Cataluña

CiU edulcora la Oficina Antifraude

La institución se creó en 2008 con los votos en contra de CiU y PP y depende del Parlamento autonómico. El nuevo director fue aprobado -este verano- a propuesta de Artur Mas (CiU) con la abstención de ICV-EUiA y ERC. El director de la Oficina ha suspendido un proceso de selección de personal y ha dedicido que no se aceptarán denuncias anónimas.

Redacción
Martes, 25 de octubre de 2011 | 08:50

La autonómica Oficina Antifraude de Cataluña (OAC) está prácticamente desactivada desde la llegada de CiU a la Generalidad y la muerte súbita del anterior director a primeros de enero de este año. Las últimas decisiones del nuevo director de la OAC, Daniel de Alfonso Laso (asignado a propuesta de Artur Mas, con la abstención de ICV-EUiA y ERC), han sido la paralización del proceso de selección de personal ‘por el sistema de libre designación’ y negarse a aceptar denuncias anónimas o denuncias salvaguardando la identidad del denunciante.

La semana pasada El Mundo publicó la noticia de que la OAC dejaría de aceptar las denuncias anónimas que lleguen a sus dependencias y que, hasta el momento, siempre eran admitidas y escrutadas por sus investigadores. Esta decisión habría sido tomada por De Alfonso y modificaría una decisión que David Martínez Madero, ex director de la OAC, había instaurado en el organismo dependiente del Parlamento autonómico creado en 2008 (con los votos en contra de CiU y PP) para permitir destapar los posibles casos de corrupción política.

Fuentes de la OAC consultadas por LA VOZ DE BARCELONA han confirmado este cambio de normativa a la hora de aceptar las denuncias en la oficina antifraude porque “estábamos en una situación anormal”. Estas mismas fuentes han asegurado que se podría dar el caso de que sí aceptasen alguna denuncia anónima -actualmente solo son el 8% del total-, siempre que les llegue por otro cauce que no sea el directo -por alguna institución, por ejemplo- y siempre que la denuncia tenga “solidez” suficiente como para ser investigada. Pero, eso sí, han remarcado que, en la OAC, desde ahora, “no aceptamos las denuncias anónimas”.

Esta decisión hará que personas implicadas en posibles casos de corrupción o conocedoras de una posible situación ilegal en el ámbito del poder público en Cataluña no acudan a la OAC al no contar con el suficiente respaldo legal para mantener el anonimato público -el nombre del denunciante sí sería conocido por la OAC y los jueces que lo requirieran- ante los propios representantes del poder público. Desde la OAC no descartan emitir un comunicado en los próximos días para aclarar este cambio en la normativa de la oficina.

Sin completar el personal necesario para el funcionamiento de la Oficina

Paralelamente a esta decisión, la OAC ha paralizado y concluido un proceso de selección de personal [según recoge el DOGC y se ha informado a los aspirantes funcionarios a ocupar una plaza en la OAC]. La OAC tiene una estructura teórica de 54 personas. Un director, un director adjunto, tres directores (uno por área: prevención, investigaciones y análisis) y 49 técnicos ditribuidos en las distintas áreas. Según fuentes de la autonómica Oficina Antifraude este organismo tiene “unos 40 trabajadores”, aunque otras fuentes del funcionariado han señalado a LA VOZ DE BARCELONA que “son solo 19 trabajadores”.

En cualquier caso, desde la muerte de Martínez Madero, la OAC ha quedado prácticamente bloqueada, tanto en su funcionamiento para seguir investigando el fraude en Cataluña como en el desarrollo de su estructura, que todavía no está completada al ser una institución “muy nueva”, según apuntan desde la propia OAC. Esta parálisis podría estar motivada por una intención de CiU de desactivar la OAC por completo o dejarla sin recursos para evitar que funcione al 100%. De hecho, la OAC depende del Parlamento autonómico y CiU no tiene mayoría absoluta. En este contexto quedaría encuadrado el nombramiento de Albert Batlle, ex regidor del PSC en Barcelona, como director adjunto de De Alfonso.

Una decisión de la OAC que no gustó a CiU fue el informe de julio de 2010 que elaboró esta institución sobre la posible financiación irregular de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) a través de su fundación mediante pagos del Palacio de la Música. Las conclusiones de la OAC dejaron claro que no había pruebas suficientes para relacionar la prestigiosa institución cultural con el partido de Artur Mas y Jordi Pujol pero sí recomendó a la Sindicatura de Cuentas y al Tribunal de Cuentas que estudiasen las ‘anomalías’ en la fundación nacionalista.

Así las cosas, con una plantilla corta y por debajo de lo previsto inicialmente, y sobre el papel, y un sistema de denuncias anónimas desactivado por completo, la autonómica Oficina Antifraude de Cataluña no podrá cumplir correctamente con las tareas que se le encomendó cuando fue creada y a las que su primer director se dedicó durante el tiempo que estuvo al frente de la institución.

