Cataluña
CiU deniega el arraigo a inmigrantes que no acreditan conocer el catalán
La Generalidad aplica una instrucción basada en la autonómica Ley de Acogida, norma que está recurrida ante el Tribunal Constitucional por el Defensor del Pueblo.
Josep Lluís Cleries (CiU): “Creo que en el tema lingüístico no han de tener miedo, porque ustedes conocen el talante de Cataluña a lo largo de los años, quiero decir que, por tanto… y esto lo han visto y no han tenido ningún problema nunca en este país [por Cataluña], y, por tanto, lo que sí han de hacer es buscar fórmulas en las que la lengua catalana precisamente no salga perdiendo”.
Estas palabras las pronunció el 1 de diciembre de 2009, en la Comisión de Bienestar e Inmigración del Parlamento autonómico, durante el trámite parlamentario de la autonómica Ley de Acogida, el entonces portavoz de CiU en los temas de inmigración. Son palabras dirigidas a los dos representantes de la Federación de Asociaciones Americanas en Catalunya (Fasamcat) que comparecieron en la comisión.
Actualmente, Cleries es el consejero de Bienestar Social y Familia. Desde este mes de mayo, la Generalidad está denegando el informe de arraigo a los inmigrantes que lo solicitan y no han pasado por un curso de aprendizaje de catalán. Una decisión que podría ser ilegal.
Aplicación de norma recurrida ante Constitucional
El grupo de abogados Legalcity ha denunciado que la Generalidad está denegando los informes en aplicación de la instrucción 1/2012 de la Dirección General para la Inmigración de la Consejería de Bienestar Social y Familia y en aplicación desde marzo. Esta instrucción se basa en la Ley de Acogida y establece que los solicitantes deben realizar cursos socio-culturales y demostrar que saben catalán y español.
Precisamente, el Defensor del Pueblo recurrió (a instancias de la entidad Impulso Ciudadano) ante el Tribunal Constitucional (TC) el artículo 9 de la norma autonómica que hace referencia a que el inmigrante solicitante de la acogida en Cataluña ‘debe alcanzar las competencias lingüísticas básicas en catalán y en castellano’. Esto supone una merma para la persona solicitante que, al final, debe recibir el visto bueno del Gobierno y no de las CCAA.
Exigencia que no se pide a Messi
Guillermo Morales, experto en temas de inmigración, ha señalado a LA VOZ DE BARCELONA que han recibido “varios casos” de ciudadanos que se han dirigido a él porque la Consejería les ha denegado la solicitud de arraigo. “La instrucción dice que la gente debe pasar un cursillo de catalán, pero no se le pide a Messi, ni a una persona comunitaria”, ha criticado Morales.
Detalle del informe de arraigo que muestra que el solicitante no conoce, lee, escribe y entiende el catalán porque no ha acudido a un curso de lengua catalana.
Además, ha puesto en duda que con un curso de 20 horas se aprenda catalán y ha insinuado que, al obligar a pasar este curso pero no comprobar los conocimientos de la lengua catalana, en realidad lo que se está fomentando son los cursos a costa del erario público, sin tener en cuenta el fin. “Si lo que se pretende la Generalidad es que los inmigrantes sepan catalán, ¿por qué obligan a hacer el cursillo sin hacer una prueba que lo certifique?“, ha añadido.
Esta posición la defiende en base al caso que ha hecho público su bufete de abogados. Se trata de una persona de nacionalidad pakistaní que ha visto como se le ha marcado la solicitud de ‘desfavorable’ por no acudir a los cursos de catalán, pese a saber catalán. “Se les deniega el arraigo aunque sepan catalán, pero los que no lo saben [el catalán] y hacen el cursillo, reciben el ‘favorable’”, ha señalado Morales, que ha facilitado el informe de arraigo donde se indica que el solicitante ni entiende, ni habla, ni escribe, ni lee catalán, aunque ha insistido en que el ciudadano pakistaní sí sabe catalán.
Lo que decía el Cleries de 2009
La ley nacional establece que el informe de arraigo no es imprescindible para regularizar la situación de una persona inmigrada, sin embargo, nadie que tenga el informe desfavorable ha recibido los papeles. Cleries, en 2009: “En el tema de las certificaciones, ya queda claro que no es obligatorio”. Sin embargo, el Cleries de 2012 es otro bien distinto. O el mismo. Simplemente, no dijo a los representantes de Fasamcat lo que haría si fuese consejero. Ahora lo es.
La Generalidad ha rechazado, en un año, 1.088 expedientes de arraigo. De estos, 452 (41,5%) se han denegado entre marzo (entrada en vigor de la instrucción) y mayo. Paralelamente, 7.928 solicitudes han sido favorables, según ha informado este lunes El Mundo. A la espera de que el TC resuelva el recurso del Defensor de Pueblo, ¿qué ocurrirá con las personas que ahora se les está denegando el arraigo si el Alto Tribunal considera que este requisito por parte de la Administración autonómica es ilegal?
La instrucción niega el derecho de opción lingüística
La Generalidad, mediante esta instrucción, margina a los inmigrantes que quieren acceder al certificado de arraigo y residen en Cataluña al negarles el derecho de opción lingüística entre las dos lenguas oficiales en sus relaciones con la Administración autonómica -lo que perjudicará especialmente a los inmigrantes castellanohablantes-. Un derecho que el Alto Tribunal ha sacralizado únicamente con dos excepciones: el sistema educativo y los funcionarios autonómicos.
La aplicación de la instrucción de la Generalidad -además de limitar la movilidad de los extranjeros no comunitarios por todo el territorio nacional- supondría una doble discriminación contra los inmigrantes en Cataluña. Por una parte, respecto a los inmigrantes del resto del país, ya que estos no están obligados acreditar el conocimiento del catalán para conseguir un permiso de residencia; y por otra, respecto a cualquier ciudadano español o comunitario, puesto que estos no deben acreditar el conocimiento de esta lengua para residir en Cataluña.
59 comentarios en “CiU deniega el arraigo a inmigrantes que no acreditan conocer el catalán”
RSS feed para los comentarios de esta entrada.
Deja un comentario
Lo último LVdB
De 8.535 a 5.932 euros por alumno
Mas recorta la aportación a las universidades un 30,5% en dos años
Informe de la ATA
Publicidad
Com ha de ser ,jo fins hi tot faria un examen a gent que porta a Catalunya molts anys i encara diu allo de ” no entiendo ” i els fotria fora
¡Parece que la exigencia lingüística de la Generalitat de Catalunya puede ocasionar que se le venga el mundo encima a más de un ser humano!
Cada vez hay menos verguenza y dentro de poco iran casa por casa buscando a la gente que como yo, se niega a hablar catalan.
Cada día esta gente se parecen más a las SS. Si tuvieran las manos libres nos marcaban como al ganado.
El nacionalismo engendra bestias, solo hay que leer a estos cobardes, jamás ninguno me lo ha dicho a la cara de lo que piensan de gente como yo, que lleva toda su vida aquí y no dice ni una palabra en catalán, para qué pienso yo, si todos me entienden y solo por la fuerza ahorcan.
Excelente artículo. Que España tiene un toro, pues Catalunya tiene un burro. Que para obtener “papeles” en España basta con el castellano; pues en Catalunya no es suficiente. Hay que hablar catalán! Lo triste del caso es que esta Instrucción está incluida en la Ley de Acogida de Inmigrantes. Esta normativa está pendiente de una resolución del Tribunal Constitucional, después de que la entidad probilingüismo Impulso Ciudadano instara en 2010 a la Defensora del Pueblo a presentar un recurso de inconstitucionalidad. Con todo el respeto a la sociedad catalana, sociedad que nos ha acogido y nos ha tendido la mano, es como si a un andaluz o a un gallego para que pueda instalarse aquí se le exigiera el dominio del catalán. ¿Será que no es lo mismo ser de Pakistán o de Asturias aún cuando se emigre de un sitio a otro?
