Cataluña

La publicidad institucional a través de empresas públicas, otra fórmula de reparto de subvenciones encubiertas

La CCMA, que sobrevive gracias a las aportaciones mutimillonarias de la Generalidad, contrata publicidad en los medios de la Associació de Publicacions Periòdiques en Català, complementando de esta forma las ayudas millonarias directas que ya recibe.

Redacción
lunes, 14 de mayo de 2012 | 11:23

El negocio del nacionalismo es una realidad que se puede constatar con solo leer el Diario Oficial de la Generalidad de Cataluña y comprobar el imparable goteo de subvenciones que el Gobierno autonómico otorga a innumerables entidades por motivos lingüísticos o culturales.

La encomiable promoción del catalán es una de las principales excusas a las que apela la Generalidad para sostener a toda una serie de empresas y asociaciones que, en realidad, conforman un potente lobby catalanista, del que la prensa es uno de sus principales arietes.

La publicidad institucional como complemento a las subvenciones

Las ayudas a los medios de comunicación en catalán, que conforma una parte importante del pastel, se cuantifican en decenas de millones de euros anuales, tanto para los medios impresos como para los digitales. Sin embargo, la crisis hace inevitable los recortes también en este tipo de subsidios, lo que agudiza el ingenio para abrir otro tipo de canales paralelos que garanticen esos fondos.

Uno de esos canales es la publicidad institucional, una suerte de subvenciones encubiertas. En este ámbito se enmarcan los 23,2 millones de euros que el departamento de la Presidencia de la Generalidad tiene previsto gastar en el período 2012-2013 en este concepto, que se traduce en partidas como los dos millones otorgados en octubre pasado a diversos medios del grupo Godó para la ‘inserción de cápsulas y microespacios divulgativos de contenido informativo de interés general para la ciudadanía’, y los 700.000 euros contratados en diciembre pasado con El Punt Avui, el Grupo Flaix, y el diario Ara.

Propaganda de las empresas públicas

Sin embargo, no es la única fórmula utilizada. Además de las contribuciones directas desde las instituciones autonómicas, hay que sumar las transferencias de recursos procedentes de las empresas públicas, mucho más difíciles de controlar.

En este capítulo se podrían incluir los 133.494,88 euros, más IVA, que la Corporación Catalana de Medios Audiovisuales (CCMA) -que sobrevive de las aportaciones multimillonarias de la Generalidad- destinará a lo largo de este año en ‘publicidad de Televisión de Cataluña y de Catalunya Ràdio, en régimen de intercambiario publicitario, en las páginas de las revistas asociadas a la Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC)‘, según una adjudicación del pasado 4 de mayo.

Esta cantidad se suma a la subvención directa que habitualmente recibe esta entidad, que agrupa alrededor de 150 periódicos y revistas escritos en catalán, y que en 2011 ascendió a 1.440.000 euros -únicamente desde el departamento de la Presidencia autonómica-, lo que supone 120.000 euros menos que el año anterior. Una cantidad que, curiosamente, queda compensada con la publicidad contratada por TV3 y Catalunya Ràdio.

Discriminación a los medios críticos con el nacionalismo

La selección de medios utilizada por la Generalidad a la hora de establecer el reparto de la publicidad institucional es un claro reflejo de la intencionalidad política que esconde el criterio utilizado, castigando habitualmente a aquellos que son más críticos con el nacionalismo.

Para ello, el control de ese reparto recae en personas de la máxima confianza de los partidos que controlan el Gobierno autonómico. En el caso de CiU, la elegida fue Mònica Osàcar Andreu, hija del ex tesorero de Convergència Democràtica de Catalunya imputado en la investigación del supuesto cobro de comisiones ilegales por parte de esta formación a través del Palacio de la Música, y que hace un año fue nombrada como responsable de Publicidad Institucional de la Generalidad, un cargo de nueva creación.

