Cataluña

José Ignacio Wert (PP): “Garantizaré que cualquier niño catalán que quiera estudiar en español lo pueda hacer”

El ministro de Educación, Cultura y Deporte se compromete a acabar con la inmersión lingüística escolar obligatoria exclusivamente en catalán que la Generalidad aplica en contra de múltiples sentencias de los tribunales. Sin embargo, no explica cómo va a hacerlo.

Alejandro Tercero
Lunes, 23 de abril de 2012 | 09:13

José Ignacio Wert, ministro de Educación, Cultura y Deporte (foto: la Moncloa).

“Nuestro deber es vigilar para que no se frustre el deseo de elegir la lengua vehicular de la enseñanza, sea el castellano o el catalán. Estamos en un Estado de Derecho y las resoluciones de los tribunales hay que cumplirlas. Es verdad que la ejecución de sentencias incumbe a los tribunales, pero yo garantizaré que cualquier niño catalán que quiera estudiar en español lo pueda hacer”.

Con esta contundencia se ha mostrado el ministro de Educación, Cultura y Deporte, José Ignacio Wert (PP), en una entrevista publicada este lunes por El Mundo, al ser preguntado sobre cómo va a hacer cumplir el Gobierno a la Generalidad las múltiples sentencias del Tribunal Constitucional y del Tribunal Supremo que obligan a reintroducir el castellano como lengua vehicular escolar junto al catalán.

“Vamos a mantener una estricta vigilancia”

No es la primera vez en que Wert -tal y como su partido recogió en el programa con el que concurrió a las pasadas elecciones- se compromete a garantizar la aplicación efectiva en Cataluña de la legalidad vigente en materia lingüística educativa, aunque, como ocurrió anteriormente, esta vez tampoco ha dado más detalles sobre cómo piensa implementarlo. El pasado 1 de febrero, duante su primera intervención en el Congreso, el ministro se manifestó de forma similar:

“Vamos a mantener una estricta vigilancia y una actitud pro positiva para evitar que se repitan situaciones como las que hemos visto en anteriores legislaturas, en las cuales ha llegado a ser cuestión de litigiosidad, por parte de padres o asociaciones, este derecho a obtener la educación en la lengua vehicular de preferencia”.

Los dirigentes del PP eluden afrontar el desacato de la Generalidad

En cambio, esta posición de Wert contrasta con la mantenida por otros dirigentes del PP. El presidente del Gobierno y líder popular, Mariano Rajoy, evitó tratar con el presidente de la Generalidad, Artur Mas, este asunto durante la reunión que ambos mantuvieron en febrero pasado en la Moncloa durante varias horas, a pesar de que el dirigente nacionalista siempre ha declarado públicamente su intención de desacatar las sentencias y mantener el sistema de inmersión lingüística escolar obligatoria exclusivamente en catalán.

La presidenta del PP de Cataluña y senadora, Alicia Sánchez-Camacho, declaró en septiembre pasado que, aunque los populares apuestan por un modelo de trilingüismo escolar, “desgraciadamente” no gobiernan en Cataluña, por lo que se limitó a comprometerse a defender dicho modelo “con todos los instrumentos que podamos hacerlo en el Parlamento [autonómico] de Cataluña desde la oposición”, y no pudiendo garantizar el bilingüismo escolar en Cataluña aún ganando las elecciones generales, como finalmente ocurrió.

Pacto con CiU y apoyo a los actos contra la inmersión

El entonces candidato del PP por Barcelona y actual ministro del Interior, Jorge Fernández Díaz, en plena campaña electoral para el 20N también rehuyó comprometerse a asegurar el cumplimiento de las sentencias judiciales en Cataluña. “No toca en estas elecciones hablar de inmersión lingüística”, aseguró en noviembre pasado, llegando a considerar que “el balance de la inmersión [en Cataluña], sin duda, ha sido un balance exitoso”.

Más sorprendente, si cabe, fue el pacto que los populares cerraron con CiU en febrero para permitirles sacar adelante los presupuestos autonómicos. Ni uno solo de los once puntos del acuerdo recogió la más mínima mención al incumplimiento de las sentencias sobre la inmersión por parte de los nacionalistas. Mientras tanto, y en un ejercicio de funambulismo político sin precedentes, el PP sigue apoyando públicamente las iniciativas en favor de bilingüismo escolar.

Temas: , , , ,

92 Comments en “José Ignacio Wert (PP): “Garantizaré que cualquier niño catalán que quiera estudiar en español lo pueda hacer””

NOTA: Sean respetuosos con sus comentarios. Se borrarán los comentarios cuyo contenido o enlaces puedan ser considerados difamatorios, vejatorios o insultantes. Recuerden siempre que las formas importan y que hay muchas formas de decir lo mismo. Gracias por participar.
  1. BEJOTA - Lunes, 23 de abril de 2012 a las 19:57

    UPPS : DURANT ANYS ,A LES VOSTRES LLARS ES DONAN AQUESTES CONSIGNES DE NO TENIR TRACTAMENT AMB “CASTELLANS” PERÓ LA CATALUNYA DE 2012 NO ÉS LA CATALUNYA DE MOLT ANYS ENRRERA.AVUI N’HI HA MOLTES DE COMUNITATS I SENSIBILITATS . TOT I AIXÍ ,NO T’AMUINIS¨PERQUE NOS OS NECESSITEM GAIRE.COM DIU EL DOCTOR GARY DE LONDRES :”ELS CATALANS SON ANTISOCIALS”.JO ESTIC D’ACORD. PASSI-HO BÉ.

  2. BEJOTA - Lunes, 23 de abril de 2012 a las 20:04

    KARLES. JO HI VAIG SER’HI.HI HAVIA UNS 500 ,PLE DE GOMA A GOM I ,FINS I TOT FORA . EL” ABC” DÓNA AMPLIA INFORMACIÓ DEL ACTE.LA VANGUARDIA -MOLT POQUET-PERO DIU QUE “ESCOLA EN CATALÁ” HA POSSAT UNA DENUNCIA AL JUTJAT PER DIFONDRE L’ODI.JA DIC JO QUE DE PARANOIA N’HI MOLTA PER AQUESTA TERRA.PASSI-HO BÉ.

  3. BEJOTA - Lunes, 23 de abril de 2012 a las 20:06

    CATALONIA IS NOT SPAIN: ET RECORDO QUE’LS MUNICIPIS NO VOTAN; SON LES PERSONES.BON DIA.

  4. Vicente UPyD - Lunes, 23 de abril de 2012 a las 20:44

    Yo asistí al acto del teatro Goya el sábado y debo reconocer que sentí vergüenza ajena cuando vi que de la organización, hacían ocupar a los asistentes las filas delanteras para que de esta forma pareciese lleno en las fotos. En fin, un desastre.