¿Le pedimos a Messi, Abidal o a Mascherano que hablen catalán para que estén “legalmente” en Barcelona? ¿Le exigimos a los europeos que escogen a Catalunya para vivir que hablen, entiendan, lean o escriban en catalán? ¿le exigimos conocimiento del catalán a los que tienen dinero vengan de donde vengan con una residencia no lucrativa? Preguntemos a un catalán si quiere comer “pistacho” y le responderá en castellano pero si le responde en catalán le dirá “vull menjar pistachus” mientras que los inmigrantes que han aprendido a hablar catalán y lo hacen correctamente dirían “vull menjar festucs”. Pregúntele a un catalán cómo diría “2 y media de la tarde”: “dos i mitja de la tarde” mientras que los inmigrantes que han aprendido a hablar catalán y lo hacen correctamente dirían “dos quarts de tres”. Si ni los catalanes se ponen de acuerdo con el correcto uso del catalán…..
Que el lector saque sus propias conclusiones.
Así las cosas, si eres inmigrante, no tienes “papeles” y vives en Catalunya, que sepas que para obtenerlos hay que ser catalán primero. De “papeles”….? De papeles ya hablaremos después.
¿Por qué distraer la atención con este tema cuando hay otros problemas que preocupan más a los inmigrantes y a los “catalanes” como el hecho de negar la asistencia sanitaria a los inmigrantes “sin papeles”?
DIGNIDAD MÁS QUE NUNCA, TRAS LA PROMESA DE WERT
(Manifiesto en defensa del español como lengua de enseñanza en Cataluña, con llamamiento a no usar el catalán mientras la lengua común de España esté discriminada en esa Comunidad)
La promesa del ministro Wert, “Garantizaré el derecho a estudiar en español en Cataluña” (Entrevista a El Mundo, 23/04/2012), no debe hacernos cejar en ninguna acción o presión para acelerar el arribar a ese objetivo pues solo su consecución debe desmovilizarnos. Pero tenemos que creer sin sombra de duda las palabras del ministro. ¿Verdad que nos parece mentira después de tantos desengaños? Pues no nos lo parezca. Ha llegado el momento, a falta de la tramitación que proceda. Es una promesa formal del Gobierno.
Pero eso no debe inhibir nuestra actitud de negarnos a usar el catalán en Cataluña hasta que el español sea lengua vehicular, visto y comprobado. Que al menos hayamos tenido un gesto de dignidad antes de la desaparición de la infamia, para escupir a la cara de nuestros opresores nuestro asco y nuestro desprecio. Nuestra lengua, el español, es en Cataluña, oficial como el catalán y más hablada que el catalán por libre decisión de sus habitantes. Pero es discriminada y perseguida por la política oficial, principalmente en la escuela pública, al estar prohibida como lengua de enseñanza igual que lo estuvo el catalán con Franco.
“Cataluña tiene dos lenguas, una desde hace cuatro siglos y otra desde hace ocho”, como dijo el poeta y senador Carlos Barrall. Nuestra lengua no es el catalán, sino el español, que sirve para integrarse en la sociedad catalana no menos que el catalán. Como escolares estamos obligados a aprender las dos lenguas de Cataluña. Pero nadie está obligado a usar ni a aprender ninguna lengua fuera de la etapa escolar. Ahora decidimos no usar el catalán como protesta, mañana decidiremos usarlo, o no, por razones personales de las que no tenemos que dar cuenta a nadie. La escuela en Cataluña debe ser bilingüe, porque lo es la sociedad catalana. Los individuos serán bilingües, o monolingües, dependiendo solo de su elección. Es fácil vivir en Cataluña hablando solo español, lo es menos hablando solo catalán.
Neguémonos a usar el catalán hasta que el español sea en Cataluña lengua vehicular de la enseñanza, dándose a nuestra lengua el mismo trato que al catalán estableciéndose el bilingüismo escolar. Ni nuestra lengua es menos que el catalán, ni lo somos nosotros que sus hablantes, ni lo son nuestros hijos que los suyos. Los hablantes de español, o castellano, tienen que dejar de ser en Cataluña ‘ciudadanos de segunda’, que ven pisoteados por la política oficial sus derechos civiles (a la libertad y a la igualdad), organizando una resistencia cívica no violenta, expresada mediante su negativa a usar la lengua opresora mientras dure la opresión, semejante al movimiento por los derechos civiles de los negros estadounidenses de Martin Luther King en la década 1960. La década 2010 es su década 1960. ‘Los castellanonhablantes son los negros de Cataluña’.
Defendemos un bilingüismo de conjunción, respecto de las dos lenguas oficiales. Significa impartir a todos los escolares asignaturas en español y en catalán. Con las dos lenguas oficiales vehiculares para todos los escolares, sin separarlos por su lengua. Junto con inglés, como tercera lengua vehicular, voluntaria, en colegios públicos trilingües de libre acceso, cualquiera sea el domicilio del alumno, creados en función de la demanda. Aspiramos a un modelo trilingüe vehicular, que sustituya al actual modelo monolingüe en catalán, responsable -además de otros crímenes- de la pobre capacitación en español y en inglés de la juventud catalana.
Barcelona, Mayo de 2012.
“ERASMUS”
P.S.-
NOTA DOCUMENTAL ACERCA DE LAS POSICIONES ÚLTIMAS DEL PP CATALÁN Y DEL PSC SOBRE POLÍTICA LINGÜÍSTICA
I) Posición última del PP Catalán sobre política lingüística: Modificación de la LEC.
Con fecha 08/05/2012, la Mesa del Parlamento autonómico ha admitido a trámite la proposición de ley, presentada por el Partido Popular Catalán, que propone modificar la Ley de Educación de Cataluña, para establecer un modelo de bilingüismo escolar de conjunción, con asignaturas en las dos lenguas oficiales para todos los escolares, sin separarlos por lengua. El PP Catalán propugna también (al margen de esa proposición) que se añada el inglés como 3ª lengua vehicular, voluntaria, en colegios públicos trilingües creados en función de la demanda.
II) Posición última del PSC sobre política lingüística: Daniel Font habla de evolucionar.
El responsable de política lingüística del PSC, Daniel Font, declaró hace algunas semanas: “Reitero que estamos ante una política de enseñanza de lenguas que no es estable, que necesariamente no debe ser estable, debe ser dinámica (…) evolucionar y adaptarse en función de que los objetivos que nos marcamos funcionen o no funcionen”.
Mirror tu no es que et neges, es que no el saps. Per que com molts que vareu arribar a Catalunya no el vau voler apendre,per tant ets un inadaptat.A qualsevol pais del mon es normal que es demanir que s`entengui i es parle l`idioma del pais
JOSEP – Lunes, 4 de junio de 2012 a las 16:56
Com ha de ser ,jo fins hi tot faria un examen a gent que porta a Catalunya molts anys i encara diu allo de ” no entiendo ” i els fotria fora
Te lo pongo fácil; ve a la Generalidad y al FC Barcelona a denunciar a la familia de Messi. Y a Messi también.
Hala machote.
No me valen “peros”. Sé consecuente con lo que piensas.
Y si no, no vengas a fardar aquí
Hola Josep,
como dice Legalcity…. “¿Le pedimos a Messi, Abidal o a Mascherano que hablen catalán para que estén “legalmente” en Barcelona? ¿Le exigimos a los europeos que escogen a Catalunya para vivir que hablen, entiendan, lean o escriban en catalán? ¿le exigimos conocimiento del catalán a los que tienen dinero vengan de donde vengan con una residencia no lucrativa? Preguntemos a un catalán si quiere comer “pistacho” y le responderá en castellano pero si le responde en catalán le dirá “vull menjar pistachus” mientras que los inmigrantes que han aprendido a hablar catalán y lo hacen correctamente dirían “vull menjar festucs”. Pregúntele a un catalán cómo diría “2 y media de la tarde”: “dos i mitja de la tarde” mientras que los inmigrantes que han aprendido a hablar catalán y lo hacen correctamente dirían “dos quarts de tres”. Si ni los catalanes se ponen de acuerdo con el correcto uso del catalán…..”.
No somos “inadaptados” los que hablamos castellano, Sr. Josep.
Josep, no hay que ir a denunciar ni a Messi ni al FC bcn. Lo que hay es que hacer cumplir la Ley. Y la Ley deja claro que el castellano es tan oficial como el catalán en Catalunya.
