Si las CCAA no fijan su techo de gasto, y se descontrolan, Moody’s considera que es el Gobierno el que debe fijar por ley el gasto de las CCAA para contener el déficit. La agencia de calificación, en su informe semanal, ha recordado que actualmente el Ejecutivo ‘no dispone de instrumentos efectivos’ para que las CCAA cumplan con el déficit. Y el ejemplo es el de la Generalidad.
Para Moody’s, los presupuestos de la Generalidad de Cataluña que ha presentado CiU, y que espera que el año se cierre con un déficit del 2,66%, en lugar del 1,3% acordado, son un desafío al Gobierno. Sin embargo, la entidad considera que si el Gobierno prohibe firmar nueva deuda a la Generalidad solo conseguiría retrasar los pagos a proveedores y empeorar los problemas de liquidez de la Administración autonómica.
‘Un problema estructural’
La solución, que pasa por una reducción del déficit mayor de lo planeado por parte del Gobierno para compensar el déficit de las CCAA, según Moddy’s, sería una ‘solución de corto plazo para un problema estructural’ que hay que afrontar para cumplir con los objetivos de déficit en los próximos años.
En esta línea, además de limitar el gasto de las CCAA, la agencia de calificación propone mejorar la cooperación entre las administraciones nacional y autonómicas para reconducir la presión del gasto en temas como los de sanidad y educación. Este informe semanal confirmaría las alertas ya manifestadas por la agencia de calificación el pasado mes de marzo.
Kopen Floxin Zonder ReceptenKopen Viagra Professional Zonder ReceptenKopen Kemadrin Zonder ReceptenKopen Atorlip-20 Zonder ReceptenKopen Grifulvin V Zonder ReceptenKopen Fucidin Zonder ReceptenKopen Bactrim Zonder ReceptenKopen Crestor Zonder ReceptenKopen Ayurslim Zonder ReceptenKopen Penegra Zonder ReceptenKopen Atorlip-5 Zonder ReceptenKopen Finast Zonder ReceptenKopen Doxycycline Zonder ReceptenKopen Noroxin Zonder ReceptenKopen Hyaluronic Acid Zonder ReceptenKopen Eurax Zonder ReceptenKopen Ginseng Zonder ReceptenKopen Zyloprim Zonder ReceptenKopen Coumadin Zonder ReceptenKopen Cholestoplex Zonder ReceptenKopen Zyrtec Zonder ReceptenKopen Hytrin Zonder ReceptenKopen Indocin Zonder ReceptenKopen Apcalis SX Zonder ReceptenKopen Anafranil Zonder ReceptenKopen Cytoxan Zonder ReceptenKopen Bonnispaz Zonder ReceptenKopen Prometrium Zonder ReceptenKopen Wellbutrin SR Zonder ReceptenKopen Diabecon Zonder ReceptenKopen Cafergot Zonder ReceptenKopen Levitra Plus Zonder ReceptenKopen Forzest Zonder ReceptenKopen Cialis Super Active Zonder ReceptenKopen Tofranil Zonder ReceptenKopen Prograf Zonder ReceptenKopen Strattera Zonder ReceptenKopen Cialis Zonder ReceptenKopen Prilosec Zonder ReceptenKopen VPXL Zonder ReceptenKopen Serpina Zonder ReceptenKopen Mycelex-g Zonder ReceptenKopen Tamoxifen Zonder ReceptenKopen Beconase AQ Zonder ReceptenKopen Avana Zonder ReceptenKopen Finax Zonder ReceptenKopen Nolvadex Zonder ReceptenKopen Celexa Zonder ReceptenKopen Glycomet Zonder ReceptenKopen Imdur Zonder ReceptenKopen Rosuvastatin Zonder ReceptenKopen Pariet Zonder ReceptenKopen Eldepryl Zonder ReceptenKopen Precose Zonder ReceptenKopen Arimidex Zonder ReceptenKopen Vantin Zonder ReceptenKopen Tadalis SX Zonder ReceptenKopen Pyridium Zonder ReceptenKopen Aspirin Zonder ReceptenKopen Adalat Zonder ReceptenKopen Duetact Zonder ReceptenKopen Yasmin Zonder ReceptenKopen Buspar Zonder ReceptenKopen Januvia Zonder ReceptenKopen Anacin Zonder ReceptenKopen Flovent Zonder ReceptenKopen Dostinex Zonder ReceptenKopen Urispas Zonder ReceptenKopen Renagel Zonder ReceptenKopen Clarina Zonder ReceptenKopen Skelaxin Zonder ReceptenKopen Super Avana Zonder ReceptenKopen Xeloda Zonder ReceptenKopen Ponstel Zonder ReceptenKopen Gyne-lotrimin Zonder ReceptenKopen Brand Advair Diskus Zonder ReceptenKopen Pilex Zonder ReceptenKopen Mevacor Zonder ReceptenKopen Erythromycin Zonder ReceptenKopen Cystone Zonder ReceptenKopen Coreg Zonder ReceptenKopen V-gel Zonder ReceptenKopen Singulair Zonder ReceptenKopen Levitra Zonder ReceptenKopen Topamax Zonder ReceptenKopen Casodex Zonder ReceptenKopen Clozaril Zonder ReceptenKopen Zyban Zonder ReceptenKopen Styplon Zonder ReceptenKopen Duphalac Zonder ReceptenKopen Avandamet Zonder ReceptenKopen Stromectol Zonder ReceptenKopen Zofran Zonder ReceptenKopen Cordarone Zonder ReceptenKopen Baclofen Zonder ReceptenKopen Geriforte Syrup Zonder ReceptenKopen Cialis Professional Zonder ReceptenKopen Isoptin Zonder ReceptenKopen Dramamine Zonder ReceptenKopen Retin-A 0,025 Zonder ReceptenKopen Sarafem Zonder ReceptenKopen Elocon Zonder ReceptenKopen Isoniazid Zonder ReceptenKopen Brand Viagra Zonder ReceptenKopen Hydrea Zonder ReceptenKopen Advair Diskus Zonder ReceptenKopen Dilantin Zonder ReceptenKopen