España

‘La inutilidad de algunos textos legales volvió a quedar de manifiesto cuando Montoro dejó en cero euros la partida destinada a cumplir con las disposiciones financieras de los ‘estatutos de autonomía 2.0’ que son los que surgieron a imagen y semejanza del Estatuto catalán’

[&hellip

Redacción
Miércoles, 4 de abril de 2012 | 10:12

John Müller, director adjunto de El Mundo, en un artículo publicado este miércoles:

‘Los derechos políticos, económicos y sociales son papel mojado si no se pueden financiar de manera sostenible. A determinados grupos en nuestro país siempre les ha parecido que esta es una afirmación bastarda que se debe soslayar con la fuerza de la ley. Por eso, nuestro texto constitucional reconoce derechos que podemos calificar de virtuales (a la vivienda digna o al trabajo), porque son imposibles de garantizar a toda la población. En realidad, ya hemos aprendido en estas tres décadas que son papel mojado.

[…] Ayer, la inutilidad de algunos textos legales volvió a quedar de manifiesto cuando Cristóbal Montoro dejó en cero euros la partida destinada a cumplir con las disposiciones financieras de los estatutos de autonomía 2.0 que son los que surgieron a imagen y semejanza del Estatuto catalán en Andalucía, Baleares, Aragón y Castilla-León.

Estos textos prevén criterios divergentes a la hora de fijar la financiación que el Estado central debe garantizarles. En Cataluña es su aportación al PIB, en Andalucía es la población, en Aragón, la superficie y la despoblación; en Castilla-León, las zonas que menos crecen…

Montoro cortó por lo sano y como no hay dinero, volvió a poner de manifiesto que esos estatutos están muy lejos de poder imponer condiciones al Estado, como ya indicó la sentencia del Tribunal Constitucional sobre el Estatuto [de Cataluña]. La realidad es que son estatutos sin fondos, insolventes. El ministro de Hacienda está dispuesto, con la Constitución y los tratados europeos en la mano, a hacer frente a todos los recursos que las Comunidades afectadas quieran presentar.

[…] Las Comunidades, que según los cálculos de Antonio Beteta deberían haber perdido un 5% de su financiación territorial y en cambio mejoran un 0,19%, tendrán que asumir el realismo de las cuentas presentadas ayer. La situación no deja margen de maniobra. A los 100 días, los mercados ya le han puesto la proa a Mariano Rajoy y la caída de la Bolsa, con un fuerte posicionamiento de los bajistas, sólo presagia que la tensión se trasladará a la deuda. Y nuestro principal handicap en el exterior sigue siendo la falta de credibilidad financiera de nuestro modelo autonómico’.

Temas: ,

17 Comments en “‘La inutilidad de algunos textos legales volvió a quedar de manifiesto cuando Montoro dejó en cero euros la partida destinada a cumplir con las disposiciones financieras de los ‘estatutos de autonomía 2.0’ que son los que surgieron a imagen y semejanza del Estatuto catalán’”

NOTA: Sean respetuosos con sus comentarios. Se borrarán los comentarios cuyo contenido o enlaces puedan ser considerados difamatorios, vejatorios o insultantes. Recuerden siempre que las formas importan y que hay muchas formas de decir lo mismo. Gracias por participar.
  1. Iñigo - Miércoles, 4 de abril de 2012 a las 11:29

    Es decir, nos hemos convertido en un reino de taifas en el que encima no hay pasta para financiar una serie de estatutos de autonomía subidos a la chepa del Gobierno de la Nación.

    La salida para una comunidad con veleidades separatistas, como Cataluña, sería pues pedir la independencia (económica y/o política) y dejar de depender de lo que diga “Madrit”

    La historia cíclica de España, que se repite hoy como hace 800 años.

    Es de una lógica tan aplastante, es tan previsible, es tan fácil de comprender incluso para un niño de cinco años, que la imagen de Zapatero pactando el Estatut con Mas en La Moncloa, puenteando a Patxi López con el PNV en el Congreso o prometiendo aprobar “lo que salga del Parlament” se me antoja incluso más perversa…. Y todo para mantenerse en el poder un añito más.