Josep….mira tu DNI…..a ver en que país vives y comprendes que su idioma oficial es el español.
Inadaptado me temo que eres tú….y por ello no sales de tu territorio con tu lengua.
Muchos no lo hablamos aunque lo sabemos (tanto oirlo y leerlo en la tv y periodicos, que no en medios interesantes y que aportan conocimientos), y no lo hablamos por una sencilla razón.Hay personas en el mundo indomables, que no acatarán jamás a ningún pobre hombre aborregado.
O nos vas a pegar dos tiros?
Josep,
miedo nos da la gente como tú. Pero miedo. Menos mal que existe un Constitucional porque como gente como usted la caca flota mientras Catalunya se hunde.
A FAVOR DE HACER UN GESTO QUE MUESTRE NUESTRO DESACUERDO CON LA DISCRIMINACIÓN ESCOLAR DEL ESPAÑOL, QUE PERJUDICA ADEMÁS DE A LOS ESPAÑOLES A LOS LATINOAMERICANOS MUY NUMEROSOS EN BARCELONA
Propongo a los que no quieran ser pasivos ante la injusticia, hacer el gesto de apoyar públicamente el boicot, que algunos defendemos y practicamos, al uso del catalán (no dirigirse a nadie en esa lengua, ni contestar a nadie en la misma) hasta que el español sea lengua vehicular de la enseñanza en Cataluña. El gesto iría más allá de no usar, ni aprender, el catalán, cosa que ahora hacen muchos sin darlo un significado especial. Se trata de apoyar abiertamente el boicot como autodefensa, lo que constituye una actitud totalmente legal. Sería conveniente comunicar públicamente en La Voz que apoyamos el boicot y es esencial comunicar a cualquiera que se dirija a nosotros en catalán que apoyamos el boicot, así como la razón por la que lo hacemos y cuando lo pondremos fin.
No es necesario saber catalán para apoyar el boicot. Basta con verlo justificado como un modo de autodefensa. La declaración más simple para expresar el apoyo al boicot (se sepa, o no, catalán) sería: ‘Apoyo el boicot al uso del catalán hasta que el español sea lengua vehicular de la enseñanza en Cataluña’.
Ja veig molt d`inadaptat.
1 Els jugadors de futbol ,son treballadors que avui estan aqui i dema a un altre lloc, jo parlo de la gent que porta aqui molts anys.Per cert Messi pot ser no el parla però no diu allo de ” no entiendo ”
2 Abel crec que et fas un embolic, jo prefereixo que un vingut de fora parli malament el català a que no el parli.
3 Manel si es tant oficial per que a la justicia el 90% de les sentencies estan en castella ?,per que no el deixen parlar al congres dels diputats? .
4 Segundos ,al meu DNI pot posar el que vulgui, jo he nascut a Catalunya ningu m`ha preguntat si vull ser espanyol .Indomables jajaja no hem facis riure.
Per cert jo no l`hi vull pegar cap tret a ningu,i si jo surto del meu territori i alla on vaig intento apendre la cultura i la llengua del pais on vaig ,no com vosaltres ,que hos penseu que el mon es tot espanyol
He nacido en Cataluña, vivo en Cataluña y no hablo el catalán porque no tengo necesidad ni ganas de hablarlo.¿Por qué? Porque me he independizado, punto y final.
Josep,
entiendo perfectamente el catalán y lo hablo; pero no me apetece hablarle en catalán a usted.
1- Usted dice que Messi hoy está aquí y mañana en otro sitio. Los inmigrantes también y a esos les deniegan los papeles si no hablan, entienden o escriben catalán.
2- Qué bonito eso de que intenta adaptarse allá a donde va. Debe usted tener muchos años o un fantástico empleo. Si no fuera así tal vez marcharía en busca de trabajo en Alemania o Francia y allí solo debería hablar alemán o francés. No estaría obligado a hablar el sórabo (idioma eslavo que goza de protección), en Lusacia, una pequeña región entre Brandemburgo y Sajonia, el frisón en algunos pueblos agrícolas de Baja Sajonia y en el oeste de Schleswig-Holstein) y el danés en el norte de Schleswig-Holstein). Le bastaría con el alemán. Y en Francia le bastaría con el francés y no con otras como el bretón, el catalán, el corso, el occitano, el vasco, el alsaciano, el tahitiano y 4 lenguas melanesias.
es prou evident que no li podem donar la condició d’arrelat a un personatge que no coneix la llengua d’aquest país.
Sovint parlem d’USA com exemple de democràcia. Als Estats Units et fan una prova d’arrelament si vols tenir la nacionalitat americana.
Tinc un dubte:
Els espanyols faríeu el reconeixement d’adaptació a un musulmà, resident a Madrid, que no parla res de castellà i al damunt s’hi caga en aquesta llengua i en tot allò que sigui espanyol?
GENTUZA. CAT:
.
El presidente de las juventudes de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) ha pedido a los grupos Nacionalistas que aprovechen la “debilidad de un Estado español que se tambalea y se hace insostenible” para avanzar hacia la secesión de Cataluña.
.
ERC, ICV, CIU, CDC, PSC, APESTAN.
Ese es el problema Bernat, que la ley es una sola, la constitución también y el castellano está reconocido como lengua oficial en todo el Estado Español. No crees que hay un agravio comparativo? En Madrid con el castellano es suficiente pero en Catalunya no. Por qué?
Aquesta llei ha de ser amb caràcter retroactiu i incloure-hi els immigrants espanyols.
inadaptado:
qui li va donar oficialitat a la llengua castellana a Catalunya?
Bernat:
La oficialidad del castellano no se la ha dado nadie. Es “per se”, y así lo votomaos también los catalanes en la constitución.
Alomejor te referías a la oficialidad del catalán, que no había sido oficial nunca jamás de los jamases desde su invento en el S..XIX en sustitución del gascón, provenzal y otras lenguas folklóricas del noreste español. Si es así, te indico que fué la constitución la que le dió oficialidad.
#18:18 No, no.
Si el català no és cooficial a Espanya, el castellà tampoc ho és a Catalunya, València i les Illes.
#19:05 Doncs, si el seu cas passa a Catalunya, imagini vosté el cas d’un immigrant que ha nascut i viu a Espanya, que no parla castellà ni vol parlar-lo.
“Aquesta llei ha de ser amb caràcter retroactiu i incloure-hi els immigrants espanyols”
Ah si, y quien me va a obligar¿ tu? No teneis cullons
recuerda: somos mas y mas fuertes ATPC
LA PRIORIDAD DE RAJOY CON CATALUÑA ES IMPULSAR EL CRECIMIENTO DEL PP CATALÁN
¿Pacto fiscal? ¿Derecho a decidir? ¿Transición nacional? ¿Estado propio? Esos son temas de la agenda catalana con el actual mapa político, pero no lo serán si el mapa político cambia. Por eso la prioridad del Gobierno del PP hacia Cataluña es conseguir que el PP catalán se convierta en la primera fuerza política catalana. Es más fácil que conseguir Mas la consulta, o el pacto fiscal.
Rajoy tratará amigablemente a Cataluña (sin darle el concierto, no lo hará ningún Gobierno de España), pero no pensará únicamente en los problemas catalanes sino en la presencia en Cataluña de su partido. A diferencia de Zapatero, respecto del PSC, Rajoy tendrá como su prioridad catalana impulsar el crecimiento del PP catalán, es decir, el crecimiento del popularismo en Cataluña. Rajoy (o Soraya) harán con Camacho un seguimiento al día del PPC. Ya no se trata solo de adelantar al PSC, sino a CiU. Soraya dijo, en la clausura del reciente congreso del PP catalán, que esa fuerza tiene “vocación de convertirse en la fuerza mayoritaria en Cataluña”. El Gobierno se volcará en alcanzar tal objetivo.