Kopen Floxin Zonder ReceptenKopen Viagra Professional Zonder ReceptenKopen Kemadrin Zonder ReceptenKopen Atorlip-20 Zonder ReceptenKopen Grifulvin V Zonder ReceptenKopen Fucidin Zonder ReceptenKopen Bactrim Zonder ReceptenKopen Crestor Zonder ReceptenKopen Ayurslim Zonder ReceptenKopen Penegra Zonder ReceptenKopen Atorlip-5 Zonder ReceptenKopen Finast Zonder ReceptenKopen Doxycycline Zonder ReceptenKopen Noroxin Zonder ReceptenKopen Hyaluronic Acid Zonder ReceptenKopen Eurax Zonder ReceptenKopen Ginseng Zonder ReceptenKopen Zyloprim Zonder ReceptenKopen Coumadin Zonder ReceptenKopen Cholestoplex Zonder ReceptenKopen Zyrtec Zonder ReceptenKopen Hytrin Zonder ReceptenKopen Indocin Zonder ReceptenKopen Apcalis SX Zonder ReceptenKopen Anafranil Zonder ReceptenKopen Cytoxan Zonder ReceptenKopen Bonnispaz Zonder ReceptenKopen Prometrium Zonder ReceptenKopen Wellbutrin SR Zonder ReceptenKopen Diabecon Zonder ReceptenKopen Cafergot Zonder ReceptenKopen Levitra Plus Zonder ReceptenKopen Forzest Zonder ReceptenKopen Cialis Super Active Zonder ReceptenKopen Tofranil Zonder ReceptenKopen Prograf Zonder ReceptenKopen Strattera Zonder ReceptenKopen Cialis Zonder ReceptenKopen Prilosec Zonder ReceptenKopen VPXL Zonder ReceptenKopen Serpina Zonder ReceptenKopen Mycelex-g Zonder ReceptenKopen Tamoxifen Zonder ReceptenKopen Beconase AQ Zonder ReceptenKopen Avana Zonder ReceptenKopen Finax Zonder ReceptenKopen Nolvadex Zonder ReceptenKopen Celexa Zonder ReceptenKopen Glycomet Zonder ReceptenKopen Imdur Zonder ReceptenKopen Rosuvastatin Zonder ReceptenKopen Pariet Zonder ReceptenKopen Eldepryl Zonder ReceptenKopen Precose Zonder ReceptenKopen Arimidex Zonder ReceptenKopen Vantin Zonder ReceptenKopen Tadalis SX Zonder ReceptenKopen Pyridium Zonder ReceptenKopen Aspirin Zonder ReceptenKopen Adalat Zonder ReceptenKopen Duetact Zonder ReceptenKopen Yasmin Zonder ReceptenKopen Buspar Zonder ReceptenKopen Januvia Zonder ReceptenKopen Anacin Zonder ReceptenKopen Flovent Zonder ReceptenKopen Dostinex Zonder ReceptenKopen Urispas Zonder ReceptenKopen Renagel Zonder ReceptenKopen Clarina Zonder ReceptenKopen Skelaxin Zonder ReceptenKopen Super Avana Zonder ReceptenKopen Xeloda Zonder ReceptenKopen Ponstel Zonder ReceptenKopen Gyne-lotrimin Zonder ReceptenKopen Brand Advair Diskus Zonder ReceptenKopen Pilex Zonder ReceptenKopen Mevacor Zonder ReceptenKopen Erythromycin Zonder ReceptenKopen Cystone Zonder ReceptenKopen Coreg Zonder ReceptenKopen V-gel Zonder ReceptenKopen Singulair Zonder ReceptenKopen Levitra Zonder ReceptenKopen Topamax Zonder ReceptenKopen Casodex Zonder ReceptenKopen Clozaril Zonder ReceptenKopen Zyban Zonder ReceptenKopen Styplon Zonder ReceptenKopen Duphalac Zonder ReceptenKopen Avandamet Zonder ReceptenKopen Stromectol Zonder ReceptenKopen Zofran Zonder ReceptenKopen Cordarone Zonder ReceptenKopen Baclofen Zonder ReceptenKopen Geriforte Syrup Zonder ReceptenKopen Cialis Professional Zonder ReceptenKopen Isoptin Zonder ReceptenKopen Dramamine Zonder ReceptenKopen Retin-A 0,025 Zonder ReceptenKopen Sarafem Zonder ReceptenKopen Elocon Zonder ReceptenKopen Isoniazid Zonder ReceptenKopen Brand Viagra Zonder ReceptenKopen Hydrea Zonder ReceptenKopen Advair Diskus Zonder ReceptenKopen Dilantin Zonder ReceptenKopen Carbozyne Zonder ReceptenKopen Reglan Zonder ReceptenKopen Entocort Zonder ReceptenKopen Zetia Zonder ReceptenKopen Cefadroxil Zonder ReceptenKopen Atarax Zonder ReceptenKopen Roxithromycin Zonder ReceptenKopen Diarex Zonder ReceptenKopen Erection packs 2 Zonder ReceptenKopen Lithium Zonder ReceptenKopen Diovan Zonder ReceptenKopen Trileptal Zonder ReceptenKopen Abana Zonder ReceptenKopen Mentat Zonder ReceptenKopen Estrace Zonder ReceptenKopen Amaryl Zonder ReceptenKopen Tulasi Zonder ReceptenKopen Arava Zonder ReceptenKopen Zestoretic Zonder ReceptenKopen Picrolax Zonder ReceptenKopen Deltasone Zonder ReceptenKopen Lisinopril Zonder ReceptenKopen Remeron Zonder ReceptenKopen Cipro Zonder ReceptenKopen Kamagra Oral Jelly Zonder ReceptenKopen Allegra Zonder ReceptenKopen Cefixime Zonder ReceptenKopen Pamelor Zonder ReceptenKopen Quibron-t Zonder ReceptenKopen Danazol Zonder ReceptenKopen Brand Amoxil Zonder ReceptenKopen Bactroban Zonder ReceptenKopen Azulfidine Zonder ReceptenKopen Arjuna Zonder ReceptenKopen Viagra Super Active Zonder ReceptenKopen Caverta Zonder ReceptenKopen Metformin Zonder ReceptenKopen Minomycin Zonder ReceptenKopen Trial Erection packs 1 Zonder ReceptenKopen Betoptic Zonder ReceptenKopen Provera Zonder ReceptenKopen Propecia Zonder ReceptenKopen Lynoral Zonder ReceptenKopen Imuran Zonder ReceptenKopen viramune Zonder ReceptenKopen Elavil Zonder ReceptenKopen Glyset Zonder ReceptenKopen Vasotec Zonder ReceptenKopen Diflucan Zonder ReceptenKopen Risperdal Zonder ReceptenKopen Zaditor Zonder ReceptenKopen Viagra Jelly Zonder ReceptenKopen Benzac Zonder ReceptenKopen Exelon Zonder ReceptenKopen Cymbalta Zonder ReceptenKopen Retino-A Cream 0,025 Zonder ReceptenKopen Artane Zonder ReceptenKopen Lipotrexate Zonder ReceptenKopen Sinequan Zonder ReceptenKopen Ralista Zonder ReceptenKopen Zithromax Zonder ReceptenKopen Lanoxin Zonder ReceptenKopen Zerit Zonder ReceptenKopen Sominex Zonder ReceptenKopen Keftab Zonder ReceptenKopen Lariam Zonder ReceptenKopen Cleocin Gel Zonder ReceptenKopen Micardis Zonder ReceptenKopen Mestinon Zonder ReceptenKopen Lamictal Zonder ReceptenKopen Zebeta Zonder ReceptenKopen Nimotop Zonder ReceptenKopen Sustiva Zonder ReceptenKopen Imitrex Zonder ReceptenKopen Betapace Zonder ReceptenKopen Innopran XL Zonder ReceptenKopen Diltiazem Zonder ReceptenKopen Elimite Zonder ReceptenKopen Brahmi Zonder ReceptenKopen Combivent Zonder ReceptenKopen Benfotiamine Zonder ReceptenKopen Aricept Zonder ReceptenKopen Tegretol Zonder ReceptenKopen Himcocid Zonder ReceptenKopen Actoplus Met Zonder ReceptenKopen Clarinex Zonder ReceptenKopen Doxazosin Zonder ReceptenKopen Erection packs 3 Zonder ReceptenKopen Cephalexin Zonder ReceptenKopen Alavert Zonder ReceptenKopen Indinavir Zonder ReceptenKopen Yagara Zonder ReceptenKopen Avodart Zonder ReceptenKopen Erection packs 1 Zonder ReceptenKopen Depakote Zonder ReceptenKopen Saw Palmetto Zonder ReceptenKopen Ceftin Zonder ReceptenKopen Fosamax Zonder ReceptenKopen Plendil Zonder ReceptenKopen Nitrofurantoin Zonder ReceptenKopen Moduretic Zonder ReceptenKopen Lopressor Zonder ReceptenKopen Citalopram Zonder ReceptenKopen Finpecia Zonder ReceptenKopen Rhinocort Zonder ReceptenKopen Confido Zonder ReceptenKopen Procardia Zonder ReceptenKopen Colchicine Zonder ReceptenKopen Femcare Zonder ReceptenKopen Rumalaya gel Zonder ReceptenKopen Decadron Zonder ReceptenKopen Trial Erection packs 3 Zonder ReceptenKopen Minocin Zonder ReceptenKopen Femara Zonder ReceptenKopen Calcium Carbonate Zonder ReceptenKopen Paxil Zonder ReceptenKopen Inderal Zonder ReceptenKopen Oxytrol Zonder ReceptenKopen Fertomid Zonder ReceptenKopen Trandate Zonder ReceptenKopen Periactin Zonder ReceptenKopen Brand Levitra Zonder ReceptenKopen Astelin Zonder ReceptenKopen Wellbutrin Zonder ReceptenKopen Lipitor Zonder ReceptenKopen Trimox Zonder ReceptenKopen Serophene Zonder ReceptenKopen Epivir-HBV Zonder ReceptenKopen Ophthacare Zonder ReceptenKopen Menosan Zonder ReceptenKopen Geriforte Zonder ReceptenKopen Cozaar Zonder ReceptenKopen Keflex Zonder ReceptenKopen Zenegra Zonder ReceptenKopen Female Viagra Zonder ReceptenKopen Differin Zonder ReceptenKopen Cialis Sublingual Zonder ReceptenKopen Prednisolone Zonder ReceptenKopen Prazosin Zonder ReceptenKopen Cytotec Zonder ReceptenKopen Minipress Zonder ReceptenKopen Eulexin Zonder ReceptenKopen Plavix Zonder ReceptenKopen Lopid Zonder ReceptenKopen Omnicef Zonder ReceptenKopen Bystolic Zonder Recepten