    Esto es lo que nos ha dejado el señor inspector de nubes: un país en la ruina económica, a punto de deshacerse por sus costuras y en la bancarrota. Maravilloso.

  2. CATALONIA IS NOT SPAIN - Miércoles, 4 de abril de 2012 a las 12:10

    Proposició de Llei sobre la Lliure Determinació
    Descarrega’t la Proposició de Llei sobre la Lliure Determinació Participa i envia’m les teves propostes sobre la proposta de Llei sobre el Dret a la Lliure Determinació

    Proposició de Llei sobre la Lliure Determinació

    Exposició de motius

    La llibertat i la igualtat no es demanen, es posseeixen. Ja que totes les persones neixen lliures i iguals en dignitat i drets, l’obligació dels legisladors consisteix en afermar i fer prosperar ambdues condicions innates. La democràcia ha d’oferir garanties per a la lliure expressió de les persones però també dels col·lectius que així ho desitgin; per a la igualtat d’oportunitats entre persones però també entre els pobles que així ho reclamin; i per a la major llibertat de les persones però també per a les comunitats que així ho persegueixin. La missió de l’Estat de dret no consisteix en coartar i impedir l’exercici de tals anhels, sinó en tot el contrari; garantir-ne el desenvolupament i facilitar-ne l’exercici.

    Les nacions contingudes en l’Estat espanyol posseeixen els mateixos drets que qualsevol altra comunitat del concert mundial, i són dipositàries de les mateixes llibertats. La lliure determinació dels pobles, principi reconegut per les Nacions Unides i també per l’Estat espanyol en diversos tractats vinculants, ha de formar part explícita del marc constitucional espanyol. Aquesta Proposició de Llei aspira a reparar un buit legal evident i una contradicció jurídica notable, i pretén situar l’Estat espanyol a l’alçada de les democràcies més madures, aquelles que entenen que el dret a decidir dels pobles és un dret fonamental que ha de ser previst i regulat.

    El principi d’autodeterminació fou formulat per primera vegada pel president dels Estats Units Woodrow Wilson en els seus Catorze Punts el 1918. A l’acabar la Segona Guerra Mundial el dret a l’autodeterminació fou recollit a l’article 1 de la Carta de les Nacions Unides: “Fomentar entre les nacions relacions d’amistat basades en el respecte al principi de la igualtat de drets i a la lliure determinació dels pobles, i prendre altres mesures adequades per enfortir la pau Universal”:

    Més endavant, les Nacions Unides proclamaren l’any 1966 el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, que va entrar en vigor el 1976 i que fou ratificat per l’Estat espanyol el 27 de juliol de 1977, que diu: “Tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació. En virtut d’aquest dret determinen lliurement llur condició política i proveeixen així mateix al seu desenvolupament econòmic, social i cultural”.

    Així mateix, l’Estat espanyol ha ratificat i/o reconegut com a vàlids tot un seguit de Convenis, Tractats, Cartes i Resolucions internacionals on es reconeix el dret a l’autodeterminació, com són el Conveni internacional de drets econòmics, socials i culturals de les Nacions Unides, la Carta Internacional dels Drets Humans adoptada per l’Assemblea de l’ONU el 1966, la Declaració de Principis de la “Llei internacional sobre relacions amistoses entre Estats” de 1970 o diverses resolucions tant de Nacions Unides com de la Conferència de Seguretat i Cooperació a Europa.

