglament tècnico-sanitari dels vinagres. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
    · RD 2236/1993 que regula l’etiquetat i el prospecte dels medicaments d’ús humà. Obliga que almenys en la llengua espanyola oficial de l’Estat.
    · RD 124/1994 que regula l’equitatge i la informació referent al consum d’energia i altres recursos dels aparells d’ús domèstic. Imposa el castellà.
    · OM de 4 de juliol de 1994 sobre utilització i comercialització d’enzims, microorganismes i els seus preparats en l’alimentació animal. Obliga que en totes les indicacions almenys sigui utilitzada la llengua castellana.
    · RD 1185/1994 sobre l’etiquetatge dels productes del tabac distints de les cigarretes. Obliga el castellà i admet altres llengües.
    · RD 1679/1994 sobre condicions sanitàries a la producció i comercialització de llet crua, llet tractada tèrmicament i productes lactis. Obliga el castellà a l’etiquetatge i als certificats sanitaris.
    · OM 10 d’octubre de 1994 sobre control i certificació de llavors i plantes de viver. Obliga el castellà a les indicacions obligatòries.
    · RD 2163/1994 sobre comercialització i i autorització de productes fitosanitaris. Obliga el castellà a les etiquetes.
    · RD 2208/1994 que regula els medicaments homeopàtics d’ús humà de fabricació industrial. Obliga expressament la llengua castellana a les etiquetes.
    · RD 2549/1994 sobre el reglament dels aparells de pressió, referent a generadors d’aerosols. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
    · Resolució 9 de gener de 1995 del Ministeri de Cultura, que fa ajudes a la creació de guions cinematogràfics. Obliga a presentar-los en castellà, fins i tot en aquells que siguin redactats en una altra llengua espanyola.
    · Llei 30/1995 d’Ordenació i Supervisió de les Assegurances Privades. Obliga que les pòlisses han d’estar en castellà.
    · RD 53/1995 sobre circulació i comercialització de la cervesa i del malt líquid. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
    · RD 109/1995 sobre els medicaments veterinaris. Obliga el castellà als prospectes.
    · RD 110/1995 sobre medicaments homeopàtics veterinaris. Obliga el castellà igual que a la norma anterior.
    · RD 157/1995 sobre pinsos medicamentosos. Obliga l’etiquetatge almenys en la llengua espanyola oficial de l’Estat.
    · RD 733/1995 sobre expedició de títols acadèmics i professionals corresponents als ensenyaments establerts en la Llei Orgànica 1/1990. Obliga que siguin en castellà.
    · RD 929/1995 de 9 de juny sobre el reglament del control de les plantes de viver.
    · OM de 6 de setembre de 1995 sobre la Norma General de Qualitat per a la llet pasteuritzada destinada al mercat interior. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
    · Ordre de 6 de setembre de 1995 sobre la Norma General de Qualitat per a llet concentrada destinada al mercat interior. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
    · RD 1718/1995 de 27 d’octubre sobre l’etiquetatge dels materials dels components principals del calçat.
    · RD 1787/1996 de 19 de juliol, que aprova el reglament dels equips de telecomunicació.
    · RD 1784/1996 de 19 de juliol, que aprova el reglament del Registre Mercantil, obliga les inscripcions registrals en castellà.

  19. vito - Sábado, 24 de septiembre de 2011 a las 09:55

    Ha vist Sergar? El de les rodes del tractor ja ha contestat la seva afirmació, confirmada per ABSOLUTAMENT TOTES LES CÀTEDRES DE ROMANÍSTICA DEL MÓN, sobre “por supuesto que el Mallorquín forma parte de la lengua catalana. Nadie lo niega””

    Ja veu. El nacionalisme espanyol més miserable ho nega. El nacionalisme més cafre del continent no té vergonya en insultar la intel·ligència dels parlants de català.
    Que el món sàpigui amb qué ens afrontem els catalans.

  20. Volem l'independència i rodes noves pel tractor - Sábado, 24 de septiembre de 2011 a las 10:48

    “Ha vist Sergar? El de les rodes del tractor ja ha contestat la seva afirmació, confirmada per ABSOLUTAMENT TOTES LES CÀTEDRES DE ROMANÍSTICA DEL MÓN, sobre “por supuesto que el Mallorquín forma parte de la lengua catalana. Nadie lo niega”. (vito – Sábado, 24 de septiembre de 2011 a las 09:55).

