Cataluña
‘Jamás en décadas hubo discurso de base catalanista que pretendiera imponer la lengua que se habla en casa. La defensa del catalán se ha planteado siempre para preservar el derecho a usarla en el espacio público: en las instituciones, las escuelas, los conciertos de rock o los cines y para garantizar su conocimiento por todos’
[&hellip
Albert Sáez, director adjunto de El Periódico, ex presidente de la CCMA y ex director adjunto de Avui, en un artículo publicado este domingo:
‘La ocasión permite ver la evolución de cierto catalanismo independentista en los últimos años. Esos voceros contra Quintana son los mismos que inyectaron a los penúltimos dirigentes de ERC el autoodio que sienten por haber hecho president de la Generalitat a un señor que se llama Montilla, que, por cierto, habla en catalán con sus hijos. Esos voceros han querido desandar en la última década un largo trayecto que se forjó en la transición de la mano de Gutiérrez Díaz, Pujol y Reventós y que culminó con el discurso de Carod y Puigcercós consistente en erradicar cualquier componente étnico del catalanismo hegemónico en sus más diversas acepciones: desde el autonomismo hasta el independentismo pasando por el federalismo. Jamás en décadas hubo discurso de base catalanista que pretendiera imponer la lengua que se habla en casa. La defensa del catalán se ha planteado siempre para preservar el derecho a usarla en el espacio público: en las instituciones, las escuelas, los conciertos de rock o los cines y para garantizar su conocimiento por todos. Quienes ampararon en los últimos lustros a los intransigentes con la simple táctica de debilitar a ERC ahora han de gobernar un país donde crucifican a Quintana por la lengua que habla en casa‘.
68 Comments en “‘Jamás en décadas hubo discurso de base catalanista que pretendiera imponer la lengua que se habla en casa. La defensa del catalán se ha planteado siempre para preservar el derecho a usarla en el espacio público: en las instituciones, las escuelas, los conciertos de rock o los cines y para garantizar su conocimiento por todos’”
Lo último LVdB
No existía ese discurso porque era un sobrentendido que en casa se habla catalán. Eso era parte del eslógan “a Catalunya en català”. Nadie puede sorprenderse hoy de lo que le pasó a Quintana: el derecho de hablar el catalán se ha vuelto obligación hace ya tiempo, con todas las consecuencias.
Yo no se si todos los sabeis pero esta pagina es de CIUDADANOS.
Otro que no ha recibido el “memo” de Vito.
El problema es que cuando se empieza uno a entrometer en la vida de los demás ya no sabe cmo parar. Cuando se empezó con la inmersión en los colegios y los preofesores más zelotes se dieron cuenta que en el patio y al salir de clase los niños volvían a hablar castellano tuvo que salir uno que escribiera un informe diciendo que eso no podía ser y que había que cambiar la lengua del patio y evitar que en la calle hablaran ente sí en castellano o toda la faena en la clase no valía para nada. Ese día tuvo claro que el nacionalismo sólopodía desembocar en un proyecto totalitario.
Mentira.
No es cierto lo que se afirma sobre la “crucifixión” del Sr. Quintana.
No por el idioma que usa con sus hijos, sino por que en los escenarios gritaba “independencia” y en camibo actúa de forma diferente en casa.
Es lo que pasa cuando uno va de símbolo.
Se empieza imponiendo el catalán en la vida pública y se acaba imponiendo el idioma en la vida privada. Cada noticia de este estilo (caso Quintana) hace que menos gente quieran aprender el catalán y menos gente quiera usarlo.
En el gobierno de Stalin la religion solo se podia practicar en casa. ¿les suena a ustedes a algo?
LO PEOR QUE LE PUEDE PASAR A UN IDIOMA MINORITARIO ES QUE LO HAGAN ANTIPÁTICO.SALUDOS.
Dissortadament, el català té perduda la batalla de l’empatia i ha guanyat la guerra de l’enfadós, és a dir, de la seva cançó, la de la intolerància, la de la repressió -jo he hagut de sortir en defemsa d’una criatura a qui la professora recriminava que no parlés en català durant el temps de l’esbarjo, enfrontat-me amb ella i trencant, per consegüent, la nostra ultrafamosa pau social, un altra dels mites que no només s’ha esquinçat amb aquesta campanya antiQuintana, sinó que s’ha fet miques. Cada dia són més les situacions a cara de gos entre els catalanistes totalitaris i qui no combrega amb les seves amenaces. Hi ha, fins i tot, condenes judicials contra els violents, com els agressors ¡universitaris! de Rosa Díez ¡a un campus universitari! On para el proverbial seny nostre? Ni seny ni punyetes, aquí hi ha un exercici de la coacció, com es manifesta amb la imposició escolar, i la resta són excuses barates.
Malauradament, el català va perdent la batalla de la il·lusio i va guanyant la guerra de l’oficialitat. Però ja se sap què passa amb això: fora de les jornades de treball, les oficines governamentals resten a les fosques i en un silenci espés… I una llengüa, per reeixir, ha de ser parlada a qualsevol hora, no només en hores de oficina guvernamental.
Tot plegat, una llàstima. Tenim els botxins de la llengüa a casa nostra disfressats de patriotes…
Delendus est PSC – Domingo, 23 de octubre de 2011 a las 13:28
Sobre el fet que els nens a l’escola parlin en català també al pati té una explicació molt simple que C’s no vol entendre (perquè vol captar els vots catalanòfobs). Si al pati es formen grupets i ghetos entre els xinesos, els rusos, els marroquís, els catalans i els castellans això no contribueix a una societat igualitària, justa i cohesionada.
Per tant si al pati un nen marroquí parla amb un altre en musulmà estan propiciant l’aïllament de la resta de companys i aquesta és una conducta que cal evitar perquè tots han de parlar amb tots i tots s’han d’entendre amb les mateixes condicions en tot moment quan són a l’escola (al carrer i a casa que facin el que vulguin).
