Ja sabem qué vol dir “sumar” per una colla de nacionalistes espanyols convençuts de la superioritat de la seva cultura, llengua i identitat sobre les nostres.

Una colla on L’ÚNICA presència del català a la seva web és per dir “catalans orgullosos de ser espanyols”

http://www.upyd.es/contenidos/secci....9/Cataluna

Ja coneixem la “suma” dels anticatalans.

http://pedrolarrauricandidatoupydvi....estar.html

UPyD suma, la caverna catalibana resta.

ya vemos lo bien que la has aprovechado tu, que entiendes mal el castellano paleto monolingue !!!

no te da verguenza no saber hablar ni entender con un minimo de correccion una de las lenguas de la sociedad catalana? no sabes que debes honrar la tierra que te da de comer respetando sus lenguas?

no te da verguenza ser un colono andorrano?

JAJAJAJJAJAJAAJJAJJJAJAJAJJAAJJAJAJJAJAJAJAJAJJAAJJAJAJAJAJAJJAJAJA

Vosté considera que la meva exigència d’igualtat és fruit d’un “trauma psicológic”.

Jo crec que el problema psicològic el té algú que no ha entés una cosa tan elemental com que ni vosté ni la seva llengua són superiors a mi i la meva llengua.

Que no té cap dret sobre mi.
Que els catalans no estan condemats a haver de suportar una colla de supremacistes que en el si d’una unió europea amb 20 llengües oficials pretenen utilitzar la seva majoria demogràfica en el snostre estat suposadament “comú” per dir que tenen dret a trepitjar la nostra llengua i cultura.

No ho podeu fer. No ho fareu. Aneu-vos acostumant a la idea.

El vostre temps és MORT.

Los derechos de los ciudadanos los proclama la soberanía Nacional, que en este caso son las Cortes españolas, representantes de la Nación española (soberanía Nacional)…Fuera de aquí no se puede proclamar ningún derecho ni ningún deber de los nacionales españoles (algunos por traumas psicológicos no reconocen, como puede ser su caso…posiblemente sea un caso de distorsión de la personalidad….o personalidad múltiple…que una personalidad es reprimida por otra:

Véase el caso de “Las 3 caras de Eva”

Son casos clínicos que están fuera de la realidad normal..

http://ibm9001.blogspot.com/2008/09....no-de.html
http://ibm9001.blogspot.com/2008/09....no-de.html

Cierzo

Entonces porque hablas en eso que llamas catalan?

Si te vas a Francia te hablaran en Frances…..tampoco en catalan.

No protestes tanto porque en España te hablemos en Español.

No importa, pronto será un recuerdo.

Para Angel – Lunes, 23 de enero de 2012 a las 22:31

Hornet

No se pide la informacion en castellano por no saber catalan,se pide porque es una lengua oficial y tenemos el derecho de utilizarla igual quien quiera tiene el derecho de que sea atendido en catalan.

Osea que como decia el gallego. “más que nada por jode,r sabes”

No se pide la informacion en castellano por no saber catalan,se pide porque es una lengua oficial y tenemos el derecho de utilizarla igual quien quiera tiene el derecho de que sea atendido en catalan.

Ose que como decia el gallego. “más que nada por joder sabes”

És mentida.

S’aplica. I molt:

· Llei 85/78 Reales Ordenanzas de la Fuerzas Armadas (28 desembre de 1978) obliga el castellà en els actes de servei.

· RD1011/81 Reglamentació sobre la comercialització de greixos comestibles. Obliga l’etiquetatge en espanyol.

· RD 334/82, que regula l’ús del castellà a la xarxa viària, als transports públics i passos fronterers.

· RD308/83, reglament sanitari dels olis vegetals que obliga el castellà.

· RD 2872/83, sobre Reglament de Girs Postals i telegràfics, obliga els impresos en llengua castellana.

· RD1521/84 sobre reglamentació tècnico-sanitària dels productes de pesca, les etiquetes obligatòriament en idioma espanyol.

· Llei 30/1984, sobre Mesures de Reforma de la Funció Pública, obliga tàcitament el coneixement del castellà als opositors i concursants.

· RD 1915/84 sobre reglamentació d’escorxadors de conills i enmagatzament i distribució de la carn. Obliga l’etiquetatge en llengua espanyola oficial de l’Estat.