Temas: , , , , ,

25 Comments en “La publicidad institucional a través de empresas públicas, otra fórmula de reparto de subvenciones encubiertas”

NOTA: Sean respetuosos con sus comentarios. Se borrarán los comentarios cuyo contenido o enlaces puedan ser considerados difamatorios, vejatorios o insultantes. Recuerden siempre que las formas importan y que hay muchas formas de decir lo mismo. Gracias por participar.
  1. AFOR - lunes, 14 de mayo de 2012 a las 11:41

    Ingeniería social al servicio de una causa que se subvenciona con los recursos de todos los ciudadanos. Este diario digital, LVdB, es uno de los pocos medios de comunicación que plantan cara a la vergüenza de vivir en una sociedad donde gran parte de sus ciudadanos se mueven por el fanatismo y por ser estomagos agradecidos… y no siempre en este orden.

  2. Erasmus - lunes, 14 de mayo de 2012 a las 12:36

    DURAN LLEIDA HACE TRAVESTISMO POLÍTICO PARA DISPUTAR LOS VOTANTES DE CENTRODERECHA NO NACIONALISTAS AL PP CATALÁN

    Duran Lleida está haciendo un juego de travestismo político (ser independentista, pero vestirse al modo travestí de no independentista) para disputar al PP catalán los votantes de centroderecha no nacionalistas. Es el papel que Duran Lleida se ha asignado dentro de CiU. Por eso Duran defiende tesis independentistas, como el ‘confederalismo’, o la ‘autodeterminación’, pero evita declararse abiertamente independentista, incluso crea dudas sobre su independentismo. Simplemente evita ‘salir del armario’ independentista, cuando los independentistas catalanes lo están haciendo ostensiblemente para crear ambiente siguiendo una consigna.

    Duran Lleida, en cierto modo, imita la alambicada postura de algunos demócratacristianos que tras la 2ª Guerra Mundial decían que la DC tenía que hacer ‘política de izquierdas, con votos de derechas’. Ahora sería hacer en Cataluña ‘política independentista, con votos constitucionalistas’.

    Pienso que los electores catalanes de centroderecha, que no son independentistas (la inmensa mayoría), son suficientemente maduros políticamente como para no caer en la trampa que les tiende Duran Lleida. Sabrán ver que lo único coherente para ellos es votar al PP catalán, no a CiU.

    “ERASMUS”

    (14/05/2012)

  3. rutger blumm - lunes, 14 de mayo de 2012 a las 13:10

    polac calla si no saps de que parles.

    A bankia no esta caixa laietana?
    Bankia se la queda el estat, que per cert no estic d’acord, pero es de l’estat catalunya caixa, ja saps totes aquestes caixes catalanes que han rebut mes de 10.000 milions del frog.
    Que son los milers de milions en subvencions, robatoris, financiacions ilegals de partits catalans etc…
    si Espanya es un femer¡¡¡ Pero els camions de la basura son catalans¡

    Demagog¡¡

  4. CATALONIA IS NOT SPAIN - lunes, 14 de mayo de 2012 a las 13:20

    Polac: els has deixat muts
    ———————————————> ZAS!!!

  5. Toni - lunes, 14 de mayo de 2012 a las 15:26

    A ver polac por mucho que te quejes de que españa nos roba, también cataluña nos roba a los de barcelona k invierte un 14 % menos de lo que recauda. Y a parte no es posible un pacto fiscal en Cataluña puesto que no se puede romper la caja común.