    Pito, ¿tú eres así de tonto o lo finges? Precisamente lo que acabo de explicar es justo lo contrario de lo que tú has entendido. ¿Qué Coeficiente Intelectual tienes? ¿Algo mayor que el de una papaya, quizás?

    Vamos a ver, repito para Pito, que es que la Madre Naturaleza no fue excesivamente generosa a la hora de dotarle de sesera: ¡EN 1904, EN BARCELONA, EDITARON UNA VERSIÓN DEL LIBRO “FELIX O MARAVILLAS DEL MUNDO” PORQUE LOS CATALANES NO PODÍAN LEERLO DIRECTAMENTE DEL MALLORQUÍN, NO LO ENTENDÍAN! ¿LO CAPTAS YA, PITO? ¡¡POR ESO FUE NECESARIA ESA EDICIÓN, PORQUE NI FLORES DE MALLORQUÍN TUS PAISANOS, PITO!! ¿De dónde te sacas eso que pones en mi boca, y el que yo haya —según tú— “confirmado” que el mallorquín forma parte del catalán, de dónde? Como te vayas a la Plaza Cataluña a hacer de trilero te forras, chaval.

  21. sergar - Sábado, 24 de septiembre de 2011 a las 11:10

    Volem l’independència i rodes noves pel tractor,

    A ver. Yo te he entendido. De lo que dudo es de que Ramon Llull calificase a su lengua como mallorquín, porque él era hijo de catalanes y porque nació recién producida la conquista de Mallorca por catalanes y aragoneses y el mallorquín y el catalán (o catalanes) de Cataluña todavía no se habían ido diferenciando.

    Ahora bien, no sé yo cómo se calificaba la lengua catalana por esos momentos. Porque he leído que había gente que incluso la denominaban lemosín… Sobre esas cosas no soy un experto, la verdad, por lo que prefiero callarme.

  22. sergar - Sábado, 24 de septiembre de 2011 a las 11:19

    vito,

    ¿Cuándo aprenderás?

    Mira, el mallorquín lo escriben con seguridad las personas que son mallorquinas de pura cepa con abuelos mallorquines… En cambio, los castellanohablanes, incluso muchos mallorquinohablantes de ciudad (donde predomina el castellano)… tenemos muy pocoas posibilidades de dominar el Mallorquín porque no se estudia en el colegio, no existe en la vida pública…

    Lo que nosotros aprendemos en el COLEGIO, lo que tenemos que usar en la Administración, Televisión Pública ES CATALÁN DE CATALUÑA.

    De totes maneres, clar que més o manco sé escriure en mallorquí, però m’estim més fer-ho en castellà, que sa meva llengo primera i ho faig amb més comodidat i facilidat. Ho entens, rei?

  23. sergar - Sábado, 24 de septiembre de 2011 a las 11:49

    Departament d’ENSENYAMENT, i no de Educació, és lo que vai voler dir.

  24. vito - Sábado, 24 de septiembre de 2011 a las 23:25

    El de les rodes del tractor encara no s’ha adonat del que dic. Bé, ja s’ho farà… no hi tinc cap interès. Tot l’odi que sent pel català és tot seu. “topatí pasiempre”

    “tenemos muy pocoas posibilidades de dominar el Mallorquín porque no se estudia en el colegio, no existe en la vida pública…”

    Quina bajanada. Si vaig a viure a Sevilla, els meus fills estudiaran castellà de Castella. I dominaran l’andalús. L’únic que ha de fer és abandonar l’actitut colonial de tants espanyols.
    Com si els catalanoparlants (del principat o les Balears) no formessim part de la vida pública…

    La gent com vosté ens vol prendre el pél. A qui vol enganyar?
    Posi la ràdio, home! Peró no la de sa mare! Escolti als seus veins! No permeti la seva submissió lingüística!
    :-D

  25. sergar - Domingo, 25 de septiembre de 2011 a las 01:45

    vito,

    ¿Quién se cree Ud. que es para hablar de actitud colonial? Mire, yo estoy en mi casa y en mi casa me comporto como creo quiero y puedo.

    ¿Ud. ha salido de Cataluña y ha ido a Andalucía? ¿Acaso no sabe que hay muchos andaluces en Sevilla… sin acento andaluz, sino absolutamente castellano?