Ser el ‘poder estatal’ constituirá el factor decisivo para el crecimiento del PP catalán, que se beneficiará de formar parte de la fuerza que gobierna España apoyada en 11 millones de votos, frente a 7 millones la 2ª fuerza. Con esa distancia respecto de la 2ª fuerza, el PP espera gobernar 4 legislaturas con mayoría absoluta. Los conservadores franceses pueden remontar, quizá, su derrota por 4 puntos de las últimas elecciones en una sola legislatura, pero los socialdemócrata españoles no pueden hacer lo mismo con una derrota por 16 puntos. El PSC no supo beneficiarse de formar parte de una fuerza estatal gobernante en España, pues se incapacitó para ello avergonzándose de pertenecer a tal fuerza. Las cosas han cambiado desde que CiU (sin ni siquiera ser gobierno) ‘puentaba’ a Montilla, tratando directamente con Zapatero. Hoy el negociado de asuntos catalanes del PP lo lleva Camacho, a la que Rajoy pondrá en valor de modo que haya que contar para todo con ella en Cataluña. Cuando Rajoy reciba un papel de Mas, se lo pasará a Camacho antes de leerlo.
El PPC de Camacho ya ha superado el listón de los 17 diputados autonómicos que logró Vidal Quadras en 1995, al lograr Camacho 18 en 2010. La lideresa lo considera una buena base de partida. El PP catalán es la fuerza que más crece en Cataluña, habiéndolo hecho de modo semejante a CiU en los años pasados que han sido los de más rápido crecimiento de CiU. Lo muestran los resultados de las tres últimas elecciones, autonómicas (2010), municipales (2011) y generales (2011). En las generales el electorado catalán se dividió ‘grosso modo’ en 3 tercios, 1/3 CiU, 1/3 PSC, 1/3 PPC. En las municipales barcelonesas, donde se juega el control del ‘2º Ejecutivo de Cataluña’, el Ayuntamiento de Barcelona, en 2011 los resultados en concejales fueron (total 41): CiU 14, PSC 11, PPC 9, ICV 5, ERC 2.
La radicalización soberanista de CiU ha dejado al PP catalán como única fuerza moderada de centroderecha en Cataluña. El PPC ha perdido la imagen de partido ‘anti catalán’ que tuvo un tiempo creada por la propaganda nacionalista y aparece como la opción de centroderecha no nacionalista (constitucionalista) que necesita Cataluña para frenar al independentismo. En el caso de una eventual consulta independentista en Cataluña (si fuera posible) sería la fuerza que lideraría el ‘no’ y representaría la tendencia principal dentro de la Cataluña que quiere seguir siendo española. El PP catalán se ha propuesto como objetivo a corto plazo adelantar al PSC, pasando así de ser la 3ª fuerza catalana a la 2ª. Usa el recurso movilizador de citar con nombre y apellido al rival que se propone desbancar, que le ha descalificado pidiendo a CiU que ‘rompa con el PP por ser un socio indigno’. Ahora el PP catalán le desafía abiertamente. Adelantando al PSC, el PP catalán estará más cerca de alcanzar a CiU. No se pone límites, se los pondrán los electores.
“ERASMUS”
(31/05/2012)
(revisado)
http://www.youtube.com/watch?v=nL-1uiLRb3w
“Y la Ley deja claro que el castellano es tan oficial como el catalán en Catalunya.”
És mentida. Els ciutadans catalans sota jurisdiccio espanyola ESTAN OBLIGATS, PER LA CONSTITUCIÓ, A CONEIXER EL CASTELLÀ. El català, no.
I no només aixó, sino que els espanyols HAN NEGAT ALS CATALANS el posar la nostra llengua EN IGUALTAT: Per qué el nacionalisme espanyol es basa en el domini dels demés, mai han aprés a construir res des de la igualtat.
Però ja s’ensumen que tot aquell que mostri el miserable menspreu que tants nacionalistes espanyols senten per la nostra llengua serà tractat de la mateixa manera que a qualsevol societat normal. El vostre tems s’acaba.
“[el catalán] no había sido oficial nunca jamás de los jamases desde su invento en el S..XIX en sustitución del gascón, provenzal y otras lenguas folklóricas del noreste español.”
Aquesta colla d’anticatalans ens mostra amb tota la desvergonya que són capaços totes les barbaritats que es poden arribar a inventar per menyspreuar la nostra llengua.
Però som més forts que el vostre menyspreu. Més forts que totes les lleis que heu fet contra la nostra llengua, durant segles:
1624 En el memorial del Comte Duc d’Olivares a Felip V de Castella hi diu que “treballi i pensi amb consell mundà i secret per a reduir aquests regnes de què es compon Espanya per a l’estil i lleis de Castella sense cap diferència”.
1707 – 1719 Decrets de Nova Planta de València (1707), Mallorca (1715), Catalunya(1) (1716) i Sardenya (1719). On es prohibeix l’ús oficial del català.
1707, comença la castellanització, substitució o eliminació de topònims al País Valencià. El 6 de desembre, Macanaz fa un ban públic a València amb l’ordre de Felip V de construir en el lloc on estava Xàtiva, una nova població anomenada “Ciudad de San Felipe” (en castellà). Veure Extermini de Xàtiva.
1707, o voltants, desaparició del topònim Isla de Xàtiva dels mapes posteriors d’Amèrica.[5]
1712, 20 de febrer – Es dicten instruccions secretes al corregidors del territori català: Pondrá el mayor cuydado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará las providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto, sin que se note el cuydado.[6]
1714 Felip V de Borbó deixa escrit que “es procuri traçudament anar introduint la llengua castellana en aquells pobles on no la parlen”.
1715 La Consulta del Consell de Castelles escriu que a l’aula no hi ha d’haver cap llibre en català, on tampoc es parlarà ni escriurà aquesta llengua i on la doctrina cristiana s’ensenyarà i serà apresa en castellà. Afegeix que “no s’han d’escollir mitjans febles i menys eficaços sinó els més robusts i segurs, esborrant de la memòria dels catalans tot allò que pugui conformar-se amb les seves abolides constitucions, ussàtics, furs i costums”.[7]
1755 En l’article 10 del Decret de Visita del Provincial dels Escolapis es mana a tots els religiosos de l’ordre a parlar només en castellà i llatí, tant entre sí com amb la resta de la població. La pena per parlar en català és viure a règim de pa i aigua.
1768 El comte d’Aranda promou una reial cèdula per la qual es prohibeix l’ensenyament del català a les escoles de primeres lletres, llatinitat i retòrica; es foragita el català de tots els jutjats, i es recomana que ho facin també les cúries diocesanes.[8]
23 de juny de 1768 – Real Cédula de S.M. a consulta de las del Consejo, reduciendo el arancel de los derechos procesales a reales de vellón en toda la Corona de Aragón, y para que en todo el Reino se actúe y enseñe en lengua castellana, con otras cosas que se expresan.
1772 Reial cèdula per la qual es mana que tots el mercaders i comerciants majoristes i a la menuda portin els llibres de comptabilitat en castellà.[9]
1776 El bisbe de Mallorca obliga a utilitzar el castellà a les parròquies i en l’ensenyament del catecisme.
1780 El comte de Floridablanca promulga una reial provisió per la qual obliga que totes les escoles han d’ensenyar la gramàtica de la Reial Acadèmia Espanyola.
1799 Reial cèdula que prohibeix “representar, cantar y bailar piezas que no fuesen en idioma castellano”.
Història Contemporània
1801 Manuel de Godoy obliga que a cap teatre no es representi cap obra que no sigui en castellà.
1802 En caure Menorca sota la jurisdicció de l’Estat espanyol per l’abandó dels anglesos, el capità general de l’illa ordena tot seguit que a les escoles només s’ensenyi el castellà.
1816 El diputat Morera i Galícia defensa una proposició per garantir el lliure ús del català en tots els àmbits. Romanones respon que la cooficialitat és inacceptable i la proposta del diputat català és derrotada, al Congrés, per 120 vots contra 13.