· RD 2223/1984 que aprova el Reglament General d’Ingrés del Personal al Servei de l’Administrtació de l’Estat, obliga tàcitament el castellà, i oblida absolutament el coneixement del català a les convocatòries.

· Ordre Ministerial 29 de març de 1984 que aprova la norma de qualitat per a préssecs amb destinació al mercat interior.

· RD 179/85 que reglamenta els escorxadors d’aviram i comercialització de la carn. Les etiquetes s’han de redactar obligatòriament en la llengua espanyola oficial de l’Estat.

· Llei Orgànica 6/85 del Poder Judicial obliga la llengua castellana en tots els procediments judicials. Tolera amb condicions dins del territori català la llengua catalana.

· RD 1348/85 sobre el reglament d’ordenament de les assegurances privades. Obliga el castellà per la presentació de la documentació administrativa.

· O. M. de 29 de maig de 1985 aprova normes per a albercocs destinats als mercat interior.

· OM 19 d’agost de 1985, sobre norma reguladora per al comerç exterior de cols xineses.

· OM 23 de setembre de 1985 sobre etiquetatge dels productes de pelleteria.

· OM de 15 d’octubre de 1985 sobre Norma de Qualitat per al musclo, cloïsses i escopinyes en conserva.

· OM de 15 de novembre de 1985 sobre etiquetatge de peres, pomes i raïm. Obliga el castellà.

· RD 2216/1985 sobre envasat i etiquetatge de substàncies considerades nocives i perilloses. Obliga el castellà.

· RD 2374/1985 sobre especificacions tècniques de les centrals telefòniques privades. Obliga el castellà.

· RD 2323/1985 sobre reglamentació per elaborar, emmagatzemar i transport dels succedanis de cafè.

· RD 2379/1985 de 20 de novembre sobre els aparells receptors de televisió.

· RD 2706/1985 sobre autòmats programables industrials, és obligatori que els subministradors i fabricants tinguin els catàlegs en castellà.

· OM 14 de gener de 1986 sobre normes de qualitat de la carn picada de vaquí, oví i porcí. Recorda l’etiquetatge del decret 2058/82

· Llei 11/86 de Patents obliga el castellà a la documentació presentada.

· OM de 24 de març de 1986, sobre l’etiquetatge dels alls i apis, obliga “al menos” la llengua espanyola.

· RD 1070/1986, sobre terminals telèfònics i mòdems, obliga el castellà en la documentació.

· OM 29 d’octubre de 1986, sobre normes de qualitat de la patata, obliga l’ús del castellà a les etiquetes.

· OM de 29 d’octubre de 1986, sobre les tripes naturals amb destinació al mercat interior, obliga l’etiquetatge en castellà.

· OM de 29 d’octubre de 1986, sobre la cansalada i la cansalada viada, obliga el castellà a les etiquetes.

· RD legislatiu 1257/1986 de 13 de juny, per adaptació de la llei 3/1980 a les normes de la CEE en matèria cinematogràfica.

· RD 1495/1986 que aprova el Reglament de Seguretat a les Màquines. Obliga que les instruccions estiguin “almenys en castellà”.

· RD 2003/86, aprova el Reglament Orgànic dels Cossos d’Oficials, Auxiliars i Agents de l’Administració de Justícia. Exigeix el castellà i només atorga 6 anys d’antiguitat al coneixement del català.

· RD 2551/1986, sobre elaboració i comercialització de l’oli de pinyola refinat, obliga l’etiquetatge en castellà.

· RD928/1987 relatiu a l’etiquetatge dels productes tèxtils. Obliga el castellà.

· RD 1094/1987 de 26 de juny. Reglamentació sobre elaboració i comercialització de cereals.

· RD 1261/1987 de 11 de setembre sobre reglamentació de la elaboració, fabricació i comercialització dels sucres destinats al cos humà.

· RD 1174/87 regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració Local. Per resolució de 14 de desembre de 1987, superat el coneixement del castellà, podrà examinar-se de català però només com a mèrit.

· OM 1 de juliol de 1987, que aprova la norma de qualitat del iogurt, obliga el castellà.

· RD 1261/1987 que aprova la reglamentació tècnico-sanitària dels sucres destinats al consum humà. Obliga el castellà a l’etiquetatge.