    Y finalmente, sobre lo de aprender el mallorquín, le diré que la mayoría de los mallorquines somos castellanohablantes y, en especial, en la captital, en Palma, en donde la mayoría de castellanohablantes es apabullante. En este sentido, mi vecindario es mayoritariamente castellanohablante, los compañeros de colegio en mi infancia eran 90% castellanohablantes, la educación la recibíamos en castellano… salvo las clases de catalán, que utilizaban y supongo que todavía hoy utilizan, libros y material didáctico editado en ataluña en Catalán Estándar (catalán de Cataluña). No había radio en mallorquín, ni tele… Y las que ahora hay, por culpa del catalanismo, no emiten en mallorquín puro, pues se elimina todo lo que contradice las normas del catalán estándar (de Cataluña) e incluso catalanizan el acento. Piense que la mayoría de los periodistas, profesores… mallorquines, han estudiado en alguna Universidad catalana.

    En definitiva, no se crea Ud. que es tan fácil DOMINAR el Mallorquín, y sabér que las palabras en catalán que nos asaltan en los libros… en mallorquín no existen y se utilizan otras.

    Además tenga en cuenta, que todo el mundo que estudia la lengua catalana en Mallorca, lo hace para obtener alguno de los niveles de catalán que se requieren para entrar en la Administración. Y es este catalán extranjero el que se enseña cada día a mallorquines y a venidos a Mallorca.

    Un caso concreto: El novio de una amiga, psicólogo, recién llegado de Granada, está estudiando catalán y está empezando a decir sus cuatro primeras palabras en catalán estándar (de cataluña). Y no tiene la más mínima idea de que el mallorquín no es lo que el está estudiando.

    En conclusión: mucho más amenazado está el mallorquín por el catalán de Cataluña, que este último por el castellano. De modo que… intenten Uds.hablar con menos beligerancia contra un idioma (el castellano) o sus hablanes, con menos odios, menos arrogancia, y más prudencia y sensatez. Porque Uds, los nacionalistas, NO SON UN EJEMPLO DE NADA.

  26. Max Weber - Domingo, 25 de septiembre de 2011 a las 11:38

    Según el informe del Instituto Nacional de Calidad y Evaluación (INCE) y el Consejo Superior de Evaluación
    del Sistema Educativo de Cataluña (CSDA), para cuya confección se han evaluado los conocimientos de
    1.333 alumnos de 4º de ESO en 57 centros de Cataluña y 6.153 alumnos del mismo curso en 271 centros
    del resto de España, el conocimiento de los escolares catalanes del castellano al acabar la ESO, ofrece las siguientes
    conclusiones:
    • Las carencias en el conocimiento de castellano son notables en expresión escrita, gramática
    y literatura.
    • Los alumnos catalanes presentan un nivel ortográfico de castellano significativamente inferior
    al de sus homólogos del resto de España.
    • Los alumnos catalanes muestran carencias importantes en aspectos fundamentales de la
    gramática como son la morfología y la sintaxis.
    • Su nivel de conocimientos de literatura española tanto en periodos como autores y obras no
    llega ni a la mitad del de los alumnos de la misma edad del resto de comunidades autónomas.
    • Su nivel global de dominio de castellano es inferior al de catalán en 7 puntos
    porcentuales.

  27. vito - Domingo, 25 de septiembre de 2011 a las 12:52

    Sergar, els mallorquins xerren en mallorquí. L’únic que ha de fer és no tancar-se en el seu nacionalisme espanyol. No ens vengui la moto que al seu barri o a la seva família són majoria de castellanoparlants.
    El mallorquí és ben viu al seu voltant. Només algú tan tancat com un nacionalista espanyol es pot negar a escoltar-lo.

    Aquesta afirmació “Y no tiene la más mínima idea de que el mallorquín no es lo que el está estudiando. ” és proffundament ridícula. TOTS els nens que estudien a Sevilla s’adonen que el que parla la gent al carrer (més enllà del seu estret món familiar) no és el mateix que surt a TV1.

    Per aixó els descendents de catalans emigrats a Andalusia parlen andalús. Com parlen mallorquí tots els que no es tanquen en el seu ridícul nacionalisme.

  28. vito - Domingo, 25 de septiembre de 2011 a las 16:04

    “Según el informe del Instituto Nacional de Calidad y Evaluación (INCE) y el Consejo Superior de Evaluación del Sistema Educativo de Cataluña (CSDA), […] ofrece las siguientes
    conclusiones:”

    El que ens penja el Max és mentida. Sigui valent i reconegui que aquestes “conclusions” no están extretes de l’informe, sino de la ment dels odiadors anticatalans de sempre.

    Estem acostumats a les vostres vils mentides. Però per molt que les repetiu no es convertiran en realitat. Vinga, busqui l’informe, no les mentides… no sigui gallina ….