    Més modernament, la Cort Internacional de Justícia, en l’exercici de la seva tasca d’interpretació de la Carta de les Nacions Unides, ha vingut a reconèixer que existeix en formació un dret a la lliure determinació dels pobles diferent del que es reconeix als pobles colonitzats i sotmesos a dominació i explotació, no trobant-se el seu exercici mitjançant un referèndum d’independència prohibit per la legalitat internacional, la pràctica del Consell de Seguretat de les Nacions Unides o la pràctica dels estats, fins i tot quan aquest exercici sigui contrari a les normes internes de l’Estat en qüestió. En el mateix pronunciament la Cort Internacional de Justícia també ha constatat que el principi de la integritat territorial dels Estats, recollit també a l’article 8 de la Constitució espanyola, és un principi l’abast del qual ha de cenyir-se únicament a les relacions entre Estats en l’àmbit internacional, però que en cap cas pot interpretar-se com un impediment per a l’exercici del dret a la lliure determinació dels pobles que tingui com a resultat la secessió d’una part del territori de l’Estat, havent-se d’interpretar així també en el cas de l’Estat espanyol en virtut dels articles 10.2 i 96 de la Constitució espanyola. La Cort Internacional de Justícia considera fora de tota controvèrsia que els debats a niell internacional sobre el dret a la lliure determinació dels pobles i l’existència d’una secessió reparadora de situacions de dèficit democràtic o de discriminació de minories dins dels estats, entre d’altres, inclouen el dret a separar-se de l’Estat al que pertanyen.

    Així doncs, mitjançant l’aprovació d’aquesta llei es pretén situar l’Estat espanyol a l’avantguarda del respecte als drets democràtics dels ciutadans de les nacions que el componen per mitjà de la recepció en el dret intern, d’acord amb els articles 10.2, 96 i 23 de la Constitució espanyola, l’exercici del dret a la lliure determinació dels pobles l’existència i l’exercici dels quals han estat constatats i emparats d’acord amb la legalitat internacional, posant remei a un dèficit democràtic que ve soscavant recentment la legitimitat de les institucions davant la pròpia ciutadania i que ha tingut una de els seves màximes manifestacions en la contradicció entre la voluntat democràtica expressada en referèndum del poble de Catalunya mitjançant l’aprovació en referèndum de l’Estatut d’Autonomia i la sentència ulterior del Tribunal Constitucional que lamina gran part de la virtualitat jurídica i del contingut del mateix. L’article 2 de la Constitució haurà de ser reinterpretat, doncs, de forma coherent i d’acord amb la recepció en dret intern d’aquest reconeixement de l’exercici del dret a la lliure determinació i tenint en consideració que la llei aprovada preveu un procés de transició a la independència en el marc del que aquestes previsions constitucionals poden ser reinterpretades. La present Llei es configura com una llei de desenvolupament dels articles 23 i 92.3 de la CE, així com de transferència de la competència per a convocar referèndums d’acord amb l’article 150.2 CE.

    Es reconeix, doncs, l’exercici del dret a la lliure determinació dels pobles, la interpretació del qual haurà de venir integrada per la interpretació que se’n du a terme en l’àmbit del Dret Internacional públic, incloent en aquesta interpretació en el cas que l’exercici del dret tingui com a resultat final la secessió d’una part del territori espanyol, el 16 del Conveni de Viena sobre Tractats, així com la normativa que regeix modernament la successió d’estats, heretant els estats successors la pertinença als mateixos tractats que l’estat predecessor d’acord amb el principi de continuïtat, per la qual cosa es mantindria, entre altres organitzacions, la pertinença a la Unió Europea i els ciutadans no serien desposseïts en cap cas d’aquesta ciutadania.

    L’Estat espanyol està compost per diverses nacions, anomenades constitucionalment nacionalitats, als ciutadans de les quals es pretén –mitjançant la present Llei– reconèixer l’exercici dels seus drets democràtics, històrics i nacionals. La voluntat i afirmació nacional d’aquestes és innegable ja que es troba, fins i tot, recollida en el preàmbul del respectiu Estatut d’Autonomia o bé en el Preàmbul i l’articulat de projectes de reforma d’aquest aprovats a la seu parlamentària autonòmica. És també innegable el desig individual de bona part de la seva ciutadania de constituir-se com a Estat independent de l’Estat espanyol. Aquest desig d’exercici del dret a la lliure determinació així com la no renúncia ha estat reiteradament constatat de fet i de dret, ja sigui mitjançant el seu exercici de fet sense voluntat de vinculació jurídica per la via de consultes populars organitzades per entitats socials, ja a través de la seva ratificació pels legítims representants democràtics mitjançant sengles Resolucions parlamentàries o la seva inclusió en sengles projectes de reforma d’estatut d’autonomia aprovats en seu parlamentària autonòmica.