  5. sensatez - Lunes, 23 de abril de 2012 a las 20:47

    El ministro, o es un ingenuo o algo peor.
    No creo que sepa cómo garantizar ese derecho, ni cuenta con los resortes, en le casoque lo supiera, para hacerlo efectivo y, por si fuera poco, no dispone de capacidad informativa o pedagogógica suficiente, para en caso de intentarlo, poder hacer frente al órdago que le lanzarían los nacionalistas. De manera que no me lo creo.
    Si realmente pretendiera lograr ese objetivo, lo primero que tendría que hacer es ir preparando el terreno (sin avisos ni declaraciones) que vaya dando fuerza a esas ideas en Cataluña.
    Pero si el otro día, en el acto conjunto de reivindicación del bilingüismo. su propio partido, el PP, no fue capaz ni de aportar ni a 2 afiliados al mismo. La única que asistió de su propio partido fue la interviniente en el acto.
    Que no, hombre, que o son unos inútiles o nos quieren engañar.
    Menos palabras, más inteligencia y más estrategia a largo plazo para lograr los objetivos.

    Salud.

  6. mariachi loco - Lunes, 23 de abril de 2012 a las 21:21

    Aquest wert no té cap dret a imposar les seves monsergues als catalans. Que les imposi allà on guanyi el seu partit.

    No hi ha cap obligació de fer cas al que diguin els espanyols, perque estem a Catalunya.

  7. Olé, desde Barcelona, España - Lunes, 23 de abril de 2012 a las 21:36

    Mientes Miquel, dices una falsedad.
    En Madrid el bilingüísmo ENGLISH-ESPAÑOL está muy extendido, situación que coincide con California, luego os preguntaréis porqué se instalan en Madrid las Empresas Multinacionales y no en Barcelona, pués ya te he dado la respuesta ahora mismo.
    En la Comunidad Valenciana, si te fijas al llegar a cada pueblo, pongo por ejemplo la población de EL PUIG, te reciben con un BIENVENIDOS, WELCOME, BENVINGUTS, esa es la realidad, en cataluña nos estamos quedando como unos catetos cerrados. Por eso mismo los valencianos son anti-catalanes, porque saben que la política de aquí les empobrecería, no es por ningún otro motivo.

    Saludos Miquel.

  8. No discrimines al vecino castellano-parlante - Lunes, 23 de abril de 2012 a las 22:08

    mariachi loco, afortunadamente el señor Wert no está sólo en su derecho sino que es su obligación. Tú no eres más catalán que yo ni me pagas las facturas. No hables por favor en mi nombre. Habla en nombre quizás de los chupóteros e insolidarios como tú.

  9. Tem - Lunes, 23 de abril de 2012 a las 22:40

    Vicente UPyD no se si estuviste en el acto de verdad o eres poco observador,ni siquiera creo que seas de upyd, yo si que estuve y estuve sentado arriba del todo , porque habia una puerta que daba a la planta superior y a la salida , y despues era mas facil salir y tenia una gran visual. Y es verdad habia dos o tres filas abajo del todo donde ponia un cartelito en cada localidad que decia reservado, no se para quienpero se se me ocurre , periodistas, personas relevantes, personas mayores , gente con mobilidad reducida etc. esto de reservar localidades se hace en todos los eventos y entonces los que llegabamos nos ibamos para arriba , y supongo que cuando fueron llegando a quien habian reservado las localidades les dirian que se sentaran , o sencillamente como por la parte de arriba estaba tan llena les dirian que se sentaran alli. Lo que te puedo garantizar es que incluso en los dos pasillos que daban acceso la las localidades , habia un monton de gente de pie .
    Tre propongo que mires estas fotos , que dan una visual de las localidades de arriba a ver si ves algun hueco en las sillas .

    http://www.lavozlibre.com/noticias/....-entidades
    o si no mira esta otra , que aunque dicen muchas barbaridades que no se dijeron , mira en la foto a ver si ves muchos huecos .

    http://somnoticia.cat/2012/04/21/ma....en-catala/

  10. Bernat de Rocafort - Lunes, 23 de abril de 2012 a las 22:49

    qui li va donar oficialitat al castellà a Catalunya. Va ser per lliure elecció del poble català o per imposició castellana?

  11. GARRULATOR - Lunes, 23 de abril de 2012 a las 22:59

    NO TENEN PEBROTS….

  12. Romualdo - Lunes, 23 de abril de 2012 a las 23:01

    Juanito:

    Vuelve a leerte porque si crees que España está en la mira de Europa no te quiero decir dónde está Cataluña. Para ellos ilocalizable o perdida en una isla desierta. Y mejor que no la sitúen en ninguna parte porque como la sitúen y analicen sus cuentas no es que no la admitan, le dan la patada ya.

    Que allí no son tontos ni necesitan a Cataluña ni al País Vasco para gobernar. Allí o vas a aportar algo o te marchas. Para crear problemas te quedas en España, hasta que España se harte y entonces ¿A quíen crees que sabrá localizar la UE en un mapa y qué cuentas le parecerán más sólidas?

    Porque las cuentas actuales de Cataluña no hay nacionalista persuasor por mucho que se apellide Mas o Durán que las maquille y mucho menos convenza sobre ellas.

  13. robertg - Lunes, 23 de abril de 2012 a las 23:20

    La Constitución en ningún punto dice que todo niño catalán tenga garantizado estudiar en la lengua de los castellanos. Esto es una interpretación malévola del PP y su cohorte de leguleyos.
    La Constitución solo dice que todo español tiene la obligación de conocer la lengua de los castellanos y el derecho a usarla.
    Wert no quieras ir más allá de lo que dice tu propia constitución.

  14. sor - Martes, 24 de abril de 2012 a las 00:08

    Que bordin, que es l’unic que els queda. Les lleis espanyoles deixaran aviat de ser aplicables a Catalunya. Pels catalans, el malson espanyol, que fa sis cents anys que dura, es a punt d’acabar. A mi nomes em sap greu pels bona amics espanyols. Ells no tenen la nostra sort; la sort dels catalans. Ells no poden marxar d’Espanya

  15. José Ruiz - Martes, 24 de abril de 2012 a las 00:43

    ¿Quién se lo puede creer?
    Si tú mismo te lo crees… seguirás los paso de Vidal-Quadras.
    Y me gustaría equivocarme.

  16. quesadilla en elm street - Martes, 24 de abril de 2012 a las 01:07

    Por desgracia no se va a conseguir, el castellano no pasará a ser lengua vehicular en la escuela, ni unas horas más a la semana. No será posible porqué de este tema ya han hecho bandera los nacionalistas, no importa la educación de los niños, no importa si unos niños con nulo input castellano en su vida diaria no lo puedan aprender, les da igual, lo que les importa es que la escuela sea un plataforma política que adoctrine a los chavales. Pero eso siempre dependerá del profesor, por suerte la mayoría no tiene el trasfondo de radicalidad que ellos pretenden. Educan en catalán, es lo que se obliga, pero no trasmiten adoctrinamiento catalanista, y es que la escuela no debe trasmitir dogmas, sólo conocimientos y estímulo a las capacidades de cada uno.

