Cataluña

Mas presenta al diario ‘Ara’ como un ejemplo para los emprendedores, tras otorgarle un millón en subvenciones

El presidente de la Generalidad asegura que el rotativo independentista está ‘haciendo un producto con vocación de servicio al país [por Cataluña], a su cultura y a su lengua‘.

Redacción
Domingo, 4 de diciembre de 2011 | 12:35

El presidente de la Generalidad, Artur Mas, ha aprovechado el primer aniversario del lanzamiento del diario Ara para trasladarle su enhorabuena y desearle un próspero futuro. A través de un artículo titulado Retos estimulantes, Mas ha aplaudido su ‘espíritu emprendedor’, especialmente en una época tan complicada dedibo a la crisis.

Mas ha augurado que Ara ‘deberá realizar un gran esfuerzo para que esta aventura iniciada en tiempos tan inciertos tenga un final feliz a largo plazo’, pero ha subrayado que, ‘todo parece indicar que Ara va saliendo adelante, a pesar de la dureza de la situación económica, haciendo un producto con vocación de servicio al país [por Cataluña], a su cultura y a su lengua [por el catalán]‘. Y ha animado a seguir el ejemplo de la cabecera dirigida por Carles Capdevila:

‘Estoy convencido de que cualquier emprendedor que se atreva a adentrarse en este aparente campo minado que ahora nos rodea tiene más posibilidades de durar que los que lo hicieron en tiempo de bonanza económica’.

El líder de CiU ha destacado los cambios ‘sin precedentes’ que ha sufrido el mundo de la comunicación en los últimos años, ‘especialmente’ a causa de la digitalización y de la irrupción de los diarios gratuitos, lo que ha afectado principalmente a la prensa tradicional en papel. Pero se ha felicitado de que el sector se haya ‘redimensionado’ y haya podido evitar desaparecer o entrar ‘en una crisis irreversible’. Y ha apuntado que, a pesar de los avances económicos, ‘el verdadero reto del periodismo, no es otro que la información veraz, rigurosa y honesta’ y ‘su contribución a una sociedad mejor informada y, por tanto más libre’.

La Generalidad otorgó una subvención de un millón de euros a Ara

Los editores del diario Ara (entre los que destacan el Grup Cultura 03 -uno de los más beneficiados por la Generalidad-, la Fundación Carulla -cuyos promotores están siendo investigados por presunto fraude fiscal-, el Grup Focus, y los periodistas Toni Soler y Albert Om -dos de los principales proveedores de TV3 a traves de sus producturas Minoria Absoluta y Dies Tontos-) recibieron meses antes de su lanzamiento una subvención de la Generalidad de 990.000 euros, sin embargo, Mas ha pasado de puntillas por esta cuestión:

‘No es lo mismo creer con sinceridad en la colaboración entre el sector público y el privado que entender que el primero solo constituye un depósito de subvenciones y el segundo un lugar donde solo se recaudan impuestos. Mal asunto cuando la administración y la empresa privada se perciben mutuamente de esta forma, porque la desconfianza no lleva a ningún sitio’.

Según el último EGM, el diario Ara cuenta con 78.000 lectores diarios, y, en el ranking de prensa escrita de Cataluña, se situaría por detrás de las ediciones en castellano y catalán de La Vanguardia y El Periódico, de El País y de El Punt Avui; y con una difusión muy similar a la que tiene El Segre, Diari de Tarragona o El Mundo.