    Coherentment amb la reiterada voluntat de situar a l’Estat espanyol en l’avantguarda del respecte als drets democràtics dels seus ciutadans, l’exercici del dret a la lliure determinació dels pobles es regula en aquesta llei d’acord amb els estàndards democràtics internacionalment reconeguts per la Comissió de Venècia en llurs informes, opinions i resolucions, incloses les directrius per als referèndums constitucionals a nivell estatal adoptats en la sessió plenària 47 de 6 i 7 de juliol de 2001 i llur opinió sobre els estàndards internacionals aplicables a la legislació sobre referèndums adoptada en sessió plenària 65 de 16 i 17 de desembre de 2005. Per tot això, s’identifica clarament el subjecte de l’exercici d’aquest dret i els requisits per tal que aquest dret democràtic sigui transparent, lliure, just, clar i decisori, resolent qüestions com el dret a vot, la forma de la convocatòria, la participació mínima exigida per a la validesa del referèndum, la claredat de la pregunta, el resultat i el procés ulterior a seguir en el cas que el resultat de l’exercici del dret a la lliure determinació sigui favorable a la independència. Tot això malgrat que, d’acord amb la Comissió de Venècia, òrgan consultiu del Consell d’Europa, al qual pertany l’Estat espanyol, reconeix que no es pot derivar del Dret Internacional ni de l’anàlisi del dret intern dels Estats l’obligació d’establir un llindar mínim de participació i resultat per considerar la validesa i aprovació d’un determinat referèndum, essent únicament recomanable a efectes de major legilitimitat democràtica i claredat del resultat les majories del 50% previstes.

    Així mateix, el Tribunal Suprem del Canadà establí l’obligació de negociar en cas d’un resultat clar en un referèndum, obligació l’incompliment de la qual derivaria en una clara legitimació del reconeixement unilateral del nou Estat per part dels estats integrants de la comunitat internacional. Per això, en la present llei es preveu un procés negociador en cas que l’exercici del dret a la lliure determinació dugui a un resultat favorable a la independència d’un determinat territori.

    Consegüentment, el Parlament espanyol, com a màxim representant de la voluntat democràtica del poble, situant-se de nou en l’avantguarda del respecte als drets democràtics, regula l’exercici del dret a la lliure determinació de la ciutadania de les nacions que el conformen i la seva capacitat per decidir el futur de llurs pobles, llur estatus polític i la relació que desitgen mantenir amb altres estructures o organitzacions supranacionals.

    TÍTOL I. DRET A LA LLIURE DETERMINACIÓ DE LES NACIONS

    Article 1. Objecte de la Llei

    L’objecte de la present Llei és transposar a l’ordenament jurídic espanyol el dret a la lliure determinació de les nacions, reconegut per la legalitat internacional i per l’Estat espanyol amb la ratificació de diversos Tractats Internacionals.

    Així mateix, és objecte d’aquesta Llei regular l’exercici del dret de lliure determinació de les nacions que conformen l’Estat espanyol.

    Article 2. Definició i àmbit del dret a la lliure determinació de les nacions

    Seran considerades nacions a efectes de la present Llei aquelles que així ho defineixin en llur Estatut d’Autonomia o que així ho aprovi llur Parlament autònom en base a llurs drets històrics, llur sentiment nacional o llur voluntat democràtica.
    Les nacions de l’Estat, constitucionalment anomenades nacionalitats, exerceixen lliurement el dret a la pròpia determinació nacional.
    En virtut del dret a la lliure determinació, les nacions tenen el dret de determinar lliurement llur estatus polític, les competències que ostenten i/o que cedeixen, així com les relacions de cooperació i/o dependència que estableixen amb altres estructures o organitzacions supranacionals.
    Així mateix, les nacions tenen el dret de disposar lliurement de llurs riqueses i recursos naturals, respectant el que disposa en aquest sentit pel dret internacional.
    Article 3. Els Parlaments autònoms, representants de la sobirania

    Els Parlaments autònoms de les nacions de l’Estat espanyol, com a representats legítims de la sobirania de llurs pobles, podran decidir lliurement sobre els drets establerts en l’article anterior.