· RD 1453/1987 que aprova el reglament de neteja, conservació i tenyida de tèxtils, cuiros i pells. Obliga que la informació sigui “almenys en castellà”.

· Decret 1496/87 de l’obtenció, l’expedició i homologació de títols universitaris. Obliga la llengua castellana. Subsidiàriament permet la llengua catalana.

· OM de 23 i 27 de novembre de 1987, que regulen els plàtans i nespres respectivament. Obliga el castellà a l’etiquetatge.

· RD 58/88 sobre protecció dels drets del consumidor als serveis de reparació d’aparells d’ús domèstic. Obliga que “al menos en castellano”.

· RD 197/1988 de 22 de febrer sobre fabricació i tràfic d’objectes elaborats amb metalls preciosos.

· RD 192/1988 de 4 de març, sobre la venda i ús del tabac per protegir la salut.

· RD 429/88 que aprova el Reglament Orgànic del Cos de Secretaris Judicials. Obliga el coneixement del castellà, i només atorga 6 anys d’antiguitat pel coneixement del català.

· OM de 6 de febrer de 1988 sobre certificacions dels reproductors bovins de raça pura.

· OM de 28 de març de 1988 que aprova les normes de les caseïnes i els caseïnats alimentaris. Obliga el castellà a l’etiquetatge.

· RD 349/88 sobre la reglamentació tècnico-sanitària de productes cosmètics. Imposa l’ús de la llengua espanyola oficial de l’Estat.

· RD 472/1988 sobre generació d’areosols. Obliga que almenys sigui en castellà l’etiquetat.

· Llei 10/1988 de Televisió Privada. El 20% de les pel·lícules comercials emeses mensualment seran “d’expressió originària espanyola”.

· Llei 11/88 sobre protecció de les topografies dels semiconductors. Obliga el castellà, i si es presenten amb una altra llengua cal que hi hagi la traducció al castellà.

· RD 833/1988 que aprova el Reglament de residus tòxics i perillosos. Obliga almenys la llengua espanyola oficial de l’estat als recipients.

· RD 1122/88 que aprova la norma general d’etiquetatge, presentació i publicitat dels productes alimentaris envasats. Obliga el castellà com a mínim.

· Llei 32/88, de Marques. Obliga el castellà als documents presentats.

· Llei 38/1988 de Demarcació i Planta judicial. El president del Tribunal Superior de Justícia el català només serà un mèrit.

· RD 1231/1988 sobre el transport i comercialització del cafè. Obliga l’etiquetatge en castellà.

· RD 1232/1988 sobre succedanis del cafè. Obliga també el castellà a l’etiquetatge.

· RD 1338/1988 sobre elaboració i venda de l’orxata de xufla. Etiquetatge en castellà obligat.

· RD 1425/1988 sobre productes plàstics destinats a envasar productes alimentaris. Cal que l’etiquetatge sigui en castellà.

· RD 1426/1988 sobre circulació i comerç preparats alimentosos per a règims dietètics. Obligació d’etiquetar-ho en castellà.

· RD 1468/88 que aprova el Reglament d’etiquetatge i presentació de la publicitat de productes industrials destinats a la venda directa als consumidors. Obliga “al menos la lengua española oficial del estado”

· OM de 26 de maig de 1988 sobre models del Registre Civil (defunció i de criatures abortives). Obliga el castellà i tolera el català com acompanyant.

· OM d’11 de juliol de 1988 sobre normativa del calçat. Obliga l’etiquetatge informatiu en castellà.

· OM de 30 de juny de 1988 sobre el comerç del safrà. Etiquetatge obligat en castellà.

· OM 28 de juny de 1988 sobre Aparells d’Elevació i Manutenció de grues-torre desmuntables per a obra. Tot serà almenys en castellà.

· OM de 28 de juny de 1988 sobre aparells de pressió referent a l’aire comprimit. La redacció en castellà serà exigible en el moment final de posar-ho en disposició dels usuaris.

· OM de 5 de desembre de 1988, sobre pinsos simples. Obligat el castellà.

· Llei Orgànica 2/89 processal militar. Obliga el castellà en totes les actuacions judicials. El català caldrà traduir-lo.

· OM de 30 de gener de 1989 sobre comercialització de pinsos compostos. Obliga el castellà als envasos.

· RD 126/1989 sobre comercialització de patates fregides. Obliga el castellà als evasos i retolació dels productes.