Llavors, als nens, se’ls hi diu que parlin en la llengua vehicular del centre. En principi, els professors, si senten parlar un nen en castellà tampoc li diuen res però llavors un nen xinès pot anar al professor i dir-li: “Però tú ens dius que parlem sempre en català i si jo no puc parlar en xinès amb la meva germana ni els altres en rus o en marroquí no veig perquè n’hi ha que poden parlar en castellà”. Naturalment té raó: la llengua pròpia de Catalunya és el català i els nens viuen a Catalunya. Per tant: tots en català i prou a l’escola (però al sortir que facin el que vulguin).
Sí, Montilla habla en catalán con sus hijos, ya.
Venga, que empezáis a ver el monstruo que habéis creado y se os ha ido de las manos.
El nacionalismo catalan como no puede utilizar para fabricar su nacion,pertenecer a una etnia distinta del resto de españoles,utiliza la version del latin,llamada catalan.
Si miramos como actuan los regimenes totalitarios,vemos que lo primero es hacerse con el poder,lo segundo es dar ventajas sociales y economicas a todos los que se suman a trabajar ideologicamente a favor del regimen.
Lo que estamos viendo ahora es el resultado de todo el proceso al que hemos llegado con el catalanismo y el nacionalismo catalan,lo uno y lo otro es lo mismo.
El problema del regimen nacionalista catalan es que sus fechorias ideologicas cada dia son mas conocidas porque mas medios de comunicacion y mas gente hemos tomado conciencia de criticar al regimen nacionalista,que durante mucho tiempo muy poca gente sabia lo que estaban haciendo y hoy todo el mundo esta informado,por eso cada dia mas gente tiene claro que el nacionalismo catalan es un cancer para la sociedad y principalmente un cancer para los catalanes que somos los que padecemos este mal nas directamente.
Muchos son los ilustres de Cataluña,del resto de España y del mundo que,hablan en publico,del peligro que para el desarrollo de España es el nacionalismo catalan.
El nacionalismo catalan no se mete a controlar que hablemos catalan en las casas,porque no puede,si lo ha hecho en todo lo publico y es por este motivo por el que esta recibiendo tantas criticas.Puede tardar algo de tiempo,pero no se saldra co la suya.
@Adicinarit: “els castellans”, ¿de dónde vienen tus castellanos? ¿De Castilla y León o de Castilla-La Mancha?
Sembla que els immigrants espanyols no són capaços d’adaptar-se lingüísticament als Països Catalans.
Adicinarit, desperta. El castellà és oficial a Catalunya. El xinès no. Ni el rus. Ni tampoc el marroquí. I el català no pot ésser l’única llengua vehicular del centre, perquè això seria contrari a la constitució.
Ara situem-nos a la Vall d’Aran i posem aranès per català i català per castellà….
Desperta ja, tio.
Debo de ser tonto (soy charnego y eso es genetico, ya sabemos) pero no entiendo nada de lo que dice ese tipo. ¿Es algo así como una especie de disculpa? Es que no entiendo nada. Me imagino que mi condición de charnego (filete de 2a) me impide ver la realidad nacional y su expresión. Pero, dejando de lado a Don Alonso y siendo más Sancho, a gorrazos corría a estos gañanes que hablan sobre nada y cobran mucho. Si, cobran mucho de lo que pagamos.
Pau
Mentira? si es por mi, que no lo se, pero por si acaso, te explicare que el director de la pagina(eso esta en internet) es de ciudadanos, de todo modos tu has visto alguna noticia en contra de ellos?
És molt fàcil diferenciar entre les polèmiques verdaderes i les inventades.
Quan una polèmica és real, encara que sigui molt minoritària, hi ha articulistes, forces polítiques, autors de llibres, etc que defensen cadascuna de les opcions enfrontades. Cada sector mostra uns liders orgullosos de defensar-la.
Per posar un exemple, en el tema dels inmigrants, hi ha forces com pxc o el pp. En el tema de la inmersió hi ha ciudadanos o el xiringuito del caja.
Però en aquest tema només es veuen espanyolistes queixant-se de que hi ha un sector que els vol obligar a parlar català a casa, però no hi ha ningú, amb nom i cognoms, que escrigui un article defensant-ho. Ni cap partit polític. Ni cap organització. Només comentaris anònims.
Per tant, no és que no passi res. El que passa és que els espanyolistes intenten obrir un nou front per polemitzar. Suposo que tot es basa en la idea d’alguns de fer el català una llengua “antipàtica”.
PD
I per cert, per veure de que serveix això de la “simpatia” només cal veure com li va al català a la Catalunya Nord, on no s’ha oficialitzat ni s’ha “imposat” a les escoles. Suposo que aquests espanyolers volen fer-li al català al sud, el que els francesos li han fet al nord.
Adicinarit, si en patio un niño chino habla chino con otro, tú no tienes nada que decir, está en su pleno derecho. Más paciencia tenemos con tú katatónico en estas páginas y nadie te lo prohíbe. Lo que tú propones raya la pederatia lingüistica.
Miquel.
Parte de culpa la tenemos también nosotros, los catalanes de padres puros.
Como nos dá por hablar español, ellos piensan que también pueden hacerlo libremente.
@Miquel dices “Sembla que els immigrants espanyols no són capaços d’adaptar-se lingüísticament als Països Catalans.”
Pues es raro, no encuentro esos Països Catalans de los que hablas, en ningún mapa ni en ninguna enciclopedia normal.
@Mariachi loco dices “Suposo que aquests espanyolers volen fer-li al català al sud, el que els francesos li han fet al nord.”
Qué fácil es mentir y hacer demagogia barata ¿alguien habla de desoficializar el catalán en cataluña? simplemente de aplicar el bilinguismo de ambas lenguas en Cataluña en todos los ámbitos. Si hablamos de la noticia SOIS los nacionlistas/independentistas más radicales los que os habéis dedicado a insultar y desprestigiar a Quintana a través de Twitter, Facebook y el famoso Racocatala.cat, y no lo digo yo, ni este diario, ni es una conspiración de “la caberna”, lo dice el mismo Gerard Quintana; http://www.elperiodico.com/es/notic....re-1189386 pero ya se sabe que vosotros contáis lo que os interesa, y lo que ensucia vuestra imagen lo escondéis/maquilláis/distraéis la atención.