Temas: , , , ,

10 Comments en “CiU edulcora la Oficina Antifraude”

NOTA: Sean respetuosos con sus comentarios. Se borrarán los comentarios cuyo contenido o enlaces puedan ser considerados difamatorios, vejatorios o insultantes. Recuerden siempre que las formas importan y que hay muchas formas de decir lo mismo. Gracias por participar.
  1. CATALONIA IS NOT SPAIN - Martes, 25 de octubre de 2011 a las 09:50

    TE VEN 3? ANDA YA!!!!

    ‘Crackòvia’ i ‘El Convidat’ situen TV3 líder de la jornada amb el 18,2% de l’audiència
    L’espai de sàtira esportiva reuneix 961.000 espectadors i el programa de l’Albert Om amb Santiago Dexeus de protagonista n’aconsegueix 803.000
    ARA Barcelona | Actualitzada el 25/10/2011 09:36

    ‘Crackòvia’ és el programa més vist del dilluns
    Tv3 ha remuntat els registres aconseguits la setmana passada en els seus dos espais líders en el prime time dels dilluns. Crackòvia ha sigut el programa més vist de la jornada amb un seguiment de 961.000 espectadors (el 27,6% de l’audiència), una xifra considerablement superior a la de dilluns passat, que apuntava 763.000 espectadors. El mateix va passar amb El Convidat, que amb Santiago Dexeus com a interlocutor d’Albert Om va captar l’atenció de 803.000 (25,6% de share), enfront els 710.000 de la setmana anterior amb Gerard Quintana. Els dos programes van contribuir en el lideratge de la cadena, que va acabar la jornada amb el 18,2% de l’audiència total.

    Águila roja (La 1) continua situant-se en el top 10 de programes més vistos, però perd audiència en comparació la setmana anterior: 554.000 espectadors, enfront els 601.000 del dilluns passat.

    Telecinco manté la segona posició obtinguda el dilluns passat, amb un 13,3% de quota de pantalla, malgrat no col·locar cap programa entre els 10 més vistos del dia. El tercer lloc és per a La 1, amb un 10,8%.

  2. CATALONIA IS NOT SPAIN - Martes, 25 de octubre de 2011 a las 09:53

    NO PARLEU D’AIXÓ?

    Pau Casals a l’ONU, un discurs per a la història
    Es compleixen 40 anys del lliurament de la Medalla de la Pau de les Nacions Unides a Pau Casals
    Thomas S. Harrington Dilluns, 24 d’octubre de 2011

    Pau Casals dirigint l’orquestra que interpreta l’Himne de les Nacions Unides, el 1971
    Fundació Pau Casals
    Després d’haver rebutjat durant gairebé dues dècades, petició rere petició, de tocar a l’Assemblea General de les Nacions Unides de Nova York, finalment, l’octubre de 1958, Pau Casals va acceptar la invitació, possiblement perquè aleshores el mestre ja s’havia convençut que oferir un concert a l’ONU era fer-ho en territori neutral i no pas als Estats Units. D’aquesta manera, Casals no trencava la seva norma de no tocar en països que havien conferit legitimitat al règim de Franco.

    El músic del Vendrell va aprofitar el seu primer concert a les Nacions Unides per fer una crida apassionada per la pau i va destacar, de forma molt insòlita per una figura pública en aquells temps, la importància de prendre una “acció directa” contra l’amenaça nuclear.

    Dos anys després, Casals felicitava per carta John F. Kennedy per la seva elecció com a nou president dels Estats Units. El músic li va escriure una missiva plena d’esperança en la qual insistia a considerar els dictadors un “anacronisme inconcebible en el camí de la llibertat, també a Espanya”.

    Kennedy li va respondre i va ser així com va començar una relació epistolar que només va transcendir a l’opinió pública l’any 1963, quan el músic va ser convidat a tocar a la Casa Blanca. Però, així i tot, Casals es va negar a deixar les seves preocupacions polítiques i humanistes fora del Despatx Oval i va condicionar la invitació del President a poder parlar-hi en privat sobre la tragèdia i el destí de Catalunya i Espanya.

    Nits d’alta cultura a la casa blanca
    Va ser una vetllada única, un dels moments —si no el moment— culminants de tots els actes oficials relacionats amb la cultura que s’han fet mai a Washington. La premsa va destacar els paral·lelismes d’aquella nit amb l’època de Thomas Jefferson, considerat el més culte de tots els presidents nord-americans. De fet, el mateix Kennedy va evocar l’exemple de Jefferson en diverses ocasions al llarg de la seva presidència, i un dels seus objectius estratègics va ser la introducció de l’alta cultura en l’agenda de la Casa Blanca i de tota la nació. La nit de Casals serviria de tret de sortida per a aquesta particular campanya.

    Casals va interpretar obres de Samuel Barber, Elliott Carter, Aaron Copland, Virgil Thomson, Gian Carlo Menotti, Leonard Bernstein, Eugene Ormandy, a més d’El cant dels ocells, i en el concert hi va assistir, a banda dels Kennedy, Alice Roosevelt Longworth, filla gran del president Theodore Roosevelt, que va presenciar també el concert de Casals a la Casa Blanca el 1904, quan el català va ser convidat a tocar pel seu pare. A The New York Times i a molts altres rotatius, l’article va aparèixer en primera plana, però Casals era presentat més com a porto-riqueny que com a català. De fet, en tot l’article no hi ha cap menció a Catalunya i El cant dels ocells es descriu com una “melodia espanyola”. Tot plegat, una visió ben diferent de la que els mateixos diaris donarien vuit anys després, arran del cèlebre discurs a l’ONU del 24 d’octubre del 1971.