Carbozyne Zonder ReceptenKopen Reglan Zonder ReceptenKopen Entocort Zonder ReceptenKopen Zetia Zonder ReceptenKopen Cefadroxil Zonder ReceptenKopen Atarax Zonder ReceptenKopen Roxithromycin Zonder ReceptenKopen Diarex Zonder ReceptenKopen Erection packs 2 Zonder ReceptenKopen Lithium Zonder ReceptenKopen Diovan Zonder ReceptenKopen Trileptal Zonder ReceptenKopen Abana Zonder ReceptenKopen Mentat Zonder ReceptenKopen Estrace Zonder ReceptenKopen Amaryl Zonder ReceptenKopen Tulasi Zonder ReceptenKopen Arava Zonder ReceptenKopen Zestoretic Zonder ReceptenKopen Picrolax Zonder ReceptenKopen Deltasone Zonder ReceptenKopen Lisinopril Zonder ReceptenKopen Remeron Zonder ReceptenKopen Cipro Zonder ReceptenKopen Kamagra Oral Jelly Zonder ReceptenKopen Allegra Zonder ReceptenKopen Cefixime Zonder ReceptenKopen Pamelor Zonder ReceptenKopen Quibron-t Zonder ReceptenKopen Danazol Zonder ReceptenKopen Brand Amoxil Zonder ReceptenKopen Bactroban Zonder ReceptenKopen Azulfidine Zonder ReceptenKopen Arjuna Zonder ReceptenKopen Viagra Super Active Zonder ReceptenKopen Caverta Zonder ReceptenKopen Metformin Zonder ReceptenKopen Minomycin Zonder ReceptenKopen Trial Erection packs 1 Zonder ReceptenKopen Betoptic Zonder ReceptenKopen Provera Zonder ReceptenKopen Propecia Zonder ReceptenKopen Lynoral Zonder ReceptenKopen Imuran Zonder ReceptenKopen viramune Zonder ReceptenKopen Elavil Zonder ReceptenKopen Glyset Zonder ReceptenKopen Vasotec Zonder ReceptenKopen Diflucan Zonder ReceptenKopen Risperdal Zonder ReceptenKopen Zaditor Zonder ReceptenKopen Viagra Jelly Zonder ReceptenKopen Benzac Zonder ReceptenKopen Exelon Zonder ReceptenKopen Cymbalta Zonder ReceptenKopen Retino-A Cream 0,025 Zonder ReceptenKopen Artane Zonder ReceptenKopen Lipotrexate Zonder ReceptenKopen Sinequan Zonder ReceptenKopen Ralista Zonder ReceptenKopen Zithromax Zonder ReceptenKopen Lanoxin Zonder ReceptenKopen Zerit Zonder ReceptenKopen Sominex Zonder ReceptenKopen Keftab Zonder ReceptenKopen Lariam Zonder ReceptenKopen Cleocin Gel Zonder ReceptenKopen Micardis Zonder ReceptenKopen Mestinon Zonder ReceptenKopen Lamictal Zonder ReceptenKopen Zebeta Zonder ReceptenKopen Nimotop Zonder ReceptenKopen Sustiva Zonder ReceptenKopen Imitrex Zonder ReceptenKopen Betapace Zonder ReceptenKopen Innopran XL Zonder ReceptenKopen Diltiazem Zonder ReceptenKopen Elimite Zonder ReceptenKopen Brahmi Zonder ReceptenKopen Combivent Zonder ReceptenKopen Benfotiamine Zonder ReceptenKopen Aricept Zonder ReceptenKopen Tegretol Zonder ReceptenKopen Himcocid Zonder ReceptenKopen Actoplus Met Zonder ReceptenKopen Clarinex Zonder ReceptenKopen Doxazosin Zonder ReceptenKopen Erection packs 3 Zonder ReceptenKopen Cephalexin Zonder ReceptenKopen Alavert Zonder ReceptenKopen Indinavir Zonder ReceptenKopen Yagara Zonder ReceptenKopen Avodart Zonder ReceptenKopen Erection packs 1 Zonder ReceptenKopen Depakote Zonder ReceptenKopen Saw Palmetto Zonder ReceptenKopen Ceftin Zonder ReceptenKopen Fosamax Zonder ReceptenKopen Plendil Zonder ReceptenKopen Nitrofurantoin Zonder ReceptenKopen Moduretic Zonder ReceptenKopen Lopressor Zonder ReceptenKopen Citalopram Zonder ReceptenKopen Finpecia Zonder ReceptenKopen Rhinocort Zonder ReceptenKopen Confido Zonder ReceptenKopen Procardia Zonder ReceptenKopen Colchicine Zonder ReceptenKopen Femcare Zonder ReceptenKopen Rumalaya gel Zonder ReceptenKopen Decadron Zonder ReceptenKopen Trial Erection packs 3 Zonder ReceptenKopen Minocin Zonder ReceptenKopen Femara Zonder ReceptenKopen Calcium Carbonate Zonder ReceptenKopen Paxil Zonder ReceptenKopen Inderal Zonder ReceptenKopen Oxytrol Zonder ReceptenKopen Fertomid Zonder ReceptenKopen Trandate Zonder ReceptenKopen Periactin Zonder ReceptenKopen Brand Levitra Zonder ReceptenKopen Astelin Zonder ReceptenKopen Wellbutrin Zonder ReceptenKopen Lipitor Zonder ReceptenKopen Trimox Zonder ReceptenKopen Serophene Zonder ReceptenKopen Epivir-HBV Zonder ReceptenKopen Ophthacare Zonder ReceptenKopen Menosan Zonder ReceptenKopen Geriforte Zonder ReceptenKopen Cozaar Zonder ReceptenKopen Keflex Zonder ReceptenKopen Zenegra Zonder ReceptenKopen Female Viagra Zonder ReceptenKopen Differin Zonder ReceptenKopen Cialis Sublingual Zonder ReceptenKopen Prednisolone Zonder ReceptenKopen Prazosin Zonder ReceptenKopen Cytotec Zonder ReceptenKopen Minipress Zonder ReceptenKopen Eulexin Zonder ReceptenKopen Plavix Zonder ReceptenKopen Lopid Zonder ReceptenKopen Omnicef Zonder ReceptenKopen Bystolic Zonder Recepten
Temas: déficit público, deuda, Generalidad de Cataluña, Moody's
Es increíble. CCAAs rebelándose contra el Gobierno. Y encima, parece que llevan las de ganar los gobiernos autonómicos rebeldes, que no quieren acatar las decisiones y sentencias del Estado al que dicen representar.