L’espanyolam cada dia més contra la paret. L’evidència esl fa cada dia mésreaccionaris i temeraris. Cal protegir-sebé dels seus estirabots. Són pocs, però amb molt males puces!
Autoserviciocat – Domingo, 23 de octubre de 2011 a las 21:44
T’equivoques: han de parlar tots igual.
Candide – Domingo, 23 de octubre de 2011 a las 21:28
A Catalunya es parla llengua pròpia de Catalunya i una de les tres oficials (que és estrangera, desperta: ¡Franco ha muerto!).
A la Vall d’Aran els nens parlen en aranès, no en català. Tot i que evidentement tots surten coneixent perfectament l’aranès, el català i el castellà…i l’anglès com tothom.
Lia
Corazon te has equivocado de nick, tienes que tener mas cuidadito
La misma palabra “immesión” es antipática, sobre todo en manos de partidos políticos que tienen ciertos tics totalitarios. La libertad no les gusta. Y lo grave es que la mayoria de la poblacion de Catalunya tiene al castellano como lengua materna. Creen que la Generalitat debe estar sobre la opinión y preferencias de los padres de familia, la Generalitat debe multar a los que no rotulan en catalan, la Generalitat debe subvencionar a los que escriben en catalan, etc, etc, etc. Esos son tics totalitarios que no ocurren en ningun pais occidental, en ninguno. Si estoy equivocado que se me diga en que pais eso ocurre.
Adiccinarit: El informe del que te hablo es de 1991. En aquella fecha te puedo asegurar que el número de ninños que hablaban árabe en el patio era tendente a cero. Y por si no te has dado cuenta, cuando hay una grna variedad de lenguas, se tiende a usar una lengua franca. Por otra parte, pretender que no se forman grupos en el patio porque se les obligue a hablar un único idioma es candoroso.
No, lo que se persigue no es cohesión social, sino UNIFORMIDAD.
Y eso es totalitario.
El unico animal racional es el hombre y como racional el mas peligroso capaz de hacer las inimaginables barbaridades contra otro hombre,la historia asi nos lo relata y recuerda.
Tambien por tener capacidad para el mal tambien tenemos capacidad para controlar a quienes se transforman en peligrosos para la sociedad y para saber los derechos y deberes se reflejan en la ley de leyes de un grupo social que parten de la unidad comun que es representado por el gobierno del Estado.
Los partidos se constituyen segun intereses ideologicos que no siempre son los mas nobles y`por eso al expresarlos en un sistema democratico se sabe los fines que persigue cada grupo.El nacionalismo llego a su maxima descomposicion de lo humano en la Alemania de 1933.Aprendimos muchas lecciones y una muy importante es que la democracia por si no asegura que quienes llegan al poder por la mayoria de votos,asegure derechos y justicia para la mayoria,bien al contrario,puede ser el principio para crear un regimen totalitario amparandose en el poder y la comodidad que da mayoria de simpatizantes a favor del regimen,cuidandose el regimen de primar a sus simpatizantes con ventajas sociales y economicas,converitendolos en seres suporiores y por serlos tienen mas derechos que el resto de humanos.
Los seres superiores no tardaron en pasar todas las lineas rojas,solo una minoria,tomaron conciencia del peligro del regimen,mientras la mayoria no solo no las veian,sino,que las justificaban.
En Cataluña algunas lineas rojas ya circulan en voz alta,una minoria las ve,mientras una mayoria de simpatizantes no solo las consienten,sino que las justifican.Parece algo sin importancia que un niño no pueda hablar con otro niño de su misma lengua,en su lengua en el patio del colegio.Cuidado, cuando esto es un comentario publico es que estamos encima de una linea roja.Por menos enpezaron en 1933.
@Adicinarit: Muy bien! Eso justifica pq en un centro Catalán han despedido a una señora por atender a un niño q pedía para ir al lavabo en castellano! le han dicho que al hacer eso iba en contra de la normativa lingüística de la Generalitat, y a la p. calle.
No ataco(ni mucho menos) el idioma, pero los métodos aplicados son para dar gracias a Deus de no haber pasado mi infancia en este país(y me refiero a España).
Marcosbcn – Lunes, 24 de octubre de 2011 a las 16:35
No conec el cas però dubto molt que hagin fet fóra algú per això. Si has anat mai a un col·legi de Catalunya sabràs que hi ha moltrs professors que parllen sempre en llengua castellana. Jo en conec molts des de que era estrudiant. Segueixen parlant en castellà sempre (tot i que no dónen llengua i literatura castellanes sinó mates o ciències o història) i no els hi ha passat mai res. Per tant, creu-me, segur que l’han fet fóra per un altre motiu. Això seria absurd i si fos així aniria als sindicats perquè tots la defensarien. Ella té uns drets i té el dret a parlar en català i en castellà. Si no ha anat a cap sindicat ni res d’això: perdona però el cas que tú plantejes és impossible. Nop l’han fet fóra per això. Deu haver-hi algun altre motiu que no diu. No sé: si em pots recomanar alguna pàgina on es parli sobre aquest cas m’agradaria llegir-la per assabentar-me’n millor.
Però per parlar en castellà és impossible que facin fóra ningú per molt privat que sigui el col·legi. Impossible.
Jordi Juan – Lunes, 24 de octubre de 2011 a las 08:20
Per tú la paraula català és antipàtica,…que s’ha d’ersperar que digui algú com tú? Per tú les paraules simpàtiques són “imposición”, “prohibición”, “censura”. En castellà, naturalment. Tots els països del món subvencionen els escritors, per exemple: “La RAE”, “DENAES”, “Instituto Cervantes”, etc. Ho trobo bé (la DENAES no tant perquè més que cultura fan política imperialista). a mi m’encanta que s’escriguin obres en castellà i que es presentin als premis nobel i guanyin. Però també vull que es faci el mateix amb l’esukera, el gallec i el català i amb el bable i l’occità. Totes les cultures del món ténen quelcom per aportar a la cultura universal, totes ténen una visió del món.