Temas: , ,

20 Comments en “Mas presenta al diario ‘Ara’ como un ejemplo para los emprendedores, tras otorgarle un millón en subvenciones”

NOTA: Sean respetuosos con sus comentarios. Se borrarán los comentarios cuyo contenido o enlaces puedan ser considerados difamatorios, vejatorios o insultantes. Recuerden siempre que las formas importan y que hay muchas formas de decir lo mismo. Gracias por participar.
  1. Angel - Domingo, 4 de diciembre de 2011 a las 16:01

    Se tiene que controlar el dinero publico.No puede ser que se subvencione la ideologia nacionalista con dinero publico.Esta bien que existan diarios independentistas como ARA,pero se tiene que fianzar unicamente con dinero privado.Total transparencia y control del dinero publico,es lo que le pedimos al nuevo gobierno,para eso le hemos votado,para con mayoria absoluta pueda modificar todos estos despilfarros.Si no se solucionan estos despilfarros la mayoria de la gente lo tenemos mal.

  2. El full parroquial dels Siudadanus és molt divertit - Domingo, 4 de diciembre de 2011 a las 16:49

    Collons, l’Ara és independentista i la Vos és ultranacionalista espanyola i anticatalana. Si la Vos sortís en paper i s’edités a Guadalajara, segur que la Cospedal també la subvencionaria. I llavors això als de la Vos no els hi semblaria gens malament. I ara els moderadors d’aquesta revistota a sou dels Siudadanus ja poden començar amb els seus arguments tipus colono, lerdo, tontito, paleto i borrachín.

  3. francesc - Domingo, 4 de diciembre de 2011 a las 18:41

    Jo em vaig il·lusionar molt amb l’Ara perquè em pensava que seria un diari independentista. La decepció va ser veure que el partit al que reien les gràcies és Esquerra. Per això està per darrera de l’Avui-El Punt. Els catalans som independentistes, però no pas d’Esquerra (i l’Ara no ens representa a molts). L’Ara no crec que aguanti més de dos anys d’existència si no rep fortes subvencions o es torna més transversal als interessos de l’independentisme.

  4. santi - Domingo, 4 de diciembre de 2011 a las 20:16

    Con la ruina que tenemos y este botarate tirando el dinero.

  5. anto33 - Domingo, 4 de diciembre de 2011 a las 22:10

    Qué fácil es ser emprendedor con chorros de dinero público.
    PD:”Full parroquial” eres patético.

  6. Din - Domingo, 4 de diciembre de 2011 a las 22:49

    Gracias por informar, ya se de otro diario el cual no lo voy a comprar

  7. Ciudadano Sinmitos - Domingo, 4 de diciembre de 2011 a las 23:33

    Es lógico que Mas alabe a ese periódico. Así justifica el dinero público que le ha regalado para que funcione. Unas cuantas empresas más como ARA y veremos aumentar los recortes en Sanidad. La construcción nacional identitaria necesita periódicos, se vendan o no; canales de TV, se vean o no; emisoras de radio, con o sin oyentes. Pero la manipulación mediática nacionalista estallará algún día no lejano. Europa no está para tolerar aventuras nacionalistas psicoculturales subvencionadas en un mundo globalizado y competitivo.

  8. luigi - Lunes, 5 de diciembre de 2011 a las 00:07

    Repugnante. Y mañana el tiparraco este fustigará a los funcionarios rebajándoles el sueldo y haciéndoles trabajar más horas. Hay que sacar unos puñados de millones de euros de las costillas de quienes no tienen culpa de nada. Todo para no dejar desamparados a los parásitos separatistas, que de algo tienen que vivir los inútiles.

  9. Javier - Lunes, 5 de diciembre de 2011 a las 00:33

    Del blog de Salvador Sostres. Imprescindible (y eso que es uno de los suyos).
    Aquesta és la Catalunya que tenim. La Catalunya Bosch, que diu que mai no ens podrem estimar del tot Josep Pla perquè era un espia franquista. La Catalunya Bosch, que en tot s’ha equivocat, que tot el que ha tocat ho ha espatllat, i encara es permet el luxe de pontificar, i de fer-ho a més a més des d’un programa pèssimament pensat, presentat sense cap gràcia i que adorm les cabres. Un programa que te l’ha donat la teva exnòvia i que serveix per “blanquejar” diner públic, perquè després el puguis invertir al diari Ara. Ens coneixem fa massa temps, tots plegats. La indignitat ve de molt llum. La tenebra, la trama.