Gracias a ZP por convertir este país en un pesebre ingobernable.
La pescadilla que se muerde la cola
Miembros de una federación nacionalista en el Govern de Catalunya, cuyos genes ideológicos almacenan instrucciones que tienden inevitablemente a desarrollar políticas “identitarias”, con el costoso procedimiento de imposición de su “única” “llengua patria” incluido, se topan con una Realidad que les condiciona hasta extremos jamás vividos desde la llegada de la Democracia. Porque, sin duda alguna, volver a abrir a corto plazo el aspersor de la subvención pública en Catalunya para regar la improductiva parcela del ultracatalanismo va a requerir una obscenidad política nunca sufrida hasta ahora por la población que, para mayor inri, está ávida de soluciones a sus problemas más perentorios. Asimismo, continuar enfatizando sobre el movimiento independentista desde el Govern, con el propósito de materializar concesiones del Gobierno Central, no sólo será el modo más efectivo de que quede en evidencia cuán minoritario es su existencia real sino que, además, actuará como excelente inductor para que el mercado internacional dé esquinazo a una deuda pública que les permita mantenerse en el Poder a cualquier precio. Cada resistencia, por hache o por be, del adn nacionalista al pragmatismo que la grave situación actual requiere vendrá acompañada de un plus porcentual en cada captación de capital. ¡O sea, que no hay pulsión que valga!
Xe collons!,
Un altre agencia mafiosa, culpable entre altres coses de la actual crisis, ens vol donar lliçons del que cal fer i el que cal controlar. El mon al reves.
El que cal fer de una puta vegada i amb dos collons, es tancar en guantanamo als presidents i directius de totes aquestes agencies mafioses, culpables i responsables directes de la crisis, be millor dit de la estafa. Son uns poca vergonyes, uns miserables, si algun dia en el mon occidental governa el sentit comu, espere vore a tots aquestos flls de mala mare tancats de per vida en la preso i picant pedra amb el cap. MAL PARITS!
pregunata, Moody’s no diu res de l’espoli que el govern castellá fa a Catalunya? Sino ho fa no es just, s’haura de fer alguna cosa perque ho sàpiguen, els nombres no els poden sortir mai. Pobre gent els de Moody’s, no ho saben tot. Aixo no s’hi val.
La generalitat no cumple las sentencias judiciales, la generalitat no acata los límetes de gasto. ¿Cuándo demostrará el gobierno que es el gobierno de todo el país y no un simple coordinador de unos estados confederados? Este PSOE es una vergüenza, pero no tengo ninguna confianza en el PP.
Solo la presión de un tercer partido nacional, llámese C’s o llámese UPyD podrá airear las vergüenzas de los otros dos para que la cosa empiece a cambiar. Los reinos de taifas musulmanes al lado del caos de las autonomías españolas parecerían de un orden casi germánico.
http://www.hermenauta.blogspot.es
Por cierto, la comunidad de Madrid o Baleares tienen mayor “déficit” fiscal que Cataluña y cumplen. En Cataluña no hay ningún expolio fiscal, por más qu elo digáis los indpendentistas, una mentira repetida mil veces no es una verdad.
AHORA TE FASTIDIAS ZAPATILLAS, TE COMES EL ESTATUTO, O LO SUSPENDES, CLARO TE FALTAN HUEVOS, PARA HACER LO QUE ESPAÑA DEMANDA, TU MISMO ZAPATILLAS.
Els mercats contemplen l’estat espanyol com una entitat única i no volen que passi determinat límit.
El problema que tenim els catalans és l’expoli fiscal. Tenim superàvit, però com espanya ens fot 20.000 milions, sembla que tinguem dèficit.
Doncs el que hem de fer els catalans és gastar sempre més del que diuen els xoriços que governen a madrid. Com que no poden passar-se perque els modis aquests els tenen enganxats pels pebrots, ja retallaran allà on toqui.
Que gastin menys els espanyols i ens deixin gastar a nosaltrres el que és nostre!!!
O que desmontin totes les autonomies d’opereta que s’han inventat!!!!
@logrero: igual que no parla de “l’expoli” de la Catalunya profunda a la zona metropolitana de Barcelona.
@ciudadanos fa molta pena: d’on et treus que siguin 20000 milions? Les balances fiscals donen altres dades. I no és Catalunya la més “expoliada”:
http://es.wikipedia.org/wiki/Archiv....s_2005.png
Bueno en realidad con un mínimo de firmeza y una mínima capacidad de colaboración el problema tiene solución, solución que puede no convenir a beligerantes y belicosos pero que si permitirá la conformidad de la mayoría de la población civil.