  17. Erasmus - Martes, 24 de abril de 2012 a las 01:12

    DIGNIDAD MÁS QUE NUNCA

    La promesa del ministro Wert, “Garantizaré el derecho a estudiar en español en Cataluña” (Entrevista a El Mundo, 23/04/2012), no debe hacernos cejar en ninguna acción o presión para acelerar el arribar a ese objetivo pues solo su consecución debe desmovilizarnos. Pero tenemos que creer sin sombra de duda las palabras del ministro. ¿Verdad que nos parece mentira después de tantos desengaños? Pues no nos lo parezca. Ha llegado el momento, a falta de la tramitación que proceda. Es una promesa formal del Gobierno.

    Pero eso no debe inhibir nuestra actitud de negarnos a usar el catalán en Cataluña hasta que el español sea lengua vehicular, visto y comprobado. Que al menos hayamos tenido un gesto de dignidad antes de la desaparición de la infamia, para escupir a la cara de nuestro opresores nuestro asco y nuestro desprecio. Nuestra lengua, el español (en Cataluña oficial como el catalán y más hablada que el catalán por libre decisión de sus habitantes), es discriminada y perseguida todavía en Cataluña, principalmente en la escuela pública, al estar prohibida como lengua de enseñanza igual que lo estuvo el catalán con Franco.

    “Cataluña tiene dos lenguas, una desde hace cuatro siglos y otra desde hace ocho”, como dijo el poeta y senador Carlos Barrall. Nuestra lengua no es el catalán, sino el español, que sirve para integrarse en la sociedad catalana no menos que el catalán. Como escolares estamos obligados a aprender las dos lenguas de Cataluña. Pero nadie está obligado a usar ni a aprender ninguna lengua fuera de la etapa escolar. Ahora decidimos no usar el catalán como protesta, mañana decidiremos usarlo, o no, por razones personales de las que no tenemos que dar cuenta a nadie. La escuela en Cataluña debe ser bilingüe, porque lo es la sociedad catalana. Los individuos serán bilingües, o monolingües, dependiendo solo de su elección. Es fácil vivir en Cataluña hablando solo español, lo es menos hablando solo catalán.

    Neguémonos a usar el catalán hasta que el español sea en Cataluña lengua vehicular de la enseñanza, dándose a nuestra lengua el mismo trato que al catalán estableciéndose el bilingüismo escolar. Ni nuestra lengua es menos que el catalán, ni lo somos nosotros que sus hablantes, ni lo son nuestros hijos que los suyos.

  18. Cierzo - Martes, 24 de abril de 2012 a las 01:40

    Miquel – Lunes, 23 de abril de 2012 a las 10:13

    La parte no puede gobernar el todo(Cortes Generales), pero sí el todo a la parte (Parlamewnto de Cataluña).

    Es lo lógico y de sentido comúnb…

    Como un Estatuto derivado de la Constitución no puede ir contra ella….

    Cierzo

  19. Cierzo - Martes, 24 de abril de 2012 a las 01:44

    quesadilla en elm street – Martes, 24 de abril de 2012 a las 01:07

    Muchas banderas se arriaron en la historia de la humanidad y con menos motivos de justicia…

    Esto es una cuestión de dignidad y de justicia y democrático…no se explica que la lengua mayoritaria de un territorio o región no se enseñe en las escuelas además si esa lengua es la lengua oficial del Estado-Nación…

    Además de ser una lengua que goza de buena salud en el concierto internacional…

    Cierzo

  20. Cierzo - Martes, 24 de abril de 2012 a las 01:46

    robertg – Lunes, 23 de abril de 2012 a las 23:20

    En donde se usan las lenguas…en el retrete…

    Creo que el lugar más adecuado para usarlas en en las escuelas: se enseña en esa lengua, se estudia la literatura de esa lengua y mucho más…toda su expresión de comunicación y cultura..

    Anda que te den nabos y no me vengas con MILONGAS.

    Cierzo

  21. Erasmus - Martes, 24 de abril de 2012 a las 03:04

    EL DERECHO ESTATAL BÁSICO DEROGA AL DERECHO AUTONÓMICO

    El derecho estatal básico deroga al derecho autonómico. Es lo mismo que decir que el derecho autonómico no puede contradecir al derecho estatal básico. El Estado posee la competencia de la ‘legislación básica’ sobre cualquier materia, incluidas las transferidas a las Comunidades. Lo que el Estado transfiere es la gestión ejecutiva y la ‘legislación de ejecución’, por naturaleza subordinada a la legislación básica.

    Como recoge la Constitución o Ley Fundamental alemana, conforme con el principio de jerarquía de las normas jurídicas: ‘La ley estatal rompe la ley autonómica’ («Bundesrecht bricht Landesrecht», art. 31 LF).

  22. Erasmus - Martes, 24 de abril de 2012 a las 03:10

    EL DERECHO AUTONÓMICO DECAE ANTE EL DERECHO ESTATAL BÁSICO

    El derecho estatal básico deroga al derecho autonómico. Es lo mismo que decir que el derecho autonómico no puede contradecir al derecho estatal básico. El Estado posee la competencia de la ‘legislación básica’ sobre cualquier materia, incluidas las transferidas a las Comunidades. Lo que el Estado transfiere es la gestión ejecutiva y la ‘legislación de ejecución’, por naturaleza subordinada a la legislación básica.

    Como dice la Constitución o Ley Fundamental alemana, conforme con el principio de jerarquía de las normas jurídicas: ‘La ley estatal rompe la ley autonómica’ («Bundesrecht bricht Landesrecht», art. 31 LF).

  23. Miquel - Martes, 24 de abril de 2012 a las 07:36

    Són dos quarts de vuit i el castellà a Galícia, Països Catalans i País Basc, continua sent una llengua forana, portada per la immigració espanyola.
    http://ves.cat/aAdP

  24. sergar - Martes, 24 de abril de 2012 a las 07:48

    Miquel,

    Sigueix diguent coses, que mos agrada voure que donguis pena!

    Saluts des de Mallorca.

  25. sergar - Martes, 24 de abril de 2012 a las 07:51

    Fas molta de llàstima, rei. No te n’adones? I tampoc fas graci !! Pèr que, no te calles un poc?

  26. pepa - Martes, 24 de abril de 2012 a las 08:09

    Aquesta gent busca l’exclusió social.

  27. BEJOTA - Martes, 24 de abril de 2012 a las 20:06

    MARIACHI:GRASO ERROR.TU VIUS A L’ESTAT ESPANYOL(FES UNA ULLADA AL DNI O PASSAPORT).EL GOVERN CENTRAL ESTÁ RECONEGUT COM A LEGITIM A ARREU DEL MÓN I,PER TANT GOVERNA TOT EL TERRITORI INCLOENT’HI CATALUNYA.PASSI-HO BÉ.

  28. desconcierto total - Martes, 24 de abril de 2012 a las 23:24

    Y a mi que me suena haber oído ésto más de una vez…es como un deja vú que se repite cada cierto tiempo… la sra. Alicia seguramente está ya trabajando para que las buenas intenciones del sr. Ministro se hagan realidad… un año de estos.
    Mientras, quien puede pagarla, pues oye se lleva a los nenes a la privada, donde aprenderán varios idiomas para tener un mejor futuro. Asi se sencillo. ¿Verdad señores poíticos?