1821 El Pla Quintana obliga a fer servir el castellà al sistema escolar.[10]
1825 El Pla Colomarde, intenta instituir l’ensenyament oficial uniforme en castellà: es prohibeix l’ús del català a les escoles.[10]
1828 El bisbe de Girona obliga que els llibres parroquials es facin en castellà.
1834 La Instrucció Moscoso de Altamira obliga a fer servir el castellà al sistema escolar.[10]
1837 Un edicte reial imposa càstigs infamants als infants que parlen català a l’escola. Al mateix temps la instrucció del Gobierno Superior Político de Baleares mana castigar als escolars que parlin català mitjançant la delació dels alumnes.
1838 El Reglament Vallgornera obliga a fer servir el castellà al sistema escolar.[10]
1838 Es prohibeix que els epitafis dels cementiris siguin en català.
1843 Reglament Orgànic de les Escoles Normals d’Instrucció Primària del Regne (d’Espanya) inclou entre el currículum obligatori la Gramàtica Castellana, així com història d’Espanya, nocions de literatura espanyola, etc.[11]
1857 Llei Moyano[12][13] d’instrucció pública, la qual només autoritza el castellà a les escoles.[10]
1862 Llei del notariat que prohibeix les escriptures públiques en català.
1867 Prohibició que les peces teatrals s’escriguin exclusivament “en los dialectos de las provincias de España”, per part del ministre de Governació espanyol González Bravo.
1870 Llei del Registre Civil que hi priva l’ús del català.
1881 Llei d’enjudiciament civil que prohibeix l’ús del català al jutjat.
1896 La Dirección general de Correos y Telégrafos prohibeix parlar en català per telèfon a tot l’estat espanyol.[14]
1900 Una pastoral del bisbe Josep Morgades sobre la necessitat del catecisme i de la predicació en llengua catalana fou controvertida en el senat i el parlament i per la premsa de Madrid i àdhuc pel secretari d’estat del papa, Mariano Rampolla.[15]
1902 Reial decret de Romanones que obliga a l’ensenyament del catecisme en castellà.
15 de desembre – Menéndez Pidal publica l’article “Cataluña bilingüe” a El Imparcial de Madrid, on defensa el decret Romanones, afirmant, per exemple, que les “Corts catalanes mai no varen tenir per llengua oficial el català”.
Prohibició dels Jocs Florals de Barcelona de Barcelona per ordre militar.[16]
Prohibició també a Palma.
1917 Reglament de la Llei del Notariat que prohibix l’ús del català.[17]
1923 Circular que obliga a l’ensenyament del castellà.
1924 El general Lossada és nomenat president interí de la Mancomunitat de Catalunya i implantà l’ensenyament en castellà a les escoles de la Mancomunitat[18]
1924 Els Jocs Florals de Barcelona s’han de celebrar a Tolosa a causa de la dictadura de Primo de Rivera.[19]
1924 Antoni Gaudí, a l’edat de 72 anys és detingut i apallissat per negar-se a parlar en castellà davant la policia.
1924 Per Reial Ordre espanyola, se sancionaran els mestres que ensenyin en català.
1926 Reial ordre que afecta qui es negui a utilitzar el castellà. Reial decret pel qual se sanciona l’ensenyament del català amb el trasllat del mestre.
La vostra infàmia no té res d’invent. És evident
“jamás de los jamases”: aquí pot llegir tres segles de dietaris de la Generalitat,
“inventado”: En català,
http://www20.gencat.cat/portal/site....mt=default
Algú pot tenir cap dubte de per qué els catalans no volem compartir res amb gent com aquesta?
Muchas gracias Bernat de Rocafor y Miquel por demostranos que esa hipotetica “CATALONIA INDEPENDENT” seria un autentico infierno para los ciudadanos que se resistieran a ser “normalitzats”
Sois un ejemplo perfecto dl tipo de comisarios politicos que se encargarian de hacer la vida imposible y machacar a todos los que no fueran nacionalistas
Si alguna vez los no nacionalistas tenemos dudas, en seguida surgen energumenos nacionalistas como vosotros para recordarlos lo que esta en juego
Cada vez que Josep Tro, Miquel y estos trolls con barretina abren la boca surgen 10 anti nacionalistas…….asi que seguid soltando vuestro veneno, que nosotros traeremos mas y mas antidoto
vito – Martes, 5 de junio de 2012 a las 00:19 y JOSEP – Lunes, 4 de junio de 2012 a las 16:56
A ver que sois muy cansinos. Que sois muy pesados. Que yo he nacido aquí como mis padres y abuelos pero yo no hablo catalán porque no me apetece, porque no se da la ocasión o porque no me da la gana. Pero no me vengáis haciendo exámenes, No exámenes no. Que a ver si a vosotros se os va a hacer un examen de “persona”, no me lo superáis y acabaís saliendo a patadas de la Humaniodad mundial… que sois mu cansinos y mu, pero que nú salvajes.
Y ahora vamos a ser personas. Respeto y el que venga que venga. Menos exámes Vito… que tú ya tienes bastante cómo eres y nadie te dice nada.
Pero en realidad es un puro paripé, porque a CiU la lengua en sí le importa bien poco; sólo la utilizan para sus intereses económicos. Me explico. Si un extranjero se apunta a un curso de catalán, puede tramitar su regularizació por arraigo, aunque al día siguiente de conseguir el permiso deje de acudir a las clases, porque en realidad sólo quieren tener las cifras, para conseguir dinero para esos cursos, sean reales o no y, desde luego, porque de cara a la galería, es decir, a la su electorado menos advertido eso “vende”.
El nacionalismo: un negocio de unos cuantos y el babeo de otros.
Hay que ser muy ingenio para tomar en consideración las palabras de un Na/ionalista. Muy ingenuo por no decir otra cosa.
Vito no t`escarrasis, son els tipics espanyols ,que es pensen que tot el mon es espanyol, son com diuen a Suissa analfabets.Per posa un exemple la meva profesora d`alemany ve de vacances a Catalunya desde fa 5 anys i durant les seves vacances a fet cursos de catala ,solament per respecte a la gent i per que a Catalunya l`idioma natural es el catala i encara que no el parla molt be l`enten gairebe tot i el que no sap ho pregunta , aixo es tambe el que he fet jo quant he anat a treballa a Galica o a Heuskal herria ,pero els espanyols no volen que alla on van els demes s`adapten a ells en llengua ,costums i pensament i aixi els anat ,solament s`ha de llegir una mica d`historia
http://www.youtube.com/watch_popup?....LG_04jSLqk
Manda cojones con el tipo.
Qué forma de ir oprimiendo…
Cierzo
JOSEP – Martes, 5 de junio de 2012 a las 08:58
El movimiento se demuestra andando…
La práctica en las escuelas catalanas que destierran la lengua de la mayoría de sus ciudadanos: el español e imponen la lengua minoritaria de la población, pero la que dicen ser la mayoritaria de los árboles, las montañas, los monasterios(monjes), los ríos…
http://www.youtube.com/watch_popup?….LG_04jSLqk
El Cierzo os manda y os sopla: los cojones….!manda cojones!
Lo que tenderemos que ver desde aquellos años en que decían que hay que enseñar en lengua materna…era el franq2uismo y los catalanistas tenían otra piel…
¡Manda cojones!
Cierzo
De nou, menteixen més que parlen i que escriuen. Quina gran dignitat la d’aquesta autoritats, que s’acarnissen amb els febles i s’agenollen davant els promotors de “Las Vegas”, als que lliurarien les seves filles per a l’entreteniment i el relax nocturn!
QUE ES POT ESPERAR D’AQUESTA GENT? QUINA CREDIBILITAT TENEN? JA PODEN DIR, QUE PASSEM D’ELLS!
La premsa internacional, impactada pel poble espanyol que prefereix els toros a la feina
Guijo de Galisteo va votar en referèndum que es prioritzessin els toros en el pressupost municipal
La decisió en referèndum del poble espanyol de Guijo de Galisteo, a la província de Cáceres, de prioritzar la festa dels toros a la creació de llocs de treball temporals en el pressupost municipal ha impactat la premsa internacional. Diaris britànics, alemanys i francesos es fan ressò del resultat de la consulta, celebrada diumenge: 242 vots van ser favorables a destinar 15.000 euros del pressupost als toros; 181, als llocs de treball.
El consistori havia reservat aquests diners per a la celebració de tres festes taurines aquest estiu, però va decidir de plantejar una alternativa als veïns: la contractació de treballadors temporals.