  10. Javier - Lunes, 5 de diciembre de 2011 a las 00:36

    DEl mismo individuo. Y este es de los que saben de que habla (ha estado dentro toda la vida). Y acusarlo de españolista si quereis, que entonces será para pixarse.

    L’Ara i els seus diners

    Una de les eines més eficaces, i més elementals, per privatitzar diner públic al món del periodisme català és que t’ofereixen un programa a TV3. L’exconseller Tresserras va considerar que ERC necessitava un diari, i la manera que va tenir de pagar-lo, o de pagar-ne una bona part, fou fent que tota una sèrie de personatges tinguessin un programa a TV3. Els dos casos més paradigmàtics són l’Albert Om i el Toni Soler, que s’han fet d’or amb un sol client. Tot i que també hi ha el Bassas. Tot i que també hi ha la Bibiana Ballbé. No tinc temps per mirar si n’hi ha més.

    Tot això és un circuit, una trama. L’Oriol Soler, l’editor del diari, és un dels pocs que està net: va veure amb simpatia com ERC li feia la feina bruta, i tot i que va acceptar-la encantat de la vida, d’això no se’l pot culpar perquè seria filar massa prim. I a més a més cal reconèixer-li el punt d’honor d’haver tret el diari l’endemà de les eleccions. Impecable jugada, sí senyor.

  11. Javier - Lunes, 5 de diciembre de 2011 a las 00:37

    Y después todos a pasar por el aro de los recortes en Sanidad. Que listos que somos.

  12. Javier - Lunes, 5 de diciembre de 2011 a las 00:40

    Y el Mas si que sabe lo que dice: el diario Ara como modelo a seguir en Cataluña. En su Cataluña con los fondos en Liechestein. Que se la metan por donde amargan los pepinos.

  13. Javier - Lunes, 5 de diciembre de 2011 a las 00:44

    No aguanto la tentación de ponerlo entero. Perdón por la piedra.

    Divendres, 18 de novembre de 2011

    L’Ara i els seus diners

    Una de les eines més eficaces, i més elementals, per privatitzar diner públic al món del periodisme català és que t’ofereixen un programa a TV3. L’exconseller Tresserras va considerar que ERC necessitava un diari, i la manera que va tenir de pagar-lo, o de pagar-ne una bona part, fou fent que tota una sèrie de personatges tinguessin un programa a TV3. Els dos casos més paradigmàtics són l’Albert Om i el Toni Soler, que s’han fet d’or amb un sol client. Tot i que també hi ha el Bassas. Tot i que també hi ha la Bibiana Ballbé. No tinc temps per mirar si n’hi ha més.

    Tot això és un circuit, una trama. L’Oriol Soler, l’editor del diari, és un dels pocs que està net: va veure amb simpatia com ERC li feia la feina bruta, i tot i que va acceptar-la encantat de la vida, d’això no se’l pot culpar perquè seria filar massa prim. I a més a més cal reconèixer-li el punt d’honor d’haver tret el diari l’endemà de les eleccions. Impecable jugada, sí senyor.

    Però cal dir que el diari Ara rep diner públic: i tant, si en rep. A més de les subvencions que li pertoquen hi ha les aportacions d’alguns dels seus accionistes, que intencionadament i calculadament s’han fet d’or a TV3 perquè tinguessin els diners suficients per patrocinar part de l’aventura. Per això l’Ara és poc equànime, i en el fos poc interessant, perquè se li veu el cartró, perquè se li veu la trampa, perquè tothom escombra cap a casa, perquè llegit un columnista els has llegit tots –amb ben poques excepcions- perquè sempre som allà mateix, perquè la cantarella és sempre la mateixa, entre els indignats i la tonterieta de l’esquerra, entre la pedanteria de la falsa modernitat i una total incapacitat per entendre com funcionen en realitat les coses.