  29. anto33 - Miércoles, 25 de abril de 2012 a las 05:28

    Ya veremos…Ese cuento lo hemos oído antes.

  30. vito - Miércoles, 25 de abril de 2012 a las 08:09

    En Romualdo está convençut que el mou el lloable fi de millorar “les possibilitats de promoció” dels nens catalans.
    Però és mentida.

    Primer, per qué es mentida que els nens catalans no coneguin “Palabras del vocabulario técnico o científico que yo sé decir en castellano como célula, mitocondria, haz ,envés, sépalo, pétalo, enfiteusis, facies, esporas”

    Segon, per qué és mentida que algú que NOMÉS conegui aquestes, com diu ell (“sólo las sé decir en castellano”) tingui cap avantatge, per qué la seva ignorància l’impedeix accedir al coneixement de la pràctica totalitat de les publicacions sobre “cèl·lules, mitocòndries, o sèpals”, per què MÉS DEL 99,5% DE LA PRODUCCIÓ CIENTÍFICA NO ÉS EN CASTELLÀ.

    Tercer, per què si l’interessesin “les possibilitats de promoció” no s’haguès tancat en el seu pobre i miserable nacionalisme lingüístic i haguès aprés altres llengües més útils, com el francès, l’alemany, o sobre tot l’anglès.

    Però ell preten donar lliçons als catalans des de la seva ridícula ignorància.

    Mentres tant, els nens finesos aprenen perfectament a les seves escoles el que és “solu”, i no per aixó els limiten res.

    Senzillamente, per què no són com Romualdo. Saben perfectamet (a partir de una tendra edad) que també és “cell”.

    Els catalans no volem ser com Romualdo. De fet, ens horroritza pensar en una societat feta de Romualdos, tancats en el seu horrible nacionalisme.

    Ens allunyarem tant com poguem de gent com ell.

    Volem ser lliures, per fer que els nostres nens tinguin les oportunitats d’una escola de qualitat, on l’ensenyament dongui a tots les mateixes possibilitats per dominar la llengua pròpia de la societat d’acollida, i al mateix temps ser capaços de comunicar-nos amb els finesos, o amb qui calgui, en anglès, i poder arribar arreu del món.

    No com en Romualdo.

  31. Romualdo - Miércoles, 25 de abril de 2012 a las 09:21

    Vito:

    Ya me dirá Vd. dónde ha aprendido el niño esas palabras científicas en castellano. Si se las enseñan en catalán y las lee en catalán y no son de uso habitual en la calle ¿Cómo las aprende? ¿Tiene ciencia infusa?

    Y da la casualidad de que el niño no accede a esas publicaciones científicas donde estos términos se utilizan en castellano. Mucho menos en las publicaciones que lo hacen en inglés o francés. Yo, mal que bien puedo acceder a ellas, y desde luego al saber cómo se dicen en castellano no las busco en catalán porque no me hace falta. Y si quiero producción científica y no me vale con la que tengo en castellano no voy a la que se publica en catalán que es muchísimo menor y que siempre está traducida al castellano, me voy a las publicaciones en inglés, francés o alemán o a que me las traduzcan.

    Y ya le he dicho a Vito, pero es igual, que la producción científica que no se traduce al castellano es aquella con un mínimo soporte verbal, tipo física o matemáticas, ese 99,5% del que habla él. Porque cuando se trata de ciencia histórica, económica, sociológica, psicología, filosofía, arte… en castellano se publica alrededor de un 30% de los trabajos en el mundo.

    Y la promoción del individuo es mucho mayor con un español de altura que con uno de andar por casa. Porque las personas de habla inglesa, francesa o alemana con alta cualificación también suelen aprender español y se entenderá mucho mejor con ellos. Sé que a Vito le gustaría que en lugar de español esas personalidades extranjeras aprendieran catalán pero la realidad es la que es y lo que aprenden es español. Y con un buen dominio del español se puede dar clase en la universidad de México o en universidades de todo el mundo que tengan programas en español. Con un nivel deficiente NO. Por mucho que se domine el catalán.

    Los fineses adquieren un nivel de inglés que no adquieren aquí nuestros niños. Eso también hay que explicárselo a Vito. ¿Cuántas veces Vito? Además de que los fineses también están más limitados con el finés que con el español . Porque dos niños: Uno dominando finés e inglés y otro español e inglés al mismo nivel las dos lenguas, tiene más ventajas en el mundo el que domina el español.

    Pero esto Vito no lo quiere ver. Él ya ha elegido su Dios y ante eso no vale el telescopio de Galileo.

    ¿Y sabe cuál es el telescopio?

    Que los que quieren altas metas para sus hijos huyen de la inmersión lingüística. Esas se quedan para loss demás, para aquellos a los que Vito trata de convencer de que tienen las mismas oportunidades que los fineses y que la lengua española no sirve para nada. Por eso la dominan tan bien los que van al Liceo Francés, Colegio Alemán o el British. Que ya se encargan de ponerles profesores competentes en lengua castellana.

    Vito siga Vd. negándose a ver la realidad.

  32. vito - Miércoles, 25 de abril de 2012 a las 14:55

    “dónde ha aprendido el niño esas palabras científicas en castellano.”

    No es pensi que la resta de la gent és com vosté. Només un ignorant pot pensar que si un català sap parlar de cèl·lula, mitocòndria, anvers, revers, sèpal, pètal, enfiteusi, fàcies, espores, no entengui a monolingües com vosté parlant de “célula, mitocondria, haz ,envés, sépalo, pétalo, enfiteusis, facies, esporas”

    “Y da la casualidad de que el niño no accede a esas publicaciones científicas donde estos términos se utilizan en castellano”

    Vosté no accedeix a a les publicacions científiques on aquests termes s’utilitzen en francès. Ni el alemany (bé, ni en res que no sigui l’única llengua que domina). No sembla que li afecti. De fet, no ha sentit mai la necessitat d’aprendre cap llengua, ni tan sols AQUESTES AMB LES QUE ES PUBLICA LA PRÀCTICA TOTALITAT DE LA PRODUCCIÓ CIENTÍFICA MUNDIAL.

  33. vito - Miércoles, 25 de abril de 2012 a las 15:12

    Cregui’m, els catalans (ni els finesos, ni els coreans, ni NINGÚ) precisem de la seva llengua. Cada comunitat lingüística es relaciona amb la seva llengua pròpia, i els que no volem ser com vosté APRENEM d’altres, per no tancar-nos les portes. Com fan els finesos, els coreans, … que li donen mil voltes en “possibilitats de promoció”.

    “cuando se trata de ciencia histórica, económica, sociológica, psicología, filosofía, arte… en castellano se publica alrededor de un 30% de los trabajos en el mundo.”

    És mentida. Els nacionalistes com vosté estan convençuts de la importància de la seva llengua, però menteixen molt. La seva llengua no la pot entendre la pràctica totalitat de la població mundial. No sigui mentider parlant d’un 30% de la història, filosofia, art….