  6. Via Crucis - lunes, 14 de mayo de 2012 a las 17:09

    Y luego la panda de independentistas descerebrados se quejarán de que España les roba… ABRID LOS OJOS, que estáis empanaos!!! Los que nos roban son los políticos que se gastan nuestro dinero de los impuestos en campañas para seguir ELLOS en el poder. Y en eso los nacionalistas son los maestros, son los más descarados y manirrotos, y encima tienen una parroquia de conversos que les apoyan hagan lo que hagan. Es lo que tiene la fe en la PATRIA… y en la mamandurria, claro.

    VISCA CATALUNYA LLIURE DE LLADRES NACIONALISTES!!!!!

  7. Mariacruz - lunes, 14 de mayo de 2012 a las 18:14

    La Sociedad catalana,o no conoce estos datos,y en ese caso no se queja.
    O si lo sabe pero no se queja porque no se atreve por miedo a perder su empleo u otros asuntos.O no protesta porque está de acuerdo.

  8. Mariacruz - lunes, 14 de mayo de 2012 a las 18:25

    Sea como sea,parece que los hilos se muevdn por dinero no por sentimientos.Cuando se quiere,se lleva en el corazön,no hace falta implantarlo pagando y cobrando.Parece poco ,,guapo,,visto asi.

  9. Erasmus - lunes, 14 de mayo de 2012 a las 19:14

    EL NACIONALISMO CATALÁN ES ‘NACIONALISMO DE RICOS’

    CiU es cada día más el equivalente en Cataluña de la Liga Norte lombarda. El ‘¡Roma ladrona!’ de la Liga Norte, tiene versión catalana en el ‘¡España nos roba!’ de CiU.

    Hay un ‘nacionalismo de pobres’, como el corso, el gallego, o el escocés, que denuncia que otros se han hecho ricos mientras ellos se han hecho pobres. Y hay un ‘nacionalismo de ricos’, como el catalán, o el lombardo, que se quieren separar de los pobres que les hicieron ricos llevándose todo. Eso ricos ven a los pobres del Estado del que forman parte como una ‘carga’. El ‘nacionalismo de ricos’ se puede nombrar más brevemente: egoísmo.

    El misterio de CiU es que logra lo que señala Gorriarán, el nº2 de UPyD. Que mientras la Liga Norte, o el Bloque Flamenco -que son fuerzas muy semejante a CiU- son consideradas en toda Europa como fuerzas de extrema derecha eso no pasa con CiU. O no pasa todavía.

    “ERASMUS”

    (14-05/2012)

  10. Angel - lunes, 14 de mayo de 2012 a las 19:15

    Este es el problema del Estado de las Autonomias,hemos construido 17 mini-estados,esto hace 17 taifas que todos los que se hacen del regimen en el poder viven de la subvencion con dinero publico.En vez de hacer un Estado de Empresarios,hemos construido un Estado de funcionarios.Por este motivo tenemos mas de 5 millones de parados,esto siendo malo no es lo peor,lo peor es que como es mas facil vivir de la administracion,pocos quieren ser Empresarios.Las pagas extras las cobran,con las subvenciones que el poder se auto-se da,con todo tipo de trapicheos,con la excusa del catalan o otra excusa.Ante este despilfarro de dinero publico,tenemos que pedir control y transparecia del dinero publico.Si se sabe lo que esta pasando,se tiene que poner los medios para que se termine el despilfarro.

  11. bat - lunes, 14 de mayo de 2012 a las 19:32

    La publicidad institucional la contratan todas las administraciones, no sólo el gobierno catalán. Eso sí, no iría mal un poco de transparencia.

  12. emilio - lunes, 14 de mayo de 2012 a las 19:44

    no hay en Cataluña sector economico mas mimado por las Administraciones que el de la propaganda. Estados Unidos tiene Silicon Valley, Alemania la industria del automovil, y Cataluña la progadanda. Este es el rasgo diferencial.

  13. desconcierto total - lunes, 14 de mayo de 2012 a las 19:56

    Angel. los siguen votando a sabiendas de todo ésto No hay excusa. Hoy día con la información que hay se sabe casi todo y elección tras elección siguen en el poder. Hasta que el ciudadano no tome conciencia de que con su voto puede cambiar muchas cosas todo seguirá igual.

  14. Mariacruz - lunes, 14 de mayo de 2012 a las 20:53

    Es que hacen tal razonamiento ,,quién va a mirar por nosotros mejor que los nuestros (nacionalistas),asi me lo dijo un estudiante de Veterinaria, vasco en los 90 y tantos.
    Supongo que no se interesaba por la politica,sino que repetia lo que oia en casa.

  15. Mariacruz - lunes, 14 de mayo de 2012 a las 21:04

    A mi me parece bien el Estado de las Autonomias,pero en ,,sana,,competencia y hermandad.Sin egoismos ni ,,sacar las patas de las alforjas,,.
    Se puede trabalar mucho y aupar una comunidad,sin gastar lo que no se tiene.Con ideas originales y esfuerzo de muchos.A veces no escuestion del millon sino de buena organizacion.

  16. Mariacruz - lunes, 14 de mayo de 2012 a las 21:18

    ANGEL,si estoy de acuerdo en lo de ,,funcionios en lugar de empresarios,,y asi no llegamos lejos.Y es lástima pq Espana tiene campo para tener empresarios y para producir y exportar.Algunos productos espanoles son muy buenos.

  17. Bony - lunes, 14 de mayo de 2012 a las 23:36

    Vamos estas revistas son un Hit , en los quioscos y librerias se las quitan de las manos

  18. Ciudadano Sinmitos - lunes, 14 de mayo de 2012 a las 23:57

    El negocio del ladrillo para la construcción nacional va viento en popa, a pesar de la crisis ¿Hasta cuando? Hasta que reviente la burbuja identitaria, cada día más abombada y caliente. Como hay otras en Europa, puede que las pinchen todas a la vez. En la UE del Euro no encajan esas burbujas propias de los años 30 del siglo pasado. Entonces las construcciones nacionales acabaron a bofetadas; ahora no llegaremos a tanto, eso espero.