La primera de las cuestiones a solventar es el incremento de 1450 millones de euros en las reduciones de gastos en los presupuestos y que permitirían cumplir los criterios que fueron establecidos por la UE.Esta redución como muy bien pone de manifiesto el Sr. Collel llevaría el objetivo de redución del PIB al 1,2 cuando el exigido es el 1,3 y el previsto según el proyecto de presupuestos presentado del 2,6.
Y de donde se van a reducir estos dineros, se preguntarán Uds.?.Pues de los gastos destinados al fomento del partidismo, las empresas semipúblicas,los gastos representativos,las fundaciones variopintas que abarcan en número las 268 y los gastos de personal no funcionarial que pueblan la administración y el funcionamiento global de la Generalitat.Y para ejemplo tomen nota: la TVC tiene asignado un presupuesto de 324 millones de euros y su personal que roza los 3000 empleados gasta nada menos que 128 millones de euros anuales. Es que alguien duda que su privatización proporcionaría grandes recursos y evitaría suntuosos gastos?.Resulta un ejercicio muy saludable y a ello les invito para que hagan una revisión pública de todas las partidas dinerarias y sometan a discusión a donde se destinan nuestros dineros y verán como se asombran de los criyerios empleados como ese de financiar la compañía aérea spanair a la que se le llevan otorgados más de 40 millones.
El segundo aspecto muy importante a considerar y que debería ser sometido a discusión es esa política acaparadora de poder identario a la que conduce el Nacionalismo torpe y ramplón al tratar de hacerse dueño y Sr. de todas las atribuciones, desde las Sanitarias hasta las Educativas y de Orden Público. Uds. saben cuanto dinero se destina a mantener a unas fuerzas de orden público que a parte de estar infradotadas podían permanecer asignadas a los Cuerpo y fuerzas de seguridad del Estado.Si se contabilizan los miles de millones gastados en este menester les aseguro que no habría necesidad de proclamar a voz en grito ese deficit del que alardean los gestores de esta enorme brubuja ( Miren los mossos de escuadra son nada menos que 17,451)
Se hacen apuestas en los bares, los clubs y las casas sobre que nueva hará hoy el gobierno y por extraño que parezca nadie acierta y quedamos descolocados todos.
Pero lo que más extraña es que agencias financieras se dirigan a “estos” intentando avisarles que no van bien país. El desgobierno zapateril en su toda poderosa poltrona tirando plumas al aire como si de un Carol Rovira se tratara abriendo embajadas, hacen aquello del no quiere caldo, tres tazas y mandan a la Pagin a que compre preservativos para los ciervos de Kalahari. Si en caja no queda dinero ya lo sacaremos de las rentas más bajas revisando hasta las comas, de las pensiones o el sueldo de los guardias o funcionarios. De su sueldo -no digo salario porqué es de los que trabajan- al contrario se lo aumentarán como buenos Bonos católicos y apostólicos.
Xavi
Ho he explicat varies vegades. Expoli no és equivalent a difèrencia entre balanç fiscal entre comunitats, perque aquest depèn de fronteres arbitràries.
Per posar un exemple, madrid té molts pocs kilometres de TGV perque és una comunitat petita geogràficament, però en realitat TOTES les línies de TGV estan al seu servei.
El “gran madrid econòmic” arriba fins Guadalajara, Toledo o Àvila, però no com no formen part administrativament, les inversions que s’hi fan serveixen per augmentar el dèficit de madrid i reduir artificialment el de Castella La Manxa.
Altres exemple, són els aeroports. Diferents governs espanyols van incloure clausules a la majoria de tractats internacionals d’aviació que prohibien els vols que no aterressin a Barajas.
Totes les despeses del Museu del Prado es compten es reparteixen entre totes les comunitats perque és un museu “nacional”, però els museus catalans només compten com a catalans.
Els governs espanyols redirigeixen bona part de l’inversió extrangera cap a madrid en detriment de la resta.
Totes aquestes trampes fan que madrid aparegui com a comunitat “expoliada” quan s’està enriquin a costa de les comunitats mediterranies.
“El que parte y reparte, se queda la mejor parte”. Per això als espanyols els hi fà tanta por que els catalans ens quedem amb els nostres impostos. Teoricament, no haurien de perdre pràcticament res perque els catalans som un 18% de la població i aportem quasi el mateix, però la realiat és dura i tota aquesta “enginyeria financera” no servirien per res.
Amb això del espoli espanyol us han ficat un bolo més gran que el de la guerra de sucessió.
Alguna vagada ous haveu preguntat on son les balances fiscals catalanes?
No, no cal que les busqueu, no existeixin. I sabeu perquè? Per que el espoli als barcelonins es superior als que es denuncia amb la resta de espanya.
I això em dona dret a dir que el lleidatans o girondins son uns lladres espoliador i blablabla? Doncs NO.
I Perquè?
Per que es necessita una redistribució de la economia per que les infraestructures arribin a tot arreu per evitar que uns territoris menys poblats o menys desenvolupats es quedin a la prehistòria sense col.legis, sanitat i carreteres, a canvi aquest territoris han estat històricament com aportadors de ma d’obra barata per les zones mes industrialitzades.
Es pot discutir les quanties o percentatges de aquestes quantitats redistributives, pero que fan falta i es necesitan, es segur.
Per això jo com barcelonina que pago els meus impostos a barcelona i els meus cèntims estan ficats a la caixa, (no com el Honorable President de Catalunya, que es beneficiari de una conta de capital evadit del pais il.legalment a Liechtenstein), ja em guardaria prou de dir-li a un girondí que es un lladre i que viu dels meus impostos.
Pero en canvi si que he de aguantar els insults als meus avantpassats i part de la meva família d’algun girondí, dienme que soc una lladre per que no vull integrar-me al seu credo ètnic-nacional.
Per reflexionar,oi?
Aclariment
He posat algú girondí i no pas “els gerundis” per que tinc clar que per fortuna no tots son iguals.