    “Y la promoción del individuo es mucho mayor con un español de altura que con uno de andar por casa”

    Aquesta frase és certa als llocs on la llengua és el castellà. Però és MENTIDA a la pràctica totalitat del món, on parlen llengües diferents del castellà (com a Catalunya).
    La promoció dels hispans als EUA no depen del seu nivell de castellà, sino del de la llengua de la societat que els acull, en el seu cas l’anglès. En el nostre, del català. En el cas de Finlàndia, del finès.

    “Porque las personas de habla inglesa, francesa o alemana con alta cualificación también suelen aprender español”

    Torna a ser MENTIDA. Vosté NO SOL PARLAR EN CASTELLÀ quan surt del seu petit forat. Qualsevol que viatgi a l’estranger s’adona amb qué ha de parlar amb la resta del món, amb alta o baixa qualificació: en anglès.

    “Los fineses adquieren un nivel de inglés que no adquieren aquí nuestros niños”

    És cert, i és degut a que a Finlàndia no tenen Romualdos, ignorants de tot alló que no sigui la seva llengua. No són gent tancada en el seu ridícul nacionalisme lingüístic.

    “Que los que quieren altas metas para sus hijos huyen de la inmersión lingüística.”

    És MENTIDA. Tothom que vol (i pot) que els seus fills aprenguin llengües els apunten a escoles on precisament fan IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA. No fan com vosté i la gent que reclama que els seus fills a Cataluna aprenguin en castellà, “porque serían más listos”.

    “Por eso la dominan tan bien los que van al Liceo Francés, Colegio Alemán o el British. ”
    On la llengua vehicular NO ÉS EL CASTELLÀ.

    I els seus alumnes no parlen un pitjor castellà que vosté.

    A qui vol enganyar?

    Per cert, si he d’escollir un col·laborador que parli un bon anglès, no tindré cap dubte entre escollir un finès o un espanyol. No m’arriscaré a tenir algú com vosté.

  34. Marc - Miércoles, 25 de abril de 2012 a las 15:50

    Estimat “temario”.
    idioma oficial prohibit??? de que m’estas parlant company?? no entenc res de res. i si no, ja que us benaglorieu de que la gent es el que importa… us heu donat algun tom algun cop per alguna escola? heu vist en quin idioma es parla als patis de l’escola? sabeu d’algun nen que no tingui ni ideia de parlar en castella? Heu fet un tomb per qualsevol lloc per veure quin es el idioma més “xic” per parlar en àmbit socials? heu estat mai a una reunió on per exemple quan hi ha un castellano parlant i 7 de catalano parlants, entenen tots l’idioma, parlen automàticament tots en castellà? heu donat un vol per qualsevol barri de barcelona? heu demanat mai disculpes per haver de parlar en el vostre idioma? aqui, i dic aqui, al peu del carrer com sóc jo mateix, he fet tot aixo que he preguntat i per això demano que no es faci demagògia barata.
    SALUT i INDEPENDÈNCIA dixit.
    els ha informat Marc al canal de Ciudadanos por catalunya, o com carai es diguin aquests.

    jajajajajaajaj

  35. Romualdo - Miércoles, 25 de abril de 2012 a las 21:44

    Vito:

    No es que no los entienda aclárese, es que NO LOS SABE DECIR EN CASTELLANO SI NO LOS HA OÍDO O VISTO ESCRITO. Como yo no los sé decir en catalán si no los he oído o visto escrito. Evidentemente los reconozco a la primera. Igual que el niño pero no sé EMITIRLOS, igual que el niño.

    Vd. Sí Vito porque Vd. es muy listo, tan listo que sabe cómo se dicen las palabras en otros idiomas sin HABERLAS OIDO NI LEÍDO JAMÁS.

  36. robertg - Jueves, 26 de abril de 2012 a las 05:42

    Ja no puc comentar res en aquest lloc.
    M ‘ho censuren tot.

  37. vito - Jueves, 26 de abril de 2012 a las 07:46

    “es que NO LOS SABE DECIR EN CASTELLANO SI NO LOS HA OÍDO O VISTO ESCRITO.”

    Només des de la més vil mentida anticatalana pot algú sostindre que els nens catalans no “escolten ni han vist escrites” paraules tècniques en castellà.

    Entre altres coses, per què els catalans ESTAN OBLIGATS, COM LA RESTA D’ESPANYOLS, A FER-LES SERVIR.

    Per qué és el castellà, i només el castellà, la llengua obligada en CENTENARS DE LLEIS:

    RD1011/81 Reglamentació sobre la comercialització de greixos comestibles. Obliga l’etiquetatge en espanyol.

    · RD 334/82, que regula l’ús del castellà a la xarxa viària, als transports públics i passos fronterers.

    · RD308/83, reglament sanitari dels olis vegetals que obliga el castellà.

    · RD 2872/83, sobre Reglament de Girs Postals i telegràfics, obliga els impresos en llengua castellana.

    · RD1521/84 sobre reglamentació tècnico-sanitària dels productes de pesca, les etiquetes obligatòriament en idioma espanyol.

    · Llei 30/1984, sobre Mesures de Reforma de la Funció Pública, obliga tàcitament el coneixement del castellà als opositors i concursants.

    · RD 1915/84 sobre reglamentació d’escorxadors de conills i enmagatzament i distribució de la carn. Obliga l’etiquetatge en llengua espanyola oficial de l’Estat.

    · RD 2223/1984 que aprova el Reglament General d’Ingrés del Personal al Servei de l’Administrtació de l’Estat, obliga tàcitament el castellà, i oblida absolutament el coneixement del català a les convocatòries.

    · Ordre Ministerial 29 de març de 1984 que aprova la norma de qualitat per a préssecs amb destinació al mercat interior.

    · RD 179/85 que reglamenta els escorxadors d’aviram i comercialització de la carn. Les etiquetes s’han de redactar obligatòriament en la llengua espanyola oficial de l’Estat.

    · Llei Orgànica 6/85 del Poder Judicial obliga la llengua castellana en tots els procediments judicials. Tolera amb condicions dins del territori català la llengua catalana.

    · RD 1348/85 sobre el reglament d’ordenament de les assegurances privades. Obliga el castellà per la presentació de la documentació administrativa.

    · O. M. de 29 de maig de 1985 aprova normes per a albercocs destinats als mercat interior.

    · OM 19 d’agost de 1985, sobre norma reguladora per al comerç exterior de cols xineses.

    · OM 23 de setembre de 1985 sobre etiquetatge dels productes de pelleteria.

    · OM de 15 d’octubre de 1985 sobre Norma de Qualitat per al musclo, cloïsses i escopinyes en conserva.

    · OM de 15 de novembre de 1985 sobre etiquetatge de peres, pomes i raïm. Obliga el castellà.

    · RD 2216/1985 sobre envasat i etiquetatge de substàncies considerades nocives i perilloses. Obliga el castellà.