  19. vito - martes, 15 de mayo de 2012 a las 00:18

    Mentres tant, els ultranacionalistes de la “fundación por la defensa de la nación española” reb, només en un any, i només dels diners públics dels madrilenys ….

    UN QUART DE MILIÓ D’EUROOOOOOOOSSSSSSS!!!!!!

    Per fer qué? aixó: “El objeto de este convenio es potenciar las actividades cuya finalidad sea el fomento de la cohesión de la sociedad española, de la afirmación de España como nación, …”

    Teniu vergonya???

  20. vito - martes, 15 de mayo de 2012 a las 00:19

    Sabeu qui en són “patronos de honor”?

    Paco Caja

    Alejo Vidal-Quadras.

    No, no tenen vergonya…

  21. vito_ - martes, 15 de mayo de 2012 a las 20:45

    Fer aixó: “El objeto de este convenio es potenciar las actividades cuya finalidad sea el fomento de la cohesión de la sociedad española, de la afirmación de España como nación, …”. Significa, simplemente, combatir todos vuestros años de odio a España, y no va de promover el odio a Cataluña, sino que de exactamente lo que se lee ahí arriba. Además un cuarto de millón de euros a una institución en referencia a una nación, España, que si no contamos Cataluña, tiene: 39.650.875 habitantes! ¿Cuantos tiene Cataluña? Pues me contesto a mi propia pregunta: 7.539.618 habitantes!

    Casi no hay diferencia, verdad? Pues si que la hay, una es un PAIS, y la otra una COMUNIDAD AUTÓNOMA.

    ¿Honor?

    Pues empieza por Santiago Spot, ¿no? vaya lo que hay que oír.

    Imponéis un idioma, con multa y todo incluido, con la disculpa que es para proteger el idioma, y por otro lado decís que la mayoría habla el catalán y quiere la independencia, una cosa contradice la otra, habláis de una cosa que no tenéis ni p. idea de lo que es, DEMOCRACIA, imponer lo que creéis repudiando a gritos todo aquel que no esta de acuerdo no es lo que se conoce por democracia, a los españolistas los acusáis de…Fascistas..pq? Pq creen que, como sale en cualquier mapa actual, cataluña hace parte de España, y salen con sus banderas, o mismo ponen la bandera en el balcón en el 12 de octubre, estos para vosotros son fachas y/o fascistas, pero el catalán que sale con cualquiera de sus varias banderas de cataluña, para vosotros, son demócrata, de izquierdas, vamos una buena persona.

    Creo que todos los catalanes son así? No, ni de coña. Creo que todos los independentistas son así? No, ni de coña(pq conozco a varios por cierto). Creo que los radicales, que en realidad acusan a los demás de lo que ellos son, son así? Indudablemente.
    Vosotros no queréis, no os importa la independencia, lo que si queréis es venganza, por los “actos malévolos” que os han dicho que se hicieron contra vuestras tierras, y lo mejor de todo, queréis vengarse en personas que no ha participado en ello.

    Preguntabas si no tenemos vergüenza… Pues te contesto: Si, yo al menos, me da vergüenza constatar que no solo eres Español, como también Catalán. Lamentablemente tienes la nacionalidad que me gustaría a mi tener. Vaya tela.

  22. vito - miércoles, 16 de mayo de 2012 a las 07:42

    “combatir todos vuestros años de odio a España,”

    Els catalans no odiem Espanya. Ni a Itàlia. Ni a Corea del Sud.

    Senzillament, expresem la nostra voluntat democràtica, sobre el que som, el que volem ser, com volem que sigui la nostra societat, com han de ser els usos lingüístics a casa nostra.

    A vosté no li agrada la nostra expresió. No li agrada el que votem, el que parlem, el que som.

    No ens importa. Fa temps que ens hem adonat que amb gent com vosté no es pot construir res. El vostre mensypreu no podrà vencer la nostra voluntat democràtica.

  23. vito - miércoles, 16 de mayo de 2012 a las 07:44

    “Imponéis un idioma, con multa y todo incluido”

    A Espanya, si vosté no obeeix les lleis que OBLIGUEN el castellà, també li posen multa:

    · Constitució espanyola (27 desembre de 1978) obliga el coneixement del castellà

    · Llei 85/78 Reales Ordenanzas de la Fuerzas Armadas (28 desembre de 1978) obliga el castellà en els actes de servei.

    · RD1011/81 Reglamentació sobre la comercialització de greixos comestibles. Obliga l’etiquetatge en espanyol.

    · RD 334/82, que regula l’ús del castellà a la xarxa viària, als transports públics i passos fronterers.

    · RD308/83, reglament sanitari dels olis vegetals que obliga el castellà.

    · RD 2872/83, sobre Reglament de Girs Postals i telegràfics, obliga els impresos en llengua castellana.

    · RD1521/84 sobre reglamentació tècnico-sanitària dels productes de pesca, les etiquetes obligatòriament en idioma espanyol.

    · Llei 30/1984, sobre Mesures de Reforma de la Funció Pública, obliga tàcitament el coneixement del castellà als opositors i concursants.

    · RD 1915/84 sobre reglamentació d’escorxadors de conills i enmagatzament i distribució de la carn. Obliga l’etiquetatge en llengua espanyola oficial de l’Estat.

    · RD 2223/1984 que aprova el Reglament General d’Ingrés del Personal al Servei de l’Administrtació de l’Estat, obliga tàcitament el castellà, i oblida absolutament el coneixement del català a les convocatòries.

    · Ordre Ministerial 29 de març de 1984 que aprova la norma de qualitat per a préssecs amb destinació al mercat interior.

    · RD 179/85 que reglamenta els escorxadors d’aviram i comercialització de la carn. Les etiquetes s’han de redactar obligatòriament en la llengua espanyola oficial de l’Estat.