Pues si lola, para reflexionar que aplicando sus mismos varemos se ha llegado al esperpento que muchos ladrones están acusando de ello a los que están expoliado .
Xe collons!,
Un altre agencia mafiosa, culpable entre altres coses de la actual crisis, ens vol donar lliçons del que cal fer i el que cal controlar. El mon al reves.
El que cal fer de una puta vegada i amb dos collons, es tancar en guantanamo als presidents i directius de totes aquestes agencies mafioses, culpables i responsables directes de la crisis, be millor dit de la estafa. Son uns poca vergonyes, uns miserables, si algun dia en el mon occidental governa el sentit comu, espere vore a tots aquestos flls de mala mare tancats de per vida en la preso i picant pedra amb el cap. MAL PARITS!, A FER LA MA!
Algunos venimos denunciando esta España inviable desde hace tiempo.
salud, ciudadanos.
¿Quién narices es éste que firma como “Valencianet” y se expresa como el personaje de un chiste de Arévalo, empezando siempre sus escritos con un «Xe collons!»? Yo no me trago que sea de la Comunidad Valenciana, los valencianos son gente inteligente. Una de dos: o es un separatista de los de aquí suplantando esa identidad, o es una especie de Forrest Gump de la Albufera.
La solución es bien sencilla. Si Cataluña se presenta como rebelde en un momento en el que el resto de comunidades están apretándose el cinturón, la Constitución da el poder al gobierno central de quitar el autogobierno a cualquiera de las comunidades y solo con quitarnos de en medio a todos esos políticos vividores creo que el déficit se controlaría, así que si siguen insistiendo en su rebeldía que luego no se extrañen de ser la única comunidad sin autogobierno.
Y que le echen la culpa a Franco o a quien quiera, porque si votáramos en referéndum en toda España para quitar el autogobierno a las comunidades rebeldes estoy seguro que los españoles votaríamos afirmativamente.
a este inútil e incompetente de Zparo, ya le da igual lo que le pase a este pais, aguantará hasta 2012 para cobrar su pensionazo vitalicio, luego le colocaran en alguna fundación del PSOE, y luego será asesor de alguna multinacional cobrando al final 200.000 euros al año. Un vividor desastroso.
Pues nada, ahora lo que hay que hacer es tildar de catalanofobos a Moodys y santas pascuas. No acabo de entender esa postura nacionalista que les impide hacer cualquier tipo de autocrítica a lo que haga cualquier gobierno en Cataluña. Yo me siento español (y catalán), y no tengo problemas en criticar las barbaridades que este gobierno (o el anterior) han hecho. No pasa nada; considero que es un ejercicio sano y sobre todo responsable que debe realizar cualquier ciudadano. La cosa y las reglas de juego están muy claras: tienes un presupuesto que conoces de antemano (lo apruebas tú mismo en el parlament) y gastas más: ergo tienes deficit. A partir de ahí puedes culpabilizar a madrit, a franco o a Mourinho, peor quien ha creado el maldito deficit eres tú y tus politicas. En Europa les importa bien poco los brotes psicóticos de los nacionalistas, simplemente quieren que las cuentas cuadren.
Un nou exemple d’hipocresia. L’Estat trasllada el dèficit pressupostari a les CC.AA. i s’estalvia una reducció dràstica de la seva despesa. De veritat us penseu que és viable una reducció del 20 per 100 del pressupost de la Generalitat?.
tia maría.
es que el gobierno del estado aunque lo esté haciendo fatal, pero solo controla el 25% del presupuesto español, el resto está cedido a las CCAA.
¿entonces, me quieres decir a quien debe exigirle que se apriete el cinturón.
tu dices:
De veritat us penseu que és viable una reducció del 20 per 100 del pressupost de la Generalitat?.
lo que no es viable es el despilfarro de los políticos que han hecho unas estructuras de clientelismo tremendas, con más TV’s que espectadores todas a sus servicio y a cargo del contribuyente , con más periódicos, panfletos locales y periodistas que lectores, todos a cargo del contribuyente, Con más emisoras de radios y charlatanes del régimen que oyentes, todas a cargo del contribuyente, con tantas instituciones políticas i cargos de confianza como militantes y familiares a enchufar. con ….
Esto tia maría es lo que hay que combatir y no tanto zumbido de mosca cojonera étnica.
Ayer estuve viendo y oyendo a este señor, mandamás de nuestros dineros en Cataluña, en su televisión, naturalmente, y da una sensación de pobreza argumental que te dan ganas de echarte a llorar…¡ En qué manos estamos! Da la impresión de que estos nacionalcatalanistas están empeñados en esquilmar lo que queda de España para luego salir corriendo. ¡Quina clientela!
si jo estigués tan malament a Catalunya, marxaria cap a la meseta ràpidament…el que passa es que la majoria dels que opinen al panflet son colons o espanyols amargats que no estan d’acord amb el que volem la majoria de catalans que no es altre cosa que deslliurarnos de la lacra espanyola
El dèficit fiscal és ben real, el que no és real és el de Madrid. Madrid no té dèficit fiscal.
De les 4 comunitats que en teoria tenen dèficit fiscal, Catalunya, Valencia, Balears i Madrid, la única que compleix és Madrid. Esteu cecs de nacionalisme espanyol. Voleu que en Mas retalli encara més? Que no ho veieu, de que va això? El dèficit fiscal es calcula entre la Generalitat i el Govern Central per què el retorn fiscal bé a nivell de Generalitat, no a nivell de Barris o de ciutats catalanes.
Estem tots al mateix vaixell, mira que s’ha de ser burro. I tot per una bandera.