Però perquè l’estat espanyol pugui justificar la “nación española” necessita eliminar les altres cultures i practicar l’assimilació forçosa i el genocidi cultural més obertament o més soterradament. Per això els intolerants, els partidaris del imperialisme a ultrança critiqueu qualsevol institució que no col·labori en la invenció (de dalt a baix o des del poder) de la “nación española”.
Adicinarit
El independentismo catalan solo son unos cuantos que viven del dinero publico y los manteneis con los votos de gente como tu.
El rollo que cuentas.me parece que lo sacas de las aventuras del “Capitan trueno”.Estamos en el 2011 y tu cerebro lo tienes anclado en la edad media.El nacionalismo catalan tiene fecha de caducidad,solo es cuestion de tiempo,sin prisa pero sin pausa va desapareciendo.
Angel – Lunes, 24 de octubre de 2011 a las 20:43
Jo parlo català avui i no a l’època medieval i sóc català avui i no a l’època medieval. Obre els ulls: el futur està en el dret de les nacions a ser lliures no en el dret de conquesta assassí i criminal de segles passats on només mana qui monopolitza la violència. Ara és el temps de la cultura, la ciència, l’enteniment, la crítica constructiva als valors prestablerts.
L’imperialisme espanyol té els dies comptats perquè sempre que ha triomfat ho ha fet amb una pistola a la mà. quan hji ha hagut democràcia la llibertat a obtingut cotes de poder, per exemple el 1931 o ara. No durant el franquisme ni amb l’absolutisme, les dictadures, els pronunciaments, etc.
Avui ja no sabeu ni com definir espanya perquè no té definició al no ser una nació sinó una administració.
Adicinarit
Vuelves hablar de 1933,lo tuyo es hablar del pasado,estamos en el 2011 y tu ignoras tu propia realidad.Por tu comentario no te has leido la Constitucion,sino,no dirias las tonterias que dices.España es una Nacion,por ser recinocida por todas las instituciones internacionales formamos parte de la UE.Deja de vivir de fantasias,Cataluña nunca podra ser una nacion.Esto lo sabe CIU y ERC.Las estadisticas dicen que el nacionalista catalan tiene poca descendencia y nacen menos que fallecen,al ser crecimiento negativo,la propia naturaleza va terminando con el nacionalismo.
Si te fijas va en aumento la gente que rechaza al nacionalismo catalan,tu mismo puedes verlo como va aumentando los medios de comunicacion que consideran al nacionalismo catalan un cancer para la sociedad,sobretodo para los catalanes que sufrimos mas directamente este cancer social.
“Esos son tics totalitarios que no ocurren en ningun pais occidental, en ninguno. Si estoy equivocado que se me diga en que pais eso ocurre.”
Jo li puc indicar un pais no gaire lluny on centenars de lleis obliguen a utilitzar una de les llengües existents, perpetuant una situació d’infamia des de la imposició per la força de les armes i la destrucció de les institucions vençudes:
RD1011/81 Reglamentació sobre la comercialització de greixos comestibles. Obliga l’etiquetatge en espanyol.
· RD 334/82, que regula l’ús del castellà a la xarxa viària, als transports públics i passos fronterers.
· RD308/83, reglament sanitari dels olis vegetals que obliga el castellà.
· RD 2872/83, sobre Reglament de Girs Postals i telegràfics, obliga els impresos en llengua castellana.
· RD1521/84 sobre reglamentació tècnico-sanitària dels productes de pesca, les etiquetes obligatòriament en idioma espanyol.
· Llei 30/1984, sobre Mesures de Reforma de la Funció Pública, obliga tàcitament el coneixement del castellà als opositors i concursants.
· RD 1915/84 sobre reglamentació d’escorxadors de conills i enmagatzament i distribució de la carn. Obliga l’etiquetatge en llengua espanyola oficial de l’Estat.
· RD 2223/1984 que aprova el Reglament General d’Ingrés del Personal al Servei de l’Administrtació de l’Estat, obliga tàcitament el castellà, i oblida absolutament el coneixement del català a les convocatòries.
· Ordre Ministerial 29 de març de 1984 que aprova la norma de qualitat per a préssecs amb destinació al mercat interior.
· RD 179/85 que reglamenta els escorxadors d’aviram i comercialització de la carn. Les etiquetes s’han de redactar obligatòriament en la llengua espanyola oficial de l’Estat.
· Llei Orgànica 6/85 del Poder Judicial obliga la llengua castellana en tots els procediments judicials. Tolera amb condicions dins del territori català la llengua catalana.
· RD 1348/85 sobre el reglament d’ordenament de les assegurances privades. Obliga el castellà per la presentació de la documentació administrativa.
· O. M. de 29 de maig de 1985 aprova normes per a albercocs destinats als mercat interior.
· OM 19 d’agost de 1985, sobre norma reguladora per al comerç exterior de cols xineses.
· OM 23 de setembre de 1985 sobre etiquetatge dels productes de pelleteria.
· OM de 15 d’octubre de 1985 sobre Norma de Qualitat per al musclo, cloïsses i escopinyes en conserva.
· OM de 15 de novembre de 1985 sobre etiquetatge de peres, pomes i raïm. Obliga el castellà.
· RD 2216/1985 sobre envasat i etiquetatge de substàncies considerades nocives i perilloses. Obliga el castellà.
· RD 2374/1985 sobre especificacions tècniques de les centrals telefòniques privades. Obliga el castellà.
· RD 2323/1985 sobre reglamentació per elaborar, emmagatzemar i transport dels succedanis de cafè.
· RD 2379/1985 de 20 de novembre sobre els aparells receptors de televisió.