    · Llei Orgànica 6/85 del Poder Judicial obliga la llengua castellana en tots els procediments judicials. Tolera amb condicions dins del territori català la llengua catalana.

    · RD 1348/85 sobre el reglament d’ordenament de les assegurances privades. Obliga el castellà per la presentació de la documentació administrativa.

    · O. M. de 29 de maig de 1985 aprova normes per a albercocs destinats als mercat interior.

    · OM 19 d’agost de 1985, sobre norma reguladora per al comerç exterior de cols xineses.

    · OM 23 de setembre de 1985 sobre etiquetatge dels productes de pelleteria.

    · OM de 15 d’octubre de 1985 sobre Norma de Qualitat per al musclo, cloïsses i escopinyes en conserva.

    · OM de 15 de novembre de 1985 sobre etiquetatge de peres, pomes i raïm. Obliga el castellà.

    · RD 2216/1985 sobre envasat i etiquetatge de substàncies considerades nocives i perilloses. Obliga el castellà.

    · RD 2374/1985 sobre especificacions tècniques de les centrals telefòniques privades. Obliga el castellà.

    · RD 2323/1985 sobre reglamentació per elaborar, emmagatzemar i transport dels succedanis de cafè.

    · RD 2379/1985 de 20 de novembre sobre els aparells receptors de televisió.

    · RD 2706/1985 sobre autòmats programables industrials, és obligatori que els subministradors i fabricants tinguin els catàlegs en castellà.

    · OM 14 de gener de 1986 sobre normes de qualitat de la carn picada de vaquí, oví i porcí. Recorda l’etiquetatge del decret 2058/82

    · Llei 11/86 de Patents obliga el castellà a la documentació presentada.

    · OM de 24 de març de 1986, sobre l’etiquetatge dels alls i apis, obliga “al menos” la llengua espanyola.

    · RD 1070/1986, sobre terminals telèfònics i mòdems, obliga el castellà en la documentació.

    · OM 29 d’octubre de 1986, sobre normes de qualitat de la patata, obliga l’ús del castellà a les etiquetes.

    · OM de 29 d’octubre de 1986, sobre les tripes naturals amb destinació al mercat interior, obliga l’etiquetatge en castellà.

    · OM de 29 d’octubre de 1986, sobre la cansalada i la cansalada viada, obliga el castellà a les etiquetes.

    · RD legislatiu 1257/1986 de 13 de juny, per adaptació de la llei 3/1980 a les normes de la CEE en matèria cinematogràfica.

    · RD 1495/1986 que aprova el Reglament de Seguretat a les Màquines. Obliga que les instruccions estiguin “almenys en castellà”.

    · RD 2003/86, aprova el Reglament Orgànic dels Cossos d’Oficials, Auxiliars i Agents de l’Administració de Justícia. Exigeix el castellà i només atorga 6 anys d’antiguitat al coneixement del català.

    · RD 2551/1986, sobre elaboració i comercialització de l’oli de pinyola refinat, obliga l’etiquetatge en castellà.

    · RD928/1987 relatiu a l’etiquetatge dels productes tèxtils. Obliga el castellà.

    · RD 1094/1987 de 26 de juny. Reglamentació sobre elaboració i comercialització de cereals.

    · RD 1261/1987 de 11 de setembre sobre reglamentació de la elaboració, fabricació i comercialització dels sucres destinats al cos humà.

    · RD 1174/87 regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració Local. Per resolució de 14 de desembre de 1987, superat el coneixement del castellà, podrà examinar-se de català però només com a mèrit.

    · OM 1 de juliol de 1987, que aprova la norma de qualitat del iogurt, obliga el castellà.

    · RD 1261/1987 que aprova la reglamentació tècnico-sanitària dels sucres destinats al consum humà. Obliga el castellà a l’etiquetatge.

    · RD 1453/1987 que aprova el reglament de neteja, conservació i tenyida de tèxtils, cuiros i pells. Obliga que la informació sigui “almenys en castellà”.

    · Decret 1496/87 de l’obtenció, l’expedició i homologació de títols universitaris. Obliga la llengua castellana. Subsidiàriament permet la llengua catalana.

    · OM de 23 i 27 de novembre de 1987, que regulen els plàtans i nespres respectivament. Obliga el castellà a l’etiquetatge.

    · RD 58/88 sobre protecció dels drets del consumidor als serveis de reparació d’aparells d’ús domèstic. Obliga que “al menos en castellano”.

    · RD 197/1988 de 22 de febrer sobre fabricació i tràfic d’objectes elaborats amb metalls preciosos.

    · RD 192/1988 de 4 de març, sobre la venda i ús del tabac per protegir la salut.

    · RD 429/88 que aprova el Reglament Orgànic del Cos de Secretaris Judicials. Obliga el coneixement del castellà, i només atorga 6 anys d’antiguitat pel coneixement del català.

    · OM de 6 de febrer de 1988 sobre certificacions dels reproductors bovins de raça pura.

    · OM de 28 de març de 1988 que aprova les normes de les caseïnes i els caseïnats alimentaris. Obliga el castellà a l’etiquetatge.

    · RD 349/88 sobre la reglamentació tècnico-sanitària de productes cosmètics. Imposa l’ús de la llengua espanyola oficial de l’Estat.

    · RD 472/1988 sobre generació d’areosols. Obliga que almenys sigui en castellà l’etiquetat.

    · Llei 10/1988 de Televisió Privada. El 20% de les pel·lícules comercials emeses mensualment seran “d’expressió originària espanyola”.

    · Llei 11/88 sobre protecció de les topografies dels semiconductors. Obliga el castellà, i si es presenten amb una altra llengua cal que hi hagi la traducció al castellà.

    · RD 833/1988 que aprova el Reglament de residus tòxics i perillosos. Obliga almenys la llengua espanyola oficial de l’estat als recipients.

    · RD 1122/88 que aprova la norma general d’etiquetatge, presentació i publicitat dels productes alimentaris envasats. Obliga el castellà com a mínim.