I la decisió de la majoria de veïns de donar prioritat a la festa ha estat recollida per molts mitjans internacionals, que recorden la precària situació dels treballadors a tot l’estat, amb una taxa de desocupació molt elevada; de fet, el diari The Guardian recorda que a la província de Cáceres voreja el 30%.
Aquest és el recull d’alguns dels mitjans que se’n fan ressò:
The Guardian:Cash-strapped Spanish municipality votes for bullfights over jobs
Europe 1: Espagne : la corrida plutôt que des emplois
Euronews: Spanish town chooses bullfights, not jobs
Die Welt: Spanische Dorfbewohner stimmen für Stiertreiben statt neuer Jobs
Ja ho he dit: el nacionalisme és, per naturalesa, una religió profundament xenòfoba. Els polítics nacionalistes així ho demostren cada dia.
Espanyols,… abans de despotricar, imagineu-vos el cas de qualsevol immigrant que resideixi a Espanya i que no vulgui ni aprendre ni parlar la bonica llengua castellana.
Com definiríeu el “arraigo” de tal persona ?
http://buscon.rae.es/draeI/SrvltCon....A=arraigar
Miquel, pots dir el que vulguis, però la realitat és que a la resta d’Espanya no s’exigeix cap acreditació de coneixements de castellà per atorgar el certificat d’arrelament.
En una Catalunya independent no caldrien aquestes botiflerades de CiU..
#12:06 Es clar que no, perquè allà a Espanya el castellà és “obligatori”, i si algu no el sap doncs és el seu problema.
Miquel, més que “obligatori” (sí, ja sé: la Constitució blablablà, però això no es tradueix en cap mesura pràctica real), és necessari. En canvi, a Catalunya s’hi pot viure perfectament sense parlar català. Això és el que alguns no tolereu i voleu canviar per la força. No ho aconseguireu.
Jose.p
Enterate antes de hacerte viejo….naciste en España y terminaras en España por muchos años que pasen.
Donde tu ves un país solo hay una region de España.
Ayer hoy, y mañana.
Y deja de imponernos tu pequeña voluntad y mucho mas de intentar ofendernos con tu verborrea sibilina.
Hosti, tu!!! La lianta fent comentaris rotllo rapsodin ausbau…
Noetsdenlloc, tu ho has dit, hi ha res més absurd en aquest mon que en un pais es pugui viure sense saber-ne la llengua propia??? Doncs si no us grada als inmigrants, el mon es prou gran per poder fotre el camp.
m33, veig que no ho entens. A qui no agrada la situació, clarament, és a tu i a tots els que voleu canviar-la per la força. A mi ja m’està bé.
A molts països es pot viure perfectament sense parlar-ne la llengua “pròpia”. Vet aquí només alguns:
Irlanda
Austràlia
Escòcia
Nova Zelanda
El Rosselló
El País Basc
La Bretanya
Còrsega
Vols que continuï?
M33
Tienes razón….el mundo es suficientemente grande…..te puedes comprar una tierrecita en cualquier parte y probar a montarte un pais digo probar,…hablar catalán y lo que te venga en gana.
Te buscas unos cuantos que como tú esten dispuestos a ello y apa.
A los que estamos aquí dejanos en paz de una vez, que ya estamos bien,… y pierdete.
Al països on es pot viure sense parlar la llengua pròpia és perque són pobles vençuts que han estat conquerits per altres que els han imposat la seva llengua per dret de consquesta.
El que molts espanyolers no volen entendre és que encara que vençuts, els catalans no han tingut prouta força mentre podien per acabar el que van començar. Se’ns han volgut empassar i no han tingut l’estòmac prou fort.
Ara, amb la democràcia, com qualsevol altre poble lliure, podrem fer respectar la nostra llengua com els espanyols fan amb la seva.
espanya no necessita demanar cap certificat de castellà perque sense saber castellà no es pot estudiar enlloc, ni trobar feina, etc.
És una manera d’enganyar-se. En lloc de demanar un certificat d’espanyo, demanen un certificat d’ESO o de Batxillerat perque saben que tothom que els té ja sap castellà.
Uiuiuiuiu!!!
En noetsdenlloc s’ha tornat nacionalista excloent!!! Creu que Escocia o el Pais Basc son països (Catalunya, també, no?) com Austràlia o Irlanda!!!
Com et senti en rapsodin ausbau, veuras…
“(sí, ja sé: la Constitució blablablà, però això no es tradueix en cap mesura pràctica real)”
El nacionalisme espanyol es caracteritza per ser molt cec a la realitat. Per exemple, la práctica real dels centenars de lleis que obliguen el castellà. I no el català:
Llei 85/78 Reales Ordenanzas de la Fuerzas Armadas (28 desembre de 1978) obliga el castellà en els actes de servei.
· RD1011/81 Reglamentació sobre la comercialització de greixos comestibles. Obliga l’etiquetatge en espanyol.
· RD 334/82, que regula l’ús del castellà a la xarxa viària, als transports públics i passos fronterers.
· RD308/83, reglament sanitari dels olis vegetals que obliga el castellà.
· RD 2872/83, sobre Reglament de Girs Postals i telegràfics, obliga els impresos en llengua castellana.
· RD1521/84 sobre reglamentació tècnico-sanitària dels productes de pesca, les etiquetes obligatòriament en idioma espanyol.
· Llei 30/1984, sobre Mesures de Reforma de la Funció Pública, obliga tàcitament el coneixement del castellà als opositors i concursants.
· RD 1915/84 sobre reglamentació d’escorxadors de conills i enmagatzament i distribució de la carn. Obliga l’etiquetatge en llengua espanyola oficial de l’Estat.
· RD 2223/1984 que aprova el Reglament General d’Ingrés del Personal al Servei de l’Administrtació de l’Estat, obliga tàcitament el castellà, i oblida absolutament el coneixement del català a les convocatòries.
· Ordre Ministerial 29 de març de 1984 que aprova la norma de qualitat per a préssecs amb destinació al mercat interior.
· RD 179/85 que reglamenta els escorxadors d’aviram i comercialització de la carn. Les etiquetes s’han de redactar obligatòriament en la llengua espanyola oficial de l’Estat.
· Llei Orgànica 6/85 del Poder Judicial obliga la llengua castellana en tots els procediments judicials. Tolera amb condicions dins del territori català la llengua catalana.
· RD 1348/85 sobre el reglament d’ordenament de les assegurances privades. Obliga el castellà per la presentació de la documentació administrativa.
· O. M. de 29 de maig de 1985 aprova normes per a albercocs destinats als mercat interior.
· OM 19 d’agost de 1985, sobre norma reguladora per al comerç exterior de cols xineses.
· OM 23 de setembre de 1985 sobre etiquetatge dels productes de pelleteria.
· OM de 15 d’octubre de 1985 sobre Norma de Qualitat per al musclo, cloïsses i escopinyes en conserva.
· OM de 15 de novembre de 1985 sobre etiquetatge de peres, pomes i raïm. Obliga el castellà.
· RD 2216/1985 sobre envasat i etiquetatge de substàncies considerades nocives i perilloses. Obliga el castellà.
· RD 2374/1985 sobre especificacions tècniques de les centrals telefòniques privades. Obliga el castellà.
· RD 2323/1985 sobre reglamentació per elaborar, emmagatzemar i transport dels succedanis de cafè.
· RD 2379/1985 de 20 de novembre sobre els aparells receptors de televisió.
· RD 2706/1985 sobre autòmats programables industrials, és obligatori que els subministradors i fabricants tinguin els catàlegs en castellà.
· OM 14 de gener de 1986 sobre normes de qualitat de la carn picada de vaquí, oví i porcí. Recorda l’etiquetatge del decret 2058/82
· Llei 11/86 de Patents obliga el castellà a la documentació presentada.
· OM de 24 de març de 1986, sobre l’etiquetatge dels alls i apis, obliga “al menos” la llengua espanyola.
· RD 1070/1986, sobre terminals telèfònics i mòdems, obliga el castellà en la documentació.