· RD 2706/1985 sobre autòmats programables industrials, és obligatori que els subministradors i fabricants tinguin els catàlegs en castellà.
· OM 14 de gener de 1986 sobre normes de qualitat de la carn picada de vaquí, oví i porcí. Recorda l’etiquetatge del decret 2058/82
· Llei 11/86 de Patents obliga el castellà a la documentació presentada.
. OM de 24 de març de 1986, sobre l’etiquetatge dels alls i apis, obliga “al menos” la llengua espanyola.
· RD 1070/1986, sobre terminals telèfònics i mòdems, obliga el castellà en la documentació.
· OM 29 d’octubre de 1986, sobre normes de qualitat de la patata, obliga l’ús del castellà a les etiquetes.
· OM de 29 d’octubre de 1986, sobre les tripes naturals amb destinació al mercat interior, obliga l’etiquetatge en castellà.
· OM de 29 d’octubre de 1986, sobre la cansalada i la cansalada viada, obliga el castellà a les etiquetes.
· RD legislatiu 1257/1986 de 13 de juny, per adaptació de la llei 3/1980 a les normes de la CEE en matèria cinematogràfica.
· RD 1495/1986 que aprova el Reglament de Seguretat a les Màquines. Obliga que les instruccions estiguin “almenys en castellà”.
· RD 2003/86, aprova el Reglament Orgànic dels Cossos d’Oficials, Auxiliars i Agents de l’Administració de Justícia. Exigeix el castellà i només atorga 6 anys d’antiguitat al coneixement del català.
· RD 2551/1986, sobre elaboració i comercialització de l’oli de pinyola refinat, obliga l’etiquetatge en castellà.
· RD928/1987 relatiu a l’etiquetatge dels productes tèxtils. Obliga el castellà.
· RD 1094/1987 de 26 de juny. Reglamentació sobre elaboració i comercialització de cereals.
· RD 1261/1987 de 11 de setembre sobre reglamentació de la elaboració, fabricació i comercialització dels sucres destinats al cos humà.
· RD 1174/87 regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració Local. Per resolució de 14 de desembre de 1987, superat el coneixement del castellà, podrà examinar-se de català però només com a mèrit.
· OM 1 de juliol de 1987, que aprova la norma de qualitat del iogurt, obliga el castellà.
· RD 1261/1987 que aprova la reglamentació tècnico-sanitària dels sucres destinats al consum humà. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
· RD 1453/1987 que aprova el reglament de neteja, conservació i tenyida de tèxtils, cuiros i pells. Obliga que la informació sigui “almenys en castellà”.
· Decret 1496/87 de l’obtenció, l’expedició i homologació de títols universitaris. Obliga la llengua castellana. Subsidiàriament permet la llengua catalana.
· OM de 23 i 27 de novembre de 1987, que regulen els plàtans i nespres respectivament. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
· RD 58/88 sobre protecció dels drets del consumidor als serveis de reparació d’aparells d’ús domèstic. Obliga que “al menos en castellano”.
· RD 197/1988 de 22 de febrer sobre fabricació i tràfic d’objectes elaborats amb metalls preciosos.
· RD 192/1988 de 4 de març, sobre la venda i ús del tabac per protegir la salut.
· RD 429/88 que aprova el Reglament Orgànic del Cos de Secretaris Judicials. Obliga el coneixement del castellà, i només atorga 6 anys d’antiguitat pel coneixement del català.
· OM de 6 de febrer de 1988 sobre certificacions dels reproductors bovins de raça pura.
· OM de 28 de març de 1988 que aprova les normes de les caseïnes i els caseïnats alimentaris. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
· RD 349/88 sobre la reglamentació tècnico-sanitària de productes cosmètics. Imposa l’ús de la llengua espanyola oficial de l’Estat.
· RD 472/1988 sobre generació d’areosols. Obliga que almenys sigui en castellà l’etiquetat.
· Llei 10/1988 de Televisió Privada. El 20% de les pel·lícules comercials emeses mensualment seran “d’expressió originària espanyola”.
· Llei 11/88 sobre protecció de les topografies dels semiconductors. Obliga el castellà, i si es presenten amb una altra llengua cal que hi hagi la traducció al castellà.
· RD 833/1988 que aprova el Reglament de residus tòxics i perillosos. Obliga almenys la llengua espanyola oficial de l’estat als recipients.
· RD 1122/88 que aprova la norma general d’etiquetatge, presentació i publicitat dels productes alimentaris envasats. Obliga el castellà com a mínim.
· Llei 32/88, de Marques. Obliga el castellà als documents presentats.
· Llei 38/1988 de Demarcació i Planta judicial. El president del Tribunal Superior de Justícia el català només serà un mèrit.
. RD 1231/1988 sobre el transport i comercialització del cafè. Obliga l’etiquetatge en castellà.
· RD 1232/1988 sobre succedanis del cafè. Obliga també el castellà a l’etiquetatge.
· RD 1338/1988 sobre elaboració i venda de l’orxata de xufla. Etiquetatge en castellà obligat.
· RD 1425/1988 sobre productes plàstics destinats a envasar productes alimentaris. Cal que l’etiquetatge sigui en castellà.
· RD 1426/1988 sobre circulació i comerç preparats alimentosos per a règims dietètics. Obligació d’etiquetar-ho en castellà.
· RD 1468/88 que aprova el Reglament d’etiquetatge i presentació de la publicitat de productes industrials destinats a la venda directa als consumidors. Obliga “al menos la lengua española oficial del estado”
· OM de 26 de maig de 1988 sobre models del Registre Civil (defunció i de criatures abortives). Obliga el castellà i tolera el català com acompanyant.
· OM d’11 de juliol de 1988 sobre normativa del calçat. Obliga l’etiquetatge informatiu en castellà.
· OM de 30 de juny de 1988 sobre el comerç del safrà. Etiquetatge obligat en castellà.
· OM 28 de juny de 1988 sobre Aparells d’Elevació i Manutenció de grues-torre desmuntables per a obra. Tot serà almenys en castellà.