    L’Eva Piquer va dir que mai no escriuria a l’Ara mentre el seu marit en fos el director i vet aquí que ja tenim la intensa perruquera d’El Colt per tot arreu.

    Un diari que està dirigit pel Carles Capdevila no és un diari: és una broma, com ell mateix, com la seva manera d’escriure, i anava a dir que de pensar, però atribuir-li raonaments seria un excés.

    A Catalunya sempre hi ha algú que et pren el pèl i algú que s’ho creu. L’Ara ha estat en aquest sentit una bona presa de pèl, tal com ho ha estat TV3 i la suposada professionalitat de la Mònica Terribas, que ha assegurat el negoci a alguns periodistes per indicacions estrictament partidistes i polítiques. La infàmia i la indecència que la Mònica Terribas ha representat caldrà estudiar-la a les universitats. De periodisme i de dret. Quin escàndol.

    L’Ara és un diari polític i sectari. Per això ven el que ven i per això, també, no és capaç de crear cap influència i ningú no te’l comenta enlloc i no és res. Bassas, Om, Soler, etcètera han de tenir molt poca vergonya, i de fet ja es veu que el producte que ofereixen no pot ser el d’una persona ni gaire honesta ni gaire intel·ligent. És aquesta Catalunya llefiscosa i amanerada, vençuda, frívola i irresponsable, somriure de conill, de pensament feble i que és la precisa explicació de per quin motiu som allà on som.

    TV3 és una màquina de privatitzar diner públic i de fer-ho sempre amb una intenció molt concreta i per afavorir uns interessos de persones i d’empreses molt concrets.

  14. Javier - Lunes, 5 de diciembre de 2011 a las 00:47

    Y el otro. Siempre hay que citar las fuentes. Ahora voy a lavar la pantalla con lejía y a lavarme yo también. Ya sabeis eso de cuando remenas no se qué huele… Recordar siempre quien es el escribe.

    Diumenge, 4 de desembre de 2011

    A Catalunya tot lliga, sempre

    La presidenta del Parlament instaura la censura a la cambra prohibint-li expressar al diputat Alfons López Tena que Espanya ens roba, i la massa idiotitzada, amb una bona colla de periodistes al capdavant, es fixa només en què López Tena diu que aquesta presidenta es va vestir com una “mamarracha” a la contraportada d’El País.

    Mònica Terribas es comporta com una covarda i és còmplice de les pitjors pràctiques a TV3, deixant els informatius en mans de gent de la pitjor espècie i contractant només productores amigues perquè facin programes; i després es permet de fer-se la Joana d’Arc i la defensora d’una TV3 que ella mateixa s’està carregant amb la seva mediocritat i la seva mala fe, aferrant-se al càrrec sense cap integritat i sense cap generositat, i fins i tot amb decisions que si jo fos el seu cap consideraria poc lleials a l’empresa i la despatxaria immediatament. Potser no és corrupció legal, però és corrupció moral, i en el que fa hi ha l’ànim d’afavorir persones molt concretes i amb motius molt concrets.

    Xavier Bosch també es permet de donar lliçons a Convergència i Unió des de la seva columna al diari Ara, dient que Mas i Duran es volen carregar “la millor eina del pujolisme” (en referència a TV3), quan ell és el primer que perjudica els interessos de la casa amb el seu programa infumable, de molt poca qualitat. Molt poc valent, de cap interès, amb convidats que sempre són els mateixos i sempre diuen el mateix i amb entrevistes de cap profunditat. Sempre la mateixa propaganda contra els mateixos, el mateix somriure per sota el nas, la mateixa resta de caca que un nen gracioset ha deixat als calçotets. A Duran li va preguntar quant cobrava per influir a Madrid i si jo fos Duran li presentaria una demanda i naturalment faria el que fos perquè li retiressin el programa.