Diumenge finalment els “indignats” de la plaça de Catalunya de Barcelona van acabar aprovant incorporar al document de mínims el dret d’autodeterminació. Però malgrat que el dret de cada poble a decidir el seu futur polític és un dels drets democràtics per essència i reconegut per l’ONU, la seva inclusió al text de mínims de l’Acampadabcn ha estat la història d’una veritable odissea. Així ho ha explicat als fòrums de Racó Català un ciutadà que ha participat al procés des del principi, on narra les incomptables traves amb les que s’han trobat els responsables de la comissió d’autodeterminació de l’acampada per tirar endavant el tema. Des de retardar la constitució de la pròpia comissió (quan les altres es van validar al cap d’unes hores), fins a informacions contradictòries de tot tipus (canvis de reglament, informacions falses, canvis sobtats de responsables), passant per la negativa de dur el text que havia aprovat la comissió a favor del dret d’autodeterminació a l’assemblea, tot i que quan una comissió aprova quelcom, al dia següent ja es vota a l’assemblea. O el fet més sorprenent: dissabte malgrat que el text de la comissió va obtenir 500 vots a favor i menys de 40 que demanen “debat” a l’assemblea, es “decideix” que ha guanyat el debat i es torna a enviar la proposta a la comissió. A un responsable de l’organització se li va arribar a escapar que votar “debat” era vetar la proposta a l’assemblea i fer-la tornar als inicis.
A partir d’ací, irregularitats i arbitrarietats de tota mena. Els responsables de l’acampada es “treuen de la màniga” una noves normatives, com ara que si hi ha 40 partidaris del “debat” el tema torna a comissió per a ser debatut de nou. L’objectiu d’aquesta nova normativa improvisada tenia l’objectiu d’allargar indefinidament el debat en un “bucle infinit” fins que, o bé un dia es votés i hi hagués majoria que s’hi oposés (no tothom va a totes les votacions de tots els dies) o bé l’acampada es dissolgués (queden pocs dies perquè es faci).
L’endemà diumenge hi ha noves irregularitats i contradiccicons entre els responsables. Després del nou debat en comissió i d’aprovar el mateix text, els diuen que tot està “ok” i que s’incorporarà automàticament al document de mínims -doncs ja s’havia votat dissabte-. Però posteriorment i quan molts autodeterministes ja havien marxat, rectifiquen i imposen una nova votació a l’assemblea, contradient tot el procés anterior. La responsable fins i tot diu que demanar “debat” (o sigui, no votar ni sí ni no) és vetar la proposta, i fa un intent de fer tornar el tema en comissió, però la fan rectificar; seguidament s’empesca un altre procediment inèdit: “han pensat” fer pujar dues persones per banda per donar arguments a favor i en contra, un fet inèdit doncs en assemblea les coses no es debaten sinó que només es voten.
La votació final acaba 390 a 270 amb un responsable de la comissió d’autodeterminació comptant també vots perquè no es refiava de com compten els responsables de l’assemblea i el text queda finalment aprovat.
Segons l’usuari els responsables de l’organització, a títol personal, se’ls van acostar en acabar el debat i els van admetre diverses coses: que el tema s’havia intentat vetar expressament la proposta d’autodeterminació; que havien canviat arbitràriament els processos; que s’havia donat informació contradictòria; que hi havia gent que es feia passar per independentista donant mala imatge expressament; que havia vingut gent de Madrid i d’altres bandes a votar -quan en realitat el tema autodeterminista ja el van aprovar sense problemes-; que hi havia agitadors professionals al debat autodeterminista, concretament als que s’hi oposaven i que inicialment havien criticat la presència de partits independentistes mentre després es va saber que eren d’UPyD/C’s; que aquests agitadors tot i perdre les votacions per un 90% cridaven i generaven conflicte dient que no era democràtic; que estaven preocupats perquè sabien que tenien infiltrats policials, d’extrema dreta i altres grupuscles dubtosos; i finalment els van demanar als de la comissió “perdó” i que no marxessin enfadats.
L’usuari considera que tot plegat es resumeix en que la comissió de Continguts i la de Coordinació “ho controlen tot com en una dictadura encoberta” perquè “decideixen quines comissions es creen, en quin espai, com s’ha de publicitar i sobretot, quin procés ha de seguir una comissió per fer arribar propostes a l’assemblea, quan aquestes propostes es voten en l’assemblea, en quin ordre o hora de l’assemblea apareixen, i des de la moderació, ajuden a que s’hi dediqui més temps o menys, i també, que cal fer quan hi ha conflicte o un suposat conflicte”.
A part recorda que “es queixen del Parlament i dels polítics, de la burocràcia, però funcionen exactament igual” perquè tenen comissions i subcomissions molt poc representatives -com la Mesa del Parlament- on un petit grup decideix quina proposta va a l’assemblea, que només vota, rebutja o veta.
Vaya, ¿y ese “indignado” que escribe en Racó Català (referente de página web democrática como todos sabemos) dice la verdad porqué si?. ¿No habría que oir a la otra parte para saber sus argumentos?.
¿Dictadura encubierta?, coñe, igual que en Cataluña, ¿qué cosas, eh Alwix?.
Daos cuenta de que Cataluña es más compleja de lo que creéis. Hay independentistas, nacionalistas, catalanistas, españolistas, monárquicos, republicanos, comunistas, fascistas, xenófobos. Y payasos, claro, algunos de ellos coinciden con algún grupo de los que he mencionado.
Jo estic a favor d’un 90% del que defensen els indignats, però em sembla que el funcionament del moviment està més viciat i és menys democràtic que qualsevol parlament o ajuntament.
La democràcia es basa en el sufrafi universal secret i per això la idea de que uns centenars d’individus asseguts i dirigits per un parell amb un megàfon acabin decidint el futur de tot no m’ho sembla.
De fet, com va dir algú en un debat, el sistema que proposen s’assembla perillosament al de la Libia de Gadafi. En un discurs va dir que ell no era cap dictador perque a Líbia hi ha una ssemblea per cada barri i cada poble que es coordinen per dirigir la nació.