· RD 149/1989 sobre pintures, vernissos, tintes d’imprimir, i coles. Obliga el castellà a l’etiquetatge.

· OM 21 de març de 1989, sobre el porc salat i cansalada viada. Obliga el castellà a l’etiquetat.

· RD 645/1989 sobre pesca i aqüicultura, obliga el castellà a les dades obligatòries de l’etiquetatge.

· OM de 20 juliol de 1989 del Ministeri de Justícia sobre fe de vida, naixement, matrimoni i defunció, obligatòriament en castellà, amb text en català subordinat.

· RD 1066/1989 que ordena les Telecomunicacions. Obliga el castellà a les memòries tècniques.

· RD 1597/89 que aprova el Reglament del Registre Mercantil. Obliga que les inscripcions es facin exclusivament en castellà.

· Llei 21/1990 de 19 de desembre, sobre les assegurances de la vida i assegurances privades.

· Llei 25/1990 del Medicament. Obliga els texts almenys en llengua castellana.

· OM 15 de febrer de 1990, sobre l’etiquetatge d’articles de marroquineria, i viatge.

· OM de 15 de febrer de 1990, sobre la normativa de l’etiquetatge informatiu dels guants.

· RD legislatiu 339/1990, que desenvolupa la llei sobre trànsit, circulació de vehicles i seguretat viària.

· RD 472/1990 de 6 d’abril que regula els disolvents d’extracció utilitzats en l’elaboraciuó dels productes alimentaris.

· RD 668/1990 de 25 de maig, sobre elaboració i comercialització de materials polimèrics en relació als productes alimentaris.

· Llei 7/1991 que crea l’Instituto Cervantes., amb objectius només per l’”espanyol”.

· Llei 30/1991 de 20 de desembre, sobre la redacció dels testaments, obliga el castellà en aquells territoris que no siguin forals.

· OM 3 d’abril de 1991, que regula la distribució i exhibició del material audiovisual, autoritzant només la traducció al castellà.

· RD 162/1991 fabricació i comercialització dels plaguicides. L’etiquetatge obligatori almenys en castellà.

· OM de 14 de juny de 1991, sobre productes fertilitzants. L’etiqueta i l’envàs hauran d’estar redactats almenys en llengua castellana.

· RD 475/1991 sobre productes cosmètics. Obliga el castellà.

· OM del 8 d’abril de 1991, sobre Reglament de seguretat de les Màquines. Obliga almenys en castellà les plaques, instruccions i etiquetes.

· RD 1082/1991 sobre la cura i manteniment de les lents de contacte. Obliga el castellà.

· RD 1109/1991 sobre aliments ultracongelats. Obliga el castellà a les etiquetes.

· RD 1111/1991 sobre els additius alimentaris, obliga el castellà.

· RD 1164/1991 sobre comerç d’aigües de beguda envasades. Obligatori el castellà a les etiquetes.

· RD 1534/1991 sobre circulació i comerç de pastes alimentàries. Obliga el castellà.

· RD 1650/1991 sobre elaboració i venda de sucs de fruita. Obligació de l’etiquetatge en castellà.

· RD 1688/1991 sobre preservatius de cautxú . Als envasos s’obliga almenys la llengua castellana.

· RD 1809/1991 sobre circulació i comerç de preparats alimentaris en règim dietètic. Obligació de fer en castellà l’etiquetatge.

· RD 1810/1991 sobre circulació i comercialització de caramels, xiclets, confits i llaminadures. És obligatori el castellà a l’etiquetatge.

· RD 13/1992, sobre Circulació Urbana i Interurbana, obliga que els senyals siguin “almenys en l’idioma espanyol oficial en tot el territori de l’Estat”.

· RD 15/1992 sobre elaboració i venda de begudes refrescants. Obligació d’envasar-les en castellà.

· RD 212/1992 sobre etiquetatge dels productes alimentaris envasats, que anul·la el RD 1122/88. Obliga que necessàriament almenys estigui en llengua espanyola oficial de l’Estat.

· RD 510/1992 que regula l’etiquetat dels productes del tabac. Obliga el castellà i tolera el català subsidiàriament.

· RD 930/1992 sobre propietats nutritives dels productes alimentaris. Obligació d’etiquetatr-ho en castellà.

· RD1408/1992 sobre preparats per a lactants. Obligació d’etiquetat en castellà.