    TÍTOL II. REFERÈNDUM D’AUTODETERMINACIÓ NACIONAL

    Article 4. Convocatòria del referèndum d’autodeterminació nacional

    Les nacions que componen l’Estat espanyol tenen el dret inalienable de convocar un referèndum d’autodeterminació nacional sobre la constitució d’un Estat independent.
    El referèndum d’autodeterminació serà convocat pel Govern autònom, a instància pròpia, del Parlament autònom o del 20% del cens municipal mitjançant el mateix procés establert per a la iniciativa legislativa popular en llur territori.
    Article 5. Exercici del dret a l’autodeterminació

    Tindran dret a vot en l’esmentat referèndum els ciutadans i les ciutadanes amb dret a sufragi en les eleccions municipals en la data de convocatòria del referèndum.
    El resultat del referèndum es considerarà vàlid si la participació supera el 50% del cens electoral.
    En cas que més del 50% dels vots emesos en el referèndum d’autodeterminació siguin favorables a la independència respecte de l’Estat espanyol, el govern autònom proclamarà la independència de llur nació.
    En cas que no s’assoleixin els percentatges establerts en els dos punts anteriors, la nació que ha exercit el referèndum d’autodeterminació continuarà formant part de l’Estat espanyol amb els drets i deures que lliurement decideixi.
    TÍTOL III. TRANSICIÓ A LA INDEPENDÈNCIA NACIONAL

    Article 6. Procés d’Independència

    Un cop proclamada la independència, s’iniciarà la negociació amb l’Estat espanyol per establir els drets i deures de cadascú en un procés de transició per al ple traspàs de poders i recursos.
    El procés de transició, que durarà un màxim de 10 anys, haurà de permetre una transició progressiva i no traumàtica per garantir la eficiència en el traspàs de poders i llur gestió, així com l’estabilitat institucional i econòmica.
    L’Estat espanyol, en el procés de transició, promourà i facilitarà el reconeixement internacional del nou Estat, i especialment per part de la Unió Europea.
    En cas de discrepàncies que obstaculitzin el procés de transició, qualsevol de les dues parts podrà sol·licitar la mediació de les Nacions Unides.
    Disposició derogatòria única.

    Queden derogades totes les disposicions d’igual o inferior rang que s’oposin a l’establert en la present Llei.

    Disposició final única.

    Aquesta Llei entrarà en vigor dos mesos després de la data de la seva publicació en el “Boletín Oficial del Estado”. Es publicarà també en la resta de llengües oficials de l’Estat espanyol.

  3. Josep Tro - Miércoles, 4 de abril de 2012 a las 12:14

    Una mostra més de que el sistema autonòmic està exhaurit, ja sabeu quin és el pas següent?

  4. Alwix - Miércoles, 4 de abril de 2012 a las 12:39

    Excuses. Doble vara de mesurar, com sempre.

  5. jose - Miércoles, 4 de abril de 2012 a las 13:31

    Cat is not Spain, te informo que el derecho de autodeterminación de los pueblos fué una ley que se sacó de la manga las Naciones Unidas para dar cobertura legal al proceso de descolonización en los años 60 y 70 del siglo pasado.

    Básicamente pensado para las colonias que UK, Francia, Bélgica, Holanda, etc. tenian repartidas por Africa, Asia, Pacífico y Caribe.

    Comparar el caso de Cat. en España con el de Senegal por ej. de Francia o Barbados de UK es como comparar un huevo con un candelabro.

    También decir que un referéndum que se gana con un 90-95% de votos favorables a lo que se pregunta nunca puede ser democrático porque denota claramente que sólo han ido a votar los de un bando: como pasaba con los que convocaba Franco que los ganaba con un % muy parecido.