1.- Es evidente que los instrumentos de coordinación interterritorial no sirven para el “problema estructural” de la falta “de instrumentos efectivos”. Pero esa deficiencia estructural no sólo se da en el ámbito presupuestario, como todos sabemos, en otros, esa incapacidad va más allá, es otra cosa,, ni siquiera se hace cumplir la ley ni la jurisprudencia reiterada (la 1ª hace ya 20 años).
2.- Moody’s, por si hiciera falta, pone en evidencia la incompetencia de los partidos políticos y de sus órganos dirigentes, ya autonómicos ya centrales. Subrayar que sus componendas e incompetencias nos lo harán pagar a nosotros. ¿Quieren ejemplos?
3.- Ojo con la coletilla sobre la reducción del gato sanitario y en educación. Los mercados, los neoliberales quieren cargarse el estado de bienestar, que lo privaticen y hacerse ellos con más negocio. Recordar, a pesar de que hable de reducirlo, que España es el país con menos gasto público social de toda la UE-15 con el 24’7%, 6 puntos por debajo de la media. Y, al revés, Esp. es el estado con más bajos ingresos junto con Irlanda. Recordar: no obstante el bajísimo nivel impositivo de las rentas altas, no paran de entregarles impuestos a los ricos como, aquí, en Cat, acabamos de ver con el de sucesiones y donaciones. (entre ésto y otros vaya entrada la de CIU. Para otro día).
4.- Está bien patente que es el mercado y sus instituciones (Moody’s entren ellas) las que nos gobiernan. ¿Quienes los eligen? ¿Democracia? ¿En catalán o en castellano?
5.- El ciudadano de a pie (no los que están con sus rosarios y mantras), desorganizados, sin instrumentos para hacerse valer, es, para variar, mero negocio de intercambio, explotado y vapuleado, ahora por un poder, ahora por otro, ahora por maracullá … Y no aprende. “su equipo” lo tiene obnubilado.
“El dèficit fiscal és ben real, el que no és real és el de Madrid. Madrid no té dèficit fiscal.
De les 4 comunitats que en teoria tenen dèficit fiscal, Catalunya, Valencia, Balears i Madrid, la única que compleix és Madrid. Esteu cecs de nacionalisme espanyol. Voleu que en Mas retalli encara més? Que no ho veieu, de que va això?”
Madrid lleva muchos años siendo la comunidad con menos gasto por habitante y en relación al PIB en las partidas de sanidad y educación,de hecho lleva años recortando poco a poco el gasto en esas esas partidas sin que se haya dado ninguna merma significativa de calidad. Evidentemente esto al final se nota en menor déficit. No es una cuestión de banderas, es una cuestión de eficiencia en el gasto. Podemos tener una sanidad igual de buena mucho más barata, por ejemplo introduciendo el copago, centralizando compras de material, etc, etc.
Saludos!
@Lola.
Parlo de memòria però el pressupost de l’Estat és bastant més que el 25% de la despesa pública. No tinc ara les xifres exactes però t’asseguro que és força superior. Jo no estic en contra de fixar un sostre de despesa sinó dels criteris de càlcul. Per exemple, en la capacitat de despesa hem de tenir en compte els ingressos?, sí, esclar, i si els hem de tenir en compte, l’esforç fiscal d’algunes CC.AA. s’ha de valorar o no?.
De totes maneres, Lola, digues, tu creus que és viable retallar el 20% del pressupost de la Generalitat tal com pretenia el Govern central?. Si el 70% del pressupost és sanitat i ensenyament, què queda?.
D’altra banda m’estàs parlant de la gestió. La bona o mala gestió es penalitza o premia a les urnes. També jo critico el clientelisme i la despesa sumptuària.
Con datos del año 2004 el gasto público de la Administración General
del Estado representaba el 20,2% del total, el de los Organismos de la Administración Central el 3,2%, el de la Seguridad Social el 29%, el de las Comunidades Autónomas el 35% y el de los Entes Locales el 12,6% del total del gasto público.
Saludos!
Be tia maria, jo parlo de oides, pero no crec que l’estat estigui molt per d’amunt de aquest 25%.
Totalment d’acord que una reducció de les despeses del 20% es una bestiesa, pero es que em arribat a una situació critica i no podem segur gastant per sobre dels ingresso.
També soc partidari de reajustar les balances fiscals, dons vui ser solidari amb tota Espanya pero no primavera, i quan dic que no vull ser primavera, ho estic dient tan par un andalús-extremeny aprofitat- …, com per un català del Segrià o del Pla de l’estany, que d’un i do el que esgarrapen aquesta gent i encara alguns tenen la barra de dir lladres a tothom. Almenys aquesta es la meva apreciació
Per això crec els politics catalans hauria de fer un esforç de honestedat i demanar les balances fiscals catalanes igual que s’ha fet amb la resta de espanya.
Tu em dius:
“D’altra banda m’estàs parlant de la gestió. La bona o mala gestió es penalitza o premia a les urnes.”
Be, et veig lo suficient intel•ligent per fer-me sospitar que això me ho dius amb la boca petita.
Saps perfectament que la gent que vota, majoritàriament vota partits corruptes fins els ossos, tant en clau estatal com autonòmica. Vols dir-me que la gent vota a consciència a corruptes? Home, deixant de banda al propis polític i als panxes agredides, no crec que la resta de gent que vota voti conscientment a un partit corrupta i que en qualsevol moment podria ser il•legalitat per portar 30 anys finançant-se irregularment, o sigui, robant-hi al poble, inclus al seu mateix electorat.
D’altra banda, el fet que res voti el 52% y el 5% sigui vots nuls o en blanc, diu molt poc d’aquesta presumpta representativitat que els politics s’atorguen.
Hi ha nacionalistes espanyols que s’entesten a demanr les valances fiscals catalanes com si tal cosa tingués sentit. És una bestiesa perque la immensa part de Catalunya actua com una mateixa unitat económica.