  29. vito - Domingo, 25 de septiembre de 2011 a las 16:35

    Mentres ho busca, li copio el que van contestar en ple del parlament a les innobles mentides del caja, i les seves “conclusions”:

    “Primera reflexió sobre la proposta general. Afirmem que no és cert que hi hagi
    diferencial comparatiu en coneixement del castellà a Catalunya en relació amb el
    coneixement del castellà a Espanya; no és cert, no és veritat. En els informes previs
    difosos pel grup proposant es formulen diferents dades referides al diferencial
    comparatiu en una línia de documentar ineficiència de les tècniques educatives
    relacionades amb el coneixement lingüístic a Catalunya. Hem intentat reconstruir el
    recorregut de càlcul, senyor Caja, de cadascuna de les dades aportades, però no hem
    pogut, no ha estat possible; no s’ha pogut reconstruir, perquè no hem trobat una
    explicació racional del càlcul o del recorregut de càlcul. En canvi, sí que hem anat a
    les fonts que vostès mateixos citen, que són el Instituto Nacional de Calidad y
    Evaluación del Ministerio de Educación, i el Consell Superior d’Avaluació del Sistema
    Educatiu de Catalunya, del Generalitat de Catalunya, hem anat als dos llocs i el resultat és sorprenent, és realment sorprenent. Consultades les fonts i les dades que aquestes fonts
    subministren, una a una, les hem consultat totes, les dades reals, sense cuina, són
    realment diferents. Es demostra una identitat gairebé matemàtica –gairebé
    matemàtica– del coneixement del castellà a Catalunya i a Espanya, no hi ha
    diferència apreciable entre percentatges, salvant excepcions, òbviament, no n’hi ha.
    És a dir, que els alumnes de Catalunya i Espanya tenen els mateixos nivells de
    castellà en l’educació primària i en l’educació secundària. Els mateixos nivells. Els ho
    diré, encara que això és cansat, però els ho diré, perquè em sembla que s’ha de dir:
    INCE, Informe y diagnóstico general del sistema educativo: a los 14 años,
    comprensión lectora del castellano: Catalunya 217 punts per sobre de Balears,
    Castilla- La Mancha, Extremadura, Murcia, Navarra, Valencia i altres; gramàtica i
    literatura catalana[#]; exactament el mateix: Catalunya 215 punts per sobre de Murcia,
    Navarra, València i d’altres, no? Un altre informe de l’INCE, un altre: Informe de evaluación de la educación primaria, año 2003, el deuen conèixer: conocimiento de la
    lengua castellana, comprensión: Catalunya 63 , Espanya 63; comprensión oral:
    Catalunya 57, Espanya 59, una mica més aquí; comprensión escrita: Catalunya 63,
    Espanya 63; comprensión escrita de texto literario: Catalunya 63, Espanya 63, escolti,
    és que és idèntic; expresión escrita: Catalunya 71, Espanya 71.
    Aquestes són les dades. Vostè ens parla d’excepcions, però les dades són aquestes.
    A l’educació secundària hi ha resultats semblants, que estan a disposició, les dades
    de l’INCE són el resultat d’unes proves de castellà homogènies que s’apliquen al
    conjunt d’Espanya, en les quals col·labora tothom i que, per tant, són plenament
    comparables.
    Dades del Consell Superior d’Avaluació Educativa, les dades del consell avalen una
    altra tesi, que, a més de la identitat del coneixement del castellà a Catalunya i
    Espanya, el nivell de coneixement intern, és a dir, Catalunya endins, del català i dels
    castellà és també igual tant en l’educació primària com en l’educació secundària. Els
    donaré dues dades més per no cansar més: comprensió textual literal: català 72,
    castellà 72; comprensió textual interpretativa: català 75; castellà 76; correcció
    lingüística: català 71; castellà 68. En tinc tota una pàgina sencera, no els cansaré
    més. Però la dinàmica és aquesta.

    Estem molt cansats de les vostres mentides

  30. elemental querido watson - Domingo, 25 de septiembre de 2011 a las 20:05

    vito

    a la unica gente que odiamos es a los colonos andorranos que pretenden sabotear la ideosincrasia de la tierra en la que viven y les da de comer.

    lo entiendes ahora monolingue? el dia que te adaptes y aceptes la realidad plurilingue de la sociedad en la que vives, dejaremos de odiar a los colonos como tu… porque ese dia, te habras integrado.

    Para lo demas, andorra la tienes a 3 horas en coche. Puedes marchar cuando quieras.

Suscripción RSS a los comentarios de esta entrada.