    No és la primera vegada que Xavier Bosch perjudica TV3. També la va perjudicar quan era director del programa “Un tomb per la vida” i al vuitè programa va dimitir “perquè el Puyal em cridava”. Joaquim Maria Puyal i Ortiga havia arriscat tot el seu prestigi professional nomenant Bosch director del darrer programa que presentà, i Xavier Bosch, sempre inconscient, sempre inconsistent, sempre capritxós, sempre amb el seu somriure de conill, va correspondre a la generositat del mestre abandonant-lo, tirant la pedra i amagant la mà, deixant penjada tanta gent que havia confiat en ell. I tot per un caprici, i tot per no saber aguantar com un home, i tot per no saber estar a l’alçada de les circumstàncies, aquesta alçada que ell tant reclama als altres però que mai no és capaç de demostrar.

    Tampoc no va ser capaç de demostrar-la quan va ser director de l’AVUI. Va cometre la frivolitat de nomenar director adjunt del diari a Toni Cruanyes, a qui David González, llavors subdirector del diari i que ara revisa les traduccions al català de La Vanguardia, batejà amb l’adequat sobrenom de Tinki-Winki, en referència al teletubi del bolso. Va cometre tal frivolitat, cal dir-ho, perquè la seva exnòvia, precisament la Mònica Terribas, (tot lliga, sempre) va demanar-li que col·loqués el seu amic. Bosch + Terribas = Cruanyes, i encara té l’exparella la immensa barra de donar lliçons d’estimar-se les coses, quan ells dos són els primers que les degraden. Una vegada més, Bosc, amb la seva manca de principis i de sentit de l’honor, va plegar de director de l’AVUI amb l’excusa que el llavors president executiu, Antoni Cambredó, “és un imbècil”. Tothom ho sap, que el Cambredó és un inútil, tothom ho sap, i tothom ho sabia molt abans que el Xavier Bosch conspirés per ser director de l’AVUI –i fer-ne fora el Vicent Sanchis- i després que plegués i ens deixés de director el Toni Cruanyes, que és al periodisme el que la perruca és a una llarga i flonja cabellera.

    Algú amb el currículum del Bosch, algú amb aquest full de servei tacat de tantes taques i tan pernicioses, de veritat es creu amb dret de pontificar, amb dret de donar lliçons?

    Aquesta és la Catalunya que tenim. La Catalunya Bosch, que diu que mai no ens podrem estimar del tot Josep Pla perquè era un espia franquista. La Catalunya Bosch, que en tot s’ha equivocat, que tot el que ha tocat ho ha espatllat, i encara es permet el luxe de pontificar, i de fer-ho a més a més des d’un programa pèssimament pensat, presentat sense cap gràcia i que adorm les cabres. Un programa que te l’ha donat la teva exnòvia i que serveix per “blanquejar” diner públic, perquè després el puguis invertir al diari Ara. Ens coneixem fa massa temps, tots plegats. La indignitat ve de molt llum. La tenebra, la trama.

    Què t’hi jugues que quan per fi fotem fora la Terribas de TV3 acaba a l’Ara? Dirigint-lo, molt probablement, donant per acabada d’aquesta manera, la innocentada d’haver tingut de director aquest pallasset del Carles Capdevila. Què t’hi jugues? A Catalunya tot lliga, sempre.

    Fa molt de temps que els que més lliçons donen, a Catalunya, són els que més mal li fan i els que més se n’aprofiten. Que la presidenta De Gispert parli de mantenir les formes té també molta gràcia, quan el primer defecte formal és ella, la seva preparació, el seu nivell de català, la seva capacitat intel·lectual que només pot fer-te pensar en la limitació i en el sentit clínic del terme.