· OM 29 d’octubre de 1986, sobre normes de qualitat de la patata, obliga l’ús del castellà a les etiquetes.
· OM de 29 d’octubre de 1986, sobre les tripes naturals amb destinació al mercat interior, obliga l’etiquetatge en castellà.
· OM de 29 d’octubre de 1986, sobre la cansalada i la cansalada viada, obliga el castellà a les etiquetes.
· RD legislatiu 1257/1986 de 13 de juny, per adaptació de la llei 3/1980 a les normes de la CEE en matèria cinematogràfica.
· RD 1495/1986 que aprova el Reglament de Seguretat a les Màquines. Obliga que les instruccions estiguin “almenys en castellà”.
· RD 2003/86, aprova el Reglament Orgànic dels Cossos d’Oficials, Auxiliars i Agents de l’Administració de Justícia. Exigeix el castellà i només atorga 6 anys d’antiguitat al coneixement del català.
· RD 2551/1986, sobre elaboració i comercialització de l’oli de pinyola refinat, obliga l’etiquetatge en castellà.
· RD928/1987 relatiu a l’etiquetatge dels productes tèxtils. Obliga el castellà.
· RD 1094/1987 de 26 de juny. Reglamentació sobre elaboració i comercialització de cereals.
· RD 1261/1987 de 11 de setembre sobre reglamentació de la elaboració, fabricació i comercialització dels sucres destinats al cos humà.
· RD 1174/87 regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració Local. Per resolució de 14 de desembre de 1987, superat el coneixement del castellà, podrà examinar-se de català però només com a mèrit.
· OM 1 de juliol de 1987, que aprova la norma de qualitat del iogurt, obliga el castellà.
· RD 1261/1987 que aprova la reglamentació tècnico-sanitària dels sucres destinats al consum humà. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
· RD 1453/1987 que aprova el reglament de neteja, conservació i tenyida de tèxtils, cuiros i pells. Obliga que la informació sigui “almenys en castellà”.
· Decret 1496/87 de l’obtenció, l’expedició i homologació de títols universitaris. Obliga la llengua castellana. Subsidiàriament permet la llengua catalana.
· OM de 23 i 27 de novembre de 1987, que regulen els plàtans i nespres respectivament. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
· RD 58/88 sobre protecció dels drets del consumidor als serveis de reparació d’aparells d’ús domèstic. Obliga que “al menos en castellano”.
· RD 197/1988 de 22 de febrer sobre fabricació i tràfic d’objectes elaborats amb metalls preciosos.
· RD 192/1988 de 4 de març, sobre la venda i ús del tabac per protegir la salut.
· RD 429/88 que aprova el Reglament Orgànic del Cos de Secretaris Judicials. Obliga el coneixement del castellà, i només atorga 6 anys d’antiguitat pel coneixement del català.
· OM de 6 de febrer de 1988 sobre certificacions dels reproductors bovins de raça pura.
· OM de 28 de març de 1988 que aprova les normes de les caseïnes i els caseïnats alimentaris. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
· RD 349/88 sobre la reglamentació tècnico-sanitària de productes cosmètics. Imposa l’ús de la llengua espanyola oficial de l’Estat.
· RD 472/1988 sobre generació d’areosols. Obliga que almenys sigui en castellà l’etiquetat.
· Llei 10/1988 de Televisió Privada. El 20% de les pel·lícules comercials emeses mensualment seran “d’expressió originària espanyola”.
· Llei 11/88 sobre protecció de les topografies dels semiconductors. Obliga el castellà, i si es presenten amb una altra llengua cal que hi hagi la traducció al castellà.
· RD 833/1988 que aprova el Reglament de residus tòxics i perillosos. Obliga almenys la llengua espanyola oficial de l’estat als recipients.
· RD 1122/88 que aprova la norma general d’etiquetatge, presentació i publicitat dels productes alimentaris envasats. Obliga el castellà com a mínim.
· Llei 32/88, de Marques. Obliga el castellà als documents presentats.
· Llei 38/1988 de Demarcació i Planta judicial. El president del Tribunal Superior de Justícia el català només serà un mèrit.
· RD 1231/1988 sobre el transport i comercialització del cafè. Obliga l’etiquetatge en castellà.
· RD 1232/1988 sobre succedanis del cafè. Obliga també el castellà a l’etiquetatge.
· RD 1338/1988 sobre elaboració i venda de l’orxata de xufla. Etiquetatge en castellà obligat.
· RD 1425/1988 sobre productes plàstics destinats a envasar productes alimentaris. Cal que l’etiquetatge sigui en castellà.
· RD 1426/1988 sobre circulació i comerç preparats alimentosos per a règims dietètics. Obligació d’etiquetar-ho en castellà.
· RD 1468/88 que aprova el Reglament d’etiquetatge i presentació de la publicitat de productes industrials destinats a la venda directa als consumidors. Obliga “al menos la lengua española oficial del estado”
· OM de 26 de maig de 1988 sobre models del Registre Civil (defunció i de criatures abortives). Obliga el castellà i tolera el català com acompanyant.
· OM d’11 de juliol de 1988 sobre normativa del calçat. Obliga l’etiquetatge informatiu en castellà.
· OM de 30 de juny de 1988 sobre el comerç del safrà. Etiquetatge obligat en castellà.
· OM 28 de juny de 1988 sobre Aparells d’Elevació i Manutenció de grues-torre desmuntables per a obra. Tot serà almenys en castellà.
· OM de 28 de juny de 1988 sobre aparells de pressió referent a l’aire comprimit. La redacció en castellà serà exigible en el moment final de posar-ho en disposició dels usuaris.
· OM de 5 de desembre de 1988, sobre pinsos simples. Obligat el castellà.
· Llei Orgànica 2/89 processal militar. Obliga el castellà en totes les actuacions judicials. El català caldrà traduir-lo.
· OM de 30 de gener de 1989 sobre comercialització de pinsos compostos. Obliga el castellà als envasos.
· RD 126/1989 sobre comercialització de patates fregides. Obliga el castellà als evasos i retolació dels productes.
· RD 149/1989 sobre pintures, vernissos, tintes d’imprimir, i coles. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
· OM 21 de març de 1989, sobre el porc salat i cansalada viada. Obliga el castellà a l’etiquetat.
· RD 645/1989 sobre pesca i aqüicultura, obliga el castellà a les dades obligatòries de l’etiquetatge.
· OM de 20 juliol de 1989 del Ministeri de Justícia sobre fe de vida, naixement, matrimoni i defunció, obligatòriament en castellà, amb text en català subordinat.
· RD 1066/1989 que ordena les Telecomunicacions. Obliga el castellà a les memòries tècniques.
· RD 1597/89 que aprova el Reglament del Registre Mercantil. Obliga que les inscripcions es facin exclusivament en castellà.
· Llei 21/1990 de 19 de desembre, sobre les assegurances de la vida i assegurances privades.
· Llei 25/1990 del Medicament. Obliga els texts almenys en llengua castellana.
· OM 15 de febrer de 1990, sobre l’etiquetatge d’articles de marroquineria, i viatge.
· OM de 15 de febrer de 1990, sobre la normativa de l’etiquetatge informatiu dels guants.
· RD legislatiu 339/1990, que desenvolupa la llei sobre trànsit, circulació de vehicles i seguretat viària.
· RD 472/1990 de 6 d’abril que regula els disolvents d’extracció utilitzats en l’elaboraciuó dels productes alimentaris.
· RD 668/1990 de 25 de maig, sobre elaboració i comercialització de materials polimèrics en relació als productes alimentaris.
· Llei 7/1991 que crea l’Instituto Cervantes., amb objectius només per l’”espanyol”.
· Llei 30/1991 de 20 de desembre, sobre la redacció dels testaments, obliga el castellà en aquells territoris que no siguin forals.
· OM 3 d’abril de 1991, que regula la distribució i exhibició del material audiovisual, autoritzant només la traducció al castellà.
· RD 162/1991 fabricació i comercialització dels plaguicides. L’etiquetatge obligatori almenys en castellà.
· OM de 14 de juny de 1991, sobre productes fertilitzants. L’etiqueta i l’envàs hauran d’estar redactats almenys en llengua castellana.
