Qui paga la informació i per què?

07.08.2012 | 13:21
 

Albert Sáez

‘[…] El periodisme no va començar com a negoci. Com explica Stephen Hess en el seu llibre News and newsmaking, els primers diaris es van fundar en petites impremtes europees i nord-americanes dedicades a produir esqueles, targetes de visita i  participacions de casament però que tenien les màquines parades moltes hores. De manera que, arreplegant en una gasetilla quatre xafarderies i regalant anuncis als seus clients del negoci principal, donaven un servei que la població agraïa i estimava fins el punt de pagar per comprar-la. Encara hi ha publicacions periòdiques d’aquest format com ara la de la família Soler, els impressors de Sitges de tota la vida, que editen L’Eco des del 1886. El relleu d’aquestes pioners del periodisme el va prendre la premsa vinculada als partits polítics. Molt abans que Lakoff remarqués la importància del relat en l’acció política, les maquinàries electorals van entendre que per seduir als electors no en tenien prou amb la propaganda durant la campanya. Per tant, van crear els seus propis diaris o els van adquirir als impressors, però l’objectiu no era guanyar diners sinó eleccions. Vestigis d’aquella època són avui diaris com l’Unità, el rotatiu italià que ha sobreviscut al partit que el va fundar.

Com explica Hess, els primers a plantejar-se que la informació podia ser un negoci són els diaris fundats a finals del segle XIX per la família Hearst. La idea és molt senzilla, a cada ciutat on hi havia un diari republicà i un altre demòcrata seria més rendible fer un sol mitjà que vengués el doble, reduís els costos estructurals i guanyés influència, primer política i a principis del segle XX, publicitària amb la irrupció del consum de masses. Neixen així els diaris que Hess anomena “d’editor”, normalment organitzats entorn d’empreses familiars que abandonen altres sectors industrials per dedicar-se a la venda d’informació basada en “l’objectivitat” política. A Catalunya, tenim el cas de la família Godó que va transformar un diari de partit com La Vanguardia en el principal negoci d’una família dedicada originalment al tèxtil i a la fabricació de paper. I avui encara continua’.

1 comentario en “Qui paga la informació i per què?”

NOTA: Sean respetuosos con sus comentarios. Se borrarán los comentarios cuyo contenido o enlaces puedan ser considerados difamatorios, vejatorios o insultantes. Recuerden siempre que las formas importan y que hay muchas formas de decir lo mismo. Gracias por participar.
  1. emilio - Martes, 7 de agosto de 2012 a las 15:40

    la Vanguardia se funda para dar apoyo en Barcelona al Partido Liberal de Sagasta. De hecho el partido y el periodico se fundan el mismo año, 1880- Podriamos decir que los famosos fundadores, Ramon y Bartolomé Godó, actuaban en Barcelona como los caciques del partido en esta provincia. Al principio era un panfleto politico que no buscaba otra cosa que pagar favores al Partido Liberal por todos los contratos con el Estado que conseguian las empresas textiles y de yute de los Godó. Luego con el tiempo el periodico empezó a dar mas dinero que las fabricas.

Suscripción RSS a los comentarios de esta entrada.