    Que Núria de Gispert parli de mantenir les formes és per pixar-se de riure, sobretot quan veus com parla, com llegeix, la infinita indigència intel·lectual de què fa gala i en fi, la degradació de la presidència del Parlament que el fet que ella l’ocupi comporta. Si com a mínim s’estigués callada! Si com a mínim el Bosch i la Terribas callessin. Però no, no hi ha manera. Tot ho embruten i sempre xerren. Em pregunto d’un treuen la barra, d’on treuen el nervi.

    Mentre a Catalunya continuem segrestats per aquesta mena de discursos i per aquesta mena de gentola no avançarem, i tot contribuirem a embrutar-ho com ho fan ells. Tot contribuirem a fer-ho malbé tal com la Mònica Terribas ha convertit TV3 en un pamflet antisemita, socialista i antiamericà, tal com Xavier Bosch es va carregar l’AVUI amb la seva extrema frivolitat, tal com Núria de Gispert degrada la presidència del Parlament amb la seva presència insuficient i sectària, lamentable en tots els sentits de la paraula i del tot allunyada d’allò que coneixem com a dignitat institucional.

    Mentre ens creguem aquests pirates, aquests farsants, i fem del seu clavegueram el nostre paradigma, les rates i la pudor són l’únic destí que ens esperem. Més o menys com fins ara. Quin fàstic!

  15. Juan - Lunes, 5 de diciembre de 2011 a las 00:48

    El Ara es el órgano oficial de expresión de la izquierda radical independentista. Una especie de Gara, pero en catalán. Sólo hay que ver qué clase de elementos colaboran con este panfleto: Antoni Bassas, Joan B. Culla, Toni Soler, Albert Om, Ferran Torrent… la costra ultranacionalista local.

  16. R. S. - Lunes, 5 de diciembre de 2011 a las 08:10

    Si Albert Rivera fuera presidente de la Generalidad… ¡Caramba! Los subvencionazos que se cobraría La Voz, tú…

  17. Toc Toc - Lunes, 5 de diciembre de 2011 a las 11:26

    Ademas de las consabidas subvenciones, este es el diario de obligada compra por toda la administracion

  18. juan - Lunes, 5 de diciembre de 2011 a las 13:50

    CON UN MILLON DE EUROS CUALQUIERA DEFIENDE LA LENGUA CATALANA

  19. Javier - Lunes, 5 de diciembre de 2011 a las 14:41

    R.S. Ya no estamos para argumentos de patio de colegio. Los sofismas para echar unas risas y nada más.

  20. Carlos Perezo - Martes, 6 de diciembre de 2011 a las 22:31

    Dentro de poco tambien regalaran el Ara, como hacen con “La Vanguardia” el “GRAMMA” (periodico del PC cubano) de CiU. Este periodico se regala en los trenes de primera hora de RENFE RODALIES (En ocasiones tambien en los Ferocarrils de la Generalitat) . llegue a contar en el mio -Martorell a BCN- 675 diarios – Pasa un tren cada 5 minutos. Imaginense la de dinero que pagamos todos ya que los diarios estan subvencionados con dinero publico. tambien se regala en algunas lineas de autobus y en todas las universidades. La vanguardia siempre es el diario -DEL REGIMEN-. Si teneis un ratito recuperad La Vanguardia de la epoca de Porcioles.
    Y estoy de acuerdo con Javier. No se trata de una cuestion -nacional-. Es simple y llanamente una cuestion de NEGOCIOS. Las familias dominantes de Convergencia (Unio es un titere de la coalicion) pretenden hacer de Catalunya su Cortijo. Son los actuales nacionaLISTOS (el nacionalismo ideologico es absolutamente respetable).
    El desmantelamiento del estado en Catalunya no esta siendo suplido por estructuras estables de atencion y proteccion. Los catalanes estamos siendo agredidos por nuestros compatriotas mas influyentes. Solo les ha votado un 18% del censo electoral pero de seguir este ritmo nos estan llevando a unas cotas de desigualdad similares a las de los 60 y 70.

Suscripción RSS a los comentarios de esta entrada.