· RD 475/1991 sobre productes cosmètics. Obliga el castellà.
· OM del 8 d’abril de 1991, sobre Reglament de seguretat de les Màquines. Obliga almenys en castellà les plaques, instruccions i etiquetes.
· RD 1082/1991 sobre la cura i manteniment de les lents de contacte. Obliga el castellà.
· RD 1109/1991 sobre aliments ultracongelats. Obliga el castellà a les etiquetes.
· RD 1111/1991 sobre els additius alimentaris, obliga el castellà.
· RD 1164/1991 sobre comerç d’aigües de beguda envasades. Obligatori el castellà a les etiquetes.
· RD 1534/1991 sobre circulació i comerç de pastes alimentàries. Obliga el castellà.
· RD 1650/1991 sobre elaboració i venda de sucs de fruita. Obligació de l’etiquetatge en castellà.
· RD 1688/1991 sobre preservatius de cautxú . Als envasos s’obliga almenys la llengua castellana.
· RD 1809/1991 sobre circulació i comerç de preparats alimentaris en règim dietètic. Obligació de fer en castellà l’etiquetatge.
· RD 1810/1991 sobre circulació i comercialització de caramels, xiclets, confits i llaminadures. És obligatori el castellà a l’etiquetatge.
· RD 13/1992, sobre Circulació Urbana i Interurbana, obliga que els senyals siguin “almenys en l’idioma espanyol oficial en tot el territori de l’Estat”.
· RD 15/1992 sobre elaboració i venda de begudes refrescants. Obligació d’envasar-les en castellà.
· RD 212/1992 sobre etiquetatge dels productes alimentaris envasats, que anul·la el RD 1122/88. Obliga que necessàriament almenys estigui en llengua espanyola oficial de l’Estat.
· RD 510/1992 que regula l’etiquetat dels productes del tabac. Obliga el castellà i tolera el català subsidiàriament.
· RD 930/1992 sobre propietats nutritives dels productes alimentaris. Obligació d’etiquetatr-ho en castellà.
· RD1408/1992 sobre preparats per a lactants. Obligació d’etiquetat en castellà.
· RD1436/1992 sobre carns picades i carns en trossos. Obligació d’utilitzar almenys el castellà.
· Llei 30/1992 sobre Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. La llengua dels procediments tramitats per l’Administració de l’Estat seran en castellà. Es pot utilitzar el català només als escrits que s’hi adrecin.
· OM 12 de juny 1992, que regula les proves d’aptitud per a l’accés a les facultats i Col·legis universitaris. Les proves només en espanyol.
· RD 19/1993 de mesures urgents per a la cinematografia, que imposa quotes pel cinema en versió doblada, i amb sancions pertinents.
· RD 308/1993 sobre comercialització dels mol·luscs bivalves vius. Obliga el castellà a l’etiquetat.
· RD 349/1993 sobre comercialització de lleixius. Etiquetatge, presentació i publicitat en castellà.
· RD 479/1993 regula els radiofàrmacs d’ús humà. Els prospectes si res més no seran en castellà.
· RD 731/1993 sobre provisió de llocs de treball pels funcionaris de l’Administració Local amb habilitació de caire nacional. Obliga el castellà, i atorga punts de mèrit pel català.
· RD 1078/1993 que aprova el Reglament sobre envasat i etiquetat dels preparats perillosos. Obliga el castellà, així: “al menos en la lengua española oficial del Estado”.
· RD 1904/1993 sobre producció i comercialització de productes carnis i d’altres determinats productes d’origen animal. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
· RD 2070/1993 que aprova el reglament tècnico-sanitari dels vinagres. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
· RD 2236/1993 que regula l’etiquetat i el prospecte dels medicaments d’ús humà. Obliga que almenys en la llengua espanyola oficial de l’Estat.
· RD 124/1994 que regula l’equitatge i la informació referent al consum d’energia i altres recursos dels aparells d’ús domèstic. Imposa el castellà.
· OM de 4 de juliol de 1994 sobre utilització i comercialització d’enzims, microorganismes i els seus preparats en l’alimentació animal. Obliga que en totes les indicacions almenys sigui utilitzada la llengua castellana.
· RD 1185/1994 sobre l’etiquetatge dels productes del tabac distints de les cigarretes. Obliga el castellà i admet altres llengües.
· RD 1679/1994 sobre condicions sanitàries a la producció i comercialització de llet crua, llet tractada tèrmicament i productes lactis. Obliga el castellà a l’etiquetatge i als certificats sanitaris.
· OM 10 d’octubre de 1994 sobre control i certificació de llavors i plantes de viver. Obliga el castellà a les indicacions obligatòries.
· RD 2163/1994 sobre comercialització i i autorització de productes fitosanitaris. Obliga el castellà a les etiquetes.
· RD 2208/1994 que regula els medicaments homeopàtics d’ús humà de fabricació industrial. Obliga expressament la llengua castellana a les etiquetes.
· RD 2549/1994 sobre el reglament dels aparells de pressió, referent a generadors d’aerosols. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
· Resolució 9 de gener de 1995 del Ministeri de Cultura, que fa ajudes a la creació de guions cinematogràfics. Obliga a presentar-los en castellà, fins i tot en aquells que siguin redactats en una altra llengua espanyola.
· Llei 30/1995 d’Ordenació i Supervisió de les Assegurances Privades. Obliga que les pòlisses han d’estar en castellà.
· RD 53/1995 sobre circulació i comercialització de la cervesa i del malt líquid. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
· RD 109/1995 sobre els medicaments veterinaris. Obliga el castellà als prospectes.
· RD 110/1995 sobre medicaments homeopàtics veterinaris. Obliga el castellà igual que a la norma anterior.
· RD 157/1995 sobre pinsos medicamentosos. Obliga l’etiquetatge almenys en la llengua espanyola oficial de l’Estat.
· RD 733/1995 sobre expedició de títols acadèmics i professionals corresponents als ensenyaments establerts en la Llei Orgànica 1/1990. Obliga que siguin en castellà.
· RD 929/1995 de 9 de juny sobre el reglament del control de les plantes de viver.
· OM de 6 de setembre de 1995 sobre la Norma General de Qualitat per a la llet pasteuritzada destinada al mercat interior. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
· Ordre de 6 de setembre de 1995 sobre la Norma General de Qualitat per a llet concentrada destinada al mercat interior. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
· RD 1718/1995 de 27 d’octubre sobre l’etiquetatge dels materials dels components principals del calçat.
· RD 1787/1996 de 19 de juliol, que aprova el reglament dels equips de telecomunicació.
· RD 1784/1996 de 19 de juliol, que aprova el reglament del Registre Mercantil, obliga les inscripcions registrals en castellà.
Cansancio
vito:
Las leyes que indicas son totalmente lógicas.
En breve pasará lo mismo con el inglés. Para estar en el mundo hay que saber idiomas. No tardarán en obligarnos a hacer todos los papeleos oficiales para Europa en el idioma más conocido.
Igual que ahora los que ienen/tenemos “cultura” dominamos el inglés y nos movemos en él con frecuencia, en aquellos tiempos pasaba con el español.
Lógicamente para coger cebollas no hace falta saber más que catalán, caló o watusi. Pero hay que abrirse al mundo, jomío.
“Las leyes que indicas son totalmente lógicas.”
És mentida. Responen a una intolerable imposició d’una part d’un estat sobre les altres. És la lògica del nacionalisme espanyol, però aquestes lleis són impensables a llocs com Suïssa..
“No tardarán en obligarnos a hacer todos los papeleos oficiales para Europa en el idioma más conocido.”
Torna a ser mentida. El nacionalisme espanyol ja s’encarrega de posar trabes al funcionament d’institucions europees per què la vostra llengua no quedi relegada a un segon plà.
A qui voleu enganyar, amb el vostre “nonacioalisme” de pa sucat amb oli?
Cicateros.
Tranquil Jordi tranquil. Dentro de 5 años el catalan autóctono será minoria étnica y el Dr. Robert os maldecirá hasta la eternidad.
Otra muestra más de la hipocresía catalanista.