    Aquell dia, Casals, a punt de complir noranta-cinc anys, va tocar a les Nacions Unides per tercer i últim cop. Ho va fer convidat pel seu secretari general, el birmà U Thant. Aquest havia quedat fascinat per la figura de Casals des de la seva interpretació d’El Pessebre a la mateixa ONU l’octubre de 1963. I també per les seves paraules a favor dels valors i els drets universals. L’any 1971, en acostar-se el final del seu segon i últim mandat com a cap de l’organització, el birmà li va demanar a Casals que escrivís una obra per celebrar el 26è aniversari de la fundació de les Nacions Unides.

    Així, el dia 24 d’octubre del 1971 i amb U Thant al seu costat, Casals va dirigir personalment la interpretació del seu Himne a les Nacions Unides, amb lletra del reconegut poeta britànic W.H. Auden. En finalitzar el concert, el secretari general de l’ONU va atorgar a Pau Casals la Medalla de la Pau, honor que el músic no s’esperava i que va descriure com el més important de la seva vida.

    Un discurs improvisat per a la història
    De fet, el parlament que Casals va haver d’improvisar durant uns tres minuts i en el qual va explicar els seus orígens ha quedat per als annals de la història i també en l’imaginari col·lectiu del Principat. “Sóc un català. Catalunya és avui una província d’Espanya. Però què va ser Catalunya? Catalunya va ser la nació més gran del món. Us diré per què. Catalunya va tenir el primer parlament, molt abans que Anglaterra. Catalunya va tenir les primeres Nacions Unides. En el segle XI totes les autoritats de Catalunya es van trobar en una ciutat de França, aleshores de Catalunya, per parlar de la pau. En el segle XI. Pau en el món i contra la guerra. Això era Catalunya.”
    Aquelles paraules, pronunciades en un anglès molt clar i fort per un home tan gran, van causar un enorme impacte i les portades dels diaris nord-americans del dia següent se’n van fer especial ressò. Aquest cop, sí que destacaven la catalanitat de Pau Casals i la seva lluita constant per la pau al Principat i al món.

    Malauradament, sembla que els esforços del president John F. Kennedy per culturitzar el poble nord-americà no van ser tan reeixits com esperava. Igual que ha passat amb altres personatges de l’alta cultura, la figura de Casals ha estat pràcticament oblidada als EUA. Només a Puerto Rico se’l recorda cada any en el Festival Pau Casals de música, un certamen que va fundar ell el 1956 i que aquest 2011 es va celebrar entre el 19 de febrer i el 12 de març.

  3. Xavi - Martes, 25 de octubre de 2011 a las 12:47

    @CATALUNYA…: em sembla molt bé tot el que dius. Però que té a veure això amb la notícia?

  4. Jorge - Martes, 25 de octubre de 2011 a las 15:18

    Las churras con las merinas, algo que tanto le gusta a los nacionalistas confundir… Pero ya puestos CATALONIA …, ¿fue ese día cuando dijo que el catalán se hablaba en todo el mundo antes de la torre de Babel?

  5. AFOR - Martes, 25 de octubre de 2011 a las 15:23

    Es una lástima que los ciudadanos de Catalunya pasen horas viendo las mentiras que fabrica el nacionalismo de CiU a través de TV3 y no preste atención a verdades como templos como la que presenta esta noticia.

    Al nacionalismo conservador no le interesa una Oficina Antifrau de Catalunya que pueda poner en peligro sus intereses y a sus interesados. ¡¡¡STOP CORRUPCIÓN!!!

  6. Res - Martes, 25 de octubre de 2011 a las 15:47

    Por supuesto que no son aceptables las denuncias anónimas. Jamás se podría, entonces, tomar represalias contra aquellos que denuncien la corrupción!

  7. vito - Martes, 25 de octubre de 2011 a las 17:45

    A Catalunya no ens cal una oficina d’aquestes perque el nacionalisme desconeix el que és la corrupció.

  8. BEJOTA - Martes, 25 de octubre de 2011 a las 19:45

    VITO:A PART DEL AVUI(DIARI PER DIR MENTIDES O BÉ MITJAS VERITATS) CAL FER UNA ULLADA A LA RESTA PER ESTAR BEN INFORMAT.PASI-HO-BÉ.

  9. AFOR - Martes, 25 de octubre de 2011 a las 20:32

    BEJOTA… Vito… era Vito CORLEONE, home!

  10. Lia - Martes, 25 de octubre de 2011 a las 22:53

    ¿Porqué en todos los idiomas ncionalismo se escribe con “z”, menos en español?

    Yo creo que habría que unificar, hacernos europeos y que la Rae pusiera la “z” en el lugar que le corresponde.

Suscripción RSS a los comentarios de esta entrada.