· RD1436/1992 sobre carns picades i carns en trossos. Obligació d’utilitzar almenys el castellà.

· Llei 30/1992 sobre Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. La llengua dels procediments tramitats per l’Administració de l’Estat seran en castellà. Es pot utilitzar el català només als escrits que s’hi adrecin.

· OM 12 de juny 1992, que regula les proves d’aptitud per a l’accés a les facultats i Col·legis universitaris. Les proves només en espanyol.

· RD 19/1993 de mesures urgents per a la cinematografia, que imposa quotes pel cinema en versió doblada, i amb sancions pertinents.

· RD 308/1993 sobre comercialització dels mol·luscs bivalves vius. Obliga el castellà a l’etiquetat.

· RD 349/1993 sobre comercialització de lleixius. Etiquetatge, presentació i publicitat en castellà.

· RD 479/1993 regula els radiofàrmacs d’ús humà. Els prospectes si res més no seran en castellà.

· RD 731/1993 sobre provisió de llocs de treball pels funcionaris de l’Administració Local amb habilitació de caire nacional. Obliga el castellà, i atorga punts de mèrit pel català.

· RD 1078/1993 que aprova el Reglament sobre envasat i etiquetat dels preparats perillosos. Obliga el castellà, així: “al menos en la lengua española oficial del Estado”.

· RD 1904/1993 sobre producció i comercialització de productes carnis i d’altres determinats productes d’origen animal. Obliga el castellà a l’etiquetatge.

· RD 2070/1993 que aprova el reglament tècnico-sanitari dels vinagres. Obliga el castellà a l’etiquetatge.

· RD 2236/1993 que regula l’etiquetat i el prospecte dels medicaments d’ús humà. Obliga que almenys en la llengua espanyola oficial de l’Estat.

· RD 124/1994 que regula l’equitatge i la informació referent al consum d’energia i altres recursos dels aparells d’ús domèstic. Imposa el castellà.

· OM de 4 de juliol de 1994 sobre utilització i comercialització d’enzims, microorganismes i els seus preparats en l’alimentació animal. Obliga que en totes les indicacions almenys sigui utilitzada la llengua castellana.

· RD 1185/1994 sobre l’etiquetatge dels productes del tabac distints de les cigarretes. Obliga el castellà i admet altres llengües.

· RD 1679/1994 sobre condicions sanitàries a la producció i comercialització de llet crua, llet tractada tèrmicament i productes lactis. Obliga el castellà a l’etiquetatge i als certificats sanitaris.

· OM 10 d’octubre de 1994 sobre control i certificació de llavors i plantes de viver. Obliga el castellà a les indicacions obligatòries.

· RD 2163/1994 sobre comercialització i i autorització de productes fitosanitaris. Obliga el castellà a les etiquetes.

· RD 2208/1994 que regula els medicaments homeopàtics d’ús humà de fabricació industrial. Obliga expressament la llengua castellana a les etiquetes.

· RD 2549/1994 sobre el reglament dels aparells de pressió, referent a generadors d’aerosols. Obliga el castellà a l’etiquetatge.

· Resolució 9 de gener de 1995 del Ministeri de Cultura, que fa ajudes a la creació de guions cinematogràfics. Obliga a presentar-los en castellà, fins i tot en aquells que siguin redactats en una altra llengua espanyola.

· Llei 30/1995 d’Ordenació i Supervisió de les Assegurances Privades. Obliga que les pòlisses han d’estar en castellà.

· RD 53/1995 sobre circulació i comercialització de la cervesa i del malt líquid. Obliga el castellà a l’etiquetatge.

· RD 109/1995 sobre els medicaments veterinaris. Obliga el castellà als prospectes.

· RD 110/1995 sobre medicaments homeopàtics veterinaris. Obliga el castellà igual que a la norma anterior.

· RD 157/1995 sobre pinsos medicamentosos. Obliga l’etiquetatge almenys en la llengua espanyola oficial de l’Estat.

· RD 733/1995 sobre expedició de títols acadèmics i professionals corresponents als ensenyaments establerts en la Llei Orgànica 1/1990. Obliga que siguin en castellà.

· RD 929/1995 de 9 de juny sobre el reglament del control de les plantes de viver.

· OM de 6 de setembre de 1995 sobre la Norma General de Qualitat per a la llet pasteuritzada destinada al mercat interior. Obliga el castellà a l’etiquetatge.