· OM de 28 de juny de 1988 sobre aparells de pressió referent a l’aire comprimit. La redacció en castellà serà exigible en el moment final de posar-ho en disposició dels usuaris.
· OM de 5 de desembre de 1988, sobre pinsos simples. Obligat el castellà.
· Llei Orgànica 2/89 processal militar. Obliga el castellà en totes les actuacions judicials. El català caldrà traduir-lo.
· OM de 30 de gener de 1989 sobre comercialització de pinsos compostos. Obliga el castellà als envasos.
· RD 126/1989 sobre comercialització de patates fregides. Obliga el castellà als evasos i retolació dels productes.
· RD 149/1989 sobre pintures, vernissos, tintes d’imprimir, i coles. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
· OM 21 de març de 1989, sobre el porc salat i cansalada viada. Obliga el castellà a l’etiquetat.
· RD 645/1989 sobre pesca i aqüicultura, obliga el castellà a les dades obligatòries de l’etiquetatge.
· OM de 20 juliol de 1989 del Ministeri de Justícia sobre fe de vida, naixement, matrimoni i defunció, obligatòriament en castellà, amb text en català subordinat.
· RD 1066/1989 que ordena les Telecomunicacions. Obliga el castellà a les memòries tècniques.
· RD 1597/89 que aprova el Reglament del Registre Mercantil. Obliga que les inscripcions es facin exclusivament en castellà.
· Llei 21/1990 de 19 de desembre, sobre les assegurances de la vida i assegurances privades.
· Llei 25/1990 del Medicament. Obliga els texts almenys en llengua castellana.
· OM 15 de febrer de 1990, sobre l’etiquetatge d’articles de marroquineria, i viatge.
· OM de 15 de febrer de 1990, sobre la normativa de l’etiquetatge informatiu dels guants.
· RD legislatiu 339/1990, que desenvolupa la llei sobre trànsit, circulació de vehicles i seguretat viària.
· RD 472/1990 de 6 d’abril que regula els disolvents d’extracció utilitzats en l’elaboraciuó dels productes alimentaris.
· RD 668/1990 de 25 de maig, sobre elaboració i comercialització de materials polimèrics en relació als productes alimentaris.
· Llei 7/1991 que crea l’Instituto Cervantes., amb objectius només per l’”espanyol”.
· Llei 30/1991 de 20 de desembre, sobre la redacció dels testaments, obliga el castellà en aquells territoris que no siguin forals.
· OM 3 d’abril de 1991, que regula la distribució i exhibició del material audiovisual, autoritzant només la traducció al castellà.
· RD 162/1991 fabricació i comercialització dels plaguicides. L’etiquetatge obligatori almenys en castellà.
· OM de 14 de juny de 1991, sobre productes fertilitzants. L’etiqueta i l’envàs hauran d’estar redactats almenys en llengua castellana.
· RD 475/1991 sobre productes cosmètics. Obliga el castellà.
· OM del 8 d’abril de 1991, sobre Reglament de seguretat de les Màquines. Obliga almenys en castellà les plaques, instruccions i etiquetes.
· RD 1082/1991 sobre la cura i manteniment de les lents de contacte. Obliga el castellà.
· RD 1109/1991 sobre aliments ultracongelats. Obliga el castellà a les etiquetes.
· RD 1111/1991 sobre els additius alimentaris, obliga el castellà.
· RD 1164/1991 sobre comerç d’aigües de beguda envasades. Obligatori el castellà a les etiquetes.
· RD 1534/1991 sobre circulació i comerç de pastes alimentàries. Obliga el castellà.
· RD 1650/1991 sobre elaboració i venda de sucs de fruita. Obligació de l’etiquetatge en castellà.
· RD 1688/1991 sobre preservatius de cautxú . Als envasos s’obliga almenys la llengua castellana.
· RD 1809/1991 sobre circulació i comerç de preparats alimentaris en règim dietètic. Obligació de fer en castellà l’etiquetatge.
· RD 1810/1991 sobre circulació i comercialització de caramels, xiclets, confits i llaminadures. És obligatori el castellà a l’etiquetatge.
· RD 13/1992, sobre Circulació Urbana i Interurbana, obliga que els senyals siguin “almenys en l’idioma espanyol oficial en tot el territori de l’Estat”.
· RD 15/1992 sobre elaboració i venda de begudes refrescants. Obligació d’envasar-les en castellà.
· RD 212/1992 sobre etiquetatge dels productes alimentaris envasats, que anul·la el RD 1122/88. Obliga que necessàriament almenys estigui en llengua espanyola oficial de l’Estat.
· RD 510/1992 que regula l’etiquetat dels productes del tabac. Obliga el castellà i tolera el català subsidiàriament.
· RD 930/1992 sobre propietats nutritives dels productes alimentaris. Obligació d’etiquetatr-ho en castellà.
· RD1408/1992 sobre preparats per a lactants. Obligació d’etiquetat en castellà.
· RD1436/1992 sobre carns picades i carns en trossos. Obligació d’utilitzar almenys el castellà.
· Llei 30/1992 sobre Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. La llengua dels procediments tramitats per l’Administració de l’Estat seran en castellà. Es pot utilitzar el català només als escrits que s’hi adrecin.
· OM 12 de juny 1992, que regula les proves d’aptitud per a l’accés a les facultats i Col·legis universitaris. Les proves només en espanyol.
· RD 19/1993 de mesures urgents per a la cinematografia, que imposa quotes pel cinema en versió doblada, i amb sancions pertinents.
· RD 308/1993 sobre comercialització dels mol·luscs bivalves vius. Obliga el castellà a l’etiquetat.
· RD 349/1993 sobre comercialització de lleixius. Etiquetatge, presentació i publicitat en castellà.
· RD 479/1993 regula els radiofàrmacs d’ús humà. Els prospectes si res més no seran en castellà.