  6. Eduardo González Palomar (Manlleu -Barcelona-) - Miércoles, 4 de abril de 2012 a las 14:00

    ¡Si refrescas la memoria, constatarás que los nacionalistas a todas horas han intentado meter en una buena al conjunto de los españoles!

  7. JOSEP - Miércoles, 4 de abril de 2012 a las 14:45

    Aixi no es pot continuar ,crec que el que es tindria que fer es primer demanar o preguntar quina comunitat en vol quedar i quina vol marxar ,si no es aixi mai podrem fer res ni catalunya ni espanya

  8. Guillermo - Miércoles, 4 de abril de 2012 a las 15:37

    “Catalonia is not Spain”, yo se que tu no has escrito todo ese ladrillo, pero es igual, utilizas el copia-pega muy bien

    Te recuerdo que el principio de autodeterminacion de Naciones Unidas se establecio para el proceso de independencia de antiguas colonias en Africa y Asia
    A continuacion la resolucion de Naciones Unidas explica cuidadosamente que :

    “No se consideran colonias aquellas regiones que esten integradas en paises democraticos y tengan derecho a voto y representacion en el parlamento”

    ES DECIR, LAS NACIONES UNIDAS DICEN EXPRESAMENTE EN SU RESOLUCION QUE CATALUNYA NO ES UNA COLONIA Y NO TIENE “DERECHO DE AUTODETERMINACION”

    Menudo tortazo en la cara debes haber sentido “Catalonia is not Spain” ahora resulta que las naciones Unidas tambien son “feixistes” y “centralistes” y no tienen “sensibilitat”

    majete, a ver si convenceis a las naciones unidas haciendo unos castellers…

  9. CATALONIA IS NOT SPAIN - Miércoles, 4 de abril de 2012 a las 17:16

    guillerma, la teva opinió me la porta molt fluixa…..

  10. Ciudadano Sinmitos - Miércoles, 4 de abril de 2012 a las 18:13

    Cada día está más claro que las causas de la crisis económica que padecemos en España son principalmente internas. ¿Cómo se puede confiar en un Estado que se descompone? Un Estado que abriga en su seno tantos nacionalismos identitarios separadores y enloquecidos va a la bancarrota. Ha llegado la hora de la regeneración. Hace falta un Ciudadanismo Renovador.

  11. scolanus - Miércoles, 4 de abril de 2012 a las 18:19

    VIVA ESPAÑA ( un masoca Catala ) inclusiu cuan us foten el pa dels vostres fills sou capaços de lleparlis el cul veurem qui riu el ultim ,veurem on cobraran el 50% del iva que este que ingresar amb 6 mesus dels 45M de la campanya turistica a sierra morena o que fagi un bestreta els de lasvegascircus

  12. Cierzo - Jueves, 5 de abril de 2012 a las 03:24

    JOSEP – Miércoles, 4 de abril de 2012 a las 14:45

    Sí, en mi manzana hay muchas Comunidades de Vecinos y a cada una le preguntaré si se quiere autodeterminar y cuando lo decidan le preguntaré a los de un rellano y así sucesivamente hasta que lleguemos al individuo…¿Te quieres autodeterminar? Y así todos nos autodeterminaremos….

    Diremos vecinos libres, rellano libre..Yo libre….Y Como Nietche en Asía habló Zaratustra diremos ¡Dios ha muerto ¡Viva la tiranía!

    Cierzo

  13. Angel - Jueves, 5 de abril de 2012 a las 09:59

    En España solo tenemos un Gobierno.Las Comunidades Autonomas solo son sucursales del Gobierno.Estas sucursales no pueden imponer nada al Gobierno del Estado.Los aparentes enfrentamientos entre el Gobierno y los administradores regionales no tienen ningun sentido y son un gasto inutil,un despilfarro,que se debe suprimir,no tiene ningun sentido,tener 17 parlamentos regionales,con el Parlamento del Estado es suficiente,las Administraciones Regionales,deben ser las Diputaciones.