· Ordre de 6 de setembre de 1995 sobre la Norma General de Qualitat per a llet concentrada destinada al mercat interior. Obliga el castellà a l’etiquetatge.

· RD 1718/1995 de 27 d’octubre sobre l’etiquetatge dels materials dels components principals del calçat.

· RD 1787/1996 de 19 de juliol, que aprova el reglament dels equips de telecomunicació.

· RD 1784/1996 de 19 de juliol, que aprova el reglament del Registre Mercantil, obliga les inscripcions registrals en castellà

Apartir de 1492 la lengua oficial en todos los territorios de sus reinos seria el castellano.Fue apartir de 1492 cuando el Latin lengua del clero,poco a poco dejo de ser la lengua oficial.

Fue el clero por mediacion de Antonio Nebrija,quien hizo la primera gramatica de una de las lenguas vulgares mas habladas ya en aquel tiempo,el castellano.Hablamos como hablamos,porque es el clero quien enseñaba la religion y la lengua.El clero era quien controlaba a todos,desde que uno nacia hasta que moria.Detras de los nacionalismos linguisticos quien esta es el clero y son los que han mantenido y siguen manteniendo el problema aun no resuelto,linguistico.Si el clero hubiera querido hoy no tendriamos ningun problema linguistico,porque feron ellos,por sus intereses de poder territoriales,del latin hicieron las versiones que hoy tenemos en España.

Recordar que la primera misa en America la hizo un monje de Montserrat,sin embargo,los curas fueran del lugar que fueran de España en America solo enseñaban el castellano y la religion Catolica.Comento esto,porque demuestra que segun los intereses,todos enseñaban castellano y durante siglos era asi,despued volvieron a cambiar y ahora ya vemos en que situacion estamos.

tampoco existe el derecho a imponer la realidad linguistica de andorra en cataluña.

no lo sabias colono?

tu no tienes el deber de conocer el catalan, como tampoco lo tienes de conocer el ARANES. Lengua, por cierto, oficial en cataluña pero que su estatus practico es como si no lo fuera.

Por eso mismo, tampoco tienes el deber de saber vasco o gallego. Porque si asi fuera, tendrias que acreditarlo.

cuando en un pais todos sus ciudadanos conocen una lengua, decir que es un “deber” saberla, es como decir que es un deber repirar.

evidentemente, tu estas enfadado porque no quieres repirar? sencillo: no lo hagas.

por otro lado, es harto evidente que juridicamente ese deber no se aplica. Solo hay que ver tu patetica comprension lectora y tu analfabetismo en castellano como para ver que ese deber pinta tanto como la oficialidad del aranes en tarragona.

ens diu el mateix que sosté: “Me reafirmo en mi afirmacion de que el castellano es inmensamente superior al catalán como idiomas, al menos así lo creo yo os guste o no. [...] Te digo una vez más que el catalán es inmensamente inferior que el castellano”

Jo aquí només veig una devoció. La seva. Jo només pretenc la igualtat.

No suporteu veure com no acceptem la vostra imposició de llengües suposadament “superiors”. I a mi qué? La meva llengua no és inútil. Té molt poca vergonya mostrant una i altra vegada el seu menyspreu.

“le quitariamos oficialidad al catalán”
Torno a dir que el que vosté consideri que té dret a fer-ho, és una mostra del miserable supremacisme del nacionalisme espanyol

“No se trata de utilidad de lenguas sino de derechos de las personas.”
Els catalans som persones. I tenim drets que la gent com vosté no podrà impedir, per molt que ens menyspreui.

http://es.wikipedia.org/wiki/Portugal

En el Vaticano si es verdad que aparte del Italiano tambien es oficial el latin pero como comprendera es una lengua muerta utilizada por unos cuantos especialistas del clero. Por eso es el italiano de facto el unico oficial !

http://es.wikipedia.org/wiki/Ciudad_del_Vaticano

A mi també:

“Air Canada a également enfreint la loi en faisant une annonce adressée aux passagers concernant la réception des bagages en anglais seulement à l’aéroport de Toronto.”

Jo també considero que si Iberia fa servir el català a l’aeroport de Madrid, vol dir que els espanyols han entés el que és el respecte a la diversitat.

Però sabem que no tenen l’alçada moral.