    · RD 2374/1985 sobre especificacions tècniques de les centrals telefòniques privades. Obliga el castellà.

    · RD 2323/1985 sobre reglamentació per elaborar, emmagatzemar i transport dels succedanis de cafè.

    · RD 2379/1985 de 20 de novembre sobre els aparells receptors de televisió.

    · RD 2706/1985 sobre autòmats programables industrials, és obligatori que els subministradors i fabricants tinguin els catàlegs en castellà.

    · OM 14 de gener de 1986 sobre normes de qualitat de la carn picada de vaquí, oví i porcí. Recorda l’etiquetatge del decret 2058/82

    · Llei 11/86 de Patents obliga el castellà a la documentació presentada.

    · OM de 24 de març de 1986, sobre l’etiquetatge dels alls i apis, obliga “al menos” la llengua espanyola.

    · RD 1070/1986, sobre terminals telèfònics i mòdems, obliga el castellà en la documentació.

    · OM 29 d’octubre de 1986, sobre normes de qualitat de la patata, obliga l’ús del castellà a les etiquetes.

    · OM de 29 d’octubre de 1986, sobre les tripes naturals amb destinació al mercat interior, obliga l’etiquetatge en castellà.

    · OM de 29 d’octubre de 1986, sobre la cansalada i la cansalada viada, obliga el castellà a les etiquetes.

    · RD legislatiu 1257/1986 de 13 de juny, per adaptació de la llei 3/1980 a les normes de la CEE en matèria cinematogràfica.

    · RD 1495/1986 que aprova el Reglament de Seguretat a les Màquines. Obliga que les instruccions estiguin “almenys en castellà”.

    · RD 2003/86, aprova el Reglament Orgànic dels Cossos d’Oficials, Auxiliars i Agents de l’Administració de Justícia. Exigeix el castellà i només atorga 6 anys d’antiguitat al coneixement del català.

    · RD 2551/1986, sobre elaboració i comercialització de l’oli de pinyola refinat, obliga l’etiquetatge en castellà.

    · RD928/1987 relatiu a l’etiquetatge dels productes tèxtils. Obliga el castellà.

    · RD 1094/1987 de 26 de juny. Reglamentació sobre elaboració i comercialització de cereals.

    · RD 1261/1987 de 11 de setembre sobre reglamentació de la elaboració, fabricació i comercialització dels sucres destinats al cos humà.

    · RD 1174/87 regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració Local. Per resolució de 14 de desembre de 1987, superat el coneixement del castellà, podrà examinar-se de català però només com a mèrit.

    · OM 1 de juliol de 1987, que aprova la norma de qualitat del iogurt, obliga el castellà.

    · RD 1261/1987 que aprova la reglamentació tècnico-sanitària dels sucres destinats al consum humà. Obliga el castellà a l’etiquetatge.

    · RD 1453/1987 que aprova el reglament de neteja, conservació i tenyida de tèxtils, cuiros i pells. Obliga que la informació sigui “almenys en castellà”.

    · Decret 1496/87 de l’obtenció, l’expedició i homologació de títols universitaris. Obliga la llengua castellana. Subsidiàriament permet la llengua catalana.

    · OM de 23 i 27 de novembre de 1987, que regulen els plàtans i nespres respectivament. Obliga el castellà a l’etiquetatge.

    · RD 58/88 sobre protecció dels drets del consumidor als serveis de reparació d’aparells d’ús domèstic. Obliga que “al menos en castellano”.

    · RD 197/1988 de 22 de febrer sobre fabricació i tràfic d’objectes elaborats amb metalls preciosos.

    · RD 192/1988 de 4 de març, sobre la venda i ús del tabac per protegir la salut.

    · RD 429/88 que aprova el Reglament Orgànic del Cos de Secretaris Judicials. Obliga el coneixement del castellà, i només atorga 6 anys d’antiguitat pel coneixement del català.

    · OM de 6 de febrer de 1988 sobre certificacions dels reproductors bovins de raça pura.

    · OM de 28 de març de 1988 que aprova les normes de les caseïnes i els caseïnats alimentaris. Obliga el castellà a l’etiquetatge.

    · RD 349/88 sobre la reglamentació tècnico-sanitària de productes cosmètics. Imposa l’ús de la llengua espanyola oficial de l’Estat.

    · RD 472/1988 sobre generació d’areosols. Obliga que almenys sigui en castellà l’etiquetat.

    · Llei 10/1988 de Televisió Privada. El 20% de les pel·lícules comercials emeses mensualment seran “d’expressió originària espanyola”.

    · Llei 11/88 sobre protecció de les topografies dels semiconductors. Obliga el castellà, i si es presenten amb una altra llengua cal que hi hagi la traducció al castellà.

    · RD 833/1988 que aprova el Reglament de residus tòxics i perillosos. Obliga almenys la llengua espanyola oficial de l’estat als recipients.

    · RD 1122/88 que aprova la norma general d’etiquetatge, presentació i publicitat dels productes alimentaris envasats. Obliga el castellà com a mínim.

    · Llei 32/88, de Marques. Obliga el castellà als documents presentats.

    · Llei 38/1988 de Demarcació i Planta judicial. El president del Tribunal Superior de Justícia el català només serà un mèrit.

    · RD 1231/1988 sobre el transport i comercialització del cafè. Obliga l’etiquetatge en castellà.

    · RD 1232/1988 sobre succedanis del cafè. Obliga també el castellà a l’etiquetatge.

    · RD 1338/1988 sobre elaboració i venda de l’orxata de xufla. Etiquetatge en castellà obligat.

    · RD 1425/1988 sobre productes plàstics destinats a envasar productes alimentaris. Cal que l’etiquetatge sigui en castellà.

    · RD 1426/1988 sobre circulació i comerç preparats alimentosos per a règims dietètics. Obligació d’etiquetar-ho en castellà.

    · RD 1468/88 que aprova el Reglament d’etiquetatge i presentació de la publicitat de productes industrials destinats a la venda directa als consumidors. Obliga “al menos la lengua española oficial del estado”

    · OM de 26 de maig de 1988 sobre models del Registre Civil (defunció i de criatures abortives). Obliga el castellà i tolera el català com acompanyant.

    · OM d’11 de juliol de 1988 sobre normativa del calçat. Obliga l’etiquetatge informatiu en castellà.

    · OM de 30 de juny de 1988 sobre el comerç del safrà. Etiquetatge obligat en castellà.

    · OM 28 de juny de 1988 sobre Aparells d’Elevació i Manutenció de grues-torre desmuntables per a obra. Tot serà almenys en castellà.

    · OM de 28 de juny de 1988 sobre aparells de pressió referent a l’aire comprimit. La redacció en castellà serà exigible en el moment final de posar-ho en disposició dels usuaris.

    · OM de 5 de desembre de 1988, sobre pinsos simples. Obligat el castellà.

    · Llei Orgànica 2/89 processal militar. Obliga el castellà en totes les actuacions judicials. El català caldrà traduir-lo.

    · OM de 30 de gener de 1989 sobre comercialització de pinsos compostos. Obliga el castellà als envasos.