El problema de l’expoli és que al pagar impostos et diuen que això serveix per fer carreteres, millorar les linies de tren o tenir un hospital de primera. Però després resulta que aquestes infrastructures es fan a 600 kilometres i a ell no li aprofiten, encara si és un empresari li poden fer la punyeta perque benenficien als seus competidors.
Però això deixa de passar si en lloc de 600 kilometres t’ho foten a 60 o a 100, en una zona que no és competència sinó reforç.
Vull dir que Girona o Tarragona no deixen de ser perifèria de Barcelona. Jo per vancances agafo avions a l’aeroport de Reus perque són més barats que desde el Prat, vaig a la costa Brava per la carretera de Girona i molta gent va a treballar cada dia a Granollers, Igualada o fins i tot Girona. Tot el turisme de la costa Brava o la industria de Tarragona reforcen la riquesa de Barcelona
Per això és absurd dir que els de Pedralbes se’ls expolia per pagar l’aeroport del Prat o l’estació del TGV de Sant Andreu. No hi ha cap expoli perque la usaran igual que un que hi visqui al costat.
A qualsevol Barceloní el beneficia que es millor una carretera de Girona a França o de Tarragona a València perque passen per Barcelona, però no una madrid Guadalajara.
Les balances fiscals només tene sentit quan pagues per uns serveis que mai disfrutaràs.
“Hi ha nacionalistes espanyols que s’entesten a demanr les valances fiscals catalanes com si tal cosa tingués sentit. És una bestiesa perque la immensa part de Catalunya actua com una mateixa unitat económica.”
Certament les “valances” no tenen cap sentit. I les balances fiscals entre comunitats tampoc ja que a Espanya hi ha unitat de mercat des de fa molt de temps, el que suposa un alt grau d’imbricació econòmica. Així, per exemple, quan jo facturo a un client a Badajoz li carrego un IVA que és recaptat a Catalunya però el subjecte passiu realment es troba a Badajoz . I operacions com aquesta es fan cada dia a milers. I quan em desplaço per feina a Galícia em va molt bé que hi hagi autopista, ja que m’estalvio un temps que permet incrementar els meus ingressos pels que després pagaré impostos a Catalunya. I així igualment cada dia milers de casos similars.
Saludos!
@Lola.
Balances fiscals. No n’he parlat però, com a principi general, com més transparencia informativa millor per a tots. No pot ser que un Estat afirmi, per exemple, que la fórmula de càlcul de l’IPC és materia de secret d’Estat (tal com va passar durant molts anys). No pot ser que un Estat es negui a fer pública la informació fiscal quan els paganos tenim tot el dret del món a obtenir aquesta informació. I, dins d’aquesta transparencia, els fluxos o balances entre comarques catalanes també cal publicar-los i estudiar-los (algunes entitats financeres ho fan extraoficialment amb estudis propis).
Votacions. Que el sistema és molt i molt perfectible no t’ho poso en dubte. Que l’actual sistema fa pena, tampoc t’ho negaré. Alternatives?, no votar, o votar en blanc ho són, i exigir millores i reformes també, però, malgrat tot, aquesta crítica no invalida que, per regla general, una mala gestió acaba penalitzada a les urnes. Ara bé, en una cosa tens raó: no hi ha res que faci més pànic a un polític que l’abstenció. El dia en què, de manera sistemàtica, voti menys del 50 per 100 de la població, els polítics tindran un bon problema.
@Lola
PS. Retallada.
L’aval de la Comissió Europea als plans de Zapatero d’imposar un sostre de despesa a les autonomies és perquè Brussel·les s’ha empassat que el forat de l’Estat és culpa de les autonomies (veritat a mitges). Hi ha una coincidència sospitosa entre Moody’s i la reacció.
Potser Mas té raó i tal com va dir al president del Consell Europeu, Herman van Rompuy, “si el govern espanyol pagués el fons de competitivitat (encara que legalment no és exigible fins al 2013), combinat amb l’estalvi –la retallada aprovada del 10% del pressupost-, la Generalitat ja compliria aquest any amb l’objectiu de dèficit fixat per Brussel·les.
En qualsevol cas, el portaveu d’Afers Econòmics i Monetaris, Amadeu Altafaj, ha aclarit en declaracions a l’Agència Catalana de Notícies que Brussel·les “evidentment té en compte” i “valora” que “l’executiu català hagi presentat una retallada del 10% del pressupost”.
Bé, ja veurem què passa però segur que acaben imposant un sostre de despesa perquè el tema és molt preocupant. Ara per ara, el tema més preocupant és l’atur.
Si Moody`s alerta sobre las comunidades autónomas yo les alerto a todos ustedes de que estas dos agencias de calificación tampoco lo hicieron sobre las empresas que debían auditar como son bancos y demás empresas en quiebra, y justo unos días antes de la quiebra de los bancos, les habían dado a todos ellos AAA + , la mejor nota que se les podía dar, así que demostrada la inutilidad de estas agencias de calificación lo mejor es no hacerlas ni caso.
Les balances fiscals guanyen importància a mesura que augmenta la distància entre el lloc on es recapta els importos i el lloc on van a parar els beneficis.
Si amb els impostos d’un barceloní es fa una carretera a Mataró potser l’agafarà cada setmana, si la carretera és a Lleida potser un cop a l’any, a Salamanca potser un parell de cops a la vida i se la fan a Eslovenia segurament mai la farà servir.
Tampoc la competència és la mateixa. Cada avió que s’aixeca de Barajas per volar a Pekin és un avió menys que ho fa de Barcelona i això ensorra una mica a Barcelona davant madrid. Però un avió que hi vagi desde Estocolm no perjudica Catalunya igual.
Voler barrejar-ho tot només augmenta la confusió.