    · Llei 32/88, de Marques. Obliga el castellà als documents presentats.

    · Llei 38/1988 de Demarcació i Planta judicial. El president del Tribunal Superior de Justícia el català només serà un mèrit.

    · RD 1231/1988 sobre el transport i comercialització del cafè. Obliga l’etiquetatge en castellà.

    · RD 1232/1988 sobre succedanis del cafè. Obliga també el castellà a l’etiquetatge.

    · RD 1338/1988 sobre elaboració i venda de l’orxata de xufla. Etiquetatge en castellà obligat.

    · RD 1425/1988 sobre productes plàstics destinats a envasar productes alimentaris. Cal que l’etiquetatge sigui en castellà.

    · RD 1426/1988 sobre circulació i comerç preparats alimentosos per a règims dietètics. Obligació d’etiquetar-ho en castellà.

    · RD 1468/88 que aprova el Reglament d’etiquetatge i presentació de la publicitat de productes industrials destinats a la venda directa als consumidors. Obliga “al menos la lengua española oficial del estado”

    · OM de 26 de maig de 1988 sobre models del Registre Civil (defunció i de criatures abortives). Obliga el castellà i tolera el català com acompanyant.

    · OM d’11 de juliol de 1988 sobre normativa del calçat. Obliga l’etiquetatge informatiu en castellà.

    · OM de 30 de juny de 1988 sobre el comerç del safrà. Etiquetatge obligat en castellà.

    · OM 28 de juny de 1988 sobre Aparells d’Elevació i Manutenció de grues-torre desmuntables per a obra. Tot serà almenys en castellà.

    · OM de 28 de juny de 1988 sobre aparells de pressió referent a l’aire comprimit. La redacció en castellà serà exigible en el moment final de posar-ho en disposició dels usuaris.

    · OM de 5 de desembre de 1988, sobre pinsos simples. Obligat el castellà.

    · Llei Orgànica 2/89 processal militar. Obliga el castellà en totes les actuacions judicials. El català caldrà traduir-lo.

    · OM de 30 de gener de 1989 sobre comercialització de pinsos compostos. Obliga el castellà als envasos.

    · RD 126/1989 sobre comercialització de patates fregides. Obliga el castellà als evasos i retolació dels productes.

    · RD 149/1989 sobre pintures, vernissos, tintes d’imprimir, i coles. Obliga el castellà a l’etiquetatge.

    · OM 21 de març de 1989, sobre el porc salat i cansalada viada. Obliga el castellà a l’etiquetat.

    · RD 645/1989 sobre pesca i aqüicultura, obliga el castellà a les dades obligatòries de l’etiquetatge.

    · OM de 20 juliol de 1989 del Ministeri de Justícia sobre fe de vida, naixement, matrimoni i defunció, obligatòriament en castellà, amb text en català subordinat.

    · RD 1066/1989 que ordena les Telecomunicacions. Obliga el castellà a les memòries tècniques.

    · RD 1597/89 que aprova el Reglament del Registre Mercantil. Obliga que les inscripcions es facin exclusivament en castellà.

    · Llei 21/1990 de 19 de desembre, sobre les assegurances de la vida i assegurances privades.

    · Llei 25/1990 del Medicament. Obliga els texts almenys en llengua castellana.

    · OM 15 de febrer de 1990, sobre l’etiquetatge d’articles de marroquineria, i viatge.

    · OM de 15 de febrer de 1990, sobre la normativa de l’etiquetatge informatiu dels guants.

    · RD legislatiu 339/1990, que desenvolupa la llei sobre trànsit, circulació de vehicles i seguretat viària.

    · RD 472/1990 de 6 d’abril que regula els disolvents d’extracció utilitzats en l’elaboraciuó dels productes alimentaris.

    · RD 668/1990 de 25 de maig, sobre elaboració i comercialització de materials polimèrics en relació als productes alimentaris.

    · Llei 7/1991 que crea l’Instituto Cervantes., amb objectius només per l'”espanyol”.

    · Llei 30/1991 de 20 de desembre, sobre la redacció dels testaments, obliga el castellà en aquells territoris que no siguin forals.

    · OM 3 d’abril de 1991, que regula la distribució i exhibició del material audiovisual, autoritzant només la traducció al castellà.

    · RD 162/1991 fabricació i comercialització dels plaguicides. L’etiquetatge obligatori almenys en castellà.

    · OM de 14 de juny de 1991, sobre productes fertilitzants. L’etiqueta i l’envàs hauran d’estar redactats almenys en llengua castellana.

    · RD 475/1991 sobre productes cosmètics. Obliga el castellà.

    · OM del 8 d’abril de 1991, sobre Reglament de seguretat de les Màquines. Obliga almenys en castellà les plaques, instruccions i etiquetes.

    · RD 1082/1991 sobre la cura i manteniment de les lents de contacte. Obliga el castellà.

    · RD 1109/1991 sobre aliments ultracongelats. Obliga el castellà a les etiquetes.

    · RD 1111/1991 sobre els additius alimentaris, obliga el castellà.

    · RD 1164/1991 sobre comerç d’aigües de beguda envasades. Obligatori el castellà a les etiquetes.

    · RD 1534/1991 sobre circulació i comerç de pastes alimentàries. Obliga el castellà.

    · RD 1650/1991 sobre elaboració i venda de sucs de fruita. Obligació de l’etiquetatge en castellà.

    · RD 1688/1991 sobre preservatius de cautxú . Als envasos s’obliga almenys la llengua castellana.

    · RD 1809/1991 sobre circulació i comerç de preparats alimentaris en règim dietètic. Obligació de fer en castellà l’etiquetatge.

    · RD 1810/1991 sobre circulació i comercialització de caramels, xiclets, confits i llaminadures. És obligatori el castellà a l’etiquetatge.

    · RD 13/1992, sobre Circulació Urbana i Interurbana, obliga que els senyals siguin “almenys en l’idioma espanyol oficial en tot el territori de l’Estat”.