· RD 731/1993 sobre provisió de llocs de treball pels funcionaris de l’Administració Local amb habilitació de caire nacional. Obliga el castellà, i atorga punts de mèrit pel català.
· RD 1078/1993 que aprova el Reglament sobre envasat i etiquetat dels preparats perillosos. Obliga el castellà, així: “al menos en la lengua española oficial del Estado”.
· RD 1904/1993 sobre producció i comercialització de productes carnis i d’altres determinats productes d’origen animal. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
· RD 2070/1993 que aprova el reglament tècnico-sanitari dels vinagres. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
· RD 2236/1993 que regula l’etiquetat i el prospecte dels medicaments d’ús humà. Obliga que almenys en la llengua espanyola oficial de l’Estat.
· RD 124/1994 que regula l’equitatge i la informació referent al consum d’energia i altres recursos dels aparells d’ús domèstic. Imposa el castellà.
· OM de 4 de juliol de 1994 sobre utilització i comercialització d’enzims, microorganismes i els seus preparats en l’alimentació animal. Obliga que en totes les indicacions almenys sigui utilitzada la llengua castellana.
· RD 1185/1994 sobre l’etiquetatge dels productes del tabac distints de les cigarretes. Obliga el castellà i admet altres llengües.
· RD 1679/1994 sobre condicions sanitàries a la producció i comercialització de llet crua, llet tractada tèrmicament i productes lactis. Obliga el castellà a l’etiquetatge i als certificats sanitaris.
· OM 10 d’octubre de 1994 sobre control i certificació de llavors i plantes de viver. Obliga el castellà a les indicacions obligatòries.
· RD 2163/1994 sobre comercialització i i autorització de productes fitosanitaris. Obliga el castellà a les etiquetes.
· RD 2208/1994 que regula els medicaments homeopàtics d’ús humà de fabricació industrial. Obliga expressament la llengua castellana a les etiquetes.
· RD 2549/1994 sobre el reglament dels aparells de pressió, referent a generadors d’aerosols. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
· Resolució 9 de gener de 1995 del Ministeri de Cultura, que fa ajudes a la creació de guions cinematogràfics. Obliga a presentar-los en castellà, fins i tot en aquells que siguin redactats en una altra llengua espanyola.
· Llei 30/1995 d’Ordenació i Supervisió de les Assegurances Privades. Obliga que les pòlisses han d’estar en castellà.
· RD 53/1995 sobre circulació i comercialització de la cervesa i del malt líquid. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
· RD 109/1995 sobre els medicaments veterinaris. Obliga el castellà als prospectes.
· RD 110/1995 sobre medicaments homeopàtics veterinaris. Obliga el castellà igual que a la norma anterior.
· RD 157/1995 sobre pinsos medicamentosos. Obliga l’etiquetatge almenys en la llengua espanyola oficial de l’Estat.
· RD 733/1995 sobre expedició de títols acadèmics i professionals corresponents als ensenyaments establerts en la Llei Orgànica 1/1990. Obliga que siguin en castellà.
· RD 929/1995 de 9 de juny sobre el reglament del control de les plantes de viver.
· OM de 6 de setembre de 1995 sobre la Norma General de Qualitat per a la llet pasteuritzada destinada al mercat interior. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
· Ordre de 6 de setembre de 1995 sobre la Norma General de Qualitat per a llet concentrada destinada al mercat interior. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
· RD 1718/1995 de 27 d’octubre sobre l’etiquetatge dels materials dels components principals del calçat.
· RD 1787/1996 de 19 de juliol, que aprova el reglament dels equips de telecomunicació.
· RD 1784/1996 de 19 de juliol, que aprova el reglament del Registre Mercantil, obliga les inscripcions registrals en castellà.
@ Adicionarit: Puesto que no eres capaz de encontrar una, te voy a dar una buena definición de España: es una nación demasiado grande para que una plaga como tu pueda ofenderla.
Angel – Lunes, 24 de octubre de 2011 a las 23:48
Llegeix tú l’estatut de Catalunya. O no és una llei espanyola de moment?
Els que es consideren només independentistes catalans són un 18%, els que es consideren només espanyols són un 6% (3 cops menys). Els altres es conformen amb la situació actual o esperen a veure que passa.
Ja pots tornar a escriure mentides com sempre, angel…
“Creen que la Generalitat debe […] subvencionar a los que escriben en catalan, etc, etc, etc.”
A vosté no li agrada el català. En canvi, els sembla molt bé que la comunitat de Madrid gasti els seus fons públics en subvencionar coses com la denaes, la “FUNDACION PARA LA DEFENSA DE LA NACION ESPAÑOLA”
http://www.asambleamadrid.es/Resour....DS-790.pdf
Si home, és aquella organització tan simpàtica que designa “enemigos de la nación española” a “Francisco” Maciá, “Pascual” Maragall Mira, José Montilla Aguilera, Jordi Pujol, “Carlos” Pí Suñer, José Luis Rodríguez Zapatero, “Antonio” Rovira Virgili…
http://www.nacionespanola.net/index....Espa%F1ola
Vito, ¡Qué grave ofensa para el catalán que la OM de 6 de febrero de 1988 sobre certificaciones de los reproductores bovinos de raza pura indique que la certificación esté en castellano! Tal vez Ud, preferiría que estuviera en lenguaje bovino. Es de sentido común que habiendo reproductores de muchas razas bovinas distintas, se emplee, al menos, un lenguaje entendible por todos. Lo mismo Ud. espera que los reproductores de la raza retinta del Guadalquivir escriban sus certificaciones en catalán. Y que gran ofensa que el RD 157/1995 sobre piensos medicamentosos obligue al etiquetado “al menos en castellano”. Tal vez prefiera esté al menos en chino. Supongo que las normas de la Comunidad Europea que obligan a que al menos estén en inglés será también una grave ofensa para el catalán. Al contrario no hay ofensa: que las señales de tráfico estén sólo en catalán y un castellano hablante que llegue desde La Rioja se pierda por no saber que Osca es Huesca, es un problema del riojano. Por favor, algo de objetividad y menos infantilismos.