    · RD 126/1989 sobre comercialització de patates fregides. Obliga el castellà als evasos i retolació dels productes.

    · RD 149/1989 sobre pintures, vernissos, tintes d’imprimir, i coles. Obliga el castellà a l’etiquetatge.

    · OM 21 de març de 1989, sobre el porc salat i cansalada viada. Obliga el castellà a l’etiquetat.

    · RD 645/1989 sobre pesca i aqüicultura, obliga el castellà a les dades obligatòries de l’etiquetatge.

    · OM de 20 juliol de 1989 del Ministeri de Justícia sobre fe de vida, naixement, matrimoni i defunció, obligatòriament en castellà, amb text en català subordinat.

    · RD 1066/1989 que ordena les Telecomunicacions. Obliga el castellà a les memòries tècniques.

    · RD 1597/89 que aprova el Reglament del Registre Mercantil. Obliga que les inscripcions es facin exclusivament en castellà.

    · Llei 21/1990 de 19 de desembre, sobre les assegurances de la vida i assegurances privades.

    · Llei 25/1990 del Medicament. Obliga els texts almenys en llengua castellana.

    · OM 15 de febrer de 1990, sobre l’etiquetatge d’articles de marroquineria, i viatge.

    · OM de 15 de febrer de 1990, sobre la normativa de l’etiquetatge informatiu dels guants.

    · RD legislatiu 339/1990, que desenvolupa la llei sobre trànsit, circulació de vehicles i seguretat viària.

    · RD 472/1990 de 6 d’abril que regula els disolvents d’extracció utilitzats en l’elaboraciuó dels productes alimentaris.

    · RD 668/1990 de 25 de maig, sobre elaboració i comercialització de materials polimèrics en relació als productes alimentaris.

    · Llei 7/1991 que crea l’Instituto Cervantes., amb objectius només per l’”espanyol”.

    · Llei 30/1991 de 20 de desembre, sobre la redacció dels testaments, obliga el castellà en aquells territoris que no siguin forals.

    · OM 3 d’abril de 1991, que regula la distribució i exhibició del material audiovisual, autoritzant només la traducció al castellà.

    · RD 162/1991 fabricació i comercialització dels plaguicides. L’etiquetatge obligatori almenys en castellà.

    · OM de 14 de juny de 1991, sobre productes fertilitzants. L’etiqueta i l’envàs hauran d’estar redactats almenys en llengua castellana.

    · RD 475/1991 sobre productes cosmètics. Obliga el castellà.

    · OM del 8 d’abril de 1991, sobre Reglament de seguretat de les Màquines. Obliga almenys en castellà les plaques, instruccions i etiquetes.

    · RD 1082/1991 sobre la cura i manteniment de les lents de contacte. Obliga el castellà.

    · RD 1109/1991 sobre aliments ultracongelats. Obliga el castellà a les etiquetes.

    · RD 1111/1991 sobre els additius alimentaris, obliga el castellà.

    · RD 1164/1991 sobre comerç d’aigües de beguda envasades. Obligatori el castellà a les etiquetes.

    · RD 1534/1991 sobre circulació i comerç de pastes alimentàries. Obliga el castellà.

    · RD 1650/1991 sobre elaboració i venda de sucs de fruita. Obligació de l’etiquetatge en castellà.

    · RD 1688/1991 sobre preservatius de cautxú . Als envasos s’obliga almenys la llengua castellana.

    · RD 1809/1991 sobre circulació i comerç de preparats alimentaris en règim dietètic. Obligació de fer en castellà l’etiquetatge.

    · RD 1810/1991 sobre circulació i comercialització de caramels, xiclets, confits i llaminadures. És obligatori el castellà a l’etiquetatge.

    · RD 13/1992, sobre Circulació Urbana i Interurbana, obliga que els senyals siguin “almenys en l’idioma espanyol oficial en tot el territori de l’Estat”.

    · RD 15/1992 sobre elaboració i venda de begudes refrescants. Obligació d’envasar-les en castellà.

    · RD 212/1992 sobre etiquetatge dels productes alimentaris envasats, que anul·la el RD 1122/88. Obliga que necessàriament almenys estigui en llengua espanyola oficial de l’Estat.

    · RD 510/1992 que regula l’etiquetat dels productes del tabac. Obliga el castellà i tolera el català subsidiàriament.

    · RD 930/1992 sobre propietats nutritives dels productes alimentaris. Obligació d’etiquetatr-ho en castellà.

    · RD1408/1992 sobre preparats per a lactants. Obligació d’etiquetat en castellà.

    · RD1436/1992 sobre carns picades i carns en trossos. Obligació d’utilitzar almenys el castellà.

    · Llei 30/1992 sobre Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. La llengua dels procediments tramitats per l’Administració de l’Estat seran en castellà. Es pot utilitzar el català només als escrits que s’hi adrecin.

    · OM 12 de juny 1992, que regula les proves d’aptitud per a l’accés a les facultats i Col·legis universitaris. Les proves només en espanyol.

    · RD 19/1993 de mesures urgents per a la cinematografia, que imposa quotes pel cinema en versió doblada, i amb sancions pertinents.

    · RD 308/1993 sobre comercialització dels mol·luscs bivalves vius. Obliga el castellà a l’etiquetat.

    · RD 349/1993 sobre comercialització de lleixius. Etiquetatge, presentació i publicitat en castellà.

    · RD 479/1993 regula els radiofàrmacs d’ús humà. Els prospectes si res més no seran en castellà.

    · RD 731/1993 sobre provisió de llocs de treball pels funcionaris de l’Administració Local amb habilitació de caire nacional. Obliga el castellà, i atorga punts de mèrit pel català.

    · RD 1078/1993 que aprova el Reglament sobre envasat i etiquetat dels preparats perillosos. Obliga el castellà, així: “al menos en la lengua española oficial del Estado”.

    · RD 1904/1993 sobre producció i comercialització de productes carnis i d’altres determinats productes d’origen animal. Obliga el castellà a l’etiquetatge.

    · RD 2070/1993 que aprova el reglament tècnico-sanitari dels vinagres. Obliga el castellà a l’etiquetatge.

    · RD 2236/1993 que regula l’etiquetat i el prospecte dels medicaments d’ús humà. Obliga que almenys en la llengua espanyola oficial de l’Estat.

    · RD 124/1994 que regula l’equitatge i la informació referent al consum d’energia i altres recursos dels aparells d’ús domèstic. Imposa el castellà.

    · OM de 4 de juliol de 1994 sobre utilització i comercialització d’enzims, microorganismes i els seus preparats en l’alimentació animal. Obliga que en totes les indicacions almenys sigui utilitzada la llengua castellana.

    · RD 1185/1994 sobre l’etiquetatge dels productes del tabac distints de les cigarretes. Obliga el castellà i admet altres llengües.

    · RD 1679/1994 sobre condicions sanitàries a la producció i comercialització de llet crua, llet tractada tèrmicament i productes lactis. Obliga el castellà a l’etiquetatge i als certificats sanitaris.