    El problema de España es que el Estado de las Autonomias,se ha convertido,en un Estado de Funcionarios,en vez de convertirse en un Estado de Empresarios que es lo que se necesita para competir en un mercado Glonalizado.

    Con cada Funcionario se pierde como minimo 2 trabajadores,por eso tenemos mas de 5 millones de parados.Los Funcionarios debe haber los precisos,no es normal que Franco hiciera funcionar el Estado 900000 funcionarios y ahora con la democracia tenemos mas de 3,5 millones y eso que disponemos de ordenadores y internet.

    Si queremos ser un Pais competitivo,tenemos que cambiar de ser un Pais de Funcionarios a un Pais de Empresarios.

    17 Taifas con 17 oligarquias creyendose que son los propietarios de España viviendo como reyes sin dar un palo al agua,no se puede financiar.Somos un Pais de listillos,todos pretendemos vivir de los demas,solo nos ha faltado montar el Estado de las Autonomias,para volver a la Edad Media.Menos gente a mal gobernar y mas a trabajar,lo tendremos que hacer tanto si queremos como sino,porque de no ponernos a trabajar,nos comeran los Chinos y los que no son Chinos.

  14. nostrus - Jueves, 5 de abril de 2012 a las 12:28

    CATALONIA IS NOT SPAIN
    Pues la opinion que tu tengas cae todavia mas floja. Deberías reflexionar y aprender de lo que te dice Guillermo, aunque no lo lograrás porque tu instinto naciota te condena eternamente a la frustracion y al sufrimiento. Nadie te puede ayudar, pero te puedo aconsejar que lo lleves con calma y vaselina.

  15. Ay Ay Ay - Domingo, 8 de abril de 2012 a las 20:05

    Los textos no significan nada, solo son un papel en el que un señor o un grupo de ellos han escrito algo que les gustaría hacer o algo que han ganado en una votación.

    Pero todo este voluntarismo politico, no es nada ni sirve para nada sino hay dinero para financiar el gasto que este papel dice que hay que gastar

    Por tanto todo texto que habla de dinero es un texto inútil si no hay dinero disponible para ser gastado.

    O sea que lo sustantivo es que haya recursos disponibles y lo demás ya vendrá por añadidura

    Por otra parte los documentos solemnes por muy solemnes que sean y que solo suelen expresar deseos de las partes, suelen ser nulos de toda nulidad, porque nadie se ha molestado en sumar lo que valen estos deseos, que solo son cantos al sol de gentes que hbitualmente viven en la Luna.

  16. Hornet - Lunes, 9 de abril de 2012 a las 19:38

    “Los textos no significan nada, solo son un papel en el que un señor o un grupo de ellos han escrito algo que les gustaría hacer o algo que han ganado en una votación.”

    ¿Incluimos en esos textos la Sagrada Constitución? Eso si, dejando en firme el capítulo sobre la Sagrada Unidad de España, pues parece ser que esa el único que cuenta. La verdad es que todos los demás sobran. Para el caso que le hacen…

    Como dijo en su dia el ministro de UCD Ricardo de la Cierva desde el mismiso estrado del Parlamento Español. “Si fuesemos a hacer caso que la Constitución, que por supuesto no le hacemos…” se quedo tan tranquilo el tio y lo mejor es que ni dimitio ni le cesaron.

    Esto es España y su legalidad señores. Y aun os preguntais por que queremos la independencia.

  17. Romualdo - Martes, 10 de abril de 2012 a las 11:17

    Hornet:

    La independencia se quiere porque se ha inculcado desde el poder nacionalistael odio a “España” y la visión de una Cataluña sometida económica y políticamente a ella.

    El cumplimiento de la legalidad española no es la cuestión pues el nacionalismo está incumpliendo la legalidad española o autonómica todos los días. No hay más que ver las provocaciones y escándalos.

    La cuestión es que el discurso “Antiespaña” es muy rentable para la Casta política y además desvía la atención sobre sus responsabilidades.

    Así pues tampoco a tí, te debe extrañar, que nos opongamos a la Cataluña que queréis hacer.

Suscripción RSS a los comentarios de esta entrada.