    · RD 15/1992 sobre elaboració i venda de begudes refrescants. Obligació d’envasar-les en castellà.

    · RD 212/1992 sobre etiquetatge dels productes alimentaris envasats, que anul·la el RD 1122/88. Obliga que necessàriament almenys estigui en llengua espanyola oficial de l’Estat.

    · RD 510/1992 que regula l’etiquetat dels productes del tabac. Obliga el castellà i tolera el català subsidiàriament.

    · RD 930/1992 sobre propietats nutritives dels productes alimentaris. Obligació d’etiquetatr-ho en castellà.

    · RD1408/1992 sobre preparats per a lactants. Obligació d’etiquetat en castellà.

    · RD1436/1992 sobre carns picades i carns en trossos. Obligació d’utilitzar almenys el castellà.

    · Llei 30/1992 sobre Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. La llengua dels procediments tramitats per l’Administració de l’Estat seran en castellà. Es pot utilitzar el català només als escrits que s’hi adrecin.

    · OM 12 de juny 1992, que regula les proves d’aptitud per a l’accés a les facultats i Col·legis universitaris. Les proves només en espanyol.

    · RD 19/1993 de mesures urgents per a la cinematografia, que imposa quotes pel cinema en versió doblada, i amb sancions pertinents.

    · RD 308/1993 sobre comercialització dels mol·luscs bivalves vius. Obliga el castellà a l’etiquetat.

    · RD 349/1993 sobre comercialització de lleixius. Etiquetatge, presentació i publicitat en castellà.

    · RD 479/1993 regula els radiofàrmacs d’ús humà. Els prospectes si res més no seran en castellà.

    · RD 731/1993 sobre provisió de llocs de treball pels funcionaris de l’Administració Local amb habilitació de caire nacional. Obliga el castellà, i atorga punts de mèrit pel català.

    · RD 1078/1993 que aprova el Reglament sobre envasat i etiquetat dels preparats perillosos. Obliga el castellà, així: “al menos en la lengua española oficial del Estado”.

    · RD 1904/1993 sobre producció i comercialització de productes carnis i d’altres determinats productes d’origen animal. Obliga el castellà a l’etiquetatge.

    · RD 2070/1993 que aprova el reglament tècnico-sanitari dels vinagres. Obliga el castellà a l’etiquetatge.

    · RD 2236/1993 que regula l’etiquetat i el prospecte dels medicaments d’ús humà. Obliga que almenys en la llengua espanyola oficial de l’Estat.

    · RD 124/1994 que regula l’equitatge i la informació referent al consum d’energia i altres recursos dels aparells d’ús domèstic. Imposa el castellà.

    · OM de 4 de juliol de 1994 sobre utilització i comercialització d’enzims, microorganismes i els seus preparats en l’alimentació animal. Obliga que en totes les indicacions almenys sigui utilitzada la llengua castellana.

    · RD 1185/1994 sobre l’etiquetatge dels productes del tabac distints de les cigarretes. Obliga el castellà i admet altres llengües.

    · RD 1679/1994 sobre condicions sanitàries a la producció i comercialització de llet crua, llet tractada tèrmicament i productes lactis. Obliga el castellà a l’etiquetatge i als certificats sanitaris.

    · OM 10 d’octubre de 1994 sobre control i certificació de llavors i plantes de viver. Obliga el castellà a les indicacions obligatòries.

    · RD 2163/1994 sobre comercialització i i autorització de productes fitosanitaris. Obliga el castellà a les etiquetes.

    · RD 2208/1994 que regula els medicaments homeopàtics d’ús humà de fabricació industrial. Obliga expressament la llengua castellana a les etiquetes.

    · RD 2549/1994 sobre el reglament dels aparells de pressió, referent a generadors d’aerosols. Obliga el castellà a l’etiquetatge.

    · Resolució 9 de gener de 1995 del Ministeri de Cultura, que fa ajudes a la creació de guions cinematogràfics. Obliga a presentar-los en castellà, fins i tot en aquells que siguin redactats en una altra llengua espanyola.

    · Llei 30/1995 d’Ordenació i Supervisió de les Assegurances Privades. Obliga que les pòlisses han d’estar en castellà.

    · RD 53/1995 sobre circulació i comercialització de la cervesa i del malt líquid. Obliga el castellà a l’etiquetatge.

    · RD 109/1995 sobre els medicaments veterinaris. Obliga el castellà als prospectes.

    · RD 110/1995 sobre medicaments homeopàtics veterinaris. Obliga el castellà igual que a la norma anterior.

    · RD 157/1995 sobre pinsos medicamentosos. Obliga l’etiquetatge almenys en la llengua espanyola oficial de l’Estat.

    · RD 733/1995 sobre expedició de títols acadèmics i professionals corresponents als ensenyaments establerts en la Llei Orgànica 1/1990. Obliga que siguin en castellà.

    · RD 929/1995 de 9 de juny sobre el reglament del control de les plantes de viver.

    · OM de 6 de setembre de 1995 sobre la Norma General de Qualitat per a la llet pasteuritzada destinada al mercat interior. Obliga el castellà a l’etiquetatge.

    · Ordre de 6 de setembre de 1995 sobre la Norma General de Qualitat per a llet concentrada destinada al mercat interior. Obliga el castellà a l’etiquetatge.

    · RD 1718/1995 de 27 d’octubre sobre l’etiquetatge dels materials dels components principals del calçat.

    · RD 1787/1996 de 19 de juliol, que aprova el reglament dels equips de telecomunicació.

    · RD 1784/1996 de 19 de juliol, que aprova el reglament del Registre Mercantil, obliga les inscripcions registrals en castellà.

  24. Eduardo González Palomar (Manlleu -Barcelona-) - miércoles, 16 de mayo de 2012 a las 19:06

    ¡Mientras el pueblo llano las pasa canutas, hay nacionalistas que están tan ricamente gracias al Govern de Catalunya!

  25. Juan - jueves, 17 de mayo de 2012 a las 19:40

RSS feed for comments on this post.

beylikdüzü escort