“que las señales de tráfico estén sólo en catalán y un castellano hablante que llegue desde La Rioja se pierda por no saber que Osca es Huesca, es un problema del riojano”
Els anticatalans mentiu molt: digui’ns on ha vist un senyal de trànsit que indiqui “Osca”.
JJGD – Domingo, 23 de octubre de 2011 a las 21:15
Hombre, ya que estás aquí y me criticaste un día por cosas que, probablemente, estaban en otra página. Te respondo aquí ¿vale?
¿Te da risa no encontrar nada por lo que me criticas? ¿Te da risa la censura? ¿No te da risa los argumentos para justificar la eliminación de una cultura del mundo: la catalana?
O sea que no eran ni condes ni reyes los que gobernaron en el principado de Catalunya ¿Qué eran según tú?
Cuando escribes: “Barcelona no fue en la Edad Media de la Corona por la sencilla razón que ese concepto de ciudad-capital no existía en la época”
¿Que Barcelona no fue de la Corona? (¿y tú te crees que no das risa?) ¿qué tendrá que ver el concepto ciudad-capital con que Barcelona fuese o no fuese de la Corona?: Yo no veo por ningún sitio que haya escrito nada sobre esto pero de todas formas te diré que los 3 reinos y el principado para dirigirse al rey tenían que ir a la Ciudad Condal, su lugar de residencia. (¿He echo presentismo en algún momento diciendo que Barcelona fuese la capital de la corona?. Puede ser: usted perdone pero ya que le hace tanta gracia este lapsus calami ¿no le tendría que dar más risa aquéllos que afirman que españa se formó hace 2200 años atrás?. ¿O solo le da risa cuando escriben los catalanes?)
También le diré que sí hubo instrucciones que discriminaron el uso del catalán y también que se produjo una situación de disglosia donde se desplazaba la lengua catalana de todas las instancias para minorizarla en favor del castellano.
Por cierto: en el siglo XIV en todas las cortes europeas se hablaba el catalán la lengua de la Corona de Aragón que dominaba el mediterraneo y no el castellano que no logró reconquistar Granada hasta 1492 y con ayuda de la Corona de Aragón.
JJGD – Domingo, 23 de octubre de 2011 a las 21:15
No fou Macià qui recuperà el nom històric de Generalitat de Catalunya desprès que Niceto Alcalá Zamora l’obligués a canviar el nom d’estat català al proclamar la república catalana 24 hores abans de la proclamació de la segona repúiblica a Madrid el 1931?
“los 3 reinos y el principado para dirigirse al rey tenían que ir a la Ciudad Condal, su lugar de residencia”
Adicinarit, els reis de la corona d’Aragó no tenien un “lloc de residència”. La cort era itinerant. I les corts, com que no es podien convocar fora del Principat ni fora d’Aragó, normalment se celebraven a Montsó o a Fraga, localitats situades a la frontera d’ambdós territoris.
De fet, Alfons el Magnànim no va trepitjar Catalunya (ni la resta de la península) entre 1442 i la seva mort el 1458, a Nàpols, on creà una brillant cort renaixentista que el regne de Nàpols sempre ha considerat com els seus anys gloriosos.
13/decembre – Domingo, 23 de octubre de 2011 a las 12:40
Yo no se si todos los sabeis pero esta pagina es de CIUDADANOS
Dios te oiga. Políticamente, es lo único presentable en sociedad que hay en Cataluña.
Adicinarit: No sé la razón por la que mi texto en castellano el navegador haya decidido hacer una pseudo traducción al catalán y lo único que ha hecho es estropear y dejar inentendible lo que yo he escrito. Barcelona en la Edad Media fue de la Corona, pero no la capital, concepto que no existía en la época. Por supuesto los reyes no se dirigían a Barcelona para hablar con los tres reinos y el principado; cada uno tenía Cortes diferenciadas y a cada una de ellas se dirigía el rey, no al revés, salvo en el caso de las Baleares que las celebraba conjunta a las catalanas por problemas de transporte (no era cuestión de arriesgar al rey). Es falso que en el siglo XIV se hablara en catalán en toda la Corona de Aragón. No en Aragón y por supuesto tampoco en las numerosas villas valencianas que fueron repobladas por aragoneses y castellanos. En la misma Corte de Jaime I, y eso está en el ACA, de cerca de 200 cartas sólo 18 están escritas total o parcialmente en catalán. Espero que el navegador no me haga otra pifia.
Adinarit: La Generalitat no es un nombre histórico, salvo que aceptemos que la Historia comienza a partir del siglo XIX. El real es el Diputació del General. A veces tomamos instituciones antiguas y las nombramos igual pero dándoles otras atribuciones, simplemente por respetar la tradición de un nombre (aunque eso no sea el caso de la Generalitat). Hoy un cónsul es un representante por debajo del embajador de una nación en otra extranjera, cargo que nada tiene que ver con el cónsul romano, de la misma forma que los modernos Senados nada tiene que ver con el Senado romano, que varió también dentro de la época romana, ya que Senado viene del latín “senex” (anciano); al principio de la monarquía romana y de la República lo conformaban los “patres” de cada tribu, usualmente los más ancianos; luego la cosa varió. Y Vito le ha aclarado lo de Alfonso V; en ese caso y dada la ausencia del rey de la Península, la verdadera gobernante fue su esposa, María de Castilla, llegando a convocar Cortes en Monzón tras ser su esposo apresado tras su derrota en la batalla de Ponza dadas las graves circunstancias de la Corona. Por cierto, sólo es una curiosidad, la reina de Castilla coetánea era María de Aragón, hermana de Alfonso V. Ambas Marías eran primas hermanas, la de Castilla hija de Enrique III, hermano de Fernando I de Aragón, padre a su vez de la María aragonesa. Eso le puede mostrar como eran las relaciones de la época. Y Alfonso V había nacido en Medina del Campo (Valladolid). Así es la Historia.