    · OM 10 d’octubre de 1994 sobre control i certificació de llavors i plantes de viver. Obliga el castellà a les indicacions obligatòries.

    · RD 2163/1994 sobre comercialització i i autorització de productes fitosanitaris. Obliga el castellà a les etiquetes.

    · RD 2208/1994 que regula els medicaments homeopàtics d’ús humà de fabricació industrial. Obliga expressament la llengua castellana a les etiquetes.

    · RD 2549/1994 sobre el reglament dels aparells de pressió, referent a generadors d’aerosols. Obliga el castellà a l’etiquetatge.

    · Resolució 9 de gener de 1995 del Ministeri de Cultura, que fa ajudes a la creació de guions cinematogràfics. Obliga a presentar-los en castellà, fins i tot en aquells que siguin redactats en una altra llengua espanyola.

    · Llei 30/1995 d’Ordenació i Supervisió de les Assegurances Privades. Obliga que les pòlisses han d’estar en castellà.

    · RD 53/1995 sobre circulació i comercialització de la cervesa i del malt líquid. Obliga el castellà a l’etiquetatge.

    · RD 109/1995 sobre els medicaments veterinaris. Obliga el castellà als prospectes.

    · RD 110/1995 sobre medicaments homeopàtics veterinaris. Obliga el castellà igual que a la norma anterior.

    · RD 157/1995 sobre pinsos medicamentosos. Obliga l’etiquetatge almenys en la llengua espanyola oficial de l’Estat.

    · RD 733/1995 sobre expedició de títols acadèmics i professionals corresponents als ensenyaments establerts en la Llei Orgànica 1/1990. Obliga que siguin en castellà.

    · RD 929/1995 de 9 de juny sobre el reglament del control de les plantes de viver.

    · OM de 6 de setembre de 1995 sobre la Norma General de Qualitat per a la llet pasteuritzada destinada al mercat interior. Obliga el castellà a l’etiquetatge.

    · Ordre de 6 de setembre de 1995 sobre la Norma General de Qualitat per a llet concentrada destinada al mercat interior. Obliga el castellà a l’etiquetatge.

    · RD 1718/1995 de 27 d’octubre sobre l’etiquetatge dels materials dels components principals del calçat.

    · RD 1787/1996 de 19 de juliol, que aprova el reglament dels equips de telecomunicació.

    · RD 1784/1996 de 19 de juliol, que aprova el reglament del Registre Mercantil, obliga les inscripcions registrals en castellà.

    “Sí Vito porque Vd. es muy listo,”

    Gràcies pel compliment, però soc, senzillament, català. I no tinc per qué callar-me davant de gent tan plena de supèrbia com vosté.

  38. Miquel - Jueves, 26 de abril de 2012 a las 08:31

    #21:44 El teu cas també l’expliquen… http://ves.cat/a_2X

  39. Romualdo - Jueves, 26 de abril de 2012 a las 10:13

    Vito:

    Claro y los niños se pasan el Día leyendo el BOE para aprender palabras técnicas del Derecho porque de lo demás “ná de ná”.

    Y le insisto por mucho que yo conozca una palabra en castellano no sé decirla en catalán aunque sea muy similar si no la he oído o leído. La reconoceré en un contexto escrito: PERO NO SÉ DECIRLA.

    Y como nuestros niños no acceden a libros de texto en castellano no las conocen a no ser que su profesor las utilice.

    Siempre me tengo que pasar la vida discutiendo evidencias que Vd. niega. No dé tantas vueltas a lo que no tiene más que un camino: La razón. Acéptela. Ríndase a la evidencia. Puede Vd. defender sus ideas pero no sacrifique la verdad. Aunque sólo sea por el bien del nacionalismo porque la metira siempre termina desenmascarada.

    Nadie tiene ciencia infusa para saber cómo se dice una palabra en otra lengua por muy parecida que sea. Le vuelvo a insistir. La reconocerá y la deducirá en un contexto pero si no la ha oído o leído antes NO SABE DECIRLA.

    No se empecine Vd. en marear la perdiz.

  40. Erasmus - Jueves, 26 de abril de 2012 a las 13:16

    RAZÓN SUFICIENTE PARA VOTAR AL PPC

    Veo razón suficiente para votar al PPC el que defienda que mi hijo pueda recibir enseñanza en su lengua igual que los hijos de los catalanohablantes la reciben en la suya, propugnando para la educación en Cataluña un ‘bilingüismo integrador’. También porque haya sido un ministro del PP, Wert, quien por primera vez ha asegurado que el Gobierno “garantizará el derecho a estudiar en español en Cataluña”. Es una promesa formal del Gobierno. La futura Ley Wert de educación, establecerá el bilingüismo escolar en las Comunidades bilingües al margen de cuál sea la normativa regional actual al respecto.

  41. vito - Jueves, 26 de abril de 2012 a las 15:56

    “los niños se pasan el Día leyendo el BOE para aprender palabras técnicas del Derecho porque de lo demás “ná de ná”.”

    No cal llegir el BOE. Les paraules tècniques que fem servir els catalans ENS OBLIGUEN QUE SIGUIN EN CASTELLÀ.
    Sap perfectament que no hi ha advocats catalans que no coneguin el lèxic jurídic en castellà. En canvi, que el desconeguin en català hi ha un munt. Però la gent com vosté s’entesta en mentir dient que els nens catalans no tenen accès a les paraules tècniques en la seva llengua.

    “PERO NO SÉ DECIRLA.”

    No ho dubto. És propi de gent com vosté, tan horriblement tancats a altres llengües, encara que sigui la que parlem els seus veins.
    Cregui’m, si deixés de banda el seu pobre nacionalisme lingüístic s’adonaria per qué la totalitat de catalanoparlants no som com vosté.

    “evidencias que Vd. niega”

    Aquí l’única evidència és que els nens de la pràctica totalitat del món no necessiten parlar castellà. No té cap valor intrínsec, més enllà de poder comunicar-se amb gent com vosté. Els nens finesos li donen mil voltes a vosté. I parlen una llengua més minoritària que la nostra. Senzillament, no són monolingües.
    Doncs els catalans no volem ser com vosté. I no ho serem. No ens dòna la gana.

    “la metira siempre termina desenmascarada.”
    Per exemple, les tonteries que diu vosté sobre “cuando se trata de ciencia histórica, económica, sociológica, psicología, filosofía, arte… en castellano se publica alrededor de un 30% de los trabajos en el mundo.”
    Però… com no li cau la cara de vergonya? per qui ens pren? No s’adona que quant més nacionalisme lingüístic ens mostri, més s’esfonsa en la seva pròpia misèria moral?

  42. La serpiente emplumada - Martes, 2 de octubre de 2012 a las 15:48

    KAFKA: Aqui en Catalunya tambien se oferto el español pero, como en Madrid con el català, tampoco hubo suficiente demanda. Otra cosa, para hablar de un lugar hace falta conicerlo; en Catalunya no se discrimina el español.

Suscripción RSS a los comentarios de esta entrada.